Yuli, Cold War i Heat; 107A (Fitzek), Rodin i La balada de Buster Scruggs + debat social i sexualitat

98.1 Doncs, hola! Hola! Bon any! Bon any a tothom! Directament, aquí ens presentem? A tot haurem de comprar una juguina com aquesta perquè... Una parella de control nou, no? Una taula, per mi, no? Una cabina sencera. Bueno, el que dèiem, no? Una peixera. Faré de dori. Així, tot i curada, sí. Nedar, nedar. Jo anava dient nedar, nedar, perquè se n'oblidava, com tenen la memòria curta. Doncs, nedarem a la peixera. Un canadori i us cananem-ho. Per ser, l'altre dia vaig veure una pel·lícula també d'un que posa els dits. Allà diu, que aquests són carnívors, eh? Ah! Piranya. I anaven ja. Jo tinc un trauma amb piranya, eh? Amb piranya. Amb la pel·lícula Piranya i Taràntula. De l'any 78. Les vaig anar a veure al cinema Arenas, quan era un cinema normal. Ara hi és, oi? No ho sé. Però ara la cosa va cap a altres coses, rares. No, no hi és. No, ja sé que van tirar, van tirar fa 3 o 4 anys o així. I recordo que vaig a una doble sensació de Piranya i Taràntula i no vaig dormir en 3 o 4 dies. Jo tenia 12 anys, clar. I amb 11 anys. No sé, era molt petit o bastant petit. Però era per ser igual, no? Ui, segur, segur. Jo no dormo. Però és la Taràntula. Somiava que em pujaven per sobre, no? Allò amb uns efectes espacials terribles, no? Bueno, s'ha de reprendre aquest cinema, eh? Dels anys 70, allò... No, ja a la televisió, si la practiques una mica, ja la pots controlar. I tant, i tant. Segur, segur. Doncs tornem a estar aquí a la Babilònia un any més, l'any 2019. Ja portem 5 anys? 4 o 5 anys. Jo diria que saps 5a aquest, no? 5 temporades. Jo crec que sí, jo crec que sí, a 5a. Bueno, que ja vam començar al setembre, però bueno, jo crec que sí. I bueno, com sempre, doncs com estem sempre tan bé, doncs tenim a la Rosa Alcalá. Hola, què tal? Molt bé, bon any. Bon any. I el Jaume Vidal. I tu. I jo, i el Xesco Ramos. I tu, i tu, i tu, i tu. Has faltat el David Montaner, que sembla que té la quitxella a casa, em sembla. Creiem. Està regulant, està regulant. Sí, està regulant. I el Nacho, que també està per temes de feina. Per tant, és el que diem. No, no, és clar, ja arribem. No sempre podem. Exacte, exacte. Molt bé. Doncs avui parlarem d'un sol llibre, i l'altre, cinema, cinema, cinema, farem un comentari també després amb una cançoneta que posarem una altra vegada de Queen, però sempre ens agrada escoltar Queen perquè està molt bé aquest grup, perquè recordem que li han donat a la millor pel·lícula i al millor actor, al senyor Rami Mali, que es diu aquest senyor? Sí. Per fer, per boim amb Rhapsody. Rami Mali es diu? No, Rami Mali, o Rami Mellic, alguna cosa així. És un nom així peculiar. Sí, sí. Bé, ja parlarem una miqueta, una micona d'això, quan posem la cançó, però ara ens tocarà parlar primer d'un llibre, que us parlaré jo, de la 107A, de Sebastián Fitzek, i després cinema, cinema i cinema. Parlem de cinema tota l'estona, de novetats i de cosetes que també tenen un temps però que són molt interessants. Algunes que hem dit, onda, aquesta pel·lícula, fixa't, no? La Rosa es parlarà de Yuli, la pel·lícula de la... Ishi Arbollaín, m'ha dit Rosa, sí, que no m'equivoqui, i Cold War, que el Jaume també diu que és un pel·lículon i això jo no l'he putut veure però ho comenteu i a veure què tal. I jo l'he vaig de veure, també és una de les que m'atrau molt. És molt bé. I ara és... Ja me'n vaig de veure, sí, sí, no, es magnifica aquesta noia. El Jaume es parlarà de dues pel·lícules que ens mouen cap als anys 90, no m'he equivocat, no? Sí, sí. El hit, no? De Michael Mann, que és un pel·lículon com la copa d'un pino, allò. Però tota la vaig veure, tinc-ho sol. Són tres hores, eh? Quasi que sí. Però és rotunda, aquests pel·lícules que dius Massé qui la veig. Quina tarda més que la veig tu. No, no, total, total. Poder desconnectar de tot i només estar parlant. Sí, sí, sí, però genial, eh? És que és tan rica de tot. Aquella escena que estan tots dos parlant, allò és un clàssicote del cinema, allò queda per tota la vida, eh? Allò queda per tota la vida, sí. Mare meva, mare meva. I diuen que no estaven junts. No, diu que no. Diuen que estaven com, clar, era com un... Com es diu això? Ai, un... Bueno, es va movent la càmera, un a l'altre, l'altre és un salt de càmera, però té un nom més concret, només és pam, pam, pam. I clar, i no estaven. Com se diu això? No sé, no sé, un salt de cièrter, no sé. Ah, exacte, un pla contra pla. Perfecte, això és. I llavors, això és un dels millors, eh? De la història del cinema. Jo del cinema, eh? Perquè és magnífic. Això ha destacat sempre i la veritat, el veure aquell tros va dir, evidentment, això és... És que és el bé contra el mal, però, esclar, llavors dius, bueno, però el mal també... Ah, exacte, no sempre és positiu ni és negatiu. Hi ha un moment que... Els codis... Exacte, els codis canvien. I el que sembla que és bon, és tan bo, i això és magnífic, és que és... Genial, tu, és com les pel·lícules que han fet de Billy i el nen, no? Sí, sí, sí, sí. També, la que s'ha aconseguit bé, que si no recordo malament, és una que va fer amb el Carl Russell aquell, em sembla, no és el que li cornen. No, no, no, no. Aquella no pica gaire. No, bueno. Però, bueno, sí, sí, sí. Però estem parlant d'aquest joc. Molt bé. I ara parlem de propósito de Henry, que és una pel·lícula també del Harrison Ford. Sí. Jo pensava que era una del Nicolas... Què eix? No. No. No, Nicolas no deu ser. Del Peixino. No, el... Perdona, que com que abans parlàvem del Peixino. Ah, del Peixino, sí. No, no, que és una que... Ah, no me'n recordaré. Bueno, fent memòria, eh? No me'n recordo. Bueno, farem memòria i un moment després. Ara m'agradaria de la memòria. Si sou la, sou el consoler, i quan diràs, home, n'ha terminat, quan em talles i ho dius. Això. I també parlarem de dues pel·lícules bastant noves, una que és Rodent, sobre la vida de l'escultor francès, i la balada de Buster Scracks, que és l'última de les Germans Cohen, que és una cosa, doncs, bueno, que ja ho explicarem. Peculiar, si més no, com sempre, els Germans Cohen ho són. I, bueno, intentarem explicar alguna coseta. A veure, què tal? Sí, sí, sí. Doncs, bé, comencem parlant de llibres, en aquest cas, i, bé, doncs ho farem parlant d'una novetat, d'un senyor que es diu Sebastian Fitzek, que, clar, a veure, és el que diem, no? Jo una mica sempre, ja sabeu que potser, a veure que tendim a buscar uns llibres, jo vaig a buscar una mica la part sempre més dels thrillers, una mica aquesta línia, no? Perquè, clar, potser el millor l'estat tan... Una mica bizarro, que dieu. Bizarro, una mica bizarro, jo sí. Però potser em passa això perquè potser l'estar tot el dia entre llibres busco alguna cosa que no sigui massa dense, a vegades o massa profund, o massa... I a vegades no, i això, lògicament, ho negaré, però de tant en quant necessito alguna cosa que sigui... Ara ni ara, allò fàcil, no? Lectura fàcil, que dieu lectura fàcil. Clar, exacte, un thriller destinat a qualsevol públic, no? I això va molt bé. A mi no, i tal. Clar, és que estic llegint a jo i estic acostat el auge i caída de l'antiguo Egipto. De Toni Wilkinson, 900 pàgines de la història d'Egipto, clar, dius, a veure, necessito alguna cosa que relaxi això, no? Perquè quan portes 40.000 faraons ja arriba el moment que dius... Quantes hores llegeixes? El contrapès. Ara necessites el contrapès. No ho sé, no tinc ni idea. Entre el meu i això, hi ha dies que em puc tirar set hores mirant coses i llibres i internet i no sé què i tal, però això són coses internes. Sí. El... No tens el que saber-ho. Sí. No, no, no, sí, sí, no hi ha cap problema. Per a casa es renten. Però bueno, que és la feina del profe o del tenyerista, digueu-li com vulgueu, que és el que estic fent ara i això... Del docent. Del docent, exacte. i això estàs fent ara i la docència, dedicar-te a la docència també. Tres, asiento CTA. Profitem per fer difusió dels cursos de... Ah, sí, si voleu. Ah, sí, sí, perfecte. Bueno, hi ha un molt interessant que és... El de cinema. Clar, començar els dimecres i que ara comencem, hem fet una introducció molt maca de prescinema i de fotografia i tal i ara comencem amb George Melier. Allò de les pistoles, va ser. Encara no. Ara estem a punt, faltarà l'Edwin S. Porter, allò... Ah, no, quines pistoles? Les pistoles és que per donar continuïtat... Ah, sí, sí, sí, sí. L'han posat... Clar, el revòlver fotogràfic. Ah, sí, sí, sí, això sí, això vam explicar-ho i tant. Vam passar molt bé, molt bé amb això. A més, vam posar imatges, vam parlar de tot, de tots, els opres... Ui, els opresinoscopi i tots aquests aparells d'aquella època, els estereogrames... Bueno, va ser un gustàs perquè va ser... Al segle XIX em intent d'arribar al cinema, no? Em vas dir que era dimecres a les... Dimecres, a les cinc. A les cinc de la tarda. I comencem ara, doncs, aquest dimecres... El dimecres igual, m'arribo. Ah, com vulguis. Aquest o l'altre, a les cinc de la tarda que ve. Doncs, començarem amb George Melier i farem la història del cinema mut a Europa entre 1900 i 1920, aproximadament, abans de les avantguardes. I a l'últim trimestre, que serà d'abril fins al juny, farem els inicis de Hollywood. Doncs, Dulles, Firebanks, bueno, doncs, Griffith, tot això, tot allò que tenim gravat aquí. Clar, Lillian Guix, Mary Pickford, una maravilla. Vull dir que pot ser molt xulo, molt interessant i clar, i... Molt bé, per això, què és? Giris trencats, veure aquestes pel·lícules del naixement d'una nació, lògicament, no? Veurem moltes coses. Les veureu, no, a classe no, perquè no hi ha temps, sinó, no seria impossible. Vull dir, cadascú a casa seva... Per a l'explicació... Clar, jo el que faré és enviar els links en format de YouTube, perquè estan al YouTube i que la gent se'n miri a casa i d'això s'ho parlarem a classe, farem una mica de col·loqui i tal, no? Però jo no sé, no sé, és un tema que, que és interessant. Per tant, vull que la gent que vulgui que s'apunti, ja parlarem dels altres, perquè l'altre curset és això. Bueno, dicho esto, hablamos de 107A, que no es pilla el toro, ja. Ja, si no ho comença, si no ho comença. Portem dos minuts i no... No ho farem gaire llarg perquè tampoc és un llibre que... Vinga, ja està, prou, ja està, jo n'has explicat. Ah, vale, adeu. Juli Rosa, no. Això, a 107A, tornem, Sebastián Fitzek, estem parlant d'un llibre, un psicothriller, que li diuen, aquest concepte a mi no m'agrada, no deixa de ser un thriller que passa amb moltes coses, amb el qual, bueno, en aquest cas, sí que podrien dir, perquè justament el que porta el personatge és un psicòleg de prestigi. Però bueno, què és el que passa? Bueno, la situació són dos espais diferents, no? Una noia que està embarassada, atenció, és que és una mica potent tot, que té la sida, d'acord? I que està a punt de tenir el seu fill. Per una altra banda, el seu pare ha fallat a la vida d'aquesta filla, d'aquesta noia, perquè quan la seva mare moria víctima d'un càncer, el pare va abandonar la mare, no suportava la mort de la seva dona i va abandonar-la. Cosa terrible, perquè no sé si és pitjor una cosa o l'altra. i la filla no l'hi va perdonar mai. Però la vida el separa, lògicament, perquè com més lluny millor. Llavors el pare se'n va a Buenos Aires a fer de psicòleg i ella... Separar-se tampoc cal. No, no, però bueno, una mica és allò de dir cadascú a l'altra punta del món. Però així encara ho fan més, que es plissi, no? La separació. Si posen distància pel mig, doncs quanta més distància. Això. I la filla es queda a Anglaterra, no sé on exactament, no importa. Ah, va, aquest cas. Què passa? Que arriba un moment que la filla li fa partícip d'aquest que està a punt de tenir. Sap que està embarassada però que tindrà un fill. I llavors el pare es veu amb l'obligació de venir dins del que cap per intentar arreglar tot això, no? I no mica obligació, però obligació que vol fer-ho. Però tot això és desmadre. Exacte, absolutament. Quan ella agafa un taxi, perquè ella està sola, la seva relació tampoc ha sigut correcta amb la persona, perquè la persona se n'adona que aquesta noia li ha enganxat la sida i llavors abandona aquesta noia. Ella no ho fa bé tampoc, tampoc és el que diem, però ella ha de carrer amb aquesta malaltia i tenir un fill amb la sida és molt problemàtic perquè si es contamina amb la sang doncs aquesta criatura pot també agafar aquesta malaltia que també pot venir per via intrasanguínia però sembla ser que en aquest cas no. El problema estarà amb el tema en què neix aquesta criatura. Què passa? Bueno, doncs quan agafa el taxi és segrestada aquesta noia llavors segrestada portada amb uns escruixadors i la veritat és que d'unidor molt canyero. Hòstia, amb uns escruixadors. Sí, sí, sí. En un lloc allà i és un noi que té una problemàtica I per què la segresten? Vull dir, hi ha un motiu específic anaven a parella específicament. El motiu personal d'ell és molt bèstia. És un home que està en contra de la llet i llavors vol veure la reacció que pot tenir una mare per això estem parlant de problemàtiques mentals no sé a quin nivell quina reacció té la mare quan li treuen el fill abans d'elletar-lo. M'enteneu el que vull dir? Vol veure això. Clar. Però no sap com fer-ho. És una persona que plora constantment aquest noi davant de la situació. Ella ha de parir per les seves pròpies medis personals. Per ser-ho dir-ho. Medis. Però clar, hi ha una problemàtica afegida que és el problema de la sida. Per tant, és que és una cosa clar, és que aquests thrillers són cada vegada més recargolats, de debò. Mentrestant, hi ha una connexió amb aquesta persona i una persona que, ja direm el que ve després si es cau, que repullà trucar a la telefònica al pare i li diu la seva filla la tenim segrestada. Vingui cap aquí i vostè ha de fer una sèrie de coses. A l'avió hi ha una pacient seva que és la cap d'hosteses. Li ha de vostè generar una reacció que en el seu moment va va va va curar, en el que aquesta noia com és suïcida, com té instint suïcides, li ha de reactivar aquest instint suïcida per provocar la mort de 600 i pico de passatgers d'aquest avió que és un avió a Airbus d'aquests en plan bèstia. Sí, sí, sí, sí. Què ens està explicant? Sí, sí, espera, espera, espera. Ui, que no, encara ho veuràs tot clarat. No, no, no, però això té culpa un altre psiquiatre que es diu Klopstock que vol introduir els nous test que a partir de la caiguda de l'avió de German Wings d'aquell noi que es va suïcidar, aquell pilot que es va posar suïcidar i va provocar això, és l'aplicació d'uns tests que es farà multimilionari perquè s'haurà de fer tothom aquest test, el que són els propis el personal d'aviació com a tal, no, i aquells que siguin susceptibles de qualsevol cosa i això comporta, clar, una millonada de diners. M'entens però mal estrets? I no és un servei públic, això. No, exacte, llavors per un costat per fer pressió per fer pressió aquest psicòleg perquè activi aquesta noia i que per tant diguin ha estat culpa d'una activació psicològica aquest element i per tant s'ha d'aplicar aquests tests i imagineu-vos que recargolat et segrestem a la filla amb un personatge d'aquestes característiques que no té res a veure un tema amb l'altre perquè tu ho facis perquè si no això et matarem a la filla vull dir perquè l'altre ha sapigut manipular aquest noi de la llet que té aquesta obsessió per aquest tema i a partir d'aquí imagineu-vos tot això genera tota una una angoixa bestial fins que passa alguna cosa i aquí ja no segueixo que genera aquesta és una pel·lícula d'entreteniment això podria ser una pel·lícula perfectament d'entreteniment pel que veig no és una pel·lícula a veure tu agafes un thriller i a partir d'aquí pot passar moltes coses i això és el que passa a vegades que se'n va cap un i dius hola i això cap on se'n va i que és això però no t'ho perdis quan falten 100 pàgines o 180 la persona aquest psicòleg li passa una cosa determinada i pateix el síndrome d'enclaustrament ell està dins l'avió o l'escoixador no hi ha una cosa passa alguna cosa i llavors no ell no hi està l'avió la que està l'escoixador és la noia és la noia la que està l'escoixador i llavors ell el que li passa és això que li passa alguna cosa i llavors és que és una bestiesa mare meva bueno si ja jo crec que ja ens hem fet una idea de què va la novel·la em fa pensar en aquella pel·lícula de 10 personatges que no me'n recordo com es deia allà a on on estava al cinema ah el método Grons aquest de Gronsholm aquesta no aquella en teatre em va agradar molt però en cinema ja no no valia tant ja no no l'acabaves d'agafar i no ho sé bé és una pel·lícula que vam fer d'un tio que interpretava 10 personatges ell mateix interpretava 10 personatges ell els interpretava perquè els sentia o sigui els tenia interioritzats és aquesta última de Shyamalan Shyamalan és aquesta última em sembla que sí però feia més de Déu Déu era un trastorn de personalitat o que patia no? sí una cosa que no ho aclareixo no sé com es deia sí exacte que també passa no amb un amb un escorxador però passa també en un lloc així té una noia que té dos noms que noies que les té sagrestades vale vale ah pues sí tens raó sí sí hi ha una aire i que no tinc que dius que són pel·lícules que si no si no t'expliquen una història com la que acabes d'explicar és difícil potser no arribes a la conclusió no arribes a però això és molt canyero sí sí jo és que protesto protesto perquè sempre són noies o dones les que les han de sagrestar i les que han de patir tot això i jo penso que és que haurien de fer un boicot aquest tipus de literatura que no és ni literatura a veure jo he llegit algun thriller que ha sigut una mica és que no hem de veure com a normals aquestes situacions hi ha alguns com el Pierre Lametre per exemple que utilitza bastant l'home més que la dona vull dir per exemple hi ha alguns que tenen una línia amb aquest espai però tens raó que sempre hi ha una tendència molt potent a això després diem que passen coses a la societat i que estan passant i que cada cop estan passant més coses o que s'estan denunciant més coses però és que és aquesta idea de veure la dona com una víctima propiciatòria sempre la més dèbil que anem a segrestar o anem a no sé què a veure si avui li explica no explica això a Vox i a Andalusia en general que sembla ser que el PP està a favor també d'això ara a la gent d'Andalusia que hagi votat això no a la gent d'Andalusia ho he explicat malament lògicament però és bestial és bestial el que estem sentint cada vegada cada dia és una més gran fins que al dia no s'entén aquest retrocés amb la mentalitat i l'altre dia i l'altre dia desitjant la mort de Sánchez d'un president estàs intentant provocar un magnicidi així de clar un retuit d'aquests un dibuix aquesta broma es feia abans del Rajoy no abans es feia del Rajoy però que no és una broma és un vídeo amb un nen llegint una carta dels Reis Max ho he vist a la tele utilitzant un nen manipulant-lo i dient que sí però estem bojos és que hi ha realment que li has empartit al cap però això era una broma que es feia ja en temps del Rajoy es feia però quines bromes tio es feia però es feia com un acudit que no és justificable ni molt menys tampoc evidentment i ara l'ha agafat el PP i l'ha fet l'ha canviat el personatge però és que pots provocar que algú se li engegui una bombeta i que faci és que es carregui aquest senyor és a dir sembla com si hi hagués és a dir el per turisme per fer el que vulguis amb un president amb les dones no tenen vida de res no tenen vida de res ja està ni tenen por de res ni tenen vida de res i tot se va s'ha de tallar la gent ha sortit als carrers vull dir en aquest cas ja és hora després d'haver dit tot això que hem dit que és correctíssim totalment jo el que penso que és molt interessant també aprofundir sobre el que diu Vox per exemple aprofundir sobre quin sentit té o sigui i quan li trobes aquest sentit llavors lògicament no et manipularan jo penso que això és molt interessant i qui diu el Vox diu l'altre també el que s'ha el PP sí sí aquest també és més ultradreta però jo no entenc com hi ha hagut vull dir dones andaluses en aquests 400.000 votants de Vox i del PP directament però potser el PP no és tan clar amb aquesta idea que hagin pogut votar això ja és que no s'ho entén és al·lucinant és que encara que s'han sigut 100.000 perquè clar s'han de parlar de persones són 400.000 vots com a mínim potser un no sé un 30% de ser dones jo al final dubto que la gent realment reflexioni abans de votar vull que sigui jo dubto que reflexioni realment és al·lucinant és el votar en contra del que actualment tenen que no estaven d'acord la gent que no està d'acord amb la gestió que s'està fent pel motiu que sigui dius vull que aquests surtin d'aquí llavors és anar en contra de no importa qui voti però que es veien els programes coi perquè no se'ls miren però molta gent no el fa per això hi ha aquesta gent que vota perquè als Estats Units va sortir el Trump com a resident no, no, tal és veritat és cert clar i estan apujant els extremismes estan apujant a Holanda i a tot arreu i a Alemanya i a Brasil i no sé on més clar és que se'ls fica una història a la gent que els que estan governant o que els problemes actuals de la gent és perquè els governants no saben solucionar-los llavors dir vare els hem de tombar i hem de posar uns altres que sàpiguen solucionar-los i si són nous que t'estan dient que ells ho arreglaran tot i vas i tu creus doncs ja està és la ingenuïtat en aquest punt si m'apures la manipulació de la ingenuïtat però és bestial que per exemple a Brasil 50 milions de persones han votat aquest senyor no sé com es diu el Bolsonaro i aquella la ministra de la família te mueres ultracatòlica los niños los niños de azul y las niñas de rosa i a més contra l'avortament dius toca't els nassos tio comencem ara bé però bueno vull dir de 50 milions vol dir que hi ha hagut moltes dones que han votat i molts homes que han votat això vull dir no estic sementant a la dona sinó ets conscient que perdràs molts drets sobretot amb el complicat que ha estat això m'acago en l'olla i em poso malalt amb això i és que jo em regiro amb això que la gent perdi els seus drets em poso malalt m'ha fatal això també és un problema que s'estan governant perquè no es posen les piles dels que estaven que no ho estaven fent bé perquè també estaven cometent molts abusos i prevaricacions i moltes històries clar arriba un moment que el poder corromp i és manipulable i si no ho fas correctament i si tens un partit com a Està Vandalusia l'esquerra que no ho està fent correctament o que no ho està fent tot el bé que ho hauria de fer doncs clar ja després emergeix l'altra banda però és que també els hem de demanar responsabilitats als que estan governant que mantinguin les llibertats que hi ha que les mantinguin i que vagin a més ja està no ho sé és complicat tot plegat és que és és que és és que és és que és moments de Babilònia al Rojo Vivo canviant aquí toquem temes ja i parlem de cinema Rosa mira un altre tema Juli Juli m'he dit jo als anys 60 Juli mira està bé no m'he apagat Juli Juli a mi grega la primera i a mi llatina ja segona que no sé d'escriureu jo Juli que a més vol dir que és un guerrer hindi no? un guerrer hindi sí perquè és la pel·lícula Isia Boyain l'última pel·lícula que està d'estrena en els cinemes i que és un biòpic sobre la vida del bueno més que un biòpic és l'altre una mica basada en la biografia en l'autobiografia d'un ballerí del Ballet Nacional de Cuba que després també va estar en el Royal Ballet de Londres va triomfar va ser el primer ballatí negre i és la història d'aquest noi negre fill de negre i de blanca o sigui l'esmolat l'esmolat i per tant quina possibilitat tenia a la illa de Cuba amb els anys 50 de sobreviure i de tenir un ofici o de guanyar-se la vida doncs cap ni una malviure com estava el seu pare conductor de camió amb una casa molt humil es veu que només mengem frijoles amb arroz amb arroz tots els dies com la gran majoria dels cubans que estaven i que continuen estant així està molt xula la situació social històrica que es fa perquè clar ho ha escrit ell mateix i n'hi ha tres moments vitals de la seva vida que es veuen reflectit en la pel·lícula que és quan ell era un nen de la seva infantesa amb aquesta casa tan pobra això sí amb molta llum i hi ha una certa vida però clar és pobresa la filla al cap després quan ell ja és més jove que ja està formant ja més amb el balet i comença a triomfar ja comença amb els balers d'Europa sobretot amb el Royal Ballet va ser la seva gran oportunitat i després ja la tercera etapa que és la etapa allà de la maduresa quan ja és una persona que ell torna a Cuba i llavors ell està muntant la seva pròpia companyia i és ell mateix que està muntant una funció que representi la seva vida molt bé llavors la pel·lícula va jugant contínuament amb aquests tres moments vitals que també són moments històrics i socials de Cuba i està molt bé perquè no se't fa monòtona no se't fa pesada no és lineal sinó que va jugant amb aquests tres moments no? les imatges són precioses la música també està molt ben filmada la veritat no treus els ulls de la pantalla en cap moment molt xulo molt xulo clar són tres tres actors diferents que fan de Juli segons l'edat i la història la història de la no pues fa molt bona pinta de l'esclavatge per exemple el pare negre dius com van anar a parar i s'aguanta bé la pel·lícula el seu mena de biòpic que no sigui allò que a vegades tan maco no ja potser alguna escena que sí que repeteix una miqueta clar la infància de penúria sobretot ja sabeu que la història és que ell no volia ser ballarí ell no volia i això ho repeteix pobre de nen bueno continuament i a totes les edats ho repeteix però sap ballar però té un don clar té un do ballar molt bé ballar molt bé el ritme això és molt important i ell clar és el que el seu pare li diu és que t'has de guanyar la vida amb això és que no et queda un altre llavors clar és una educació molt autoritària i molt de tallar les ales no pots fer el que tu vulguis no t'has de guanyar la vida per tant t'has de dedicar a ballar i l'oportunitat que li donen al Ballet Nacional d'entrar a aprendre ja és única i més per un nano negre aquí és on a mi m'agradaria intervenir en un palet només quan vosaltres eros joves ja veus sentir a parlar gairebé d'una manera constant dels defectes del comunisme i en canvi quan jo era jove no era així era tot el contrari i Cuba era una meravella precisament perquè tenien el comunisme tots tenien els mateixos drets i tal ho ressalto perquè ja que hem parlat abans del que hem parlat això és o sigui és com confrontes una cosa amb l'altra o sigui jo estic convençut està molt clar que el comunisme va fracassar com a filosofia i com a funcionament però compta perquè el que i torno a anar allò que el que passa amb el comunisme és per la seva incapacitat de tirar endavant un projecte que té les seves contradiccions igual com la mateixa Esquerra amb una societat que vota tants tants dels altres per dir-ho d'una manera i llavors esclar aquí dius mei com ho arregles tot això jo penso que que cua i m'hi vaig enfadar amb una cubana una vegada es va enfadar ell amb mi perquè jo no em vaig enfadar li vaig tocar el món llalós però si vosaltres allà però tu saps la misèria que hi ha allà i tu saps ara quina manera que jo puc viure i tal sí però tornes torno perquè és la meva terra i tal però jo el que defensava més que defensava posava en confrontació una cosa amb l'altra dius compte que Vox i qualsevol altra filosofia de dretes és que la mateixa misèria però d'una altra manera no ens hem d'enganyar i això exacte evidentment és d'una altra manera o sigui de la manera que li des a parar és una altra l'element d'ultra ultra esquerra dreta estem al mateix concepte bueno és una altra variació hi ha elements però hi ha certes jo el que vull és que ens fixem en això perquè penso que és important fixar-s'hi perquè llavors no entrarem en la facilitat aquella que se'ns introdueixen uns valors que són tan negatius que tens la pregunta però lògic vas a parar l'altra banda lògicament però tant el marxisme com el socialisme autòpic i tal tenia uns elements determinats que acaba deformant-se en un comunisme autoritari és un bon principi exacte i estem parlant del mateix que d'una nacional socialisme és el mateix concepte la FIAC per tant hem de vigilar molt aquests punts de populisme per un sentit i per un altre una línia doctrinal com era el marxisme que seria meravellosa si s'expliqués com Déu mana però això és de forma és de formació com s'explica aquesta fórmula que és la que la que és difícil de fer buit llavors què fan els altres els que dominen la situació doncs de cap manera s'ha de plantejar que això i avui en dia encara més que som globals i aquesta transversalitat fa que no puguis fer moltes coses per tant és això segona part de Babilònia el rojo vivo ja ho va quan la veieu ja ho comentarem una miqueta més perquè si no tampoc no vull desvejar més coses però molt recomanable molt jo també de la manera que has parlat precisament per fixar-te així com per exemple aquella aquella de que si penses en tu doncs em mora la coco ah la coco la pel·lícula que maca clar veus ja ho ha dit que maca no recordo clar és que la presa de cançó és boníssima la música és molt bona però la pel·lícula o sigui si nosaltres estem en un programa de cinema que el que cal és ressaltar aspectes que volem descobrir que no sigui fàcil lògicament poco també té una tramolla que que fa que fa un tollà la credibilitat bueno avui molt de cinema no que és broma molt de cinema que dèiem per la dèiem tant ja home i ara per acabar el hit el hit clar home arreglem-ho això com ho arregles ara és complicat això no el hit no el hit és precisament una cosa molt important no estem en un en un context social que hi ha el bé i el mal i llavors el hit el que fa és ensenyar-te el bé i el mal i les contradiccions que té el bé i el mal no que no que et decantis per un o per l'altre sinó que que vegis interpretis les contradiccions que té de cadascú i carai tu el hit és una meravella que recordem que és el pic de Michael Mann amb Robert De Niro amb Al Pacino i algú més em sembla que corra por ahí que és molt bo però no m'ha recordat però perquè situem a la gent clar aquell paio la grota que és tan potent el Cuba Goodgin Jr és un d'aquests no? no, crec que no però és un paio que em sembla que el vam veure amb aquella que era aquella l'últim pas abans d'arribar a la mort abans que et pengin la línia aquella saps què vull dir? sí ostres sí però no me'n recordo ara l'última milla sí, l'última milla aquell home tan gran sí senyor com es deia sí, que sortia el Tom Hanks la milla verde es deia la pel·lícula la milla verde exacte creava Stephen King aquest llibre i la pel·lícula aquest també aquest és veritablement és el que se salva d'una manera clara sí, sí, és veritat perquè ell ell també fa molt en aquest sentit diu jo estic perdut ja sí, sí, sí ja m'han descobert per tot arreu i llavors fa que ell que ell se'n vagi o sigui és aquesta traça de moure't des del suposat mal però que fas més bé que no pas però llavors et fan aquella pregunta diu bueno, però és recomanable que persones així existeixin al nostre context social i ui, ui, ui ja és complicat llavors et complica la vida d'una manera molt clara això és més difícil d'acord? val és una pel·lícula molt consistent són tres hores de pel·lícula no oblidem mai però en canvi és una pel·lícula que és una petita joia i s'ha de veure el que dèiem aquell pla contra pla que abans comentàvem de Robert De Niro i el Pacino aquesta lluita de titans i al final allà el camp d'aviació aquell allò m'ho va dir el cineasta el Manel Cusó m'ho va dir tu saps lo difícil que és fer allò? dic ja i hi ha una platja una part de muntatge i de sempre està situat on t'està bon i on t'està l'altre creien-se'ls de ràcord que és molt fàcil amb aquests canvis i tal pots equivocar-te una cigarreta iniciada no acabada allò que veus una copa buida plena no vull dir és impecable canvi de record ara has dit una cosa sal de record sal de record sí, sí, sí que seria recorda-te'n que això et servirà pel cine ara estic introduint però clar en aquest moment com estem en cinema no hi ha massa cosa no hi ha ni treballants ni pla ni contrapla càmera fixa i llavors dins bueno canviem muntatge ai mira pa m'ha canviat tan xulo però no veus que la càmera mogui i ningú n'hi busqui i zooms bueno poquíssims bueno què digues alguna cosa més no jo penso que ja l'hem deixada ben situada sí, sí veieu-la perquè és que és una pel·lícula completa ja l'he vist un parat de vegades i són pel·lícules que recumano sempre de tornar a veure la pel·lícula la pel·lícula és això de Henry a propòsit de Henry sí a propòsit de Henry esclar el Henry és un tio és el Harrison Ford i la Ned Benning és ella molt maca aquesta pel·lícula no puc parlar no me'n recordo com llueix sí, llueix ja passa de bé i quan l'enganxen és una tia molt elegant la Ned Benning té una cosa innata és com la diu Hepburn que dius bueno cadascú la seva línia que va muntar i dius escolta'm quina elegància és veritat hi ha gent que té una forma uns moviments clar clar sí, sí i llavors aquest és aquell senyor que va anar a buscar un que fumava era agressiu sí, però que és un el que en dèiem un altre executiu un executiu agressiu un jupi d'aquests un jupi això també que llavors té una manera de viure una manera de concebre el món unes prioritats a la vida el que està clar és que li passa aquest accident o aquest incident aquest incident que li disparen i pràcticament es mor allà i llavors que li torna a sortir doncs com si no com si no hagués après res perquè les coses són així els jupis agressius també ho aprenen això en el context social en què vivim llavors esclar allà a ell se li talla això esclar perquè li esborren per dir-ho d'una manera maltret doncs tot el que podria li esborren la memòria i ara esteve que ho temblen i es queda doncs com una criatura i llavors està bé de la manera que van recuperant i com ella acaba enamorant-se d'ell precisament hi ha la primera relació sexual que tenen des de l'accident és una meravella com està filmat allò fantàsticament és que la veus i sense veure la veus perquè tant ella com ell doncs ell amb un paper així més aviat d'infant com ho diguem adolescent sí sí d'aprenentatge s'aprenent sí i ella li diu bueno però què diu és que jo no sé què fer jo no ai que bonico carri so'n foc carri so'n foc que inocente no total és aquesta innocència que et queda un cop has perdut tot el que has après i això avui a nivell psicològic a nivell psiquiàtric i tal hi ha una preocupació molt gran per l'ensenyament diu aprenen de nosaltres ah bueno clar vale em sap que deies el tema de la innocència dic la innocència en teoria no no es perd la innocència o s'ha de perdre no si no si fóssim innocents amb cinquanta però sense arribar ens menjaria no clar és una mica simbòlic és una mica simbòlic és una mica simbòlic és una mica simbòlic comença a aprendre en tots els aspectes de la vida en tots els aspectes de la vida a nivell sexual a nivell personal a nivell de relacionar-se però clar sent un adult però és molt maca la innocència quan ets adult ser innocent davant d'una cosa oh és meravellós és a dir ara soc és molt complicat perquè hi ha coses que no sense posar-se el bon dia no és veritat home et tens el corassoncito claro aunque pareça que no però lo tengo però és veritat d'aquesta imatge així de tu poder i aquestes lectures que fa de thrillers de tu escorxalós i de 607 però dins hi ha un corassoncito i jo una persona més antiviolenta d'aquest món és a dir que no una vegada estava entre persones així home seguret i jo li vas dir a mi m'agradaria morir completament atès com una com un babau allà no i i i i i i i i i i va dir una altra cosa pitjor però bueno m'agradaria morir tracatrà dic això arreglem també és una altra opció mira patapum ala posadeu i que bé has marxat i llavors el contrapunt d'aquella persona que se li va dir va dir a mi m'agradaria estar amb una que m'estimés no i llavors o amb un o bueno és que això tant és vàlid per una banda com la va i allà es va generar una una programàtica no tocava allò i va s'atendre això no porta el caliqueño i la copa de conyac no i va arreglant això vinga aquesta cosa potser massa masculina no de no reconèixer de sensibilitat que això és molt fumut tu t'hi has trobat en alguna situació com aquesta doncs mira et diré una cosa és a dir home en certes èpoques sí no t'ho negaré però tinc la sort no tinc la sort que al meu voltant vull dir tinc amics i amigues aquí n'hi ha uns quants però és veritat no però que quan parlem d'aquests temes hi ha una certa sensibilitat vull dir que ja no jo tinc amics i tal qualsevol mena no importa vull dir condició i forma i tal que amb el tema de l'amor i amb el tema de la són gent que té un punt de joventut interna que dic jo d'innocència d'innocència és veritat és al·lucinant i a més això m'encanta m'agrada molt m'agrada molt m'agrada molt això ha contestat com un senyor assenyat no com un far-li som fort no ha de revisar aquesta pel·lícula no l'has vist sí que l'hauré de revisar l'hauré de revisar l'hauré de veure amb el seu dia és molt sensible molt sensible sí sí sí és una manera també de dir com ha de ser com ha de ser l'amor sensual i l'amor entre dues persones iguals que t'oblides de tota l'agressivitat exacte que no hi ha aquesta relació de domini que no sigui perquè no que no estem vivint d'instincto bàsic anda que no con el picallelos al costat te va entrar tu és inocencia ben pecada sí senyor és l'oposició i les sombres aquestes a d'arrere i per això és una cosa d'un masclisme boh i el que diem i tornem a flipar el rojo dibo tres no però és veritat com aquesta munió de noies una altra vegada llegint aquest llibre i dient que és una meravella és flipant perquè és la cultura que hi ha és que és la base que hi ha ja està és que és molt potent si no han vist una altra cosa no han tingut la sort o l'oportunitat de conèixer altres coses doncs ja està és el que els hi ha arribat i és el que els metges de comunicació s'hi estan venent i és la teoria no és la teoria és la pràctica del bestseller de sempre sí, sí, sí totalment però sigui de l'autor que sigui o si sigui són los pilares de la Tierra més o igual però és un bestseller i llavors comencen a llegir i llavors per fer la imatge de que mira que moderna que soy mira que cosa me leo doncs ja està i com que no saben que això precisament no és com ha de ser clar és que clar si això realment llavors es fan les modernes ho provessin a les seves carns vull dir ja veurem sortirien disparades qualsevol sortiria disparades però també hi ha moltes altres dones que o no ho han llegit o que ho han llegit i vull que ho critiquen i que s'enriuen d'això i que s'enriuen d'això i que s'enriuen d'això i s'enriuen d'això saps però a mi em fa una mica de por és que el tema del sexe no deixa de ser un tabú i veig moltíssim sempre és el primer tema però que milions milions de persones amb pel·lícules amb pornografia amb tot sempre però ha venut milions i a mi és el que em preocupa dius a veure o jo m'he perdut que hi ha un percentatge altíssim de població no vull dir femenina masculina que li va al rollo osado clar vull dir és que li agrada un nivell més enllà del que seria un sexe no diríem normal perquè en normalitat amb el sexe no es pot parlar mai però ostres vull dir clar que et donin doncs no ho sé fins quin límit vull dir i jo tinc una amiga meva que la tinc amb molt alta estima amb molts elements amb tot i va devorar els tres llibres i em va dir que va tenir el marit content abatjorat i jo pensava però tot mola això li vas dir clarament i hi ha confiança i dic però t'agrada el món del sado no però bueno i llavors va ser a partir del llibre i això t'ho dic en serio com no diguem el nom ara li anem que es va començar a comprar robetes així no sé què de no sé quantos i pensava ai ai ai una manera per això dic la manca de cultura sobre aquests temes i és un element que ha entrat en el mercat i llavors s'ha consumit ràpidament s'ha consumit és una cosa terrible és un actor de consum això molt bé en fi ara no digues no perquè anava a dir una cosa però ja no amb el que has explicat doncs mira parlant de submissió per desgràcia parlem de Rodent de la pel·lícula Rodent perquè aquí exacte i aquí hi ha des del minut número 1 la presència de Camille Clodel al costat des del minut número 1 de la pel·lícula no és un biòpic és una presó Rodent està interpretada per un desconegut desconegut ho dic perquè està més grassonet i està molt diferent el Vincent Lindon s'ha recordat aquest bon home de Vincent Lindon és un senyor francès bastant guaperes i està en forma s'ha engraixat clar Rodent era grassonet i ella es diu no la coneixo Isa Igelin no sé qui és aquesta criatura i el director és un senyor que es diu Jacques Duelon que fa cinema aquest home des dels anys 70 aquest home fa cinema és un crac fent cinema i jo no el tenia controlat alguna cosa dels 80 sí que em sonen campanes però dona igual què és això és un biòpic no bueno sí podia ser un biòpic no comença des del principi Rodent no no comença quan Rodent té 40 anys quan li encarreguen la famosa porta de l'infern tu vas venir no? sí a l'exposició aquella famosa porta que no van portar aquí a l'exposició de Barcelona i tal i a partir d'aquí clar des del meu número 1 Camil Clodel ja està treballant amb ell això vam comentar amb aquelles sortides és a dir Camil Clodel era molt important per la porta de l'infern i això és meravellós perquè tal com apareix allà ell li comença a dir Camil que et sembla posem això aquí posem això aix llavors aquí s'ha fet honor al final a la Camil Clodel que era la gran influenciadora la gran promotora de moltes coses i com s'inicia aquesta relació aquesta relació que en un principi doncs és una relació lògicament extramatrimonial encara que ell no es va casar mai amb la seva dona la dona era una senyora contundent era com una teutona que es diu aquestes senyores grans a més és genial vull dir ella és així físicament i és perfecta perquè era una dona que no tenia la sensibilitat lògicament de l'art i menys d'escultura en canvi la Camil Clodel tenia tot el que es podia oferir el Roden era un fill de sa mare era un infidel per natura aquest és de llavors és qualsevol cosa que es mogués parlem clar menjava tots els plats clar és ell bueno senyors no però en refereixo que qualsevol de les models que venies en aquest cas si s'oferien dona igual que això és un tracte que és molt complicat el tracte model artista això és un altre món hi ha una admiració a vegades de la model per l'artista i a l'invers i això deixem-ho deixem-ho com a tal em refereixo però és veritat que ell no deixava perdre cap oportunitat era primitiu i a més ho fa molt bé el senyor Lind quan se li apropa una noia fa és com una cosa absolutament que dius es bufega es bufega és com tens la pinta dius aquest senyor serà perdoneu ejaculador precoç directament perquè és que és com una cosa vull dir una necessitat animal que dius ostres i això és molt curiós perquè és la manera de representar un rodent que te l'imagines així i que el representa molt bé i ho fa de conya ho fa molt bé llavors no és una història lineal és coses que van passant al voltant de la seva vida per exemple la cosa curiosa no apareix el pensador en cap moment ni apareix el petó en el moment de la seva construcció les obres importants queden en un segon pla per parlar de com és ell quina relació té amb el seu entorn un encàrrec que és molt famós i és molt curiós que és el de Balzac que li encarreguen un bust un escultural que genera un trontoll a la seva vida personal i la crítica brutal i és un període determinat són 20-30 anys de la seva vida i que es mouen sobretot al seu estudi és una pel·lícula amb exteriors però petita a vegades amb els interiors amb un molt bon gust de la llum no a l'ús vull dir no és un biòpic a l'ús ni molt menys llavors hi ha molt de com treballa com mira la peça com sisella i això és molt important per tant és una forma diferent no és una visió llavors també es veu una miqueta la problemàtica comença a patir lògicament la Camille Clodel vinculada amb la gelosia amb la impotència de no poder ser la dona oficial d'ell hi ha una trobada entre la dona i l'amant la Camille Clodel i tal que és magnífic com ella li deixa anar les coses la distància està molt bé està bé jo he sentit crítiques bastant negatives jo no a més és totalment cert el que expliquen no hi ha dubta no és allò que dius aquí l'has lliat està perfectament documentat des del meu punt de vista no ho coneixen bé que jo m'ho coneixo les tan bé jo Rodin és una que m'hi coneixen millor els artistes així dels últims llavors el personatge de Camille queda bé llavors queda bé sí sí sí totalment molt de mèrit que tenia ella i ensenya les seves l'únic que arriba un moment que quan ella quan ja la cosa s'acaba que arriba un moment que es trenca llavors ella comença una mica a desbarrar i això és cert que desbarrava perquè ella tenia por d'aquell l'enverinès ella deia que venia per la finestra a copiar les seves obres que això era mentida evidentment entra en una problemàtica recordem que la Camille Clodel va acabar en un hospital psiquiàtric i va morir allà però va morir allà perquè perquè va patir una depressió i no van entendre que aquesta depressió s'havia superat ella demanava al seu germà el poeta Paul Clodel que la traguessin però la mare és la que havia signat un paper i la tenien tancada i li feien electroxocs llavors al final sí que la van malmetre pobreta meva i la van enterrar la veritat d'atactaments que es feien clar llavors ella deia treieu-me d'aquí deia passo gana i estic bé i no la treien i només la venia a veure la seva amiga que també sona a la pel·lícula que es deia ja no me recordo era americana no me'n recordo ara per tant a mi és una hi ha unes fotografies que em fa molta pena la Camille Clodel al final de la seva vida perquè era molt guapa molt guapa era molt molt fresca i llavors aquella imatge que dius mare meva no sembla una persona totalment diferenta de tot el que li vam fer en aquell espai terrible bueno això també és interessant sí no no totalment un dia us ho portaré perquè veieu quan era joveneta i quan tenia la gent canviem amb l'edat però d'aquesta manera no sembla ella no sembla ella de debò bestial ens queden 11 minutets Rosa hem de parlar de Cold War i parlarem al final de la balada de Buster Scrax així una mica i ho acabem de parlar i ja posarem un altre dia ja parlarem a setmana que ve de Queen i dels Globus d'Or ja farem una ampliació que en vingui al David i al Nacho Rosa doncs Cold War la pel·lícula de Pavel Pavlikovski el Polac aquest director Polac que ja havia fet Ida oh que bona jo no l'havia vist però sí que ho he vist una miqueta que és la història d'aquella noia que és novícia que vol entrar vol fer els vots per ser monja m'encanta però li venen a visitar i després resulta que és que era era jueva era família d'origen jueu i ella va visitar les seves origens i tal és aquesta pel·lícula és el mateix directo aquesta també aquesta també està molt bé també la Cold War molt bé també és la història d'amor és una història d'amor de dos personatges que d'entrada són molt diferents no tenen res a veure però bueno coincideixen i en la seva història de trobades o sigui d'encuentros de desencuentros ara ens trobem aquí i ara no a la Polònia en un principi a la Polònia a la postguerra després de la segona guerra mundial ja a Polònia està en el bloc de l'est i llavors el que típic que feien en tots els estats totalitaris buscar les arrels de la cultura en aquest cas era la cultura popular en quant a cançons tot el cançoner popular i són dos músics un senyor i una senyora i un altre senyor del règim que van recorrent els pobles recollint i gravant aquesta riquesa cultural que tenen de músiques llavors a més a més de gravar després ja comencen a muntar actuacions per portar-lo pels teatres ensenyant el folclore típic de Polònia i tal llavors ja és una d'aquestes noies que han fitxat que té també la seva problemàtica una noia així rosa així molt maca i tal i llavors clar hi ha el músic que és el que està recopilant aquesta gent i fent aquests càstings per fer això és la història és la història d'amor d'ells dins d'aquesta Polònia ja de postguerra de tot el totalitarisme que ja s'havia instal·lat allà fan una de les actuacions que ja després d'actuar pels teatres de Polònia van a Berlín també i llavors ja veus com fàcil que és passar a l'altra banda i bueno és a partir d'aquí ja la història del que passa que encara no hi havia només hi havia unes fronteres fictícia vull dir era una línia a la terra i llavors era molt fàcil doncs a partir d'allà qui passa qui dels dos passa i després com es van retrobant al llarg de la vida és l'amor de la seva vida però clar han viscut molts moments també separats ell després va parar a París té molt d'èxit perquè és una persona que té molta formació musical i llavors se sap adaptar també a les noves corrents musicals de tocar jazz o fer arranjaments per la publicitat si cal està molt ben situat en els ambients bohemis i culturals de París i bueno però ell no deixa de ser un pròfug d'aquests és un positiu és un desertor és una persona és un desertor saps aquella pel·lícula de Luis que era la ligereça del cert o l'interessa la soportable la soportable la soportable de la benedat del cert els dos personatges gairebé són molt semblants però ostres jo vaig llegir la novel·la amb el seu no me'n recordo molt de què anava bueno vull dir que també ell és el que se'n va és metge ell és el que se'n va del comunisme perquè diu aquí no aquí no però estem totes les seixanta perquè ella té aquesta està mirant el 68 em sembla això és el cap posterior sí bueno comencen el 49 aquesta comença en el 49 després al cap de 5 anys per exemple en 1955 va així cada 5 anys més o menys van fent talls i cada 5 anys es van trobar el que passa és que allà ho compliquen una mica més amb la lleugeresa el C i aquí ho fan més simple tot ho posen a l'entorn dels dos protagonistes i llavors doncs ella és més més diríem manipulable perquè és més ignorant sí exacte perquè tira més cap més a la terra perquè encara té que pagar ja un preu per una cosa que havia fet i conseqüentment també és més vulnerable això també no té cultura és una persona que no té cultura era una noieta d'un poble que la descobreix ell com enamorant-se d'ella i de totes les possibilitats que ella podia arribar a fer però hagués hagut d'anar amb ell que llavors hagués entrat amb la dinàmica del que deies fa un moment del que era la cultura europea en general i no només la soviètica és una pel·lícula tan rica de diferents a més és en blanc i negre que això és un puntàs és un puntàs és preciosa i és una miqueta també com el Juli que us ho explicava jo de Cuba és que és la idea de dir la gent que ha de marxar per obligació o perquè sí o perquè deserten són desertors també i els que volen quedar-se en el seu país i que estimen el seu país i que voldrien i que volen que el seu país sigui d'una altra manera i volen viure allà perquè aquesta part emocional no la volen perdre naturalment tenen les seves amistats tenen els seus orígens tenen la seva cultura la seva gent per això quantes persones et venen i diuen jo sóc ciutadà del món diuen oi i tornem a ser sí et posen una mica nerviós que sí que et posen nerviós oi oi oi doncs esclar vull dir quan veus aquesta noia el que passa és que llavors veus la degradació que té ella també però en un final jo diria que no sé molt romàntic potser però no el direm no queda raro queda raro queda una miqueta raro però bueno sí que sí arriba a un punt que dius queda raro és una concessió a l'amor eterno la búsqueda del happy end del final feliç quan han tingut molt alt i baixos han tingut molt alt i baixos i cadascú també ha tingut històries paral·leles i transversals i de tota manera això és el que no acaba de realment com volem unir fins al final a veure és una excusa també per mostrar també el fenomen d'això de la persona que ha de desertar o que ha de marxar del país i en canvi els que es queden i en quines situacions es queden en quina condició es queda molt bé és perfecte com estava la Polònia la que ells que eren la policia com els obliguen a delatar també els veïns l'amic el professor i els que marxen estan col·laborant amb altres països en plan també d'espies o no és interessant però tot el transfons que té molt transfons per explícit aquesta és la por que tenim del que pugui passar que sigui un país controlat la vida de vosaltres també seria una altra també és la mateixa i aquell acaba dient no això ja tothom està espiat sí sí avui en dia ho estem també però bueno amb Facebook amb les xarxes socials hi ha un control hi ha coses molt bé molt bé doncs res ens quedan quatre minutets acabem de parlar ràpidament de la balada de Buster Scrax dels Germans Coen d'una manera molt ràpida molt senzilla perquè clar és una pel·lícula jo pensava que era una pel·lícula sencera i són sis pel·lícules són sis històries està basat en un llibre que es diu així que es diu la balada de Buster Scrax i altres històries l'únic que no hem pogut posar aquest segon nom i potser la més a veure és el que diem hi ha en sis i crec que va de la millor fins a la pitjor l'última potser encara se salva una mica però sobretot la primera i la segona són absolutament magnífiques estem parlant de tota la mala bava que tenen els Coen és a dir això està claríssim aquí no l'ha perdut en cap moment és un meravellós western amb cinc històries ambientales amb el mig oest que estan per aquí al mig la primera és la millor sobretot té a veure amb aquest cantant que es diu Buster Scrax que és un personatge molt peculiar que és un assassí que no té cap empatia pel món i a partir d'aquí el senyor acaba cantant que fa gràcia perquè és aquesta cosa una mica surrealista que et planteges quan veus les pel·lícules del senyor dels amants Coen i ja et dic i bueno no desvetllaré molta cosa és veritat que apareixen cameos per tot arreu vull dir aparèixer per allà Brad Pitt durant un segon però un segon literalment vull dir és una cosa que dius ai què és això què està passant per aquí i hi ha històries que són més tontes jo què sé d'un d'aquests que hi ha aquesta primera que dèiem que són aquest aquest buscat aquest es busca per matar-lo i al final doncs passen coses que tampoc direm què una diligència que passen coses dins de la diligència per exemple un altre que és un recercador d'aquests d'or que també la seva vida què passa al voltant d'això hi ha escenes a vegades molt no són truculentes però dius que et sorprenen que et deixen copsat no per la potència i sobretot per la brutalitat i penses precisament perquè ells t'ho proposen com a personat exacte però llavors amb tota la gràcia tota la malabava tota la serietat a vegades també però hi ha dos o tres que tenen fins i tot un punt lleugerament gore no ho negarem vull dir perquè és allò que jo què sé faig un exemple molt ràpid et dispararé tal cinc trets i llavors li treu un dit un altre dit i es veu pam pam pam pam pam com salten els dits vull dir coses d'aquestes que dius ostres sembleu nens a vegades vull dir fent aquestes coses però clar amb un nivell clar que dius però de debò és una pel·lícula rara no no no rara amb el sentit correcte del terme no bizarra ni extra són els Coen sabem que són els Coen per tant a partir d'aquí t'has de pensar coses l'únic que hi ha històries més bones i més dolentes les dos primeres i l'última són molt bones les tres intermitxes aquí una mica coeixen per mi eh algunes d'elles i a vegades no tenen una moralina tampoc eh acaben i acaben els Coens no ho són no no acaba la història i dius apa adeu m'alegro tampoc és tampoc és un final obert però és allò de dir t'has quedat fins ara sí sí sí sí i ara te la foto i ara me'n vaig és genial amb això però bueno és una bona pel·lícula s'aguanta molt bé insisteixo val la pena és aquella cosa curiosa em sembla que a veure si parlem d'una altra que si no et diuen que és de George Clooney penses que són de Germans Coen que és Confessions de una mente peligrosa es diu sí Confessions de una mente peligrosa i ja parlarem d'aquesta pel·lícula i és una cosa molt curiosa és un personatge vinculat al món de la televisió americana el creador una miqueta de les sabeu això que fan del First Dates a 4 això de les parelles Sumeria Naranja que és coses que feien amb el Sobera sí amb el Sobera aquestes coses de sí aquestes coses que es feia a TMTV3 que es buscava parella com una cita s'assega ah això mateix coses d'aquestes doncs tot això jo parlarem la setmana que ve perquè és un personatge molt peculiar i ho fa molt bé però sembla d'Escoen la pel·lícula vinga molt bé doncs ens queden no bé 20 segons sí apa adeu adeu ja m'ha arrancat l'aig vinga fins aviat adeu adeu endiu i com la ràdio de Sant 옷 de la viuda Sant Lluís durant el 8.1. La viuda Sant Lluís