Babilònia del 21/9/2017 — Viatges (Xina, Ruta Càtara/Occitània, Extremadura), Cinema (Visconti: Senso, Dunkerque, Estiu del 93), Llibres (Montserrat Roig) i l'exposició “David Bowie Is”

Resum general del programa

"Hem arribat a l'Equador del programa"… però amb molt per explicar! Un episodi coral, distès i ple de recomanacions on el grup comparteix viatges, cinema, llibres i una exposició imprescindible.

• To proper i d’equip: presentacions, bromes tècniques en directe i un sumari ambiciós.

• Eixos principals: viatges (Xina, Ruta Càtara/Occitània, Extremadura), cinema (Visconti, Dunkerque, Estiu del 93), llibres (Montserrat Roig) i exposicions (David Bowie Is).

Viatges

Xina: cultura mil·lenària i escala gegantina

• Impacte cultural: civilització potent, descobriments històrics i monuments universals. Sensació d’un “altre pol cultural” no occidental.

• Logística i societat: molta gent, moltes cues i organització persistent (fins i tot amb megàfons). Turisme sobretot intern; el país no sembla “dissenyat” per al turisme internacional.

• Beijing: molt neta malgrat la manca de papereres (costum d’endur-se les deixalles). Algunes pràctiques culturals sorprenen (com escopir) i taxi amb permissivitat del tabac.

• Guerrers de Xi’an: espectacularitat per quantitat, però experiència massa distant (visita des de lluny, baranes, massificació). “Com una exposició mal comissariada”.

• Gran Muralla: absolutament impressionant i integrada al paisatge de muntanyes. Sensació de meravella.

• Pingyao: poble “medieval” xinès autèntic, poc fake, cases i patis tradicionals que conserven textura i olor d’època.

• Gastronomia: similar a la dels “xinesos” d’aquí però més lleugera (vapor i menys fregits). Els “exòtics” insectes no són habituals.

Ruta Càtara (Occitània, França): fortaleses, abadia i coves

• Carcassonne: ciutat extramurs amb “modernitats envellides”; la ciutadella concentra els esforços i el turisme.

• Narbonne: més cuidada, amable, enjardinada i agradable a la vora del canal.

• Foix i altres castells: miradors magnífics, ruïnes amb encant; Foix, el més equilibrat i ben cuidat.

• Abadia de Fontfroide: visita modèlica amb audioguia via Bluetooth i itinerari molt ben dissenyat. Mare del Cister (influència en Poblet i Santes Creus).

• Grotte de Cabrespine: abisme espectacular amb passarel·la i terra de vidre; experiència “antivertigen”.

• Gastronomia: menys memorable; carta repetitiva (pizzes, plats combinats, galettes) i especialitats com el cassoulet i canard. Preus que pugen ràpid.

Extremadura: patrimoni mudèjar, romà i ibèric

• Ruta a base d’autocar amb base a Càceres. Visites a Plasència (catedral gòtica XV–XVI), Garganta la Olla (Valle de la Vera, pimentó), Trujillo (alcassaba i plaça monumental), Guadalupe (monestir mudèjar extraordinari) i Mèrida (teatre, amfiteatre i ponts romans).

• Millor època: primavera (Setmana Santa), tardor o ponts; a l’estiu el sol pica fort.

• Guies: excel·lents; fins i tot un detall de regal amb loteria per la seva feina.

• Gastronomia: ibèrics de qualitat (pernil excepcional però car), migas de pastor, carn de caça (cérvol, porc senglar). Vins locals correctes però no el seu punt fort.

Cinema i sèries

Miniserie: Hijos del Tercer Reich (Alemanya)

• Retrat coral de joves amics abocats a camins divergents durant el nazisme (SS, front, infermera, jueu). Producció sòlida i d’èxit a Alemanya.

Visconti – Senso

• Melodrama històric sobre obsessió i autodestrucció. Opulència visual i direcció respectuosa i metòdica de Luchino Visconti. Es valora com a meravella del seu cinema.

Dunkerque (Christopher Nolan)

• Concepció: cinema d’acció sensorial i poques paraules; el relat s’entén per fets, muntatge i so.

• “Fora de pla”: la tensió es construeix amb el que no es veu; l’angoixa ve pel disseny sonor i el ritme.

• So com a protagonista: volum alt de trets, sirenes i motors per transmetre l’estrès i la supervivència del soldat. Visualització recomanada en 70mm/IMAX (Fenomena), on el so i la imatge llueixen especialment.

• Comparativa: preferible a “Saving Private Ryan” per la seva economia visual i emocional, tot i algunes repeticions en el tram central.

"És una pel·lícula més emocional que racional" — la por, el setge i la supervivència dominen l’experiència.

Estiu del 93 (Carla Simón)

• Història íntima d’una nena òrfena que s’adapta a viure amb els tiets. Mirada emocional, sensible i poètica.

• Interpretacions: la nena brilla; debat sobre naturalisme i actors no professionals. Comparacions amb Ken Loach pel seu realisme i direcció d’actors.

Exposicions

David Bowie Is (Museu del Disseny, Barcelona)

• Exposició comissariada pel V&A de Londres: guió expositiu, escenografies i recorregut exemplar.

• Experiència: audioguia via Bluetooth, vestuari icònic (època glam dels 70), diorames multimèdia i una sala final immersiva de directes.

• Enfoc: època 70s i primers 80s (Ziggy, Aladdin Sane) i el Bowie performer i dissenyador d’imaginaris.

Llibres

Montserrat Roig

• L’hora violeta: mosaic de dones de diverses generacions en el context de la transició; estudis, militància (PSUC), vincles mare—filla i amistats; feminisme en construcció.

• Digues que m’estimes encara que sigui mentida: assaig/reflexió sobre l’ofici d’escriure, la llengua pròpia, la televisió, el cinema i el temps narratiu. Capítols curts, densos en referències; Roig, culta i polivalent.

• Altres: recordatori d’“Els catalans als camps nazis” i “Temps de les cireres”.

Recomanació express (sèries)

• The Handmaid’s Tale (El cuento de la doncella): distopia feminista guardonada amb Emmys; crítica sobre control del cos i autoritarisme.