Velázquez al CaixaForum, Montmartre canalla, Santa Teresa novel·lada i un carrusel de pantalles: Maria Antonieta, Bohemian Rhapsody, Outlaw King, Alta fidelitat i Arde Madrid

Comencem un dia més al Babilònia amb la companyia del Nacho Alonso. Hola. Com estem? Què estàs? Tot bé? Fantàstic. Sí, fantàstic. I ara ja m'incorporo a full. Vale, vale, ara. Uns dies que la feina i tal, però ara ja sí. La ràdio és el primer. Jo com passo la llista, vull dir, el dia que faltis, bueno, pollastre públic. Té algun escarnio público. Tinc un menos cinco, com és això, no? No, no, no, et criticaré públicament durant mitja hora del programa. Ah, vale, bueno, aquí en el programa, no? No, podem fer amb tots. Exacte. El que falta molt, dir, mira, crítica. Clar, com aquí parlem molt de la nostra vida privada. Uah, m'ha enterat, eh? Tot lo pitjor que té aquesta persona que no ve. És pedagògico. No ho faríem, eh? Això no ho faríem mai, faltaria. I el David, què tal? Què tal? Tot bé, maco? Sí. Sí. David Montaner. Va servir-la a vostè. Molt bé. Senyorito. Senyorito. Molt bé, doncs avui tindrem un programa bastant variat. Començarem molt, molt artístics, parlem de Velázquez, de l'exposició que hi ha al Caixa Fòrum, i passarem d'un costat a l'altre del Passadís, perquè passarem que Velázquez a Toulouse-Lautrec i l'Esperit de Montmartre... No és de l'Esperit, del Passadís. Exacte. Directament hem de canviar de zona, i dues exposicions meravelloses, les dues, no? I que farem un esment interessant. Sí, està bé, està bé. Aquesta de Velázquez em fa gràcia anar-la. Sí, sí, està bé, està bé. Aquesta val la pena, eh? Tu l'has vist? Sí, sí, sí. L'he vist les dues. Bueno, una la vaig fer per nassos. No, que jo soc molt de Toulouse-Lautrec i tal, m'agrada molt, però Velázquez, que jo no soc el segleador, que m'agrada, no em desagrada, i tal. I la vaig dir, llavors, no? Vos passa molt bé. No, correcte. Sí, sí, ja ens ho comentarà el Nacho i ho parlarem. Ara t'ho m'agrada. Sí, sí, sí. El teu llibre es parlarà de llibres, de Tus ojos en mi... Sus ojos, perdó. Ah, perdó, Sus ojos en mi. Sus ojos en mi, eh? Doncs ens ho comentarà ell abastament. Del Fernando Delgado. Fernando Delgado, vale. Premio Zorín 2015. Ah, molt bé, fantàstic. I pel·lícules, doncs farem una mica de coses actuals i una mica, doncs, així, més antigues, no? Parlem de Maria Antonieta, de la Sofía, de la... Mig-mig, aquesta és el 2000... Sí, 2001. I, bueno, però més o menys que estem dins del segle XXI. Correcte. Parlem de Bohem en Rhapsody, que és una novetat, també, que el Nacho ha vist. Sí, sí. I el David has parlat de Outlaw King, Outlaw... Estic jo amb l'anglès, el Riproscrito, que el canviarem. I Alta Fidelidad, també, un altre clàssicot d'Stiffen Friars, en aquest cas. Sí, també de la... Época, més o menys, també del 2000. Sí, sí, sí, exacte. Sí, pel 2000. La màquina del tiempo solo me dejó llegar hasta... Hasta allà. Hasta allà, no? I de sèries, doncs, parlem de The Bodyguard, eh, doncs, el guardaespaldes. Sí. I Art de Madrid. Una cosa canalla, canalla, del senyor Paco León, que parlarem. I, a més, és curiós perquè també té a veure des del món del cinema, perquè estem parlant de l'època que va Garner, va estar a Madrid, amb la Madrid dels anys 60, franquista, no?, i és un deliri, a vegades, la pel·lícula, bueno, la sèrie. I ja ho veurem, ja ho explicarem. Per tant, bueno, doncs, res, doncs, hem de parlar d'aquestes cosetes, i el millor que farem és això, i posarem musiqueta de Queen. perquè, home, vam rap, s'ho dir, lògicament. El millor concert que he vist, jo. Per mi, sí. El de Queen. Per mi és el millor. El millor que he vist mai. Sí, sí, sí, sí. Heu donat una molta enveja de saber què ha anat, eh? Clar, clar, clar. 18 anys, sí. Va ser l'única vegada que va venir, em sembla, a Barcelona? Jo no recordo altres vegades. Jo sembla que no, eh? Va ser al camp del Barça. Al Ministadi. Al Ministadi, perdó. Sí, al Ministadi, tens raó. No, al Camp del Barça va ser el concert aquell que va venir Bruce Springsteen, Tina Turner, era un tipus Life 8, que era una altra, però no me'n recordo ara. Però sí, la d'Uni Fé, fó una història d'aquestes, i també va ser... I mira que jo no he sigut massa de concerts, eh? Però dels que he anat a veure... Però és que tenen un directe brutal. Allò era bastant. Segur que tenir-ho, vull dir. Bueno, ho recordarem ara, eh? Molt bé. Quan parlem. Però comencem parlant d'art, eh? Que sempre... Correcte. Velàsquez. Velàsquez. I el Siglo d'Oro. Allò, exacte. Caixa Fòrum, no? Caixa Fòrum, no? Que Caixa Fòrum és una moneda a l'aire, no? Diguem-ne. No sabem el que passarà. Sí, és cert. Jo, hem comentat vegades, no? Expos d'aquestes que tenien molt rebombor i no. Però aquestes sí. Aquestes han portat quadres del Museu del Prado, però quadres que són, aviam, dels bons, diguem-ne. Sí, sí, sí. Tres, està Esopo, està el Felipe IV i està Marte, que són, veritablement, obres importants. Tu ho veus, no? O sigui, no sé què tenen les obres importants, obres grans, ni que en siguis molt entendido o no. O sigui, això et enganxa. Sí, sí, sí. Et enganxa, tio. La vista va cap allà. Dius, això té alguna cosa, no? I les restes pinturals, potser no ho tenen. Tot i que hi havia, hi havia unes 70 obres, sembla, en total. Sí, al voltant de 72, em sembla, no m'he equivocat. Magnetisme, tenen. No, i eren quadres importants, eh? Hi havia pintors no tan coneguts, però que, bueno, que eren tal, però hi havia Tiziano, hi havia Zurbarán. Rubens. Rubens, sí, un molt conegut de Rubens. Sí. I una que em vaig quedar, de Murillo. De Murillo. La Sagrada Família del Pajarito. Sí. Que és molt, molt coneguda, que és molt, molt coneguda, i més a més en expresions populars i tal. Ostres, que fa aquí i tal. Sí, que han retirat quadros del Museu del Prado bons. Sí, de qualitat. Sí, sí, això és en sèrio. I, a més a més, hi ha col·leccions que estan per allà, perquè hi havia aquelles com diapositives que posaven, saps, allà al centre. Sí. Aquests quadros estan a Edimburg, sembla, o a Holasco o a Edimburg, no em recordo. Sí, no està al Prado. No, no, no, no. Hi ha un altre museu per allà per Londres, no sé on digui. Sí, hi ha uns quants que estan venent de fora. Hi ha quadros que són de fora, no? Bé. Clar. Aquí hi ha diapositives, no? Bé, doncs, bé, tot l'arte del siglo d'oro, amb el tenebrismo, amb les sombres, que és impossible. Diu, si la realitat fos així, amb les llums i ombres... Faria por a la vida. Faria por, però seria també fascinant, no? Ara, quan ens estem veient, imagineu-vos, no? Amb aquesta... Sí, sí. ...contrastos, no? Bé, és com l'expressionisme alemany, també. Sí, sí, sí. Bueno, jo... Amb una altra línia, no? Amb una altra línia, però sí, correcte. Sí, sí, sí, sí. Més fora, allò és color, no? Sí, sí. I els quadros aquells que hi ha en el Tizen... Sí, sí, sí. El que es diu el claroscur, no? Sí, sí. Aquests cops, no, de llum tan bèsties, no? Aquests focus de llums, no? Sí, sí, sí. Al barroc, a la Fiacamp, no? Sí, sí, sí. A més, em va fer reflexionar també tota aquesta sexualitat que tenia aquella època amagada, diguem-ne, amb el misticisme, amb el nú femení, no? Hi havia manera de veure un nú femení... I quina època estem parlant? Doncs estem parlant entre 1.500 i pico i 1.600 i poc, diguem-ne, no? Això ve a col·lació... Perdó, és al segle XVII. Això ve a col·lació amb el llibre cada... Sense XVII, ah, molt bé, fantàstia. Finals del XVI, principis del XVII, diguem-ne. La cronologia dels pintors, de les obres i tal. I això, el nú femení i coses com l'èxtasis místic o del santo de turno que estan allà, i dius, bueno, aquest senyor sembla que s'ha pres alguna cosa més aviat, no? Sí, sí, o que té un orgasme directament. O que té un orgasme directament. I un quadre que em vaig quedar, dic, és que això ara queda així, però en aquella època no sé què pensarien. El quadre aquell de la... Hi ha una estàtua de la verge que cobra vida, un miracle, i que té el pit fora. Ah, sí. Llavors li surt un raig de llet i li va directe a la boca del santo de turno que està allà en plena éxtasis i llavors... No, estranya. I arriba, tu veus aquest quadre i dius... Això era d'Antonio Cano. És d'Antonio Cano era molt... Era molt tan místic que es passava de místic, que anava molt més enllà. Dic, això és massiu marciano, no? Vull dir, en això, i els colors aquells que... Hi ha un que sembla com de xerba del greco, o que va conèixer Caravaggio, aquestes influències, amb aquests colors tan pasteles, tan rossos, saps? El quadre que es veu, que es veu el cabell, aquell cabell, saps? Sí, de verdad, que sembla com si fos un postizo que està fora del quadre, que té un relleu que agafa... És veritat, que és molt potent. ...un protagonisme i tal. Bueno, doncs, hi havia coses, ja dic, molt... O sigui, no és tanta, eh? O quan t'expliquen allò del... del cavall aquell de la infanta, que és un dels quadres i tal, que clar, aquell, tu el veus i diu que és raro aquest quadre, no? De l'infant, no? És un infant. És un infant, el Baltasar, no sé què, no? Sí, és un nen, és un nen. Vale, correcte. Llavors, què passava? Que clar, això està pensat per recordar palaus i coses d'aquestes. resulta que això tenia, clar, les parets del palau eren d'una alçada increïble i aquell quadre està pensat per posar-ho a dalt de tot i llavors sembla que el cavall, no?, un efecte òptic i sembla que el cavall digui, hòstia, però aquestes coses també, clar... Sí, sí, sí. Això es diu perspectiva alta. Perspectiva altíssima, sí. És a dir, que ha d'estar així perquè tingui aquesta sensació. Exacte. Totes s'han estirat a terra, ja, mirant el quadre. O fins i tot amb escultura, el Miquel Àngel, perquè té aquesta cara i aquestes mans, perquè havia d'estar col·locat a sobre del que seria el, ho diré ara, l'abcís de Santa Maria de Fiore. Clar, i havia d'estar com a 10 metres d'alçada i s'havia de veure bé la cara i la posició i com la distància no es trauï de forma. No es trauï, no és recte. No es trauï, és concau. I a partir d'aquí genera unes... Convex, no? Perdó, no dic concau-ho al revés. Llavors genera unes deformacions i això ho saben. Això és brutal, eh? Tot això, dius, bueno, aquesta gent hi ha una feina aquí darrere, hi ha un talent darrere, però tu veus com pinten i pinten, bé, i a més a més pensen en coses d'aquestes. Sí, sí, sí. I a més a més el simbolisme, deien aquests quadres molt simbòlics i poso tal i qual. És que és curiós perquè aquí, amb aquests quadres, totes aquestes segones intencions les plasmaven, ja no en la tècnica, com es va poder veure després amb els pintors de finals del segle XIX, i ara no em faig dir... No, però estem parlant de l'impressionisme. Sí, sí, tot això. Allà van modificar la tècnica per provocar a qui veia el quadre. Aquí no. L'esplat de color i tot això. Era una mica com la censura al temps del franquisme, no? Sí, sí. Que miraves de burlar-la, d'alguna forma, sí, sí, sí. Però sense que es notés, no? Sí. I aquí, pel que em dius, és el mateix, no? O sigui, ells pintaven un quadre aparentment molt realista, perquè eren molt realistes, però en el fons... Jo, per exemple, del Velázquez de Minson, un quadre que es diu Innocencio X. Sí. Aquell li van presentar el... Que era el papa, era un papa. Quan li van presentar el papa, se'l va mirar, i que és bo que era més llarg que un dia sense pa, i va dir No m'agrada. Diu, demasiado verdad. Ah, mira, quina frase. No, és que... Sí, sí. És que Velázquez tenia un punt de... Quina frase més... Sí, sí, sí. De ser massa realista i massa del poble. Sí, sí. Velázquez era massa del poble representacions de les cares de la gent, i això es va molt bé allà, també. I se'l veu amb una cara així com de malbitxo, eh? Sí, sí, una mica garrulo. Sí, i de malbitxo. I de mala persona. De mala persona, sí. Aquest joc, Velázquez ho fa molt, té molta mala llet amb això. I és un quadre, no sé. No pots dir, és que jo què sé, l'he dibuixat ahir amb la forca i los cuernos. No, no, no, no. Sí, sí. Doncs molt bé. Els rostros en Velázquez són meravellosos. I d'una manera que dius, ostres, com no? Tota l'expressió de l'ànima està allà, no? Ha pujat allà i està allà, no? En totes les bolses, aquest de sota dels ulls, el no sé què. És perfecte. L'expressió i tal, i allò està tot. Sí, sí. Val la pena. A més a més, ja dic, a nivell econòmic, 5 euros i si és client de la caixa, gratis. Gratis. I si un és client de la caixa, ja està, perquè nosaltres anàvem 3 i un jo tenia l'online però no trobava la targeta i tal i diu, és igual, és igual. Diu, com és aquest client de la caixa, vosaltres convidats. Diu, hala, vinga. Sí, sí. Són bastant elàstics amb això, eh? No són gaire punyeteros amb les entrades i tal. Clar, jo sé de la Fundació, suposo... Sí, sí, sí. No, però està molt bé. És una exposició molt sencera i abans d'acabar, just al costat on estava aquesta de Murillo, es veuen les caixes, vas fixar en el detall, es veuen les caixes d'on estan les peces que van venir. És una cosa molt interessant i ho explica allà que diu que hi ha un conveni amb el Museu del Prado a qualsevol exposició que tingui a veure amb obres seves de Velázquez, solament poden treure 7 de Velázquez. Llavors, les 7 que hi havia en les exposicions primeres, les que estaven col·locades a l'esquerra, fent la volta, que es veien així com separades, eren del Museu del Prado i hi havia una que estava més cap a dins també i era la vuitena que no era del Museu del Prado que no sé de quin museu d'on era. Però solament poden sortir 7. Llavors, es fa la tria, evidentment no sortiran mai les menines ni les hilanderes, tot això no sortirà. Va, no sé que sigui una cosa molt determinada o molt important o que hagi sigut un intercanvi que et deixo a la Joconda i et passo, no sé, les menines, clar. Llavors, aquests truequers dius, exacte, d'aquests nivells imagino que segur que es passen els pantalons. Jo, com amb les ratlles, és que em portes aquí a la Joconda i aquí es, bueno, es cau el Museu del Prado o aquí a on sí, no? Vull dir que, això no trauran de lloc, està clar. Bueno, val la pena, una edat molt bona. Molt bona. Bueno, i seguim el mateix carrer, diguem, d'on estàvem al primer pis, pas al davant, a Masa de Toulouse-Otrecht i l'Esperit de Montmartre. Seré curt, amb l'explicació, perquè sé que la voleu veure i tal, tampoc aniré més enllà. Crec que aquesta sí que ha de ser guiada, al igual que la de Velázquez, està bé que et guiïn... Perdó, hi ha guia, la de Velázquez? Sí. Però guia de persona o audioguia? Suposo que tot. Sí, sí, hi ha de persona, però em sembla que de Velázquez ja s'ha ple, fins al març, eh? No ho has dit, que ja no hi ha lloc. Ah, no, fotis. Els grups que hi ha. Jo, si vols mirar-ho... Ah, si pots anar per lliure, no? Bueno, hi havia molta gent, eh? Tu pots anar per lliure i llegir, perquè tot hi ha l'explicació. Ah, val, val, val. Hi ha l'explicació. Pots anar per lliure amb l'audioguia enganxada i si no que t'ho expliquin. Ja està bé. A veure, és el que... Pots anar fent el pirata de les explicacions d'altres, que si em vaig entrar a allò del cavall i tot allò... No, no, no, mi em passa a mi això. Llavors, aquesta sí, però en canvi de Toulouse-Lautrec sí que recomano que aneu guiats, perquè hi ha molta xitxa per explicar i molta cosa i llavors no és solament Toulouse-Lautrec, és Toulouse-Lautrec i l'esperit de Montmartre. Aquesta li queda menys, eh? Li queda el 20 de gener o així, l'altre fins a finals de març, però aquesta li queda menys. Llavors, bueno, és un recorregut no per al Toulouse-Lautrec, diguem que seria el més... A veure, el més famós és el Toulouse-Lautrec dels cartells. Sí, això ho tenim, eh? Vull dir, aquí podem veure l'Abristit Bruant, la de la gent Abril, totes les que són les típiques conegudes que podem tenir com a referència. En canvi, la part pictòrica, que és molt bona, que si la gent no la coneix, jo convido que coneixi la part pictòrica de Toulouse-Lautrec, doncs no està gaire present, no? Llavors, què és el que passa? Hi ha tota una informació molt, molt, molt important al voltant de Montmartre, no? Però clar, hi ha coses que si no te les expliquen ja vas trontollant. Per exemple, et col·loquen a la primera de tot un quadro que hi ha a banda esquerra, que l'han ampliat a la dreta, no? En el que veiem Montmartre, veiem la gent ballant, no? Una mena com de dansa simbòlica per sobre del que seria el turó de Montmartre i veus una vaca que està com enfadada, una vaca que està per allà donant voltes. Clar, si no t'expliquen que allò és la vaca enragé, que és la vaca enrabiada, que té a veure amb el nom que li posava un escriptor francès als pintors de Montmartre, que volia dir menjar de la vaca enrabiada, que volia dir alguna cosa així com menjar de la vaca malalta, la gent que no tenia diners, no? No entenen per què aquest símbol, no? És a dir, com una vaca enrabiada és sinònim de pintor pobre o pintor bohemi de Montmartre. Clar, hi ha coses una mica potentes amb això. Llavors, clar, jo insisteixo que és important que us guïn, perquè si no, malament rai. Si veus quadres i ja està. Clar, com per exemple quan arribes a l'Echat Noir, que és un cabaret conegudíssim d'aquella època i tal, no? Doncs, per exemple, hi ha una cosa que es diu les arts incoherents, no? Que és l'inici del surrealisme i el dadaïsme, no? Que passa molt aviat, clar, t'ho han d'explicar. Perquè, clar, hi ha unes peces que dius, bueno, sí, això que hi ha aquí i tal, no? Per això, que són cosetes que jo recomanaria que si poguéssiu que us guiessin millor que millor. Aquí sí que us demanaria que anéssiu guiats, perquè si no, insisteixo, que està molt bé, visualment és molt maco. Molt bona recomanació. Sí, sí, sí. I llavors, també, hi ha molta cosa de no solament de Toulouse-Dotrec, evidentment, que n'hi ha molta cosa, però hi ha molta cosa d'un senyor que es diu Teófil Steinlein, que és un altre cartellista i pintor meravellós i que val la pena també que guaiteu. Quan veieu cosa de la Steinlein dius, mira, per què val la pena. Ja fa cartells, fa pintures, és el pintor dels gats, una persona que li encantaven els gats, no? Llavors, fa uns frisos per l'Echat Noir que estan posats per allà que són autèntica meravella. Els gats jugant amb la lluna com si fos una pilota, fan així amb les mans, no? Vull dir, és una autèntica meravella el que hi ha. I de part dels cafès i dels cabarets i tal, està tot ple de cartells mentre sona de fons, no? Doncs la Marlene Dietrich, no? I tal, i va sonant el Can Can i una mica fora d'època, però bueno. Sí, no, en quadra massa la Marlene Dietrich. Ja, però cantar una cançó del Molin Rouge i tal, que és la veu, que la sents, que és d'ella, però que sí, que una miqueta, però sí, és aquesta cosa de la Belle Époque que la fan un bativull, no? I vinga. Ah, la tóma, tio, vellà. Sí, entre 80 i 1920. Vale, vinga, 40 anys de Belle Époque. No és això, però bueno. Però bueno. Deixem-ho així. No, però és una cançó, és veritat que em dona una cançó de... Fins quan és? Fins al 10 o així? 20 de gener. No, no, perdona. La Belle Époque, quin any? Ah, no, no, sí, cap al 10. Cap al 10 es va acabar, ja. L'altra és una altra cosa, l'altra està vinculada amb l'Art Deco, que és una altra línia, és un altre moment, que també es podia parlar d'una mena de Belle Époque, però és com una regeneració, que això és una altra història. Però bueno. Bueno, doncs ja et dic que val la pena, hi ha parts una miqueta fluixes, hi ha una part del circ, per exemple, que és molt fluixeta, hi ha una part de teatre que també és fluixeta, però hi ha com tot. Però en canvi la part del cafè és absolutament espectacular, tens allà totes els cartells, no? És una meravella, no? Val la pena, val la pena que ho veieu i que una mica, doncs, que us mogueu per allà, no? Si val la pena. Vale. Bueno, doncs, això, seguim parlant de llibres, Mis ojos en mi, o en ti. Sí, del Fernando Delgado. Delgado. I per què comentava abans que teníeu a veure amb aquesta sexualitat i tal, perquè aquí ens parla de la història de Santa Teresa de Jesús. Ah, Dios. I un capellà que se deia Jerónimo Gracián. Que ja existia, que toma. No ho sé, no m'he documentat. Vale, vale. No, no, no, jo pensava que potser no fos que algun que... No, jo tinc la sospita que és un... Personatge. És un personatge, però... Basta de noixos reales, no? Que es diu? Sí. És com la novel·la Victus, que el protagonista resulta que sí que va existir. Sí. Vale? Però en aquest cas diria que també. Ara bé, és una novel·la. Llavors, a partir d'aquí està tot novel·lat. Però l'autor, el Fernando Delgado, sap transmetre molt bé. a més està escrita en llenguatge, en castellà de l'època. Vale. I llavors, esclar, això ja et submergeix. És un llibre que he trigat i reconec, eh? Anys en llegir-me'l. Ostres! L'he acabat ara. Però com que anys? Que has anat deixant-ho, agafant-ho, deixant-ho... Sí, sí, l'he anat agafant, continuant, parant, he anat intercalant molts llibres d'entremig, però m'he anat quedant al fil, no? I és un llibre que està narrat i que ens explica la història, la relació que van tenir la Santa Teresa de Jesús, o Teresa de Jesús, i aquest i aquest Gironimo Gracian, que va ser una mena de... Diguem-ho així, avui dia, com ho podríem dir, com director general de la seva ordre. Vale. Vale. I sobretot la novel·la... Són dues històries. Una, la dels relators, els que relaten la història, i la de la pròpia història. Vale. Perquè és un capellà que va parar en un convent, i que ell narra la història... Fa un estudi sobre aquesta relació que vam haver entre aquests dos personatges. Una relació que, tot i la diferència d'edat, perquè la Santa Teresa de Jesús ja, en aquest cas, ja tenia 60 anys i el protagonista masculí tenia uns 30... Ui, la Tere... Sí. La Tere i el Gero. La Tere i el Gero aquí. hi havia xispes sexuals. Sí, sí. Però no va anar mai a més. No va haver... Perquè, evidentment, utilitzava en aquella època, hi havia, com avui dia, hi havia una caverna mediàtica por medio, que utilitzava, doncs, tots aquests rumors. A més, era més fàcil. Era, d'alguna forma, si m'apures, era molt fàcil propagar rumors i dir tu no tenies els mitjans per contrarrestar-los. Perquè qui tenia, diguem-ho així, l'oficialitat dels rumors, els altres no tenien mitjans alternatius. No és com avui dia, que tu pots, jo què sé, emparar els diaris, els diaris oficials, però després tu tens webs, tens mentideros, jo què sé, tipus xarxes socials per desmentir o per contrarrestar. Sí, pots servir un canal de comunicació que en aquella època, si no volien, doncs no feia. No, quedaves tallat. Llavors, la congregació de la Santa Teresa de Jesús eren los carmelitos descalzos, descalzas. Carmelites. Sí, carmelites descalzas. Hi havia els carmelites calzados. Calzados, sí. I es veu que hi havia, com els originalis eren els calzados i van sortir després els descalzos, que hi havia allà unes trifulques però violència física. O sigui, bastonades, cuchillades. Un bocarrí de l'època. Sí, sí, un bocarrí de l'època. Sí, sí, mai m'hi ha dit. Una barbaritat. O sigui, hi havia... Jo crec que tota aquesta Espanya cavernària ja ve d'aquesta època. Molt bé, clar. Ja ve d'aquesta època perquè ja hi havia tràfic d'influències que vers el rei per que li tragués els favors a Fulanito o a Menganito i tot això feia patir molt la gent. A més a més, amb l'agraujant que la rapidesa dels mitjans de comunicació no era com avui dia. Tu no sabies què li havia passat a aquella persona. Fins que no rebies una carta d'ella o d'ell podien passar mesos. I això, clar, consumia la desesperació i tot això el llibre ho reflexa i ens explica bé com va anar ens explica una mica la història les dificultats que va tenir Teresa de Jesús en aquest cas per poder anar creant convents perquè era com una mena obsessió d'ella per anar creant convents i d'alguna forma ell els anava administrant però arriba un moment que també que li fotien bastonats per tot arreu el segrest en els turcs bueno acaba allò com el rosari de l'aurora però el llibre està molt bé jo el recomano perquè realment vulgui fer-se una mica la idea de com funcionava la política d'aquella època i la relació que tenia la política amb la religió que estava era estava tot barrejat avui dia podem dir que hi ha altres factors que estan barrejats en la política l'economia i tal aquella època no aquella època era religió i política ostres i cosa que avui dir evidentment ja no l'església pot intentar aixecar la veu té altaveus per dir la seva però ja no la gent se'ls escolta i si algun capellà o un bisbe deixa anar un estir i vot d'alguna forma ja se'l va mirar el car que de torno aquella època no aquella època jo et podien condemnar a presó per l'opinió d'un capellà o de qui fos i això era molt bèstia i tenies que anar molt tant clar m'estivigirà aquella època qualsevol cosa i això la novel·la ho sap transmetre molt bé sí sí sí doncs fantàstic escolta una recomanació d'aquells llibres que a mi em sona això que m'expliques vull dir em sona que va ser premi a Zorin Zorin 2015 em sona i tal però mira jo que se m'ha escapat segur que no he acabat de llegir-lo bé doncs perfecte recomanació comencem parlant de pel·lícules Nacho Maria Antonuate Maria Antonieta de la senyora Còpola que pesada la Còpola jo t'ho dic en serió jo és que és una dona que se'm se'm enganxa i no hi ha res que m'ha girat aquesta senyora la senyora Còpola en la història d'aquest programa en l'Osting Translation la gent i m'encanta l'Osting Translation i vaig avorrir com una mona però profundament aprofita alguna cosa més sí digues digues ves parlant la senyora Còpola en aquest programa en l'història de Babilonia té el rècord que vam criticar una pel·lícula seva abans que sortís que era aquella del seductor ah sí és veritat és veritat que vam començar aquí tot en centres i a dir bueno pues no sé com la farà perquè la pel·lícula del 70 era de una manera molt determinada i passada per la senyora Còpola i tal aquesta no l'he vist directament i vam començar a carregar-la i hem dit ostia hem arribat la quinta essència diguem-ne que s'ha acabat la pel·lícula no l'ha fet encara ah aquesta que sortia la Nicole Kidman la versió que es va fer i que feia el Colin Farrell sí correcte vale ara me'n recordo bueno jo encara jo no l'he vista jo no ho puc dir bueno mira què vols que et digui de les qui he pensat a l'Osting Translation la Maria Antonia és l'última sí del 2017 per mi és la a mi de les tres la que més m'agrada tot sigui dit aquesta del seductor de les tres de les que em sonen d'ella la Virgen Indicida aquesta de Maria Antonieta aquesta i alguna més Somewhere Somewhere ni idea The Bling Ring no sé què deus això però això no sé com sèries potser no pel·lícules que ja he fet de productora no és pel·lícula directora directora The Bling Ring bueno aquesta pel·lícula és del 2006 no del 2000 estàvem de prop bueno 10 anys 12 anys sí bueno una pel·lícula que sempre havia volgut jo veurela i a més me l'havien comentat i tal i bueno el d'altres a favor el d'altres en contra és Sofia Coppola no hi ha dubte tu veus diuen que Sofia Coppola dius correcta Sofia Coppola llavors bueno ha buscat una manera moderna de narrar una història antigua més relligida o no depèn com diguem-ne clar per un costat a certes sí que és veritat que tot el tema de vestuar i tot el tema d'ambientació i tot el tema de complàs les relacions de l'època entre una nena de 14 anys que la casa anà mal del fin de França és un imbècil és que és un tio que a més a més que no saps que arriba és pavo és pavo arriba el moment en què no acaben de consumar el tema i ve el germà gran de l'aquesta que es posi del rei del fin també i l'agafa en una part i demà tenen una xerra hombre a hombre i sembla que no es veu el que passa perquè li explica el que ha de fer i l'altre llavors fa el que ha de fer però és que no sabia no tenien ni idea del que havia de fer per estar amb una dona amb una dona no ho sabien aquest nivell però tal com tu munta la pel·lícula és que és així però es tenien com una espècie de nube allà eren uns hilatrats exacte uns hilatrats que estaven allà que s'hi posaven allò a menjar a la boca era bé no s'hi xucaven el cul també era una cosa al final no feien res i el que és una mica gordito aquí no té cap estímul de res i acaba sempre no clar hi ha qui pot dir hòstia doncs mira estic deslliurat de totes aquestes casques mundanes i dono el cervell per fer altres coses com potser el Lluís XIV doncs va arribar a fer perquè potser era un tio capaç no amb aquella pel·lícula de la mort de Lluís XIV no l'he vista que va fer aquest català no me'n recordo ara Albert Serra era brutal és a dir és el moment que s'està morint i estan contemplant com fa caca com menja i tots l'aplaudeixen té un cor d'una claca al costat seu costatment el que dius tu i no fas res més que també està en una situació complicada perquè té una gangrena a la cama que diu però era gent que si tu realment aprofitaves la teva benentesa que era que t'ho estan fent tot hasta aixugar-te el cul que dius hosti és que li pots donar el coco però tot el sentia no tens interrupcions per fer això però és com un múscul si tu no fas res i està tot el dia al llit què passa el múscul s'atrofia un que és una mica ja curtet i que ja no necessita fer res amb el cervell però el tio està allà al final és jugador el tio Joan Molde ja tenia aquest físic sí home clar llavors clar aquesta nena arribant allà i això sí que està bé aquesta imatge de frivolitat que està aconseguida amb barrejada amb una banda sonora més regida amb rap una cosa més moderna això et dona aquesta imatge de frivolitat però una altra vegada no li treu aquesta estètica videoclip que bueno que tampoc no està saps estàs veient i diu què estic veient de vegades s'acompanya i clar li treu diguem-ne el marc històric a l'època sembla que estàs veient una pel·lícula distòpica perquè veus una música moderna de los 80 por eso perquè aquesta senyora és 80 és clasicona aquesta senyora tenia prop de 50 anys i les músiques també s'agraden a tots perquè som de l'època bueno total que això acompanya i arriba un moment en el ball aquell de màscaras que sembla que està això que és una distopía d'aquestes tipus que fan com una moda retro retrofuturista diguem-ne però clar tot això com a exercici estètic totes les estones un exercici estètic que al final dius bueno queda una miqueta és que busca vol aquest element estètic constantment sí llavors has de ser molt bo i és molt pesat molt pesat i al final es fa una mica pesat jo l'havia de veure l'he vist i la veia en un escrit bastant crític i vaig dir bueno tampoc està tan malament perquè jo em pensava un desastre no està malament del tot sincerament i aixeca volada cap al final sí al final bueno i que ella no ho fa malament la nena no ho fa malament i perquè ho fa bé la Kirsten Dance si no és per ella i a l'actor també que fa la llicència també així la cara de l'errore també també és això algú t'està saltant la pel·lícula i la senyora Gopola doncs bueno va una mica com va diguem-ne jo saps què em va passar vaig veure la pel·lícula i em va en el seu moment quan la van estrenar sí i em vaig quedar enganxat amb la protagonista sí i em vaig llegir la biografia de l'Stefan Sveig de Maria Antonieta i val molt la pena llegir-se'l perquè li dona una profunditat al personatge que la pel·lícula no li dona mira aquest escritó m'agrada molt a mi doncs llegeix-te aquesta aquesta perquè està molt bé té un verbo molt florid però és molt precis ameno no és erudit ni nada i està molt ben documentat hem parlat molt bé sempre d'aquest jo no he llegit res la Mercedes Milà és una forofa i està molt el seu programa es deia Zeta de no sé què per gràcies a l'Sveig Sveig en català Sveig no sé com es dirà en suízo clar això és complicat com ho sé jo Stefan Sveig Sveig Sveig Sveig sona més a muntanya Sveig Tironés pues recomano la lectura de Maria Antonieta perquè t'explica molt detalladament des que des que la perra austriaca surt de Àustria és que li deien així li deien així aquí ha venit la perra austriaca no sé per què fins que ja fins que ja és aquesta nena que vivia també en un ambient tal i que com i vols es troba amb la realitat que acaba guillotinada no? sí clar o sigui nou mesos després que s'ha encarregat el rei i és quan realment és quan realment el moment de més maduresa aquesta dona quan el passa empresonada i quan realment treu evidentment no pots estar d'acord amb el que és una monarquia absolutista però pots entendre que els protagonistes de la monarquia absolutista doncs la defensin i la defensin en coherència i és el que fa ell al final i dius ostres doncs xapu me l'apunto i lo deslizaré com regalo de reyes molt bé seré caure en alguna conversa molt bé fantàstic de dir escolta si vols comprar un llibre però ha d'arribar al Reis Max això arribarà si el missatge es repeteix arriba em sembla que tuc passar l'ISBN del llibre molt bé molt bé m'has passat l'ISBN i tal jo us poso una cançó per veure si encerteu de quina pel·lícula parlarem tot seguit jo crec que de seguit ho sabrem Disney això és amb mala llet heu fet amb mala llet escoltem dos minutets de Bohemian Rhapsody parlarem de Bohemian Rhapsody en qüestió d'uns segons gràcies de mana Because I'm easy come, easy go Little high, little low Any way the wind blows Doesn't really flatter to me To me Mama, just killed a man Put a gun against his hand Pulled my trigger, now he's dead Mama, life had just begun But now I've gone and thrown it all away Mama, ooh Didn't mean to make you cry If I'm not back again this time tomorrow Carry on, carry on Però abans d'una en Matxero, tio Bueno, és que... És preciosa, és preciosa Aquí estàvem muntant un pollastre Estàvem fent allà amb els moves Si estiguessin al concert que jo no he estat Jo he fet una miqueta de sublimació I hem de recordar que eren els encenedors que ens cremaven els dits Ah, que em cremo i tal Jo no, perquè jo no fumava, mai portava encenedor Jo fumava, sí, sí Jo portava encenedor, 86, i tant que fumava Bueno, doncs parlem una mica de Bohem en Rhapsody que és aquesta pel·lícula, aquest biòpic Entre cometes, bueno, el biòpic que no arriba fins al final Bueno, sí, arriba fins al final Fins al moment de la mort Però es queda al 85 Per entendre'ns, no? Dintre el que seria la línia explicativa Des del 70, l'inici del grup Fins al 85, el Life 8 I no arribarà fins la mort Potser no han volgut entrar Amb la part potser més truculenta De la malaltia, no? Això Sí, exacte És una mica més fàcil Home, era l'època més potent De Queen Evidentment És a dir, el que presenten és això, no? Tot el procés de com es conforma Qui és el que... Evidentment, les lluites internes Que això tothom... Jo ho sabia Perquè jo he sigut molt forofó No va ser el primer Que va entrar al grup No, no, no És a dir, tocaven els tres Em sembla Amb un altre grup Com es deia? El grup aquell Al principi No me'n recordo És a dir, ells tocaven Amb un grup Així com de Rockerillo El Brian May El Roger Taylor I l'altre no me'n recordo com es diu Bé, el Baix No me'n recordo com es diu ara I llavors Ell, no? Ell era un... Era un noi Vull dir que Carer de l'Ava Bueno, doncs cantava I tal i això Però bueno Que es va oferir Quan un dels... El cantant d'aquest grup primer Que no me'n recordo el nom Exactament I que a partir d'aquí Doncs bueno Doncs ell s'ofereix No? I li diuen Però tu on te vas No? Amb aquesta pinyata Clar Amb les dents Clar És que el tio arriva Enxatant Amb aquell cabell així Que portaven I la gent que va fora Pobre criatura I llavors Està en el carrer I li diu Ah, doncs ja m'agradaria cantar Diu Jo seré el cantant I diu Tu? Conés la boca i tal I llavors li fa una demostració I el tio li fa I li canta Clar Amb aquest to que tenia Espectacular Aquest que tenia Quatre octaves Solament de pujar Això era Això és inaudit És a dir Això ni els cantants d'òpera Això podia tenir David Bowie Dins del món Exacte La cavalló d'ella Clar, clar, clar, clar És que té un registre Brutal Aquest home És molt difícil Em sembla que l'únic home És el Michael Bolton Recordo aquell senyor De cabells rossos Que també tenia Quatre octaves Michael Bolton Tampoc és que cantés així No, no, no Però tenia Tenia Molta potència Ah, bonos Sí, sí O la Mariah Carey Aquesta gent que tenen Registres fins i tot Impossibles D'aquests que són Hiperaguts Aquesta gent Són un altre món Aquest pavo Doncs resulta que tenia Aquesta qualitat I a partir d'aquí Comencen a moure's I clar, després com es conforma El grup Com va agafar En el lideratge A ell, lògicament Doncs perquè és una persona Carismàtica Perquè és un tio Canyero Perquè és una persona Que, bueno Que comença A veure's Doncs que hi ha coses Extranyes L'interessa No, que Inicialment sí És una persona Que li da molt l'òpera No, que a casa seva Doncs sempre Saps Està Bueno No destaca gaire Aquesta idea Però una persona Amb coneixements Està claríssim Són musicals No, no Però és que On dia van analitzar Un programa Que surt aquest Aquest Aquest Aquest Van analitzar Bohemian Rhapsody La cançó La van analitzar Té la marinera Té la marinera No és la cançoneta així No, no, no Fan esment Fan esment una miqueta D'aquí és Galileo Hi ha molt significat Clar, que diu Galileo, Galileo Moltes coses Ja n'hi ha I llavors Parla de certes persones No? Déu Vinculades amb l'àmbit De la que seria la història O de les invencions I tal I és això Bàsicament Com ell va evolucionant És magnífic Com evoluciona També físicament Estètica Estètica Com vas veient Com des d'aquestes grenyes Fins al cabell curt I al bigoti Com el bigoti va dissimular Una mica La pinyata Sí, una mica la pinyata I tal I això Però és brutal Com en un principi Clar, és com tot has de fer Amb el personatge Però clar, no et pots imaginar Que ningú pugui imitar També Perquè evidentment La veu Està totalment masteritzada És a dir No és La veu de ningú Que canta Com a Queen Perdó Com a Freddie Mercury No és el Freddie Mercury No, no És el Freddie Mercury Ah, és el Freddie Mercury Perquè els productors són Roger Taylor I I Brian May Ah, per tant Segur Que han aconseguit 50.000 Les proves de gravacions No? Allò que repeteix Repeteix Repeteix Per crear Tota aquesta estètica Perquè És impossible Imitar la veu Llavors Tot allò que es fa En cap moment T'anadones Que no sigui Jo estic Hauria de mirar-ho Però gairebé Poseríem el foc Quan s'equivoquen O quan hi ha un moment Determinat Que estan gravant alguna cosa Aquest element D'equivocació És perquè realment Hi ha hagut una gravació Que s'han guardat Amb les multituds de pistes I que es va equivocar I fan això Perquè és que és perfecte Absolutament perfecte I ell com actua És brutal És tota l'estètica El moviment És estudiat Fins al milímetre Jo pensava l'altre dia Dic clar Que a pesar d'allò que hem dit jo De Disney Que és una mica Sí, sí, sí Clar Que és una pel·lícula Una mica tramposa Hauria d'aprofundir molt més Amb la seva vida homosexual Amb el tema de la sida És a dir Hauria pogut Perquè el Brian May I l'altre No eren homosexuals No, no, no Cap d'ells Cap dels tres A més eren uns tios Com molt normal Sí, molt normal Allò d'anar-se a l'hora de les festes Inclús no fa massa Va sortir la vida d'un d'ells D'un que no ha volgut saber El tercer en discòrdia No sé com es diu El baixista Sí, que no ha volgut saber Res més del grup Sí Quan es va morir el Freddy Mercury Perquè era molt uña i carne I va dir No, no, s'ha acabat I el veus És un senyor així De 60 anys Que diries El conductor d'autobús Per dir alguna cosa I evidentment El senyor conductor d'autobús Cobre 50 milions d'euros A l'any En royalties Clar I per la marca normal Es poden viure sense fer res Evidentment Sí, sí Quint va voler intentar formar-se Però impossible trobar una veu Se li va proposar a George Michael Sí I va dir que no Va dir que no No perquè té una carrera bestial Aquest tio Llavors, clar No volia sotmetre's a un grup Lògicament Com això ho faria molta gent Quan ets un solista ja reconegut Que ha sigut de UOM Acostuma a ser al revés Exacte I van fer un càsting Fins i tot per intentar agafar algú Algú va caure Algun cantant de heavy Va fer algun concert Alguna cosa puntual Per fer un homenatge O de Guns and Roses O de Guns and Roses Em sembla que va ser No sé si va ser un d'aquests Alguna campana amb sona d'aquestes Exacte Exacte I Brian May va fer un parell de discurs Després de la mort de Freddie Mercury Que no va estar malament Hi havia una cançó que es deia Tant amor et va matar No me'n recordo ara la traducció To match love you kill you Algo així era I tal Que deien que era una cançó dedicada A Freddie Mercury Per tant que va tenir Les seves relacions Va generar aquesta malaltia En aquella època Solament agafava Era un disloque allò Sí, sí, sí Però no es veu gaire I veus alguna foto d'alguna festa Que dius Buah No, clar, no, no és Buah Per això és el que dèiem De la marinera Jo se us deia Si surts M'ha quedat el dubte De la pel·lícula aquesta Si és que han volgut fer Una pel·lícula Pues bueno Anem a fer una mica Adulcorada Perquè sigui Perquè productor No sé què I els ha sortit rodó Ara direm per què O és que ho han pensat Des del principi Perquè ara Amb aquesta pel·lícula Que han aconseguit Que les noves generacions Però les noves generacions Nens Nens Nenes De 10 De 9 De 12 anys Descobreixin Descobreixin I estiguin flipats Perquè jo conec Nenes d'amics meus I tal Que evidentment No coneixen Queen Perquè tenen 10 o 12 anys I estan flipats Amb aquesta història Amb aquest Perquè ho presenten Com un tio Que fa el seu grup I tal Ho presenten Una modificació molt gran Clar Amb això Tu muntes una pel·lícula D'aquestes Reedites Queen Ataques Parkin Este fenomeno Així De fan Pre-adolescència I fas una actuació D'aquestes d'Òscar Clar Que t'has posat En safada Que ets I li donin l'Òscar Clar Fas una pel·lícula rodona Que recaptarà molt I mira Si ho has pensat Si has pensat Com a producte de màrqueting Molt bé I si t'has fet De casualitat Doncs bueno Aquesta cançó de son És el primer éxit Això va ser Killer Queen Va ser la primera cançó Que va triomfar a les llistes Va ser la primera de totes Que va entrar en llistes Americanes Lògicament Perquè bé Sàpigueu Que aquí ja es veu El element de les veus Aquesta percepció Aquest empastar també I aquest gust per l'òpera Que hi tenia Que pot ser Rapsodi Rapsodi Va ser quan va Evolucionar-lo Bueno Doncs l'ho dit Canviem de xip Que ens agafa el temps I bàsicament Doncs recomanable Però el que diu el Nacho Doncs una mica Més suau De lo que jo m'esperava També Que he pensat Que seria molt més salvatge El plantejament El rei Què? Proscrito Proscrito Proscrito Proscrito Proscrito Proscrito Proscrito Proscrito Proscrito Proscrito Proscrito Proscrito Proscrito Proscrito Bé aquí estem Amb un producte de Netflix Molt bé No Dios mio Suïcidar No Doncs no suicidis Perquè el director És el David McKenzie Ah Que és el que va fer Com a enxeria Ah sí Ah bueno Em torno a suïcidar Ara he caigut No no És que no m'agrada Com a enxeria Ho sento No t'agrada Com a enxeria Ostres A mitges A mitges Com a enxeria Va tenir en el seu moment Aquí un Sí Va haver-hi un problema Una ruptura Al Jaume li encantava T'agrada A mi no m'agradava gaire Jo em va semblar Però no ve ve ve Tira tira No va tirar-ho a terra Però sí que és veritat No era el que Jo estic amb enxeria Estem en la facció Avorrida Estic parlant No d'un film Com a enxeria Con un producte De l'edat mitja Per dir alguna cosa No està mal No està mal Jo crec que es pot veure I fins i tot Es pot gaudir Per què no Estem en una època Just després De Braveheart Anda Sí, sí Perquè els fets de Braveheart Surten Comporten això Sabeu com tothom sap Com acaba Braveheart Que una pata por aquí I una pierna por allà Mola, mola Sí Aquí es veu I hi ha un moment Que es veu Una pierna por allà Però bé Ens parla de Com va quedar Escòcia Després Que els anglesos Es van carregar Doncs el William Wallace Que els va posar En En En En En En En En En En I el van Poder enganxar I el van Bueno També en part Per culpa De la aristocràcia Escocesa Que va Facilitar Perquè evidentment No era un d'ells El William Wallace Era un ple vello I L'aristocràcia Escocesa Va dir Bueno, vale, va Mira, us lo llevais I aquí paz I mañana gloria No I d'alguna forma Arriba un moment Que Clar Però arriba un moment Que el rei diu Vale, vale Us tornaré el vostre regne El rei d'Anglaterra Però no Els va enganyar I s'ho va quedar ell I aquí van dir Hòstia Així vam fer Vam fer el pena Deixant que Que palessin El William Wallace I arriba un moment Que Doncs sí Arriba A la conclusió Que vam fer el pena I doncs Bueno, ara Millor que ens ho posem Que ho fem nosaltres Això que va intentar Aquest bon home I Bé I ens explica la història Del Del Candidat a rei Que eren dos candidats Vale I El que acaba sent Candidat a rei Que és aquest El Com es diu Bruce Robert de Bruce I Que el protagonista És el Chris Pine Sí, sí, sí M'agrada aquest actor Sí, sí És un tio I m'agrada, sí I l'actriu Que fa la seva dona Perquè és un matrimoni Així Convingut Pel propi rei d'Anglaterra Quan els acaba de derrotar Diu Va, però tu et casaràs Amb aquesta I aquesta No sé És la meva fillola Ostres, tu Quin paper agafa la dona Aquesta Molt bé A més, una noia No pots dir que sigui guapa Ostres, té una potència Una potència Anem a buscar-la Ostres, anem a buscar-la Sí, sí, sí Molt bé Molt bé No diu el nom No, és que no recordo el nom No recordo el nom Ha dit potència I el Nacho ja diu No, no, no Però potència No, no No, no Ja, ja, no Què us penseu que és això No, és lluny Nosaltres no malpensem És un bon exemple De l'anatomia femenina Clar que sí Sí, sí, sí Lawrence Puch Sí, Puch A veure Això mateix A veure No, però és que no sé qui és Sí, sí, no, no És molt jove És molt jove És molt jove Incluso reflexa la diferència d'edat Perquè el Chris Paine ja té 30 i pico I aquesta noia té 20 i pocs O sigui que es porten uns quants anys Però, ostres Molt bé I és Totes les vicissituds d'aquest rei Per desfer tota la trama I tota, bé, tota la invasió Que les coses estaven envaïda Per anglesos I per donar-li la volta al mitjó I no explicaré res Perquè la història és coneguda Clar Doncs de tornar a recuperar la corona escocesa Durant 400 anys Més És la que feia la Edimap Beth Sí Ah, m'encanta Ui, la pel·lícula m'encanta aquesta tia Doncs aquesta actriu És boníssima No l'he vist a la Edimap Beth Ostres, nen Que va ser l'any de... Doncs mireu aquesta també Està molt bé L'any de l'hivern A mi em va agradar La pel·lícula no és tan pretensiosa Com pugui ser Braveheart Clar, clar Però com a mínim està ben ambientada Les batalles però són més casolanes Sí Però és... Jo la trobo molt rodona Com està acabada la pel·lícula Molt bé No ho sé Em va fer el bé Sí, jo diria que sí Que por ahí em ronda Em va fer molt el pes En algun lloc Molt el pes Però bueno Per això dic que ja Fantàstic Potser és que també és una debilitat meva Aquesta època Clar, clar, clar No, no, no Però escolta, si la pel·lícula està bé Pot ser un bodrio Home, jo crec que els de Netflix Mica en mica van pulint Sí, perquè les primeres Bueno, té-la Vull dir, jo les que... Sí Allò d'Anilator Allò Aquí hi ha molta pasta Una pasta mental A veure, la Sombra de la Leia Aquesta espanyola Que ha fet el Dani de la Torre I tal Què tal? A mi em va agradar Què és la del... La del Lluís Tossard Sí, és la del... La persona dels anys 20, no? Anarquia És Netflix És Netflix I a mi em va agradar Home, ja una mica Els dolents són molt dolents Però bueno És una mica És com si pensem Amb la bòfia De l'època franquista Previ, lògicament No, però que també Era molt fixat Exacte Té un punt gángster Però clar, estem als anys 20 A Barcelona Folclòricos Sí, té un punt així com Sí, castizo Una cosa així com... Però bueno A mi no em va desagradar del tot Doncs mira aquesta Exceptuant alguna coseta Doncs vinga Ho veurem Alta fidelitat Nacho Vámonos a con Stephen Frears Ostres, està molt bé aquesta Que aquest també No me'n recordo gaire Jo aquesta pel·lícula Comèdia romàntica Per gent que té Entre 30 i 40 Que comença A tindre problemes A la vida Que comença a plantejar-se Sí Jo quan la vaig veure Tenia aquella edat Sí, igual Sí, coincidint Llavors Ara la tornes a veure Ara ja has passat N anys després I dius Uu, quines paranoies Bueno, no Ho veus d'una altra manera Perquè ja no tens aquest neguit Aquestes coses i tal Però pots entendre I bueno Hi ha coses que de vegades Es mantenen Diguem-ne Però bueno Anant a la qualitat De la pel·lícula Bueno, Stephen Frears Que és un bon director Evidentment Sí, sí, sí Home, no és que sigui una de les millors pel·lícules Però bueno S'aguanta bé S'aguanta bé Molt director d'actores Per aquí Gaby Rafi És John Cusack Dragonista Total Parlant En primera persona Molta vegada De la seva vida De les seves examants La primera pel·lícula Del Jack Black També Era la primera Del Jack Black Que jo conegui No, no sé la primera Però de les Jo la primera vegada Que el vaig veure En un film Està molt jove Llavors, bueno Monten una història senzilla Que d'uns personatges Que són una mica perdedors Que tenen una botiga De discos Sí, això és que me'n recordo De data Fidelitat I que són uns Bueno Unos integristes Del disco de vinilo I tels grups I I Però en aquella època Encara el vinil Encara Sí, sí Però aquests tios Només venen el disc A la persona Que els hi agrada No és només Aquí no és una És una gravació Que es va fer Només No sé quantes còpies I ha fet una cara bé De no sé què Uns talibans I llavors Només ho venen Si el que va comprar Sobretot el ja És mereixedor d'aquest disc Fotrà un negoci De les cabres Estan vivint allà Una mica I a més Aquest tio El problema Que totes les dones Li deixen I ha tingut Tota una llista De dones Que han acabat La seva relació I tal I el tio repassa La seva vida I bueno Una història De guió Que està bé És amable Sí Surt un paper Que dius El tio Tinc Robin Amb unes grenyes Allà La Caterina Cetallons Jo ho recordo L'hauré de repassar Perquè la tinc a casa És també D'una època Perquè ara Tu la veus I ja no és Dos mil i poc Ja les coses No són així Nosaltres no som així D'això D'això D'això D'això D'això Coses universals Bueno Les dones a vegades Veuen les coses D'una altra manera Diferent I li ha deixat d'agradar Per això Diu És que t'has quedat Tancat No tienes futuro Diu No Ja no quieres luchar Por nada Clar Están en un estado Clar D'epiterpanismo I les altres Clar Acompanyades amb altres frics I el tio va repassant I és moltes vegades infantil I com es tracta I com es racionalitza el tio I com busca I tal I al final Missatge final Que ell està buscant un ideal I al final Diu Jo Volia viure sempre Envoltat de lenceria fina Però resulta Que van les dones I es tenen Aquelles calces De cotó horribles Que les es tenen a la dutxa I tal Diu Però al final És que això és així Jo Bueno És assumir la derrota Lo altre és un ideal I al final Es queda amb l'última I tal Bueno És una comèdia amable Tu si te'n recordes Risky Business Sí Doncs és Després de Risky Business Sí És una comèdia amable Que hi ha molta gent així Hi ha molt pitermanisme Avui en dia Jo conec amics No dient nous Però que encara viuen així Diguem-ne Nosaltres no Nosaltres també Jo també suposo No sí És que creiem que som Bueno jo crec que tenen la percepció De que O jo Jo ho noto Jo em sento més jove De l'edat que tinc Això és una altra cosa Sí Però això passa Hasta ma mare m'ho diu Sí A veure Diu Jo em sento més jove Fins que em miro el mirall Per això Que dic Hosti tio Ja tens Allò que tens Vull dir que Però en teoria Aquesta percepció una mica Bueno És el mateix Però és un altre concepte Però que Sí No però No no perdona Perdona Fem un petit incís Jo veig fotos del meu pare De la meva edat Sí I el veig senyor Jo em miro el mirall I no em veig senyor Però perquè vestim D'una forma més actual Perquè Bueno S'ha igualat més tot Sí Físicament estem millor Vull dir La gent abans feia Treballs físics molt forts Molt forts I de seguida De seguida Se'n rogava molt I tal I això a la cara I a més en aquella època Tampoc Els homes no es cuidaven Gens ni mica Em refereixo S'enfaitaven I es fotien alcohol Per acabar Ara vinga No vull dir-ho bèstia Vull dir alcohol Per dir Sí No però Aquelles lociones Allò era Sorties corrent No parlàvem l'altre dia Napoleón La loció en Napoleón Floyd Floyd Jo l'havia gastat Brumel Floyd l'havia gastat Para un dandy Fins que m'han dit O treus això O Tu trobas això al metro Ara Mon pare tenia Mon pare tenia Una cosa d'aquelles Una loció d'aquelles Així de gran De litro Que se deia Napoleón Que era de color blau Que allò t'ho foties Tio Era pitjor que tirar-te I jo se limpia cristals A sobre Era una cosa Era com Sorties disparat I amb 13 anys Recordo Tampoc hi havia massa varietat No hi havia molta cosa O això o el Floyd Blue O com es digui allò Aquella cosa Quina pena El mundo de las de esto Bueno Dos minutets Ens queden tres Vols parlar de Bodyguard D'Art de Madrid Parlem del que Parla d'Art de Madrid Per dir que tinc ganes de saber Més que res La setmana que ve Ja comencem amb el De Bodyguard Ui L'orella Doncs bueno Art de Madrid És una proposta Per a aquestes sèries De Movistar Plus Ara que també està molt de moda Aquest canal I promocionat per ells I bueno L'he donat a Paco León Imagino Bastanta llibertat A Paco León Ja sabem com funciona El Camina O Revienta El Camina O Revienta I l'altra Com es deia Quiqui L'amor se hace Sí Però la primera És que Hi ha dos de la Carmina Ah Carmina i Amena Carmina i Amena Exacte Llavors clar Ja serem però mal estrets Aquest noi és andalús Vull dir Una família Si la mare és així Com ha sortit el fill Ja s'entenem Però és així La seva mare autènticament És real Tal qual Sí, sí, sí No actua Més fineta Però que bàsicament És bèstia Vull dir que Una entrevista que va tenir Que sortia ell La seva germana Que és la Maria León Que de Jalair també Que de Jalair i tal Sí, sí Que la seva mare Li fotia pantallots Vull dir Calla, bum Li fotia un cop I no sé què Era d'aquesta manera Era una relació Com molt canyera I bueno I per tant Però bueno En el fons Clar, evidentment Els estimava I s'estimaven d'aquella manera Doncs ja està genial Aquí clar És un altre element És blanc i negre De principi ja és molt arriscat Una sèrie en blanc i negre Són capítols de 30 minuts Són 8 capítols La primera temporada I tot passa al voltant De la casa d'Ava Garner L'any 1961 Sembla que és A Madrid A la que seria Susorreries nocturnes Exacte I el que passa Clar, ja séu que Ava Garner Estava enamorada De los ole, toreros Jamón, no sé què Aquesta cosa molt castissa I molt determinada Folclòrica Recordem el Dominguin Que va tenir un rotllo No sé quina història I tal I llavors a partir d'aquí Doncs bueno El que passa al voltant És a dir Què passa Aquesta dona és americana Tu sabies la història El Dominguin Que no se la passó por la piedra Això no El tio acaba I se levanta I la tia on vas Diu Coño, dónde va ir A contarlo Ah, hòstia Ah, pues no, no Això no ho sabia Això no ho sabia No, no Pues bueno Sabia que va estar liat I tal I que no sé què va passar després Amb la història Amb la Amb la Bocet Però igual Qüestió Que el tema és aquest Que estan en aquesta situació I llavors Clar Ella està allà I El règiment El règiment franquista Infiltra A una noia Dins De la casa de la Baganer Perquè pensen que són comunistes Són americans Americans són comunistes I lògicament Llavors Entren Posa una noia Que estan les joventudes Aquestes De dalt Que la Carmen Maci Fa de superfatxa Fa de la cap De les dones Aquestes I tal I se'm veu a Espanya Sempre estan allà Clar Que és absolutament potentíssim El que és Veure aquestes actrius Que són boníssimes Fent aquest paper Absolutament Fachondo Però De fins a morir-te I la Emma Cuesta És coixeta Vull dir Pobreta I tal Llavors aquesta és la que s'infiltrarà Juntament amb el Paco León Fent Com si fossin parella Però no en parella És a dir Com si fossin matrimoni Per fer de majordoms I de pas I donar informació Clar Això genera una relació Entre la Emma Cuesta I el Paco León Paco León és un tio Dels anys 60 Que li van les ties Que Oye coja Que no sé què Parlen d'aquesta manera Amb molta Falta de respecte Vull dir Ja Vull dir Clar Es veu el masclisme de l'època Aquestes reaccions I és meravellós I a més Amb una mala bava És a dir Amb molts comentaris L'Ava Garner Fa la Com es diu aquesta criatura Mavi Besar Es diu Mavi Besar És coneguda Però bueno Té un nom així No m'encordo ara Dona el pego Dona el pego perfectament Una mica a distància S'apropa Ja des de l'Orostand Però és magnífic I hi ha escenes Per exemple Doncs com Clar Aquesta és molt beata I llavors Per donar-se pla Utilitzem una pedra Una pedra En forma de falus Una pedra així La Emma Cuesta La coja Clar Perquè clar Ella no pot tenir relacions Tot és així com molt Saps Una queda embarassada Com intenta avortar Clar Amb aquestes coses amagades Però com allò apareix La monja Que diu Agafem el nen I li donem aquells Els bebés robadors Tot aquest joc És com esquitxadetes I a més Els veïns de baix Són els Perón Però sin l'Eva Perón Perón i la seva segona dona Que és l'Isabelita Clar És brutal Tota la barreja Sense arribar Arriba més que són Bastant canyeros Vull dir Bastant canyeros En refereixo Bastant esperpèntics Però està molt bé I per allà els gitans Qui és el director? És ell El Paco León Ah Paco León Escrit i dirigida Per Paco León I són 25 minuts O 30 per capítol Són 4 horetes De la teva vida Vull dir En refereixo I molt bé I jo crec És una cosa diferent Jo el tenia apuntat Però a veurem Si és molt Antena 3 Cometes No, no, no És que dius Podria ser més canyera Ja t'ho dic Però en canvi així Hi ha moments molt guais La forma de parlar La forma en què es diuen Entre aquestes coses És molt d'aquesta manera Això es queden 20 segons Ens hem enrotllat Bé, doncs L'únic per dir-nos adéu Dir-nos adéu Ens veiem la setmana que ve Un programa de l'any I alguna cosa que sí Clar que sí Farem Anem a fer un estriptease Però com no es veuen No el veurem O sí Apa, acusia'o Adéu I have no heart allà Anem a fer un estriptease D'anima a fer un estriptease Search Te da un estriptease allowingала Amén Andi Llama going Da La Qu Alla La La Na 적인