Babilònia del 4/5/2013 — Verdi Rèquiem, Victus, Eulàlia Grau i cinema actual
Crònica del concert amb dos cors (Liceu i Palau), quatre solistes i orquestra; context litúrgic i homenatges; recepció entusiasta per potència i accessibilitat.
Debat sobre documentació, personatges reals/ficció, descripció tècnica de baluards i setges, ritme irregular abans del setge de Barcelona, desmitificació de figures polítiques.
Sàtira de Nova Orleans amb Ignatius J. Reilly; humor, referències culturals i possible trastorn; context de publicació pòstuma i Pulitzer.
Visita a sales i salons històrics; focus en el Saló de les Cròniques (Sert) i en la combinació gòtic–neoclàssic; mediació sobre perspectiva i restauració.
Obres que confronten poder, guerra, gènere i consum; vídeo d’una indigent en paral·lel a casos de corrupció; exposició recomanada amb visites guiades.
Introducció musical amb David Bowie (tema citat com "Mother Love") abans del bloc de cinema.
Drama sobre fracking, manipulació corporativa i dilemes ètics en clau clàssica; correcta però menor dins la trajectòria del director.
De crítica farmacèutica a thriller hitchcockià; gran domini del gir narratiu i repartiment solvent; recomanable.
Retrat coral d’oficina on una petició aparentment menor (sala de fumadors) exposa por i conformisme estructurals.
Investigació d’un pare sobre el fill veterà; estrès posttraumàtic, límits morals i crítica a la desatenció institucional.
París crepuscular, malaltia sexualitzada i amors al límit; estil personalíssim i seqüència icònica amb Bowie.
Dues mirades al dolor i la identitat: metàfora terapèutica amb titella i drama de culpa/justícia sobre propietat i família.
Comentaris sobre regals (roses i rosers) i comiat de programa amb to proper.
Panorama general de l’episodi
Un episodi molt complet amb música clàssica, literatura, art i cinema. Les converses combinen experiència directa (concerts i exposicions), anàlisi crítica i recomanacions, amb especial atenció a la Missa de Rèquiem de Verdi, el fenomen editorial de Victus i la crítica social d’Eulàlia Grau al MACBA, a més d’un bloc de cinema amb estrenes i clàssics contemporanis.
Música
Verdi: Missa de Rèquiem a l’Auditori
- Concert a l’Auditori (cap de setmana 12–14 d’abril): Missa de Rèquiem de Verdi amb orquestra, dos cors (Cor del Liceu i Cor de Cambra del Palau) i quatre solistes.
- Context: Verdi i els homenatges a Rossini i Manzoni; estructura litúrgica (Kyrie, Dies Irae, Sanctus, Agnus Dei, etc.).
- Impressió general: execució ambiciosa i emocionant, reunint tres institucions clau (Liceu, Palau i Auditori). Música "molt viva" i d’efecte.
Llibres
Victus (Albert Sánchez Piñol)
- Valoracions diverses: alguns entusiastes, d’altres més crítics amb la part central abans del setge de Barcelona.
- Punts forts:
- Documentació i rigor dels fets bèl·lics de la Guerra de Successió. - Detall tècnic sobre baluards, trinxeres i enginyeria militar. - Ritme àgil quan tracta formació i tàctica (memòria visual, observació ràpida).
- Debats:
- Personatge principal vist com a vividor i amb to picaresc; transicions més lentes abans del setge. - Tractament dels mites (Rafael de Casanova vs. Villarroel) i el paper de les elits municipals. - La pressió popular i la "crida" per organitzar la defensa.
- Comparativa d’estil: no s’hi troba el mateix to de La pell freda o Pandora al Congo; és un Piñol diferent.
La conjura dels necis (John Kennedy Toole)
- Personatge d’Ignatius J. Reilly: torrencial, grotesc, brillant i probablement amb un trastorn que accentua la sàtira.
- Capes de lectura: humor i crítica social a Nova Orleans; cultura i referències literàries i cinematogràfiques.
- Context biogràfic: novel·la publicada pòstumament per insistència de la mare; Premi Pulitzer 1981.
Art i patrimoni
Portes obertes a l’Ajuntament de Barcelona
- Recorregut per la façana gòtica (1402) i el frontis neoclàssic (s. XIX).
- Descobertes destacades: Saló de les Cròniques (pintures de Josep Maria Sert, 1929), Saló de la Reina Regent, Saló del Bon Govern, Sala del Consolat del Mar, etc.
- Mediació in situ amb explicacions d’escorços i efectes de perspectiva; valor de la restauració històrica (intervencions de finals del XIX–inicis del XX).
Eulàlia Grau al MACBA: "Mai no he pintat Àngels daurats"
- Fotomuntatges crítics dins del marc pop: poder, habitatge, món laboral, guerra i el paper de la dona.
- Imatges de fort contrast (p. ex., figures polítiques juxtaposes amb animals o escenes domèstiques, icons de moda vs. violència/guerra).
- Vídeo impactant: indigent en paral·lel a imatges de corrupció política.
"Me gustaría morir en un lugar donde nadie me viera."
- Exposició molt recomanable; visites comentades entre setmana (16 h, 18 h) i dissabtes al matí.
Cinema
Tierra Prometida (Gus Van Sant)
- Tema: pressió d’una gasística per aconseguir drets de perforació amb fracking en un entorn rural, jugant amb la crisi econòmica i promeses educatives.
- Punts: dilemes ètics del protagonista, riscos ambientals (aigües contaminades), to més clàssic. Correcta però menor dins la filmografia del director.
Efectos secundarios (Steven Soderbergh)
- Dues meitats:
- 1a: drama sobre fàrmacs antidepressius i responsabilitats. - 2a: gir hitchcockià, engany i manipulació molt ben orchestrats.
- Interpretacions sòlides (Jude Law, Catherine Zeta-Jones, etc.). Molt recomanable com a thriller elegant.
Smoking Room (J. D. Wallovits & Roger Gual)
- Microcosmos d’oficina: la proposta d’una sala per a fumadors revela por, oportunisme i conformisme.
- Excel·lent retrat coral del món laboral i les seves renúncies quotidianes.
La vall d’Elah
- Un pare investiga el trauma de guerra del fill a l’Iraq: estrès posttraumàtic, límits morals i conseqüències humanes del conflicte.
- Reflexions sobre com les guerres generen psicopatologies i sobre la resposta social/institucional a aquestes.
Mala Sangre (Léos Carax)
- París fosc i futurista: trama al voltant d’una malaltia transmesa pel sexe sense amor; estil líric, personatges al límit.
- Moment icònic: seqüència amb David Bowie ("Mother Love") i energia desbocada.
El castor + La casa de sorra i boira
- El castor: metàfora sobre suport emocional i identitat a través d’un titella; proposta interessant amb irregularitats.
- La casa de sorra i boira: drama sobre propietat, culpa i justícia; decisions extremes i conseqüències tràgiques.
Tancament
- Sant Jordi: comentaris finals sobre roses, llibres i la tendència a regalar rosers com a opció més sostenible i duradora.
Idees clau
- Música: la potència coral i orquestral del Rèquiem de Verdi i el maridatge d’institucions musicals de referència.
- Llibres: debat viu sobre rigor històric vs. ritme narratiu a Victus; Ignatius Reilly com a antiheroi cultural i sàtira social.
- Art: l’Ajuntament com a tresor patrimonial; Eulàlia Grau i la crítica social incisiva amb fotomuntatge.
- Cinema: ètica del fracking, farmacologia i engany, psicologia de guerra, i autorisme radical de Carax.

