Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 13/1/2023 — 50 anys de nit barcelonina amb Ignasi Ribó: de K-Club, Charlie Max i Rivelinos a “La Pendau”; i història d’esclavitud catalana, indians i la Maison d’Or amb els canelons

Resum general

Podcast coral que combina entrevista, història i gastronomia. La primera part és una conversa amb Ignasi Ribó, figura clau de l’oci nocturn barceloní des dels anys 70, repassant la cadena d’innovacions que van portar de K-Club a Charlie Max, el new Charlie Max i el Rivelinos, fins a l’aliança amb Oriol Regàs que desemboca en la mítica “La Pendau” (1981–1996). Després, un bloc històric analitza la participació catalana en l’esclavisme atlàntic i el paper dels “indians”; i un bloc final ressegueix la història de la Maison d’Or i la popularització dels canelons a Catalunya. L’episodi tanca amb el projecte actual d’Ignasi, el bistró Tanzibar (c. Mestre Nicolau, 4).

Bloc 1 — 50 anys d’oci nocturn a Barcelona (Ignasi Ribó)

Inicis: K-Club i Charlie Max

• De jurista a emprenedor: primeres feines i oportunitat per comprar el local tancat K-Club (c. Beethoven).

• Viratge cap a l’entreteniment amb espectacles (Cabaret) i el bateig com a “Charlie Max” inspirat en Milà (vs. Nepenta).

• Rebranding a “new Charlie Max” amb el decorador Rafael Salanova quan baixa l’afluència.

Rivelinos: èxit i mètode

• Reposicionament creatiu: neix Rivelinos (joc entre “Rivelino” i “Ribó”), que esdevé un èxit total i congestionava el carrer Beethoven.

• Mix social i d’ambient: models, burgesia, públic “marxós” i zones definides conviuen en un mateix espai.

• Clau d’èxit: l’equip humà (relacions públiques, direcció, personal) per sobre del “geni individual”.

“Un negoci no es fa si no hi ha un equip… Qui pensa que pot fer-ho sol està destinat al fracàs.”

Cap a “La Pendau” i les aliances

• Contactes i negocis: converses amb Joan Gaspart, Tono Martí, cas Zacarías (Macià), i trobada amb Oriol Regàs (Bocaccio).

• L’obra perfecta per a discoteca i la societat resultant (percentatges, presidència de Tato Scallola): naixement de la mítica “La Pendau” (1981–1996), punt de referència de la nit barcelonina.

Filosofia de gestió i servei

• Prioritat: fer que la gent s’ho passi bé per damunt del focus en els diners.

• Metàfora domèstica: fer sentir el client “com si fos a casa” —hospitalitat curada, detalls, i ambient.

“Quan tens un local, has de fer que la gent s’hi trobi com si fessis una festa a casa teva.”

Bloc 2 — La nissaga Ribó i Francesc Cambó

• Origen familiar: 5 germans; el pare, Xavier Ribó Rius, secretari econòmic de Francesc Cambó i amb estada a Londres (LSE), passió pels ferrocarrils.

• Cambó: cofundador de la Lliga Regionalista, ministre (Foment i Hisenda), mecenes i col·leccionista. Suport inicial al cop del 36 com a “mal menor” i posterior decepció pel caràcter anticatalà del règim.

• Exili i retorns: documentació cremada el 36 per evitar represàlies; records familiars, la Bernat Metge i el llibre “Per la concòrdia”.

Bloc 3 — Esclavitud i negrers catalans

• Context: a partir de 1789 (Carles IV), súbdits de la Corona poden fer expedicions negreres cap a Cuba; inversió dels beneficis al litoral català.

• Magnitud: entre 1515 i 1867, més de 12 milions de persones esclavitzades foren embarcades cap a Amèrica. Els EUA reben ~400.000; Cuba (des de 1821) supera els 559.000.

• Pes català: 1790–1820, fins a 185 expedicions catalanes (≈7,5% de les arribades a Cuba); més de 30.000 esclaus (≈15% del total cap al Carib).

• Factors i factoria africana: germans Rovirosa-Urgellès a Cap López (Gabón). Compra, retenció als barracots i embarcament ràpid per esquivar patrulles britàniques.

• Antiabolicionisme: Junta de Comerç de Barcelona (1841) resisteix l’abolició. A Cuba, el 1870 (Llei Moret) i 1886 (darrer esclau alliberat) marquen fites tardanes.

“La informació és poder”: Cambó i la cultura d’estudis i informes per decidir.

• Noms i famílies: Samà, Vidal-Quadras, Antoni López (Marquès de Comillas), Xifré… fortunes indianes i impacte en banca, indústria i ciutat.

Bloc 4 — Gastronomia i ciutat: Maison d’Or i els canelons

La Maison d’Or (Barcelona, 1903–1918)

• Restaurant de gran luxe a p. Catalunya 22 (decoració d’August Font), tertúlies il·lustres i cuina francesa “com a París”.

• Tanca quan la Banca Arnús compra l’edifici; el nom comercial continua en un altre local (p. Catalunya 7) el 1924.

Els canelons: de Rossini a casa nostra

• Llegat “Rossini”: canelons amb foie i trufa; versions diverses, però sempre l’empremta del compositor bon vivant.

• Popularització: el 1911, Pastes Alimentícies Ramon Flor comercialitza plaques de canelons (“Pavo”), facilitant el pas del restaurant a la cuina domèstica (especialment per Sant Esteve).

• Origen de la pasta: de la Xina a Pèrsia, transmissió àrabo-mediterrània cap a Sicília (no pas Marco Polo). A la península, “aletria” ja documentada a l’Edat Mitjana.

Projecte actual — Tanzibar (c. Mestre Nicolau, 4)

• Format: bar-bistró de trobada, bona cuina i tracte proper. Carta amb tàrtar, filet amb salsa Café de París, etc.

• Horari aproximat: de 12:00 a 01:00. Esperit de sala: ambient confortable i atenció personalitzada a l’estil Ribó.

Persones i noms clau

• Ignasi Ribó (convidat), Ferran (presentador), Joan i Josep/Pep (col·laboradors), Oriol Regàs, Joan Gaspart, Tono Martí, Tato Scallola, Xavier Ribó Rius (pare), Francesc Cambó.

• Locals: K-Club, Charlie Max, new Charlie Max, Rivelinos, Zacarías, Bocaccio, La Pendau.

• Cultura/Música: Jorja Smith (“Blue Lights”), James Brown (“Say It Loud – I’m Black and I’m Proud”).

Idees destacades

• Innovació en l’oci: discoteca + restauració, programació artística i branding com a motors de diferenciació.

• Equip per davant de l’ego: la suma de talents sosté la continuïtat dels locals.

• Memòria històrica: reconèixer el paper català en l’esclavitud és imprescindible per entendre la modernització econòmica i els seus costos humans.

• Gastronomia com a identitat: de la Maison d’Or a la tradició del Sant Esteve amb canelons, la ciutat es construeix també a taula.