Batec al Metavers — Capítol 4: Desitjar — Amor, erotisme i música catalana entre avatars

Oh, Happy Bly, m'agrada passejar el meu avatar pel primer del batec. És com si tornés a reviure els meus primers concerts. A mi també, factor per àlex. Te'n recordes de quan entravem als concerts amb les acreditacions de zona VIP que ens obrien les portes a tots els recuts? Bé, aquí pot sopar, el delicatessen i comprar més xandeixen exclusiu. I els nostres avatars tenen intimitat. Aquest és un lloc ideal per tenir un afer, oi? Abans passaven aquestes coses, no sé si te'n recordes. Ara m'he vingut al cap un dia tu i jo al privat de la sala Bikini de Barcelona. No, no, no, no, no recordo que passés res mai entre tu i jo. Bé, jo tampoc en recordo massa perquè tinc molts forats negres d'aquests anys. Però potser no sé si ganes em faltaven o no, eh? Tu creus que té el mateix morbo, una afer al metavers? Qu'est que je vais te nommer? Je vais te nommer l'amor, l'amor tendre. L'amor qui chant doucement dans mon cœur. Batec, el metavers. Una ficció de l'agüella Podcast Estudio. Dirigida per Eva Perales i amb el guió de Pep Lai. Capítol 4. Desitjar. Hem arribat gairebé a la meitat del batec, aquest primer festival, el metavers, que estem vivint en directe des de la huella Podcast Club. És un plaer estar amb tants avatars i amb tanta gent que ens està escoltant alhora i arriba un altre bloc amb música del nostre país. Música d'amor, o no? Ja m'hi ha perdut, Pep Lai. Molt de talent. I estic segur que en altres països i altres llengües potser haurien arribat molt més amunt. Per exemple, el zoo. O el monstre del rock, Charim Araster. O els indis, Reinaldo i Clara. O la diva de l'electrònica, Julieta. Cadascuna, en el seu estil, han donat un segell de qualitat i prestigi a la música en català. Ara és el torn de les cançons apassionades. Les primeres embranzides de l'amor porten a l'erotisme. Creus que tots els que estem al batec ens posarem a top, eh? Vols una llapolia? Perdona? No saps qui és una llapolia, Eva? No. Doncs si vols saber-ho, escolta bé la cançó que ara ens interpretaran al zoo. Un col·lectiu de músics valencians que es va formar a Gandia el 2014 amb l'objectiu de denunciar la política, els conflictes socials del segle XXI i que tenen milers de seguidors a tota la península. Fusionen hip-hop, electrònica, ska, rock i tot amb energia brutal en directe. I avui actuen, a més, acompanyats del trio femení de Folkmarala i el DJ Tactel. Sarà eròtic com ens has promès? A veure, Eva, llapolia és tot allò que ens agrada llapar. Si en lloc de xutxes parlem de les parts més sensibles del nostre cos, et sembla prou eròtic? El que em sembla superhot, Pep, és que el zoo es va fer amb tres premis en de rock, el de millor artista de l'any, segons la crítica, i el de millor artista i millor disc de música urbana segons el vot popular. Des del País València i cap al metavers, el zoo. Ah, i després, el testimoni d'algú que sent l'amor. I el batec d'una altra manera. Giepolia, con caun, con pica, con vicia, el trident del limón y macaricia, i la giepolia en clava les dents. Mala alegría, la giepolia, del arbre de la fruta prohibida, del ullal, de la santa bruticia, que el magui verà de totes les gènes. Aigua, allí, molt, putxetas de suquet donant. Els meus eliris un regaliment. Baixant per la cuixa, taronja de sang i maduixa, la llengua vol carn com la carn. Peres i moneres brillants, mugrons de cirera, meló de tot l'any, galló i més gallo, pell i polpa. Tots els pels de punta, ni culpa ni a d'an. L'amor té moltes cares, moltes emocions que es barregen. El zoo, en aquesta llapulies, han aconseguit que els avatars facin el que sentin i el que vulguin. Aina, tu què sents quan escoltes una cançó com aquesta del zoo? Ja recordo la primera vegada que la vaig escoltar que vaig dir que m'estan explicant que hi ha minatures. Llavors, no la vaig acabar d'entendre, llavors la vaig com analitzar. I vaig dir, ostres, m'estan explicant això, que quan hi ha contacte, doncs potser ens ens anem, però clar, jo això no ho noto. I no ho notes, Aina, perquè tu tens alexitímia. Tu no pots sentir emocions ni pots entendre les emocions que senten uns altres. És molt curiós perquè jo a batxillerat vaig fer psicologia i em va tocar una part que era alexitímia. I vaig tornar a la psicòloga i li vaig dir, escolta, que m'identifico amb tot això. Avui al metavers hi haurà persones que senten l'amor de totes les maneres possibles. Tu com sents l'amor? És una sensació estranya, perquè jo no és aquest amor d'ostre, vull estar amb aquesta persona perquè m'agrada. Simplement vull estar amb aquesta persona perquè m'hi sento còmode, no perquè hi hagi com una atracció així, ni física ni sentimental, sinó perquè simplement estic còmode. Hi ha alguns sentiments que són importants en l'amor, com és la tristor perquè se'n va la persona estimada, i també la por. Sí, jo quan vaig començar a sortir amb la meva primera parella, estava cagada. I jo tenia por de dir, i això com començarà, com anirà tot? Tens una sensació de por, però és una sensació que és falsa, perquè tu la coneixes perquè te l'han explicat, però no perquè la sents. Exacte. Sí, o sigui, a mi l'emoció d'allò que és estar plorant d'alegria, perquè m'ho han explicat, perquè sé que es pot plorar d'alegria, però jo, que s'acordi, no he plorat mai d'alegria. Tu a dins del Metaverse podries trobar una manera, un vehicle de gestionar les emocions diferents? Sí, o sigui, el Metaverse ho extreporta les xarxes socials, i a part xarxes soc una altra persona, o sigui, sí que soc jo mateixa, però soc molt més oberta. Doncs Aina, ara que estem aquí al Metaverse, si et sembla, et deixem gaudir del festival. Gràcies per compartir amb nosaltres el que és la laxitímia. Recorda'ns on et podem trobar. Jo tinc Instagram, que és la salut mental importa. Gràcies, Aina, pel teu testimoni. Ens posem les ulleres, et sembla, i fem un passeig pel Metaverse? Sí, i tant. Quin és el teu avatar? Aina Zoom. Preparada? Sí. O Happy Blight? O Happy Blight, a punt d'anar amb Aina Zoom. Doncs som-hi, ens posem les ulleres. M'ha encantat volar junts, Llepalipa22. Si tens més dubtes, connecta't al xat del batec i demana per Batconillet. Gràcies, guapo. Ja era hora. T'has quedat descansada, no? Has sigut fantàstic, despitrada. Tota una experiència. Hem estat el primer i tot. Només pensa en tu, tia. M'has deixat tirada i a sobre amb el tio que m'agrada. Què passa, tia? Tu has volat dues vegades amb ell, no et queixis. Ja ho sé, però el que no mola és la raó per la qual ho has fet. És que sempre has de ser més que jo. No pots permetre que jo m'enrotlli amb un tio davant teu, no? L'has hagut de demanar mentre jo estava amb ell i després que has penjat tota l'estona que has volgut i... Però quin rotllar-te ni què merda? Si només és un avatar, nena. Què m'expliques ara? Això mateix. Què m'expliques ara? Hi ha desenes de milers d'avatars donant voltes pel batec. I has hagut de passar l'estona amb el mateix que jo. Mira, Despi, que ja... Jo he vingut al Metaverse a passar-m'ho bé i no veig per què no puc volar igual que tu amb un avatar que mola i que a sobre és de l'organització i tinc tant de dret jo com tu. Passar-t'ho bé? Què heu fet junts? On heu anat? Què li has proposat? Perquè segur que amb la poca roba que portes ja t'ho deu haver vist tot. Ja es llança de sobre, eh? Sempre fas el mateix. Tranqui, tia, eh? He fet el que m'ha vingut de gust fer. I tu? Perquè alguna cosa heu passat mentre estàveu volant. Si no, no estaries tan gelosa. I a tu què t'importa? A més, creus que estic tan malalta com tu com perquè em posi un avatar? Ara vas de Santa? A tu et sembla normal que un festival com el batec posés a disposició avatars per tenir relacions sexuals amb els altres? Ets tu qui està dient això, eh? Jo no he parlat de sexe en cap moment. Doncs si no l'has tingut, ja deus haver quedat amb ell per anar a follar quan acabi el festival. Et conec massa, llepa. I tu com has quedat amb ell? Per anar a passejar a la vora del mar? Doncs mira, t'ho diré ben clar, no m'he quedat curta, guapa. Veus? És que ja m'estàs confirmant que has estat lligant. I no és això pel que hem vingut al batec, tia. Havíem quedat que ballaríem i ens ho passaríem bé. Tens raó, jo tinc ganes de riure, així que vaig a perdre'm una estona. Sí, això, ara vés-te'n. Em talles el rotllo i ara em deixes tirada. Adeu. Espera, no te'n vagis. Joder, per què no podem ser amigues de festa, com sempre? D'acord, vinc volant. És moment de descobrir la diva electrònica de la música en català. Julieta. Des que es va estrenar en públic l'any 2021, se l'ha comparat amb Rosalia i Bad Bunny. Tu què en penses, Pep? Mira, jo crec que alguna cosa hi és, però també crec que té molta personalitat pròpia. A més, l'ha ajudat molt el DJ de Patxal, Alberto Herrero, no? I és una mica diferent perquè ella ve de terres més fredes de Rússia, tot i que se sent molt barcelonina. I què ens cantarà? A Les Fosques, que ens parla de quan tanquem la llum i no volem veure res més que com crema el cos. Des de la Barcelona russa, el metavers. Julieta, a Les Fosques. Hola, batals del Batec, sóc la Julieta i espero que us ho passeu superbé, que disfruteu molt, que balleu molt i canteu molt. Que ja no puc dissimular i si em mira ja no puc dissimular i si em mira ja no puc dissimular. i si em mira ja no puc dissimular i si em mira ja no puc dissimular. i si em mira ja no puc dissimular i si em mira ja no puc dissimular. i si em mira ja no puc dissimular i si em mira ja no puc dissimular. i si em mira ja no puc dissimular. i si em mira ja no puc dissimular. i si em mira ja no puc dissimular. i si em mira ja no puc dissimular. i si em mira ja no puc dissimular. i si em mira ja no puc dissimular. i si em mira ja no puc dissimular. i si em mira ja no puc dissimular. i si em mira ja no puc dissimular. i si em mira ja no puc dissimular. i si em mira ja no puc dissimular. i si em mira ja no puc dissimular. i si em mira ja no puc dissimular. i si em mira ja no puc dissimular. i si em mira ja no puc dissimular. i si em mira ja no puc dissimular. i si em mira ja no puc dissimular. A les fosques parla una mica de la intimitat entre dues persones. que estan a les fosques, com diu el títol. i m'agrada situar-lo doncs en un ambient com místic. Crec que a vegades la mort també es entra en un espai doncs més màgic. O sigui, ho vaig reflexar amb el videoclip on vam intentar posar en imatge l'escenari on estava passant aquesta cançó. Parla també una mica de dos cossos que estan cremant en aquesta foscor i com l'amor i la passió posen, d'alguna manera, llum a la foscor i fa que els dos protagonistes es puguin veure entre ells. És una mica com això de la intimitat i la complicitat també entre les dues persones. Incendi al batec espectaculars, les flames de decorat de la Julieta. Que maco el moment que s'ha quedat tot sense llum. Jo crec que algú s'ha despullat, eh? Alguna cosa haurà passat així, sí, a veure què haurà passat més. Durant una dècima de segon jo he pensat que era un error informàtic perquè amb la tecnologia jo a vegades no ens portem massa bé, però era un joc de metavers. Escolta, estem al batec i en el primer festival al metavers, que és un moment històric i ho hem fet superbé i amb moltíssims, moltíssims avatars. No et vull donar la xifra perquè t'espantaries i això encara dura i dura perquè tenim gairebé mig festival per acabar. I artistes molt diferents. Mira, jo ara és una de les apostes que m'ha agradat sempre fer perquè és un grup de Lleida que es diu Renaldo i Clara i que em fa molta il·lusió que estiguin en aquest festival. La cantant és Clara Vinyals i Renaldo i Clara en realitat no és que siguin cap duet, sinó que és un homenatge a la pel·lícula del mateix nom que va protagonitzar Bob Dylan i es fan la Clara Vinyals, no? Renaldo i Clara. Aleshores, aquesta noia que des del 2014 s'ha anat consolidant en el món del pop indie català, el 2020 van publicar L'amor fa calor, que és tota una perla. I a més, indie, segona vegada, Pep Blai, t'ho tinc en compte, ho estic apuntant. Des de Lleida al Metavers, Renaldo i Clara, L'amor fa calor. Oh, oh, l'amor, oh, oh, fa calor, oh, oh. Oh, oh, l'amor, oh, oh, fa calor, oh, oh. Tot el que toques es torna fort. En mig les flames explota el cor. Agafes aire, t'agafes fort. Amb quines ganes sorgo l'entorn. El nom de les coses el vull triar jo a partir d'ara. Això no és cap broma, és la febre de l'or. Destries la sorra i et quedes lo bo. L'amor fa calor, oh, oh, oh. Oh, oh, l'amor, oh, oh, fa calor, oh, oh. Quina festa més guai. I ho feia temps que no ho passava tan bé. M'encanta veure la marxa que portes, vaginatrap. Estàs hidrasexi. Però a tu què et passa que portes tanta estona immòbil? Estic mirant-te. Mira, home, i què veus? Em dones morbo. Tot el morbo que m'agrada que desprengui algú. Em parles com si fos una persona. Et parlo d'avatar, avatar. Ai, no sé què dir-te. No sé si enrotllar-me amb tu o apret a córrer. Tindré un sensació tàctil als llavis si ens morregem. Si tens el Kissinger, sí. De què en parles? És un gadget per fer petons de distància. Jo el tinc. I com funciona? Deu ser com morrejar una pilota de goma? No ben bé. T'estaria veient la cara mentre els dos ens deixem anar. No ho acabo de veure, clar. No has tingut mai relacions sexuals per internet? Hi ha gent que s'ho passa molt bé veient com l'altre no para de tocar-se. I no només entra gent desconeguda, eh? Conec parelles que ho fan. No es poden veure. Ja, també és veritat. Tot és qüestió de vibrar a l'hora. Tu, tu has fet servir el tasto aquest dels petons alguna vegada? M'agradaria estrenar-lo amb tu. Doncs jo ara no el tinc. Hauríem de quedar un altre dia fora del festival. Així existeix la possibilitat que ens tornem a trobar més enllà del batec? Sí. Vull dir... No, no ho sé. M'estàs confonent. I jo encara no sé si ets un tio. No vull que siguis un tio. Ens fem un petó. Jo què sé. Va, costa't. No passarà res dolent. És un petó virtual. Sense gadgets ni res. Va, amb això espero. Va, doncs. Va. Escolta'm. Potser sí que fa calor, eh? Però no sé si és cosa de la Guaia Podcast Club, que tenim allà una mica d'ambientillo, o de la música que ens fas escoltar el batec. Escolta'm. De tot una mica, Eva. De tot una mica. Jo crec que al batec hi hem vingut tots una mica predisposats. Oi que sí? Jo... Encara ens queden més cançons calentes? Una més, de Xerí Marasté, que és el roquer català per excel·lència del segle XXI. Perquè ningú fa anar la guitarra amb la seva potència i l'emoció. És pur sentiment. Nascut a Fliix. Primer va ser d'un grup de punk. Després va fer un grup que es deia Very Pomelo, que va tenir el seu èxit. Però a partir del 2013 va fer una carrera en solitari, amb discos que han tingut elogis de tota la crítica. Ha col·laborat amb poetes de prestigi com David Castillo, amb musis consagrats com Sopa de Cabra. I? Quina que ens has triat? Ple d'amor. Quan fem l'amor enamorats, ens sentim ple d'amor. Aquí ja no es tracta un joc de cossos, sinó que és un ball de l'ànima. Ets un poet enamorat, Pep. Des de la Ribera de Libra, ple d'amor no és el Pep Lai, és el Xerí Maresté. Vé-te aquí que el dia mai no arriba tant. Hi ha milions d'estelles sobre el nostre cap. Tot és el seu lloc. Tot és el seu lloc. Tot és el seu lloc. Tot és el seu lloc. Tot és el seu lloc. Demor. Demor. El seu lloc. El seu lloc. El seu lloc. El seu lloc. El seu lloc. El seu lloc. El seu lloc. Era evident que et trobaria a la botella romantica era. Sí, bombolla, ja em coneixes. Ja saps que em perd el merchandising musical. Això que mires no és de la Madonna. Què, estàs comprant regals per algú altre? Al... Algo altre? No, era... Estàvem mirant per mi perquè... Havia pensat que el batec dona per tenir moltes relacions fugaces com la nostra. Què, amb quantes dones com jo estàs parlant? Què poc creus en labor, m'ha donat monbolla? Només he sentit impulsós pel teu avatar. I si n'hagués sentit per altres, m'hagués deixat anar. Però no és el cas. Clar, no tinc més remei que creure't, oi? Bé, tu mateixa. Si és així, per què no em demanes més estona? Cada cop que ens veiem em deixes a mitges. És que no importa la quantitat, jo crec més en la qualitat. I per gaudir d'una relació, el desig és transcendental. S'han de tenir ganes de veure l'altre. No et sembla? Bé, posem cap de no la raó. Llavors, qui decideix quan s'acaben les aparicions i desaparicions espontànies per començar a estar més estona junts? Tu o jo? Bé, ningú. La mateixa vida ens ho indicarà. Vull dir, estem tan acostumats a gestionar les relacions decidint nosaltres com les volem, on les volem, en lloc de deixar-nos emportar per l'amor, simplement, tot aniria millor si naveguéssim sense direcció. Mira, és que a mi m'agrada saber on vaig, saps? Quan m'he deixat conduir m'he fotut una bona hòstia. Em sap greu, però potser va ser perquè et vas deixar guiar per una persona, no? No per l'amor. Però, xaca, ho tens clar? No sé, on t'agradaria anar. Doncs a Hawái. A Hawái? I què faries? Doncs mira, potser comprar-te una camisa hawaiana. Ah, mira. Saps si entenen a la botiga del batec? Crec que n'he vist una abans, un rotllo tipus Elvis. Genial, és la que vull. Te la regalo. Segueixes amb la idea de transformar-me en Elvis? Home, vull que hi vagis més guapo. Ja t'he dit que no em poses gaire amb el rotllo de poeta romàntic. Però em vols canviar per fora o també per dins? Vull dir, t'agrado, tal com soc? Me'n vaig. Jo també tinc les meves coses. Quines? Fins després. D'on véns, Pep? Mira, d'aprendre'm una frida. Ah, em pensava que volies escoltar el teu admirat xerim al meu costat, després de tant amor i de tanta passió. Eh, suposo que volia moure les cames, perquè tantes tones s'aguts. I quan estàs a casa també fas unes 0-0 amb les ulleres del metavers? M'estic enganxant al batec, oi? No sé, no sé. Em sembla que has anat a fer una altra volteta, eh? Per allà, pel metavers. Va, va, va. Parlem del següent bloc. Ara vénen artistes molt potents, eh? A veure, la Su, que és molt popular, els Pets, que són tots uns clàssics, també en els 31 fam, que fan trap. I l'Anna Roig, que enamora qui l'escolta. Quinta molt bé, però escolta una cosa, tu, Anna, la publicitat, a veure si m'expliques què és el que estàs fent quan entres i surts aquí de l'escenari del Lauella Podcast Club. Qu'est que jo vull t'anar-me? D'en mon cœur. Batec al Matavers és un podcast de ficció dirigit per Eva Perales i escrit per Pep Blai, amb les interpretacions de Marina Pinto, Paula Bustos, Mariona Batalla, José González, Joan Ramon Vera i Bruno de Fabrizis. Disseny sonor Eduard Fernández. Disseny gràfic Mònica Hidalgo. Enregistraments Helman Castanyeda. Producció Llorenç Peris i Toni Otero de Lauella Creative Studios. D'enici de överens de Cristina Gondalcena. Fins demà quinnomne. Gràcies.