Estimar al Metavers: atracció infinita, relacions efímeres i ponts al món real (amb Joan Dausà, Búhos, Mariona Escoda, Manel i Sopa de Cabra)

Romantí, gaire? Una bona bombolla. Em pensava que ja no tornaria a veure. He vingut a demanar-te disculpes. Crec que he tingut una reacció fora de lloc. Al cap i a la fi, el batec és un joc d'avatars. Mira, és just el que et volia dir. És que estic sentint alguna cosa per una persona que està en el batec, no per un avatar. M'és igual. Jo també vull que sàpigues que estic en procés d'enamorar-me en el món real. T'agraeixo la teva sinceredat. Sí, crec que és la millor manera d'acabar bé aquesta història. Anem, que ens esperen. Sí, a tots dos. Qu'est-se que je vais te nommer? Je vais te nommer l'amor, l'amor tendre. L'amor qui chant doucement dans mon cœur. Batec, el metavers. Una ficció de l'agüella Podcast Estudio. Dirigida per Eva Perales i amb el guió de Pep Blai. Capítol 8. Estimar. En el món virtual, els festivals també acaben, però sempre podem gaudir de l'experiència a les webs, com la web del Batec. Tres B dobles, la web japonès barra Batec al metavers. On teniu tota la informació del festival i una playlist amb les cançons que han protagonitzat aquestes gairebé quatre hores de festival. No estàs esgotat, Pep Blai? Estic esgotat emocionalment. Però tinc unes ganes que continuï el Batec, perquè m'ho estic passant molt bé. I ara què passarà? Ara doncs, mira Eva, estem al final del procés d'enamorament. Ara toca prendre la decisió clau que pot canviar-nos la vida completament. Som parella o no som parella? Però és una pregunta sobre nosaltres? A quina embolida? Estem a la recta final del festival, per tant, prepara't perquè hi ha uns quants hits d'aquells que tot el públic cantarien un concert al Montreal. A veure com reaccionen els avatars del metavers. De quins artistes parles? Joan Dauçà, Buos, Mariona Escoda, Manel i... Va, comencem, comencem, comencem, sisplau. Joan Dauçà és un dels cantautors més seguits a Catalunya. Ha combinat la seva carrera musical amb el vessant d'actors en sèries de televisió com El Cor de la Ciutat i té una gran capacitat per connectar amb el gran públic perquè és un molt bon melodista. Tu ets jugant mai al Jo, Mai, Mai? Juguem tu i jo i jo plantejo. Jo, Mai, Mai, m'he enamorat en una retransmissió en directe. I tu què faràs, veuràs o no? Doncs, mira, no tinc res per veure, o sigui que no ho sabràs. Escolteu, porteu una 0-0. Des de Sant Feliu de Llobregat, Joan Dauçà, Jo, Mai, Mai... Basta, s'has queixat per play. Avui l'Albert arriba a l'hora, em dóna el cava i el poso en fred. I arriben l'Héctor i la Clara, porten la nena a dormir d'anar al cotxet. I obro la porta a la Judit. M'encanta el teu vestit. I va arribant tot a la colla, quan sona a taula, trec el sopar. Un menjar exquisit, vull provar aquest vi, qui vol cafè, hi ha gintònics també. I juguem el joc d'aquelles nits d'estiu, no parleu tan fort que la nena d'or. i l'Héctor diu, jo mai i mai he desitjat fer un petó a la Judit. i afegeix, jo mai i mai he desitjat que deixés el seu marit. Tothom em mira i ningú veu. I aquell d'art emmenzinat se m'ha clavat al cor i ho reconec i faig un glob. I veig que tots riuen de cop, però la Judit aixeca el got. Em mira i diu, jo mai i mai no he pensat que seria més feliç al teu costat. Jo mai i mai no he pensat que seria més feliç al teu costat. I jo em congelo i ella va. Com ha amulat això del trio. Estic xopa. I tu? Tia, amullada total. Hòstia, això que els nostres avatars tinguin sensacions tàctils és una bomba. Et feia més tímida. Ai, que no m'agradi ser directa com tu a l'hora de lligar. No vol dir que no m'agradin els jocs eròtics? Doncs ara que ho dius, se m'acut una cosa. Tornem a trucar al conillet? No cal. Em vols menjar la boca? Què dius, tia? Vols dir que no t'estàs passant? Potser ens agrada. Buah, no sé, jo anar al Montreal no m'enrotllaria mai amb tu. Jo amb el bat conillet encara. Si m'apretes... Mira, potser un trio. Però tu i jo soles... Menja'm la boca, va. Vols dir? Va, dona, va, que s'acaba el concert i no tindrem temps. Ai, i si m'agrada? No t'ho pensis. Agafa'm el cos, com tu saps. Que t'he vist com ho feies i saps que m'ho passo millor amb tu que amb el conillet aquell. Ok, vale, doncs em llenço, doncs. No em puc creure que hem arribat a la darrera de les... com li diríem? Pautes o punts de guia, sí. Punts de guia d'aquesta guia per enamorar-te en el metavers que avui tenim aquí a la Maria Garao, neuropsicòloga i psicoterapeuta. Quin és el darrer punt? L'últim punt és l'atracció. L'atracció, la connexió, la intimitat no és finita. No significa que si li dones una part d'aquesta atracció o d'aquesta intimitat a una persona li estàs traient a una altra. O no significa que si l'altre aconsegueix aquesta atracció o aquesta connexió me l'està traient a mi, no? I a més que si pensem que aquesta atracció és limitada i que me l'estan traient em fa ser molt possessiu o molt possessiva i això pot donar conductes potser poc apropiades o poc agradables per mi o per l'altra persona també. Des de la teva experiència, què creus que podem fer per triar bé? Per una banda, primer, molta comunicació entre tu i les persones que estén en juego. Molt important. Després també hi ha una part de dicotomia. Pensem que hi ha extremes, que és o m'agrades tu o m'agrades tu, no? Quan realment potser no és la O sinó que és la I, m'agrades tu i m'agrades tu també, no? No, Maria, eres benvenida al poliamor al metavers. Vull dir que podem, no? Aquest amor és infinit, podem donar amor per les dues parts, però sí que és veritat que necessitem molta comunicació perquè totes les parts s'estiguin d'acord. També sabem que quan acabi aquest festival molts avatars no es tornaran a veure mai més perquè és una relació efímera. Què té de bo una relació efímera davant d'una relació que perdura en el temps? Bé, potser la relació efímera em permet gaudir molt de la dopamina, no? D'aquests neurotransmissors que generem quan estem en el puntito de enamoramiento, que és molt... que ens enganxem molt a això, no? Llavors ens deixa com lo dulcecito de tot això. És veritat que potser no és real perquè després d'aquesta dopamina pot venir potser l'amor més madur, que és l'amor que coneixem com a parella, no? Aquest punt en el metavers tenim aquesta part més dolcecita, no? Però sí que és veritat que potser no és el que ens trobem després al món real, no? Per tant, animem o no animem a la gent que si han trobat aquesta connexió en el metavers, facin del món virtual al món real? És una bona opció si per ells dos o tres o quatre és una bona opció. I si no, doncs cap problema, també és correcte, no? No sé per què t'estàs posant les ulleres. Home, tinc moltes ganes. No saps com t'agraïm que ens hagi ajudat? Molta sort i vigila el que fas, eh? Però tu també et pots enamorar avui. Home, per sorpresar. Què passa que vas amb trampa perquè tens la guia? Atenció, atenció, públic del metavers que la Maria porta la guia. Exacte, amb moltes ganes ja de provar i de viure. Hola, va tard al Batec, sóc Guillem Soler de Búhos i és flipant això d'actuar en el metavers. Espero que us ho passeu tan bé com vosaltres. Sense regles que ens prohibeixin ser qui som. Com si a la nit d'avui se'ns acabés el món. La llum al cel com dos volcans en erupció. ballant junts fins que acabem perdent la raó. A la trinxera en la que vam créixer plegats, em vas fer creure que tot estava al nostre abast. I ara en tot canvia i ens té atrapats. Busquem una sortida entre mitges veritats. És una guerra i vull lluitar al teu costat. Sense regles que ens prohibeixin ser qui som. com si a la nit d'avui se'ns acabés el món. La llum al cel com dos volcans en erupció. Ballant junts fins que acabem perdent la raó. Recordo quan en Claus em va enviar la tonada de volcans, la música. I de cop i volta hi vaig dir, para-ho tot, anem a fer això, perquè només escoltar-ho ja m'estava esclatant al cap. I justament aquella setmana jo me n'anava a Santa Pau, a la Garrotxa, que vaig estar caminant entre volcans. I davant del curs que et vaig aixecar el cap amunt i vaig dir, hòstia, però si tinc el tema aquí davant. Com dos volcans en erupció. I la vaig escriure tota d'una tirada. I anava pensant, buf, aquesta cançó fora molt de mal. Perquè tenia emoció, tenia passió, tenia com molts ingredients que a mi em posaven com una moto només de pensar que si tot encaixava podíem estar davant d'una cançó molt potent, com finalment així va ser. Em sembla que en la tria de cançons estàs sent molt optimista, Pep Blai. Fins i tot diria que ets una mica final feliç. És veritat, però també jo sóc el primer que reconec que de vegades és millor no acabar junts, és deixar una història ben acabada, ben bonica, i deixar-ho allí, no continuar. De fet, la pròxima cançó que he volgut posar en aquest recital recull molt bé aquest moment en què dius, ha estat molt bé fins on ha arribat, però ara em toca seguir endavant, seguir el meu camí, malgrat tot el que m'has fet sentir. Et deixo la mà. En refereixes a la cançó de la Mariona Escoda, la primera guanyadora del concurs d'Eufòria. La Mariona Escoda ja venia d'abans, eh? No se la van inventar, Eufòria ja cantava. Això sí, el seu primer gran èxit va ser en el món del pop. Aquest et deixo la mà. Des de l'Alcà al Metavers, Mariona Escoda. Hola, abatars del batec, sóc la Mariona Escoda, i això d'actuar al Metavers és una passada. Per tant, espero que us ho passeu tan bé com jo, un petonàs. Que en aquest forat no m'hi sento bé, he estat esperant a la segona via, per si passava el tren que ens havíem promès. i és que ja he oblidat tots els teus perquès, les teves paraules se les em porta el vent, i és que és massa tard per fer com si res. Sé que no em fas falta i és que res ja no m'espanta, ara puc dir que he perdut la por. Ara que em veig més forta i el que pensis no m'importa, ja puc dir-te que amb tu no era jo, que no puc quedar-me, és el meu moment. I se'm fa difícil ara fer com si res. sóc que em veies fràgil, em serà més fàcil aprendre a estimar. Per això et deixo la mà. Corro entre la gent, fugint de tot el que vam poder ser, que tu i jo érem foc, però ara ens ha glaçat l'hivern. i és que ja he oblidat tots els teus perquès, les teves paraules se les em porta el vent, i és que és massa tard per fer com si res. Sé que no em fas falta i és que res ja no m'espanta, ara puc dir que he perdut la por. Ara que em veig més forta i el que pensis no m'importa, ja puc dir-te que amb tu no era jo, que no puc quedar-me, és el meu moment. I se'm fa difícil ara fer com si res. Sóc que em veies fràgil, em serà més fàcil aprendre a estimar. Per això et deixo la mà. Et deixo la mà. Es pot interpretar de dues maneres. És dir-li a una parella que tu saps que no t'està fent bé. Mira, m'estimo massa com per seguir aquí i prefereixo sortir d'aquí, començar a cuidar-me i acabar amb això, no? L'altra interpretació és deixar la mà a tot allò que m'ha frenat en el passat. Perquè a vegades les inseguretats, les pors, et frenen molt a l'hora d'atrevir-te o a l'hora de fer certes coses. I és deixar-les anar totalment i intentar fer front. I ho interpreto com... deixar la mà a les meves versions passades i a les inseguretats, però seguint-les estimant igual. El batec s'acaba, vagi. I encara vols parlar amb mi? Sí. De tota manera, t'agraeixo la teva sinceritat. Vull dir, tot el que m'has fet pensar i sobretot, no sé, la teva companyia. Per què no ens trobem després del festival? Vull dir... que potser podríem quedar en el Mont Real. No... Per què? No sé ni si tan sols ens agradarem físicament, però m'agradaria seguir amb la nostra complicitat, tal com deies tu quan ens vam conèixer, que el que importi sigui la relació que hem creat. Estàs aconseguint que et parli com una persona i no com el meu avatar? Tu pots parlar-me com vulguis. M'agrada tal com ets. Ens veiem llavors. Va, provem-ho. I ja ens veurem cara a cara. No cal que t'amagui el meu gènere. Jo, en realitat, soc... No vull que em diguis el teu gènere. Vull que tot segueix així, tal com ens hem conegut. Serem com a avatars en el món real. Ua, com mola! Últim petonet en el Metaverse. El temps s'acaba. Recordeu el hashtag Batec al Metaverse per penjar-hi les vostres últimes selfies amb les vostres ulleres de realitat virtual o bé les captures dels vostres avatars al Batec, que són superxules les que hem vist fins ara. Com més serem, diuen Pep, més riurem. Després d'això, què ens queda per escoltar? Un clàssic. Un hit intergeneracional. Una d'aquelles cançons que se sap tothom i que segurament molta gent no s'ha aturat a pensar que en realitat és una gran cançó d'amor en català. El mar. Recordo la que es va liar la primavera del 2023 a les xarxes amb els rumors que els Manel ho deixaven. I no per en el mar, per cert. Va ser la notícia més llegida a l'enderroc.cat. Per mi és una de les cançons més boniques perquè ens parla del que ens ha quedat pendent com a parella per culminar el nostre amor. No sé si mai t'ha passat a tu que t'has quedat per culminar. Falta alguna cosa per rematar? Doncs en el cas dels protagonistes d'aquesta cançó el que els falta és anar a passar junts un dia al mar. Deuen ser gent de muntanya. A mi em fa pensar en la generació dels nostres avis, Eva. I és una imatge que a mi em desperta com a molt d'amor. M'agrada. Doncs mira, aquí els tenim, des de Barcelona al Metavers, gairebé tancant el cartell, els Manel al mar. Tu i jo hem sopat en bons restaurants Tu i jo hem ballat a la llum d'un fanal Tu i jo volàvem en un fort fiesta groc Tu i jo hem cantat a la vora del foc Tu i jo hem buscat coses similars Tu i jo hem tingut el cap ple de paradals Tu i jo del de la nòria Tu i jo i la nostra història Però tu i jo no ens hem banyat mai al mar El mar, el mar El mar, el mar El mar, el mar El mar Plantem les tovalloles, convido a uns gelats Juguem a pala grega, esquivant passejants A l'horitzó es divisen les veles d'uns nens que fan optimist A la cala del costat dorm una estona ara que bufa de mar El mar, el mar Així estirada se't veu espectacular Llarga i blanqueta a la sorra Llegint intrigues vaticanes De final inesperat és abusiva Tanta calor T'incorpores i et poses bé al banyador Amb un cautel cules com està l'aigua i tot estar llest per tal que em treu el mar El mar, el mar El mar, el mar El mar, el mar El mar Així doncs si un dia vents i passes per aquí I si malgrat la feina et trobem un matí No em perdonaria mai, no et podria sumir No agafar-te amb la moto i que no féssim camí molt lluny D'aquí a l'altra banda del món I amb xiringuit un quatre pins al fons Tu i jo asseguts a la barra d'un bar Sona bona música i som debat del mar El mar, el mar El mar a mar El mar a mar El mar a mar BALANÇ DEL BATEC I això de relacionar-se amb altres sense saber ben bé qui són també et mola, oi? Ara et dic jo el mai-mai. Jo mai-mai no tinc cap avatar que hagi lligat amb algú al BATEC. Jo no puc veure ara, Eva. Ja t'he dit que tinc un altre avatar al BATEC. Això vol dir que has lligat amb el teu avatar, oi? Ai. Eva, tu tampoc no has begut. No em diguis que tu també has tingut un altre avatar d'amagat. Ja ho descobriràs. Escolta'm, amb quina cançó s'acaba el BATEC? Ai, ai, ai. Amb una de molt especial, mira, que et vull dedicar a tu. Perquè quan tu i jo ens vam conèixer teníem uns coneguts en comú en el nostre entorn professional, que eren el sopa de cabra. I avui els he demanat que interpretin Si et quedes amb mi, el single del Mític Àlbum més venut de l'història del rock català, Venendins. Em transportes a través del Metaverse el 1991, eh? No, no, no, no, mare, del moment actual. Estem molt bé ara, Eva. Mira, aquest Si et quedes amb mi és una versió d'ara, amb la col·laboració de Santi Balmes, de Love of Lesbian, i d'altres artistes que ja han passat pel BATEC abans, com l'Abet, el Joan Daussà, la Judit Nederman, la Sul, l'Alguer del Xarango... Llavors, des de l'Empordà, el Metaverse, el sopa de cabra. Si et quedes amb mi. Eva. Més lluny de les muntanyes, jo vull trobar un racó per viure sense pressa i ser l'ombra del teu cos si et quedes amb mi. No et puc donar riquesa, no puc donar-t'ho tot, puc ser el teu llarg viatge, puc ser la llum del sol si et quedes amb mi. Quan estiguis cansada, jo et donaré repòs, quan res no vulguis veure, t'ompliré els ulls de flors. De dia quan despertis, vull estar al teu cantó, vull tenir les muntes buides, propant el teu món. Quan se't tanquin les portes, jo t'obriré el balcó. Quan creguis que estàs sola, podràs cridar el meu nom si et quedes amb mi. Hola, m'adona bombolla. Hola, romanticaire. Vols enganxar-me al teu costat per veure el final del batec o què? Escolta, aquí ja sabem qui som, no cal que facis comentar. Escolta una cosa, m'agradaria tornar-te a veure. Ah sí, en el Metaverse o en el Montreal? Home, doncs ets a triar millor en el Montreal. Vale, sopem junts. Conec un restaurant gallec a la plaça del sol que m'encanta. Em sembla perfecte. No tinc robada al vest, però miraré de patinar-me al topé. Això tindràs difícil per seduir-me, eh? A tota manera, ja saps què penso sobre el tema. He donat el meu cor a la ciència. Doncs mira, jo segueixo creient en l'amor i estic convençut que l'acabaré trobant. Doncs jo crec que aquesta és l'última cançó del batec. I què vols ser? Ballem? Bateguem. No és lluny de les muntanyes, hi haurà d'haver algun lloc per viure sense pressa i ser l'ombra del teu cos si et quedes tant, si et quedes tant, si et quedes amb mi, si et quedes amb mi, si et quedes amb mi. Quina pluja de flors més bonica la que ha caigut sobre aquest final amb el públic del batec. Ha estat una manera de repartir amor per tothom, oi Pep? Com cantava en el sopa, et quedes amb mi? I tant, que em quedaria. Com vols dir adeu a tots els que han estat aquí durant quatre hores seguint la nostra retransmissió? Deixeu que el batec del cor sigui el vostre motor, ja sigui en el món real o en el metavers. L'amor és vida i viure és estimar. Doncs jo m'acomiadu, Pep, molt agraïda per tot el que hem viscut. Això m'ha fet pensar en les coses no només del món real, sinó en les coses del metavers. I tinc una altra visió. Així doncs, fins a propera, no? Batec al Matavers és un podcast de ficció dirigit per Eva Perales i escrit per Pep Blai. Disseny sonor Eduard Fernández. Disseny gràfic Mònica Hidalgo. Enregistraments Helman Castanyeda. Amb les interpretacions de Marina Pinto, Paula Bustos, Mariona Batalla, José González, Joan Ramon Vera i Bruno de Fabrizis. Fabrizis. Producció, Llorenç Peris i Toni Otero de La Huella Creative Studios. Llepa Lipa 22, què farem després del concert? Jo tinc més ganes de ratllo. Vens-te a casa o jo a la teva? Va, vine tu, que avui estic sola.