Babilònia del 23/11/2017 — Virginia Woolf, Blade Runner 2049, Personal Shopper, Persepolis i Room: del llibre a la pantalla, amb Pasolini, homenatge a Chiquito i record a Freddie Mercury

Resum del programa

Avui, tertúlia rica i variada amb literatura i cinema, més un parell d’homenatges culturals.

Temes principals

• Llibres: Virginia Woolf — Mrs Dalloway i la seva petjada al cinema amb The Hours.

• Cinema (crítica i debat): Blade Runner 2049, Personal Shopper, Persepolis, Room i Pasolini (Abel Ferrara).

• Homenatges: Chiquito de la Calzada i Freddie Mercury (26è aniversari), amb “Who Wants to Live Forever”.

"Un cant a la vida" — així es defineix l’esperit de Mrs Dalloway, que travessa el programa com a fil literari i cinematogràfic.

Llibres

Virginia Woolf — Mrs Dalloway i la seva influència

• Context i estil: novel·la de 1925, referent del modernisme amb el stream of consciousness. Estil sense capítols, transicions fluides entre punts de vista, com una càmera que recorre vides i pensaments.

• Ambientació: Londres postvictorià, classes acomodades, un dia sencer (matí-vespre) que revela la grandesa de la quotidianitat.

• Personatges i mirada: Clarissa Dalloway (52 anys), vital i reflexiva. L’obra destaca per un llenguatge poètic i precís sense erudició impostada.

• Lectura exigent però gratificant: s’hi entra millor amb perseverança; en relectura “diu coses per sota”.

• Connexió amb el cinema: The Hours (Stephen Daldry) teixeix tres històries on Mrs Dalloway és fil conductor (Nicole Kidman, Julianne Moore, Meryl Streep). Vitalitat i ombra autodestructiva conviuen.

"És un cant de la vida, d’obrir finestres i veure-la passar, i agafar-la."

Cinema

Blade Runner 2049 (Denis Villeneuve)

• Valoració global: ambiciosa i notable en forma, però pesa massa el referent i, per a alguns, no aporta prou originalitat dins de la ciència-ficció actual.

• Estètica i temps: fa esforços per marcar personalitat visual; to melancòlic i decadent. Ritme que es pot fer llarg; final amb acció percebut com a “tràilerístic”.

• Temes: del creador que busca la criatura al buit moral d’un sistema en crisi. Replicants com a “eines” deshumanitzades (eco de Starship Troopers: deshumanitzar l’enemic).

• Interpretacions: Ryan Gosling carrega la melancolia; Harrison Ford torna en clau crepuscular; cameo d’Edward James Olmos. Repartiment competent, però amb personatges que no sempre acaben d’arrelar.

Personal Shopper (Olivier Assayas)

• Plantejament híbrid: thriller íntim sobre una assistent de moda que és també mèdium. Barreja de dol, identitat i fantasmes amb una posada en escena urbana i freda.

• El millor: Kristen Stewart, molt sòlida i més protagonista que a Clouds of Sils Maria. Escena de fantasma d’alta potència estètica.

• El discutible: integració una mica forçada del fil supernatural; seqüència extensa de WhatsApp que dilata el ritme; deu minuts finals prescindibles per alguns.

Persepolis (Marjane Satrapi)

• Animació en blanc i negre d’una poètica minimalista i gran força visual.
• Relat de creixement i repressió que es fa universal: de l’Iran de la revolució a la recerca d’identitat a Europa.
• Una de les millors animacions dels darrers anys segons la taula.

Room (Lenny Abrahamson)

• Drama claustrofòbic basat en la novel·la d’Emma Donoghue: mare i fill reclosos en una habitació; educació i joc per protegir la ment del nen.
• Interpretacions: Brie Larson (pluja d’Oscars, Globus d’Or, BAFTA, SAG...) i Jacob Tremblay —duet colpidor i creïble.
• Poca escenografia, molt guió i actuacions: cinema de recursos mínims i impacte màxim.

Pasolini (Abel Ferrara)

• Biopic dels últims dies de Pier Paolo Pasolini amb Willem Dafoe.
• Estètica de docudrama i to fosc: sopars familiars, entrevistes, projectes en curs (Salò, altres idees literàries i cinematogràfiques), i la violenta mort.
• Virtut: Ferrara suplanta la mirada pasoliniana en fragments “imaginats” de les obres, en un joc de reflexos entre autor i biografiat.

Homenatges i música

Chiquito de la Calzada

• Record emotiu: de cantaor de flamenc a fenomen televisiu; el seu llenguatge (paraules com “fistro”) venia d’una parla local malaguenya, portada a la cultura popular massiva.
• Llegat: frases i girs que persistiran durant dècades entre diverses generacions.

Freddie Mercury — 26è aniversari

• Audiència de “Who Wants to Live Forever” (Queen) i record del concert al Miniestadi (1986).
• Comentaris sobre la veu prodigiosa (amplitud, versatilitat) i l’arranjament musical; anècdotes i connexió amb la pel·lícula Highlander.

"Who wants to live forever?" — el tema serveix d’eco a les reflexions existencials del programa.

Altres mencions

• Breu conversa sobre Greystoke (Tarzan): moments potents (erotisme/tànatos), però globalment irregular.
• Avançs no tractats avui: Miss Peregrine (Tim Burton), Belén Atienza, i més.

Avanç i tancament

• Proper programa: Miss Peregrine i temes pendents.
• Comiat amb Queen i crèdits finals.