Babilònia del 27/3/2014 — Zafón, Delibes i Lope de Vega; Grand Piano, Ocho apellidos vascos, The Grand Budapest Hotel i Nymphomaniac

Panorama general

Programa variat i àgil amb literatura, teatre i sobretot cinema, amanit amb talls musicals i agenda cultural. Destaquen els comentaris crítics i vivencials de l’equip sobre obres conegudes i estrenes, amb especial atenció a la trilogia de Lars von Trier.

Temes principals del dia

• Literatura: Carlos Ruiz Zafón — El prisionero del cielo; Miguel Delibes — El hereje (tancament i impacte històric)
• Teatre: Lope de Vega — El caballero de Olmedo al Teatre Lliure (dir. Lluís Pasqual)
• Cinema (variat):
• Thriller de concert — Grand Piano (Eugenio Mira)
• Comèdia — Ocho apellidos vascos (Emilio Martínez‑Lázaro)
• Autor — The Grand Budapest Hotel (Wes Anderson)
• Fantasia caòtica — Las brujas de Zugarramurdi (Álex de la Iglesia)
• Autor provocador — Nymphomaniac I & II (Lars von Trier)
• Música i agenda: “Lady Marmalade” (LaBelle) 39 anys; Mostra de Cinema Llatinoamericà al CineBaix; cicle Música i Cinema al CaixaForum

Punts destacats

• Lectures amb ganxo però desiguals: Zafón es qualifica de best‑seller «molt comercial» però entretingut; en canvi, Delibes sacseja amb la duresa de la Inquisició i la repressió a Valladolid.
• Teatre clàssic, posada en escena moderna: El caballero de Olmedo combina vers en castellà, codis contemporanis (vestuari actual, palmes, guitarra i cajón), i un “gracioso” memorable.
• Debat de llenguatge fílmic: Discussió sobre el muntatge en paral·lel i si implica cinema “conservador”.
• Vibrant exercici hitchcockià: Grand Piano explota l’espai únic (sala de concerts) per construir un thriller tens i estilitzat.
• Comèdia de tòpics ben afinada: Ocho apellidos vascos juga amb contrastos andalusos/bascos amb quartet actoral en estat de gràcia.
• Autor amb estil mil·limetrat: Wes Anderson divideix el grup; s’aprecia l’acurada composició visual però el contingut pot alienar.
• Von Trier sense filtres: Nymphomaniac articula una biografia d’addicció en capítols i muntatge en paral·lel, confrontant una ninfòmana amb un interlocutor asexuat i erudit; sexe explícit no pornogràfic i lectura psicoanalítica.

“És la biografia d’aquesta ninfòmana… com qualsevol addicció, et fa perdre moltes coses.”

Detall per àmbits

Literatura

• Carlos Ruiz Zafón — El prisionero del cielo
• Ambient barceloní, continuació de l’univers de L’ombra del vent i El joc de l’àngel amb flashbacks a la postguerra i el Castell de Montjuïc.
• To accessible i addictiu, personatges efectius; ecos del Comte de Montecristo (fugida “entre els morts”), però percepció de derivativa i “massa estirada” de la saga.
• Idea potent: la “resurrecció” i reinvenció de la identitat del personatge (Fermín Romero de Torres).
• Miguel Delibes — El hereje
• Comunitat protestant clandestina a Valladolid al s. XVI; persecució, delacions i auto de fe.
• Duresa de la presó i la tortura; només uns pocs no “canten”.
• Subratlla la llibertat de pensament i l’humanisme naixent; impacte emocional del final.

Teatre

• Lope de Vega — El caballero de Olmedo (Teatre Lliure, dir. Lluís Pasqual)
• Relectura viva amb actors joves, vers eficient, música en directe (3 guitarres i cajón), i recursos rítmics (palmes, xiulets, fins i tot rap/tango).
• Repartiment: destaca Rosa Maria Sardà (Bella Fabia) i Pol López com a “gracioso” (Tejo). Vestuari actual i duel amb capes i espases.
• Eixos: honor, amor, gelosia i intolerància; final tràgic per “encerrona”. Durada aprox. 1h20, molt àgil.

Cinema

• Clàssic dels 80 — Witness (Único testigo, 1985)
• Film “rodó”: corrupció urbana vs. innocència amish; seqüència del ball amb gran càrrega eròtica continguda.
• Debat sobre muntatge en paral·lel i suposat “conservadorisme” formal.
• Wes Anderson — The Grand Budapest Hotel
• Composició pictòrica impecable, humor i timing propis; recepció dividida pel contingut i la “raresa”. Comparacions amb The Darjeeling Limited, The Life Aquatic, The Royal Tenenbaums.
• Eugenio Mira — Grand Piano
• “Exercici Hitchcock”: càmera expressiva, tempo musical com a motor del thriller; Elijah Wood hipnotitza amb la mirada, John Cusack com a amenaça.
• Antonia San Juan — Del lado del verano
• Comèdia coral de barri canari; to almodovarià sense disfresses, amb accent canari i trames creuades de família, relacions i desig.
• Emilio Martínez‑Lázaro — Ocho apellidos vascos
• Tòpics bascos/andalusos amb química de Karra Elejalde, Carmen Machi, Clara Lago i Dani Rovira. Comèdia blanca i efectiva.
• Álex de la Iglesia — Las brujas de Zugarramurdi
• Potent arrencada (atracament/fugida) i tram central al poble; repartiment irregularment aprofitat; final “desmadrat”.
• Lars von Trier — Nymphomaniac Vol. I & II
• Estructura en capítols i muntatge en paral·lel: relat de la ninfomania de Joe (Charlotte Gainsbourg) a un oient asexuat (Stellan Skarsgård).
• Sexe explícit no pornogràfic; temes: addicció, pèrdua, culpa, recerca de límits. Connexió amb la trilogia de la depressió (Antichrist, Melancholia).
• Escenes polèmiques (dobles, penis en pantalla, tòpics racialitzats); gir final impactant a Vol. II.

Música i agenda

• “Lady Marmalade” (LaBelle) compleix 39 anys; moment nostàlgic i ballable.
• Mostra de Cinema Llatinoamericà (CineBaix): títols recents (2009–2013) i clàssics com Los olvidados (Buñuel) i Memorias del subdesarrollo.
• CaixaForum — Música i cinema: cicle de conferències sobre com la música construeix atmosfera i narrativa (ex.: “La música sempre guanya”, “Arquitectura narrativa: el guió musical al cinema”).

Notes finals

• Hi ha espais de publicitat i jingles de Ràdio Desvern al voltant del programa, i posteriorment s’inicia un altre espai (“Godiva Bonaparte – especial grans dones”).