BATEC al Metavers del 29/6/2023 — Batec al Metavers (Capítol 1): Primer festival català immersiu — amor digital, avatars i hits de Rosalia, Els Catarres i Oques Grasses

Panorama general

Un episodi de ficció sonora que inaugura el primer festival de música en català al metavers, conduït per Eva Perales i Pep Blai. El fil conductor són cançons d’“amor i desamor” d’una trentena d’artistes, amb una experiència immersiva i multisensorial: audio 360, presència, i sensacions tàctils. Tot plegat s’emet en directe des de Barcelona, amb 22.724 avatars connectats i un escenari en forma de cor que batega.

"El metavers fa possible l’impossible" — els presentadors, celebrant abraçades virtuals a l’escenari i posant el focus en el metaerotisme i la proximitat emocional digital.

El concepte i l’escenari

• El festival, anomenat Batec, presenta un recorregut en vuit etapes pel cicle de l’amor, de l’espurna a l’estima real.

• L’escenari és un cor bategant que simbolitza el pols col·lectiu de la comunitat d’avatars.

• El públic entra amb avatars, és guiat per Bat Conillet (guia personalitzat) i pot viure interaccions impensables en un concert físic.

Trames i moments clau

Onboarding i immersió

• Instruccions d’accés, creació d’avatar i acceptació legal. La producció posa en valor la cura de la UX i la presència de guies virtuals.

• Subtrama: dues amigues (Despitralà25 i LlepaLlepa22) es retroben gràcies a Bat Conillet, amb flirteig i vol virtual. Més endavant volen descobrir les cabines d’amor virtual.

Debats dins del metavers

• Identitat i desig: diàleg punxant entre Vaginatrap i Mac Morbo sobre gènere, aparença i límits del flirteig digital.

• Filosofia de l’amor digital: Romanticaire vs Madonna Bombolla confronten si un avatar pot estimar o només desitjar. Eva i Pep també discuteixen si la realitat virtual permet «enamorar-se de veritat» amb audio 360, sensors i haptics.

Moments musicals destacats

Rosalia — “Hentai” (bloc d’obertura)

• Presentada com a balada contemporània de passió explícita i coreografia hipnòtica; al metavers, algunes fans fins i tot «l’abracen» virtualment.

• Tò temàtic: metaerotisme i sobreestimulació, una explosió sensorial que porta la idea de concert a un nou terreny.

Els Catarres — “Fins que arribi l’alba”

• Himne d’amor present i romàntic: viure intensament «fins que arribi l’alba», declaració d’intencions del festival.

• Comentari editorial: celebrar el moment més enllà dels dubtes sobre la durada; una de les peces que encén el ball.

Txarango — “Junts podem arribar més lluny” (contextualitzada)

• Pep revela la història romàntica al darrere: un trapecista tria l’amor per sobre de la vida itinerant del circ.

• Missatge: la renúncia i el compromís com a forma d’arribar «més lluny» plegats.

Oques Grasses (+ Rita Payés) — “La gent que estimo”

• Retrat d’amor i por: estima com a miracle/disastre. Al metavers, juguen amb el surrealisme i «es transformen en oques», aprofitant la llibertat escènica digital.

• Sensació de clímax de bloc abans de la pausa; es recorda que el viatge té «vuit etapes».

El que ve a continuació

• Anunci del segon bloc, “fase de seducció”, amb pistes d’artistes: Amics de les Arts, Bandini, Lildami, Detallets (trapetón), entre d’altres.

• Subtrama oberta: Despitralà25 i LlepaLlepa22 volen explorar les cabines d’amor immersiu de la mà de Bat Conillet.

Idees clau

• Tecnologia i emoció: el metavers s’erigeix com a espai on la proximitat es recrea i es qüestiona a la vegada.

• Amor multiforme: del desig cru a la tendresa compromesa, els temes avancen pel cicle complet de l’amor.

• Comunitat i joc: 22.724 avatars, humor, i una posada en escena que traspassa els límits físics.

• Metaerotisme i seducció: el festival no evita el debat sobre límits, identitat i intimitat digital, sinó que el posa al centre de l’experiència.