Babilònia del 16/1/2020 — West Side Story al Tívoli, “Tocar el color” (pastel), Tot Sherlock Holmes i cinema de premis: L’Irlandès, Història d’un matrimoni, Paràsits i Els dos papes

Resum general

Programa especial d’inici de 2020 amb to distès i molta cultura. Després de la benvinguda i propòsits d’any nou, els conductors entren en quatre blocs principals: un repàs entusiasmat del musical West Side Story al Teatre Tívoli, una visita crítica i didàctica a l’exposició “Tocar el color: la renovació del pastel” (Fundació Mapfre), una recomanació lectora de l’edició integral Tot Sherlock Holmes, i un tram final de cinema amb focus en títols destacats de temporada (Globus d’Or/Oscars): L’Irlandès, Història d’un matrimoni, Paràsits i Els dos papes.

Temes principals

• Musical: West Side Story (Tívoli). Producció molt fidel a l’original, amb músics en directe (fosso i sobre l’escenari, textura tipus big band) i un so envoltant molt treballat. Valoració global molt positiva.
• Exposició: “Tocar el color. La renovació del pastel” (Fundació Mapfre). Reivindicació de la tècnica del pastel del segle XVIII–XIX fins als impressionistes. Mostra deliciosa, ben documentada i amb audioguia recomanada.
• Llibres: Tot Sherlock Holmes (edició en dos volums, més de 2.000 pàg.). Lectura seqüenciada per seguir l’arc vital de Holmes i Watson; èmfasi en la serialització i en el rol del Dr. Watson com a narrador.
• Cinema (temporada de premis):
• L’Irlandès (Scorsese) — mirada crepuscular i crítica al món mafiós, amb de-aging digital discutible.
• Història d’un matrimoni (Noah Baumbach) — retrat agut d’una separació i la seva batalla legal; grans interpretacions.
• Paràsits (Bong Joon-ho) — sàtira de lluita de classes amb girs sorprenents; candidata a clàssic modern.
• Els dos papes (Fernando Meirelles) — duel interpretatiu Hopkins/Pryce, amb llicències dramàtiques i ambientació vaticana molt aconseguida.

Punts clau i highlights

West Side Story (musical)

• Músics en directe dividits entre fosso i escena, amb passatges de jazz/big band que amplien la paleta sonora de Bernstein.
• Fidelitat a l’original (Robbins, Sondheim, etc.) i posada en escena coral, coreografies molt sincronitzades i traducció al castellà clara i eficaç.
• Lectura temàtica: relectura de Romeu i Julieta en clau de xocs identitaris (Jets vs. Sharks), masculinitat agressiva i violència de carrer.
• Apunt d’actualitat: remake de Spielberg en camí (ambdós coincideixen que modernitzarà el clàssic sense trair-lo).

“Tocar el color” (pastel) – Fundació Mapfre

• Reivindicació d’una tècnica sovint considerada “menor” però clau per als impressionistes (Monet, Degas, Renoir), Millet i fins i tot Picasso.
• Avantatges del pastel: portabilitat, netedat i assecatge ràpid, ideals per al plein air.
• Mirada social: pintores que, per limitacions d’època, treballen interiors i escenes quotidianes amb gran sensibilitat.
• Experiència de visita: audioguia completa, discurs expositiu clar i recorregut amable; crítica a les visites guiades massa curtes.

Tot Sherlock Holmes

• Edició integral en dos volums (més de 2.000 pàgines): conté novel·les i relats breus, respectant l’ordre cronològic.
• Clau narrativa: el Dr. Watson és el narrador habitual; Holmes roman en certa “ombra metòdica”, i el temps s’accelera quan Watson queda fora de camp.
• Context d’autoria: Conan Doyle, atrapat entre la seva ambició literària i l’èxit popular de Holmes; primeres obres, sovint, més fresques.
• Exemples: “El Valle del Terror” destaca per l’arquitectura en dues parts (cas londinenc + retrobament als EUA amb societats secretes).

Cinema de premis

• L’Irlandès (Scorsese)
• Virtuts: to desmitificador de la màfia, vestuari i ambientació acurats, gran Al Pacino (Hoffa).
• Reserves: durada extensa i de-aging poc convincent (desfasament rostre-cos i mirada “estranya”).
• Història d’un matrimoni (Noah Baumbach)
• De l’“acord civilitzat” a la guerra d’advocats. Brillen Scarlett Johansson, Adam Driver i Laura Dern.
• Escenes d’alta tensió emocional en espais mínims; guió fi i observacional.
• Paràsits (Bong Joon-ho)
• Fàbula negra sobre classe, elitisme i servitud amb un gir central que canvia el to i el gènere.
• Equilibri entre humor negre i tragèdia; direcció mil·limètrica.
• Els dos papes (Fernando Meirelles)
• Duet d’actors en estat de gràcia (Hopkins/Pryce), llicències dramàtiques en converses privades i reflexió sobre tradició vs. reforma.
• Recria espais vaticans icònics (Capella Sixtina) amb sorprenent versemblança.

Cites destacades

“Escriguem 2020 sencer... per evitar falsificacions.”

“Hi ha un moment que fa clic la pel·lícula... i dius: això és una altra cosa ja.”