Arqueologia subaquàtica a Catalunya: CASC, el derelicte Formigues 2, espoli i l’exposició “Naufragis” + Sexe, política i poder + Dites catalanes + Bits 40.0 i Arcade Fire

La sonrisa, valeu incoming a ti. Benvinguts, benvolguts i ben trobats. La paraula arqueologia procedeix del grec arqueos, que significa vell o antic, i de logos, que significa ciència. L'arqueologia és una disciplina científica que es dedica a l'estudi de les diverses societats humanes que han viscut al llarg dels segles i que, gràcies a la recuperació i anàlisi de la cultura material que van produir en el seu temps, avui coneixem moltes coses. Comparteix aquest mateix objectiu científic amb la història. Té uns mètodes de treball propis determinats, sobretot el de l'excavació, amb els quals pretén reconstruir el passat. Habitualment, l'arqueologia analitza i estudia qualsevol resta material que s'hagi preservat d'una societat. Els habitatges i totes les altres construccions, el territori que els envolta, les tombes, els objectes, eines diverses, les dessalles, etc. Els arqueòlegs moderns no poden dominar totes les ciències, i avui en dia, molt sovint, col·laboren braç a braç amb els acadèmics d'altres disciplines per a l'estudi de diversos aspectes molt específics del passat. Així, els arqueòlegs, per establir la cronologia, acostumen a utilitzar mètodes de datació descoberts per altres ciències, el sistema del carboni 14, que es diu el radiocarboni, que fodo desenvolupat per físics nuclears, les tècniques de datació geològica, que es deuen els geòlegs, tècniques d'estudi de les restes d'eufauna, que són obres dels panteòlegs, etc., paleontòlegs, etc. L'orígin del desenvolupament de l'arqueologia cal buscar-lo en el col·leccionisme d'antiguetats, els viatges a altres països i la erudició per si. L'ampli interès cultural que genera el Renaixement, que va servir per conèixer les antiguetats clàssiques, provocar el començament de l'arqueologia. Avui, en el programa número 84 del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats, parlarem d'un tipus concret d'arqueologia. L'arqueologia submarina o sopaquàtica, que és una branca de l'arqueologia que estudia el passat a partir de les restes materials d'origen humà trobades en mars o llacs. Principalment són restes de naufragis, però també ports o poblacions que han quedat submergides per causes diverses. Catalunya té més de 800 jaciments arqueològics sota l'aigua. Per parlar amb profunditat d'aquest món profund, ens acompanyen dos professionals enamorats de la seva feina, enamorats d'aquesta disciplina científica. Són els responsables d'un equip que està treballant, entre altres, en un jaciment arqueològic a quasi 50 metres de profunditat, en el de l'elicta de les Illes Formigues. Un colgat, que en aquest cas, una embarcació del segle I abans de Jesucrist, excavada amb metodologia científica. Són fills de Calella per a Fussell, passen moltes hores sota l'aigua, viuen molts dies en un vacill científic, porten el Mediterrani dins del cor. Ruth, Geli i Guillem Mauri. Benvinguts, com esteu? Hola, molt bé, moltíssimes gràcies. Al contrari, les gràcies són nostres perquè podeu estar aquí, no? Com estàs, Guillem? Molt bé, moltes gràcies. Aviam, la Ruth Geli és la responsable del Centre d'Arqueologia Supaquàtica de Catalunya, el CASC. El Guillem Mauri és arqueòleg del CASC. Què és el CASC? Doncs mira, el CASC, el Centre d'Arqueologia Supaquàtica de Catalunya, és una unitat de recerca del Museu d'Arqueologia de Catalunya. I té les funcions d'inventariar, protegir, estudiar, conservar i difondre el patrimoni arqueològic que es troba submergit sota les aigües al nostre territori. I com molt bé has dit en la introducció que has fet, no només a les aigües del mar, sinó també en aigües interiors, en llacs, rius i fins i tot en nivells feriàtics. Avui, que tenim a les màximes autoritats del CASC els nostres estudis, quant i quines motivacions van portar a la seva creació? Els anys 60 va començar ja amb la popularització del submarinisme, un fort espoli a les nostres costes, no només a les nostres costes, arreu del Mediterrani, i no és fins als anys 80 que es crea un estat d'opinió favorable per protegir el nostre patrimoni subaquàtic de tot aquest espoli. També comença a haver-hi una legislació, una consciència, i el que es fa és crear primerament el Centre d'Investigacions Arqueològiques de Girona, l'any 1981, i d'aquest centre es crea la primera plaça a tota la península d'arqueòleg subaquàtic que ocuparà el Xavier Nieto, que és una mica l'artífex de l'arqueologia subaquàtica al nostre país i que a més ha donat una gran projecció internacional a l'arqueologia subaquàtica i a partir d'aquesta llavor, que és el Centre d'Investigacions Arqueològiques de Girona, en el qual hi ha un departament d'arqueologia subaquàtica, aquest departament és una mica el precedent del casc. Comença actuant només a la zona de Girona, però ja és l'any 92 que la Generalitat crea el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya amb aquesta voluntat ja de Centre de Recerca Nacional. Continua, continua. En Guillem també pot haver-hi intervenir? Bé, és a partir d'aquest moment que també, a més a més, es comencen a dur a terme les primeres intervencions arqueològiques subaquàtiques, no només a Catalunya, sinó en tot l'estat espanyol, i una de les primeres justament és, que a més a més va servir com a curs per molts de futurs arqueòlegs subaquàtics que el que buscaven era formar-se, va ser la de la Cala Colip, un dels vaixells enfonsats a Cala Colip, al Cap de Creus, i allà és on hi va haver, van tenir l'oportunitat molts futurs investigadors d'aquests arqueòlegs d'aquesta disciplina de formar-se, i a partir d'aquí, doncs, que es crea una primera comunitat d'arqueòlegs subaquàtics a Catalunya. Sembla, sí, pel que m'heu explicat i pel que he llegit, que precisament al Cap de Creus i al Port de la Selva allí empezo todo, no? La història recent de l'arqueologia submarina, no? Bé, sí, sí, és un referent, és un accident geogràfic de primer ordre al Cap de Creus i realment, sí, exactament com ho dius. Es va començar treballant, com molt bé ha dit en Guillem, en el Colip 4, que de fet és la primera excavació arqueològica subaquàtica que la fa un equip d'arqueòlegs, perquè abans havien començat, doncs, a fer intervencions subaquàtiques, no arqueològiques, doncs, bussos aficionats, no? Extraccions sistemàtiques, sense metodologia, sense recerca històrica, i llavors aquesta intervenció al Colip 4 és un referent, no només a casa nostra, sinó a tota la península, perquè és la primera vegada que un equip d'arqueòlegs fa una intervenció en metodologia científica. I, a més a més, és un jaciment al Colip 4, és un vaixell del segle I després de Crist, que transporta més material, un carregament variat, porta des d'àmfores amb oli, de l'abètica, porta ceràmica, que anomenem terra sigillata, de la Grau Fesenc, de la zona de França, porta també vasos de ceràmica de parets fines, i fins i tot llànties de Roma, és un referent en l'estudi del comerç antic, perquè permet establir la teoria dels ports principals i els ports secundaris i del comerç de redistribució. Jo recordo que tu em vas ensenyar que ja va començar el canvi d'ideologia d'un bus que fa d'arqueologia, no, no, a un arqueòleg que busseja, que és diferent. És correcte, això, no? Exactament. Comença una mica abans. Això comença una mica amb les intervencions que fa també un referent, però a nivell internacional, en George Bas, un americà, que a la dècada dels 60 se'n va a Turquia i és el primer que diu és més fàcil ensenyar un arqueòleg a bussejar que un bus a ser arqueòleg. I és a partir d'aquí que comencen a fer-se, desenvolupar-se les intervencions amb arqueòlegs que el que fan és bussejar i apliquen una metodologia científica sota l'aigua. Abans, doncs, el que feien és els arqueòlegs estaven a dalt en el vaixell i llavors eren bussos els que anaven extraient el material perquè els arqueòlegs l'estudiessin. Llavors aquí es va veure que es perdia moltíssima informació perquè no aplicant la metodologia, no llegint aquest document històric i perdent aquesta informació de com estan posats els materials, tot allò que porten, doncs hi va ser un canvi de concepte i va portar això al George Bas a dir fem excavacions amb arqueòlegs que bussegen. Fantàstic. L'any 2016 hi faig un petit salt per donar-li l'entrada al de l'elicta de les formigues dius que el Jaume Soler un bussejador aficionat mirant per les formigues a 40 o a 30 metres va dir aquí hi ha alguna cosa que surt de lo normal i arrel d'això va ser quan en un joc imprecís de la Costa Brava que aquí ho diem són les Illes Formigues va dir que que això era el suficient va intuir i ho ha dit que era el suficient i quan va arribar a terra ràpidament va trucar a la Generalitat és correcte això doncs sí això va ser l'any 2012 justament jo tenia el 2016 el 2016 és quan els arqueòlegs entreu és a dir quan els arqueòlegs descobrim el jaciment penseu que sí que era correcta les dues coses però el que us ha explicat la ruta una mica que amb l'entrada d'aquest tan forta de lo que és el busseig recreatiu a la Costa Brava a partir dels anys 60 pocs jaciments arqueològics subaquàtics quedaven per als arqueòlegs per descobrir i per tant nosaltres el descobrim el 2016 el 2012 és quan en Jaume Soler declara la troballa d'aquest jaciment però a més a més tenim constància que aquest jaciment ja es coneixia anteriorment per part de Coraler sobretot que eren els que principalment passaven més hores sota l'aigua ja d'antic però també fins fa quatre dies que encara hi havia Coralers treballant a les costes catalanes però és això en Jaume Soler és el descobridor del d'Arelicte és la persona que el declara i per tant és el que consta com a descobridor ens ho comunica el casc el casc durant unes campanyes anteriors de carta arqueològica supaquàtica del Baix Empordà intenta topar amb el jaciment fins que fins que arriba l'any 2016 que el propi Jaume Solerski ens porta directament al d'Arelicte i és allà quan baixem els arqueòlegs i ens adonem del potencial que té aquest jaciment ja que ens trobem amb una quantitat considerable d'àmfores d'època romana que a més a més ja el primer cop d'ull podem intuir que són àmfores bètiques és a dir procedents de la bètica de l'actual Andalusia i a partir d'aquí per la col·locació com trobem aquestes àmfores col·locades sobre el fons que sobressurten una miqueta els colls de la sorra del fons podem intuir que a més a més del carregament tindrem també la fusta conservada o part de la fusta del vaixell d'aquest vaixell romà de 2.000 anys d'antiguitat sota d'aquestes àmfores i per tant se'ns obria la porta per primera vegada de poder excavar un jaciment romà gairebé el complet perquè sí que vèiem que hi havia constància d'espoli però en comparació amb la resta de jaciments que coneixíem o que coneixem fins a l'actualitat a la Costa Brava doncs era un cas excepcional realment fora del normal és important això que ha dit en Guillem quan trobem el Formigues que ens hi acompanya el mateix Jaume Soler aquest submarinista que és el que ens hi porta i això és important perquè la gent potser no s'imagina que trobar les coses sota l'aigua no és pas fàcil no hi ha els punts de referència i a 50 metres encara més i de fet teníem les senyes teníem les coordenades i no va ser possible localitzar el jaciment aquesta fundària fins que ens hi acompanya el mateix Jaume Soler i és ell el que agafa jo me'n recordo amb el vaixell ens situa just ens situa just a sobre i baixem amb ell acompanyats per ell i pam el localitzem i per nosaltres és una cosa realment excepcional perquè portàvem ja anys treballant en aquesta disciplina i és la primera vegada que trobem a casa nostra un vaixell d'època antiga que conserva no només el contenidor la fusta del vaixell sinó també el contingut el carregament d'àmfores heu de pensar que el grau d'espoli que havia patit la nostra costa era tan salvatge tan accentuat que no ens havia permès que no ens havia permès trobar un vaixell amb aquest grau de conservació tot i que ha estat espoliat per això això és un altre apartat aviam pels oients que ens posem al seu nivell i el que parlàvem abans les coses s'han d'explicar pel nivell més baix entre cometes per exemple aquí estic segur que l'estudi parlem de derelicta i m'agradaria saber quants ens poden definir què és un derelicta doncs bueno s'anomena derelicta les restes d'un artefacte o nau fabricat per l'ésser humà enfonsat total o parcialment en una massa d'aigua sigui al mar un riu un llac un envasament etc. un vaixell pot esdevenir un derelicta a conseqüència d'un accident marítim com un naufragi o una catàstrofe natural però també d'un abandonament o un enfonsament intencional que en resum derelicta un conjunt de restes d'una embarcació enfonsada és correcte això? correcte tal com dius si això ens ho aprova la responsable del centre d'arqueologia senyal que no ho diem malament jo diria que els derelictes més corrents són nevilis naufragats però també hi ha nombrosos derelictes d'aeronaus o de vehicles terrestres que han acabat enfonsat un cotxe que el tiren per un peny assegat són derelicta amb el temps són derelicta tal com ho dius un avió un submarí això són derelicta i els conflictes armats jo diria que són l'origen d'un gran nombre d'un gran nombre de restes sobretot en les zones de combat com és el cas hi ha un atol que en diuen TUC que sembla ser que ja hi ha navius bueno eixis de guerra canons vull dir que és una tolona vull dir que a més fan proves resulta que també fan proves nuclears amb això bé total en altres ocasions els derelictes diuen que es tracten d'artefactes absolutament insòlids com són els carros de combat que jo et deia i altres vehicles militars concretament el marroig a l'exèrcit egipci per evitar que aquest material bèl·lic caigués en poder de l'exèrcit israelià s'ha de fer que al marroig hi ha uns derelictes increïbles que no hi ha mal que per bien no venga que han servit perquè molta fauna vosaltres que viviu a sota del mar molt de temps gràcies a que hi hagi derelictes allà són motius de criança de peix sense anar més oint les celles medes que han enfonsat un parell de vaixells i perquè criïn des dels meros fins a quantitat fan fàcil la reproducció perquè a més serveix perquè després no puguin pescar perquè les pesques els vaixells de rastre es queden enganxats no? amb un vaixell d'aquests o amb urs de formidora fan de biotop fan de biotop fan de lloc on colonitza la fauna i la flora marina i de fet tenim exemples a casa nostra perquè tenim a Palamós van enfonsar un remolcador alemany de la segona guerra mundial al Boreas i el van enfonsar expressament per fer de biotop i a més de punt d'immersió recreativa i llavors a la costa del Montgrín tenim un altre que ja hem estat de fet aquest estiu al Regió Messina que és un altre vaixell aquest és un vaixell de 110 metres d'eslora de construcció de l'any 1970 que a més servia pel transport de trens i aquest el van es veu que va tenir una història curiosa perquè servia de sala de festes al port de Barcelona va acabar finalment abandonat i crec que és l'any 92 la Generalitat el compra el netegen per poder-lo enfonsar expressament a la costa del Montgrí per fer com has dit de biotop i de lloc d'immersió recreativa i de fet aquest estiu hi vam estar amb en Guillem fent-hi immersió fent-hi una gravació més a més i és bastant increïble fer la immersió en aquest punt en aquest relicte perquè veus a més a més les vies del tren encara del vaixell sota l'aigua i és un vaixell de grans dimensions que a més t'hi pots anar introduint per l'interior pots anar passejant inclús pujant escales i és una cosa realment i tot això serveix tots els interiors i els els recovecs per entendre'ns serveixen per la per la criança i la reproducció dels peces exactament de fet per exemple que tant el Regio Messina com el Boreas que són els dos vaixells principals que es fan servir per vossell recreatiu de la zona que estan enfonsats expressament es troben en una zona que ja de per si sola déu-n'hi-do a la vida que hi ha perquè estem en un punt de fet del territori i l'Ali el Baix Empordà que segurament és de les zones més vives de tot Catalunya però en altres racons sense anar més lluny a la Badia de Roses també des de fa bastant de temps va començar a crear un cementiri de vaixells i vaixells de pesca que ja no s'utilitzaven o el que fos també es van anar enfonsant i crec que ara mateix poden hi ha gairebé una trentena al mig de la Badia una zona de sorra que clar allò ha creat moltíssima vida i un altre exemple molt bo i que aquest sí que a més a més és bastant seriós perquè és darrere del port de Tarragona darrere de l'Espigó ja fa uns anys crec que fa ja 25 anys és que a buncles no? la Dragonera bueno es coneix per la Dragonera perquè és el vaixell més gros que hi tenen enfonsat però també tenen una quinzena de vaixells enfonsats allà i ha servit com és un biòtop increïble perquè sí que a més a més han fet com a les Illes Medes ho han fet reserva natural integral i està prohibit pescar-hi tant a pulmó és a dir en fusell com també des d'embarcacions i allà s'ha creat una vida que és una passada de fet és és una reserva per anar-la a disfrutar perquè normalment l'aigua és bruta però si enganxis un dia d'aigua neta aquell lloc és impressionant i també clar és una zona molt sorrent que tot aquell fons vull dir i allò ha ajudat en Ruth Guillem nosaltres que som del Baix Empordà de Costa Brava Pura si no arriba a existir la roca estaria tot esquilmat perquè els vaixells de rastre que és una tècnica que no està prohibida que és legal però arrastrant en tot per sort entre cometes la roca els hi frena i clar no treus la mateixa quantitat de pes al volantí que en que en que en que en xarxa és que és claríssim no? bé, en qualsevol cas que molt contents i tornem a reemprendre la història del Formires 2 que avui hem deixat amb tota aquesta història del de l'elicte primer pregunteu a la història del Formires 2 quantes ànfores teniu censades? 240 individualitzades etiquetades individus sencers però calculem que en portaria moltes més no sé si per la gent coneixer una mica la problemàtica del que és fer una excavació a una fundària considerable pot semblar que fa molt de temps que hi treballem però com que la fundària és considerable les immersions són molt curtes per unes descompressions molt llargues llavors realment la feina que hi hem pogut fer tot i que sembli que fa molts anys que hi treballem és minsa i encara ens queda molta feina per fer llavors encara no hem fet un càlcul estimat de les ànfores que podria transportar però han de ser moltes més és a dir tu en parles de 200 però calcules que poden anar bé 4 vegades més? 800? i més i més penseu que de moment estem estimant que l'eslora del vaixell a partir de la petita finestra de fusta que hem pogut estudiar conservada estaria al voltant dels 20-22 metres d'eslora i les ànfores disposades almenys en dues capes a la bodega del vaixell i pensem una possible tercera que potser hauria estat espoliada el problema és poder comptabilitzar quantes ànfores transportava sapiguem que més el jaciment ha estat espoliat el contingut oli vi garum digues diguem dins del carregament de moment hem determinat 4 tipus diferents d'ànfore sembla ser que un d'aquests tipus sí que contindria alguna salsa ja filtrada garum podria ser garum per exemple no en podem posar la mà al foc encara fins que no tinguem analítiques que ho concretin una miqueta més però les que tenim més ben estudiades són les 3 altres tipologies les quals de moment una d'elles porta hauria portat algun tipus de peix en saló per ara hem determinat les espècies de bis o és un germà del barat per dir-ho d'alguna manera i una altra tipologia el sorell a més a més dins d'una de les ànfores també hi hem trobat bonito no és l'espècie de bonito comú que coneixem aquí és un bonito de l'Atlàntic com aquestes ànfores de fet venien de l'Atlàntic doncs aquestes espècies que estic dient són la variant atlàntica però el que és curiós és que trobem que hi ha més d'una espècie barrejada a dins de cada un d'aquests continguts penseu que darrere d'aquest projecte hi ha un equip de recerca pluridisciplinar important molt fort i llavors hi ha un especialista en ictiofauna que és l'estudi dels peixos per la gent que estudia els continguts de les ànfores i estan tan ben preservats tenim la sort que sota l'aigua se'ns conserva molt bé el material i tenim a més l'excepcionalitat que sota l'aigua se'ns conserva el material orgànic llavors dintre de les ànfores a part de documentar i poder estudiar les restes de peix i poder identificar cada tipus d'ànfora quina resta portava doncs també es conserva la resina que impermealitzava l'ànfora i que estudia un especialista en estudiar de pòlens el tipus de resina que fa d'impermeabilitzant també hi ha doncs pelibotànics que estudien doncs restes orgàniques que hi ha per donar gust al peix com per exemple el raïm, olives estem trobant dintre de les ànfores acompanyant el peix restes vegetals que segurament seran per donar gust en aquest peix llavors també hi ha un especialista en construcció en aval antiga hi ha un especialista que fa l'estudi de les pastes de l'ànfora per poder veure de quins forns provenen també doncs hi ha tot un grup molt important que participa d'aquest projecte és a dir Ruth per resumir la nau aquest el de l'elicta del formigues 2 descartem que es transportés gra o sigui sòlids descartem que és líquid tipus oli o tipus vi per entendre'ns i concretament és peix no? el que m'esteu dient exactament tampoc car només peix peix en saló i un un dels grups un dels grups de les ànfores una salsa una salsa i hem de acabar de veure si és el famós gàrum el famós gàrum exactament això ho hem d'acabar de veure amb els estudis que estem fent apassionant i com tu dius la quantitat d'ànfores que es deuen haver espoliat encara que també dius tu a 50 metres no és tan fàcil és a dir possejadors entre cometes il·legals que ja hagin descobert aquest de l'elicta i que hagin emportat ànfores no és el mateix que al cap de creus que a 20 metres s'hi poden atrevir 50 metres i ja no és tan fàcil ens costa a nosaltres tenir molts mitjans o sigui cantoria podíem concretar amb poc percentatge d'errada que s'ha espoliat poc el de l'elicta formigues dos s'ha espoliat poc en comparació amb altres de l'elictes però heu de pensar que la primera campanya que fem d'excavació l'any 2017 Guillem te'n recordes ja vam veure que en una zona del carregament hi havia un forat i ja trobàvem la fusta que això ens va permetre ràpidament veure la fusta i a partir de l'orientació de les quadernes saber com estava disposat el vaixell on era els costats a l'eix longitudinal però aquest buit d'ànfores a la bodega d'un vaixell no tenia cap sentit que hi hagués un forat a nivell d'estiva llavors aquí en aquest forat hi vam detectar també hi vam trobar una escarpa de ser inoxidable amb un mànec soldat que era una eina d'espoliador això no és una eina que vagi en context amb el vaixell llavors aquesta eina la devien fer servir per anar repicant no tenen aquesta gent que es polia no devien tenir els mitjans que tenim nosaltres d'aspiradors per retirar el sediment la sorra i poder excavar llavors anaven repicant la concreció calcària que recobreix la superfície de les àmfores quan no estan tapades per sediment penseu que la fauna i la flora colonitza i fa aquesta capa que ho amalgama tot ho enganxa devien anar repicant amb aquesta escarpa i anaven extraient aquestes àmfores que podien desenganxar i de fet ens trobem marques a les àmfores que primer ens van fer ballar el cap una mica perquè eren marques que fins i tot semblaven numerals en xifres romanes i no no eren marques d'haver estat repicant amb aquesta eina per poder extreure doncs poder fer aquest espoli i curiositat un àmfores regular o ben conservada del segle'n del segle I abans de Cris quin valor però el mercat pot tenir és curiositat però home vosaltres que en sabeu que esteu dintre tu imagina't que sóc jo ho sé tu el Bill Gates que ens obren els milions de dòlars i avui comprar que se li vulgui donar de fet això aquesta és la resposta que jo esperava penseu que és patrimoni està prohibit la seva comercialització per tant és el valor que la persona que la compra vulgui donar-li com a document històric llavors a veure n'hi ha i n'hi ha de marques nosaltres hem de fer quan s'incauten àmfores que els cossos de seguretat col·laborem estretament amb els cossos de seguretat per evitar l'espoli i a vegades detecten gent que està fent compra-venda d'àmfores i llavors ens fan fer quan incauten aquests materials un informe d'expertització hem de valorar si són autèntiques cronologia tipologia de quin jaciment poden haver sortit i sempre es demana una valoració econòmica i el que fem és dir sempre que el valor sigui la història que ens aporta aquest objecte no té un valor perquè no pot ser element de comercialització però sabem que hi ha llocs subhastes amb altres llocs on la venda de compra de patrimoni sí que està permesa i les valoren potser amb 3.000 euros tranquil·lament també en podràs vendre una, dues una decena però quan en venguis més aniran baixant de preu també depèn de quantes en tinguis però això és totalment esclar il·legal curiositat que ho ha tret el Guillem abans hi ha encara corales al Mediterrà a la nostra no al Mediterrà concretament a la zona coralera que és la Costa Brava em penso que aquest justament serà el tercer any que ja no n'hi ha cap que van retirar totes les llicències però sí que quan vam començar a treballar a les Illes Formigues l'any 2017 encara ens trobàvem amb vaixells de coralers que encara picaven coral vermell Guillem et faré la pregunta al revés quan baixes a baix trobes coral? n'hi ha molt poc i de fet a l'excavació doncs si no et pregunto a on jo no vaig ser però en trobes coral? n'hi ha molt poc i no en trobem normalment fent alguna prospecció alguna vegada mirant a dintre d'algun forat has acabat veient alguna punta però no no no així com llagostes antenes de llagostes que en veieu moltes que encara encara tenim sort que hi ha llagostes però clar això pensa que nosaltres quan estem treballant al jaciment estem per l'excavació i és quan hem hagut de fer prospeccions i ja no et dic només a les Illes Formigues sinó per tota la costa catalana que és quan ens podem fixar per això et dic evidentment perquè és una evidència que vosaltres ara és la vostra feina però clar per si pel costat et passa un pop dius carai i vist el pop no? sí però un coraler va a buscar el coral i per això que el veu suposo un pescador va a buscar el peix i per això que veu peix nosaltres anem a buscar restes arqueològiques i si trobem alguna cosa seran les restes arqueològiques no ens fixem gaire en tota la resta i el corall també ara mateix en deuverni però sobretot a fundàries considerables que nosaltres segurament no hi arribem perquè o sigui encara més de 50 metres sí, sí corallers podien baixar què? 80-90 metres tranquil·lament a la zona de cap de creus rut jo soc l'ego amb això jo quan era jove baixava 5 metres ja en un profein no baixo 3 i vaig baixar per les orelles podria una mica més però poc però he après que a partir de 50-60 metres la vida baixa en picades hi ha molta menys vida no és que no hi hagi vida a partir de 60 metres menys varietat de peix menys varietat de tot et trobes és correcte o no això? això és correcte però és veritat que el corall encara hi havia una certa fundària sí, altres espècies amb la falta de llum amb la baixada de les temperatures de l'aigua altres espècies és més difícil que hi puguin viure còmodament és a dir que estan molt menys ben adaptades a temperatures més altes de l'aigua i a llum sobretot el que són algues o la part de flora marina home i l'oposidònia l'oposidònia però en canvi sabeu que ja no sé a partir de 8 o 10 metres l'oposidònia ja no si no li entra la llum l'oposidònia no viu exactament això que és la vida i bàsicament també de la costa brava és l'oposidònia és una planta aquàtica que fa la fotosíntesi com qualsevol altra planta i necessita llum per fer-la necessita llum aviam ens heu explicat quines són les funcions del casc quines van ser les primeres actuacions que va donar que va donar terme al casc i explica'ns Ruth quines són les seus del casc laboratoris magatzems saltetis explica'ns-ho coses del casc per una banda nosaltres els laboratoris els tenim laboratoris i oficines en la seu del Museu d'Arqueologia de Catalunya la seu de Girona és a dir ens trobem en el mateix edifici que es troba a Petret però per altra banda aquí és on tenim el magatzem i el laboratori però per altra banda la seu principal del casc és el vaixell Tetis que té el seu port base a Roses i és al final la nostra plataforma flotant la plataforma de treball amb la que doem a terme totes les intervencions arqueològiques és a dir les campanyes arqueològiques d'actuació directa als jaciments a l'estiu a l'estiu estem sobre el vaixell i allà on ens porti el vaixell o depenent dels projectes que tinguem podem estar uns mesos al formigues 2 després desplaçar-nos amb el vaixell en un altre jaciment sí hi ha uns projectes de recerca ja programats que ara treballem a Catalunya en projectes de recerca quadrianuals ara desenvolupem els projectes quadrianals 2022-2025 un d'ells és el formigues que és el nostre propi que el liderem nosaltres però també participem en el projecte de recerca de la façana portuari de l'antiga Empúries amb els companys d'Empúries que lideren aquest projecte i estem treballant en el port artificial en el port romà a la zona de fundació de Reells la Clota a l'escala i també en el port grec que avui dia és terraferma però el que dèiem és freàtic també és aigua també hi entrem nosaltres després parlarem i ens explicaràs el de Banyoles ah també el de Banyoles és un altre dels projectes de recerca aviam des de dir aviam si vaig ben encaminat actualment us diré 6 hi ha ciments de Catalunya que estan en marxa per dir-ho d'alguna manera el Colip 4 el Colip 6 el del Tebra 1 el Cap del Vol Cala Captiva i els Formigues se'n posen en deu haver-hi més bueno aquests són uns dels principals en els quals hi hem treballat i hem desenvolupat doncs excavació i recerca la majoria d'ells excepte el Formigues 2 doncs estan ja finalitzades les excavacions fins i tot publicats els resultats tots aquests aquests ja els doneu per tancats per dir-ho d'alguna manera sí estan excavats en extensió estan documentats estan fins i tot estudiats i publicats llavors els projectes ara mateix que tenim en curs doncs són el Formigues 2 el tema de la façana portuària de l'antiga Empúries també tenim projecte al Llac de Banyoles bueno a l'Estany de Banyoles a la Draga i també hi ha un projecte a Ullestret a Ullestret també a l'illa d'en Reixac un projecte que lideren des del Museu d'Arqueologia de Barcelona i la Seu d'Ullestret del qual nosaltres també som companys dintre del Museu d'Arqueologia de Catalunya doncs hi ha un projecte també doncs a nivell freàtic perquè aquí no hi tenim clar perquè a més estem terrent dins però penseu que abans era aigua també tots aquests estudis que s'estan fent de reconstrucció del paleopaisatge com era el nostre territori en època antiga doncs ens donen doncs unes zones d'aigües interiors a més a més navegables i el que sí que hem pogut estudiar doncs és els vaixells com eren construïts en aquesta zona per poder accedir a aquestes zones d'aigües interiors on segurament també hi havia estructures portuàries fantàstic fem una petita pausa i tornem i see trees of green red roses too i see them blue for me and you and i think to myself what a wonderful world i see skies of blue clouds of white a bright blessed day a dark sacred night and i think to myself what a wonderful world the colors of the rainbow so pretty in the sky are also on faces of people passing by i see friends shaking hands saying how do you do they're really saying i love you i hear babies cry i hear babies cry i watch them grow i watch them grow they learn much more they learn much more than you ever know and i think to myself what a wonderful world what a wonderful world what a wonderful world yes i think to myself i learn much more El Deep River Quartet va ser un grup holandès d'harmonia, amb un ampli repertori que va incloure gospel, swing, soul, blues, balades, pop, jazz i òpera. The Deep River Quartet va ser fundat el 1968 amb quatre membres, l'Otmar, l'Eric, el Ton i el Simbrandus, tots estudiants de secundària en el mateix institut holandès. En el 1972 el Quartet va guanyar diversos premis en espectacles de talent als Països Baixos i el grup ha anat canviant sovint de membres i inicialment només interpretaven negres espirituals i gòspels, però a poc a poc el grup va anar ampliant el repertori amb altres estils. El Deep River Quartet ha realitzat decenes d'àlbums amb molts etsits i gires mundials en els seus 43 anys d'existència. Doncs aquest ha sigut el grup que ens ha deixat la nostra sintonia en forma vocal, d'harmonia i segons el criteri d'aquest grup holandès. Tornem amb la Ruth, tornem amb el Guillem. Estàvem a punt d'encetar el tema de l'espoli dels jaciments a Catalunya. Comencem per l'últim. s'ha aconseguit aturar l'espoli? Encara no del tot, però s'ha fet molta feina de sensibilització i la gent cada vegada té més sensibilitat envers aquest patrimoni, de conèixer-lo, de protegir-lo, i tot i això segueix, però amb molta menor mesura. i perquè els anys, quan comença aquesta història, els anys 40 i després de la Guerra Civil, dels 40 fins que, posem fins que entre vosaltres, o fins que és entre la democràcia i la Generalitat, es pot fer una mica de càrrec, són els països europeus que ens ho espolien tot, és correcte? Una part sí, però també... Francesos, italians... Es diu que sortien, hi ha un article publicat l'any 84, crec que és al diari de Girona, si no m'equivoco, l'any 83-84, que parla precisament dels milions de pessetes en àmfores, en contenidors que estan passant la frontera, i es crea realment l'estat d'alarma per dir, escolteu-me, aquest espoli és bestial. Però sempre tendim a dir, són els de fora, no? Anglesos, belgues, francesos... Sí, sí, hauria de haver també un comerç interior cada vegada. A casa també hi havia espoli, a casa també hi havia espoli. També hem de pensar que la mentalitat ha canviat molt. Era una altra manera de fer, el que trobaves al mar era teu, no hi havia tampoc una legislació que ho protegís, no? També a vegades entens el context que era una altra situació. una altra mentalitat. Déu-n'hi-do. Almenys, mira, et deixes relativament tranquils. Els suients dient, doncs això ho hem parat bastant. Jo m'imagino, m'imagino que és al revés. No s'ha espoliat més del que queda, sinó que jo vull creure que encara queda més del que s'ha espoliat. El que passa és que el que queda, cada vegada deu estar més fons, deu estar més a més profunditat. si ens explicava, Ruth, que a 50 metres, quan baixa el Guillem i baixes tu, la feinada és grossa, doncs treballar 80 metres encara deu ser més, suposo. Ho entenc. O dius, no, no, ja quan passes de 50 metres, ja t'anés. No, nosaltres ara a més de 50 metres ni ens ho plantegem i ja ens costa prou treballar aquesta fundària i, de fet, no hi haguéssim treballat perquè sempre la idea una mica o la... la idea del casc era treballar els jaciments que tenien més risc, que sobretot eren aquells que estaven fins als 30 metres. Va arribar un moment, però, amb el Formigues 2, que vam dir, ostres, aquest jaciment té un interès científic, està poc espoliat, però si no hi actuem el seguiran espoliant. I, no, una mica d'aquesta manera, amb aquest plantejament vam dir, ostres, si arriben els espoliadors no pot ser que nosaltres no hi arribem. Hem de ser capaços d'aplicar aquesta metodologia científica, aquesta fundària, posem-nos-hi. I va ser una mica així com vam decidir iniciar aquest projecte que té els seus costos, però també té els seus resultats. Però hem de dir que tampoc vam passar del 0 al 50 directament, vull dir, hi va haver un entrenament prèvi per part de tot l'equip. Primer vam treballar en el jaciment del cap de vol al Port de la Selva, que es trobava a 25-27 metres durant dues campanyes. Després vam fer dues campanyes més alcalde que a Tibaú, també al Port de la Selva, a 33 metres de profunditat. I això va ser un entrenament per part de tot l'equip que ens va permetre poder treballar en metodologia científica el Formigues 2. Si no, d'haver passat d'escavaig a ciments a 6-10 metres, aquest a 50 no hauríem pogut pas fer. Curiositat, vosaltres que sou joves i porteu ja molt de temps, encara que sou joves, jo em diuen sobradament preparados, i porteu ja molt de temps fent immersions, noteu com canvia el vostre cos quan esteu a 50 metres o quan esteu a 30 o quan esteu a 80? No, no, és curiositat perquè ni he estat, ni estaré. Dius que és segur, però curiositat. Dius, no, no, és que no, i és que quan arribes als 50 metres notes que la sang flueix amb molta més pressió. No trobeu cap. Això no, hi ha molta pau allà a sota si està molt i molt bé. Sí, per a mi la genoc a 30 també, si no passa cap motora. Però penseu que nosaltres treballem amb aire, després les descompressions les fem amb oxigen pur a partir de la profunditat, però treballem amb aire, per tant, tenim una part de... d'alguna manera ens intoxiquem una miqueta de nitrogen, és a dir, tenim una mica de narcòsis, tota la tenim molt controlada perquè, ja us dic, després d'aquest entrenament que hem anat fent, durant aquests anys, doncs som molt conscients de la feina que estem fent allà a sota i no ens en anem. No, sota l'aigua, i això diuen que comença una fundària, però jo penso que ens passa a tots, que la que posem el cap sota l'aigua, el cervell funciona una mica més lent. Jo això sempre ho he pensat, i veient la gent sota l'aigua he dit, bueno, diuen que comença, no?, aquest tema de la narcòsis pot començar a partir dels 30 metres, i jo dic, potser abans. Sota l'aigua no és un medi, és un medi que ens és inòspit, no? No estem pensats els humans per anar sota l'aigua, tot i que, bueno, des d'època antiga s'inventen hortilogis, enginys, per aconseguir, no?, arribar a accedir al fons de l'aigua. Llavors, sí, sí que notem certa ralentització, però, bueno, l'equip està molt preparat, tot va molt controlat, hi ha molta seguretat, i llavors, doncs, bueno, som capaços de fer aquesta feina igual que la faríem, doncs, fora de l'aigua. I, de fet, ens beneficiem, eh? La gent diu, ostres, és un medi que us és totalment aliar, us és inòspit, i dius, no. A nosaltres és un medi que, precisament, ens beneficia, perquè tenim, doncs, l'avantatge que nosaltres, doncs, no trepitgem les restes, volem per sobre les restes. Només toquem amb la punta dels dits, no fem malbé res. La fotografia aèria, no?, que amb molts jaciments han de fer volar drons, han de fer nosaltres, som nosaltres mateixos amb la càmera, que planegem. A més a més, tenim una excepcionalitat amb les restes que trobem. Doncs, se'ns conserva això, el que he dit, la fusta, la matèria orgànica, podem trobar un tap de suro de 2.000 anys. Això, en un context terrestre, és molt difícil. I llavors, doncs, tenim aquests petits luxes. Per això, Ruth, disculpo, entre cometes, de tu. Jo soc un enamorat del mar, com sabeu, del mar per la part de dalt. I sempre, quan venen amics i naveguem junts, dic, aneu amb compte a mesurar les forces en tot. Perquè el mar no és la terra. Nosaltres no ens hem fet pel mar, ens hem fet per la terra. És a dir, si tu et mereixes, i no és com amb el cotxe, que el cotxe et mereix, et pares. llavors estic al mes del mar, allà, no... I se t'agafa una revolera d'aquelles que tenim al Mediterrà, doncs, tens... No pots parar. Per això et dic que tu dius al nostre medi, tu que estàs molt avassada, però jo, per dalt, amb un respecte tremendo, però no és el meu medi. Mira, curiosament, ho parlava amb... Ara per Setmana Santa, mona, vinc meu a la muntanya, que ella em deia que estava tremenda més orgullós que han anomenat o es diu que l'esquí de fons és l'esport més complet que hi ha. Diu, i, bueno, ara ja, amb diferència sobre la natació, diuen que la natació, però la natació ho fas amb un medi que no és el del ser humà. L'esquí de fons és el teu medi aeròbicament, és l'esport més complet i, a més, amb el teu medi, que és l'atmòsfera, no és el mar. Dit tot això, jo com us admiro tant que passeu i amb la tranquil·litat que teniu que el cap, el cervell us vagi més ralentit, com tu dius, i sigueu conscients, perquè et dona un patatús allà a sota i s'ha acabat. Damià em dona un patatús, una lipotímia al terra i em portarà a un hospital, però ja va, és com no... portin ja directament al canyat. No, tu has de pensar que portem bons equips, anem molt ben acompanyats i ho tenim tot tan ben muntat que és molt difícil que ens pugui... Si no, no ho faríem. Nosaltres sempre diem és que no som ni superdones ni superhomes, som arqueòlegs, que això és bastant bàsic, no? Som arqueòlegs, el que fem és utilitzem el submarinisme per arribar allà on volem, que és el document històric que ens interessa, que és aquell vaixell enfonsat o aquella resta enfonsada i llavors tenim una metodologia, una tècnica molt assumida, molt assolida i llavors l'últim que volem és posar-nos en risc o posar en risc el patrimoni en el qual hem de fer. Mira què dius això, Ruth, explica'ns com va començar tot amb la mordida, que em fa molta gràcia. Això ve arrel de l'exposició que tenim, i tant, al Museu d'Arqueologia de Catalunya. Ho dic públicament i després farà amb l'espòiler, és fantàstica l'exposició que heu fet al museu, perquè ho vas dir. Mira, m'agrada molt que em facis esment. No, però és que, en realitat, home, i més tenint-te a tu de Cicerone, va ser... A part que és molt maca l'exposició, comptant amb tu que ho expliquis, però és que no em puc dir perquè si no, si hi ha algun oient que m'escolta, dirà, escolta-hi, quan va la senyora Ruggeli a fer? No, la senyora Ruggeli no ho fa. Hi ha visites que les fem els especialistes, amb en Guillem, amb en Joan, amb mi mateixa, i sí que hi ha un seguit de visites anuals que es poden fer amb els comissaris. Doncs la recomano perquè, bueno, a mi perquè m'agrada molt el mar, però és que a les persones que no els agrada el mar, veure la història de la humanitat reflectida al mar és sensacional, la humanitat té molta sensibilitat. Explica'ns, la mordida. Doncs mira, això fa referència a la famosa campana de Cadaqués, que és una campana que es construeix l'any 1654, pels si els oients no saben què és una campana d'immersió, les campanes d'immersió són conegudes ja des d'època antiga, són aquests recipients que només estan oberts per la seva part inferior, que es baixen, s'introdueixen verticalment dins de l'aigua i mantenen la càpsula d'aire per tal que els bussejadors que hi van a dintre puguin sortir des d'allà agafant l'aire i sortir a l'exterior i anar fent aquestes incursions. No? Doncs la campana de Cadaqués construïda l'any 1654 es va fer expressament per recuperar el càrregament de dos vaixells enfonsats a Port de la Selva, a casa nostra, la Pelícana i l'Anunciata que a més portaven monedes de plata, pedres precioses, tabac i es construeix aquesta campana per recuperar aquests materials i la nota curiosa és que paguen els capbussadors que van dintre d'aquesta campana amb la quantitat de monedes de plata que poden guardar dintre de la boca en l'última immersió del dia i això s'anomena doncs la mordida. Això s'explica a l'exposició de Naufragis. Ens expliquen coses curioses. I ara, mira, mirant-te a tu en trauré un altre que la vaig aprendre amb ells. peus de plom. Aquesta és bona, eh? Explica, explica, explica, Iem, què significa això els peus de plom? La dita comuna de caminar amb peus de plom la podem veure reflectida amb una una sola, bueno, un taló de plom que vam trobar en el jaciment de la Guerra del Francesc de 1814 del deute de l'Ebre, l'anomenat del Tebre 1. Era un vaixell que transportava per trets militars i vam trobar un objecte de la tripulació que és aquest taló de sabata, d'una sabata d'un tripulant. Segurament era aquest taló porta un bloc de plom per què? Doncs per poder entrar a la Santa Bàrbara del vaixell, allà on hi havia tota la polvor, tots els explosius on es guardava tota el que és la part, aquesta matèria inflamable dels vaixells que es trobaven en aquesta part del vaixell, la Santa Bàrbara, per poder caminar per aquesta estància i evitar guspires perquè les sabates d'aquell temps portaven clauets de ferro que podien fer xispes amb el contacte amb altre ferro, doncs per evitar això justament aquestes sabates que estaven fetes amb el taló de plom per poder-se passejar per la Santa Bàrbara i no fer explotar tot el vaixell d'una guspira. Ho sabies fet això? Aquest no. Veus? Ja m'agrada tant en quant. Dos, eh? Avui, eh? Dos, eh? Quina altra? La mordida. Ah, la mordida, sí, sí. Els dos, eh? No, i tant, no, no, i quantes més millor, jo ja m'hi apunto. A més, a més, avui la meva xerrada va d'això. Veus? I no hem preparat res, us asseguro que al final la bona energia es connecta, funciona. Tornem, perquè hi ha tantes coses. Aviam, en quins projectes esteu treballant actualment? Infinitat de projectes. Ho sé, ho sé. En molts projectes. No, a veure, a part del foro... Tu diràs al revés. Els que et facin més peixoc, no? Ni més importants ni menys, sinó perquè puguin ser diferents, perquè puguin ser espectaculars, perquè... Quins? Bueno, aquesta feina té, no?, cada dia és una mica diferent, Guillem. Home, però tu com a responsable del centre fem una mica de tot, però a part dels projectes de recerca que tenim i en els quals participem, ja heu vist aquest projecte de l'Illes Formigues, també l'estudi dels ports d'Empúries, el jaciment neolític de la Draga, el projecte de recerca a l'estany de Banyoles, que fem liderat per la Universitat Autònoma, però també hi ha el Museu d'Arqueologia, el CSIC, el Museu Comarcal de Banyoles, i aquest projecte doncs també és un projecte doncs capdavanter perquè penseu que al llac de Banyoles hi ha aquest jaciment neolític de la Draga, que és un jaciment doncs excepcional, penseu que a dintre de l'estany, perquè s'escava en paral·lel a dintre l'estany i a fora, a nivell freàtic també, perquè fas un forat de terra i et surt l'aigua, doncs un jaciment de fa 7.000 anys, un jaciment en el qual es conserven doncs els pals de les cabanes neolítiques, els objectes, el que hem dit, objectes treballats amb materials orgànics, des de cistells, fusta i és un jaciment realment doncs excepcional també aquest projecte d'estudi d'ull estret, però també nosaltres al llarg de l'any doncs fem moltes actuacions de protecció del patrimoni, ciutadans o fins i tot cossos de seguretat que ens truquen que després d'un temporal o un moviment del fons ha sortit alguna resta, ens avisen, comuniquen a l'administració la troballa i ens desplacem al lloc, que hem de fer una actuació de valoració, primer veure realment què és, de quina època és, de quin jaciment es tracta, si és o no jaciment, perquè a vegades també hi ha falses alarmes, protegir-lo, documentar-lo, inventariar-lo i d'aquesta manera i d'aquesta manera doncs anem creant el que és la Carta Arqueològica Subacuètica de Catalunya que és aquest inventari en el qual hi ha tots aquests jaciments coneguts perquè n'hi ha molts més que no coneixem i que anem treballant, anem refent, anem ampliant i que actualment té ja més de 855 jaciments a casa nostra i d'aquests 855 jaciments calculem que entre el 85 i el 90% han estat espoliats. Sí, sí, això és una dada realment esgarrifosa, llavors fem moltes feines d'aquest tipus, de Carta Arqueològica Subacuètica, també fem moltes feines d'estudi, de recerca, també formació, també des de xerrades tan científiques, congressos, conferències com divulgació. Ara també hem estat un any treballant en aquesta exposició que n'has fet esment, que és una exposició de gran format de mil metres quadrats d'arqueologia subacuètica que parla principalment de l'arqueologia subacuètica a casa nostra però que es pot extrapolar a tot el Mediterrani. I que és fantàstica perquè és de fantasia, però fantasia feta realitat. I llavors una altra cosa important que no hem parlat és el laboratori. Nosaltres tenim a Girona el laboratori de conservació i restauració que és, doncs bé, un dels únics que hi ha a tota la península, un laboratori especialitzat en aquests materials subacuàtics, sobretot els de naturalesa orgànica i tenim aquest laboratori en el qual fem a part dels materials propis també ens arriben materials d'altres jaciments que no treballem nosaltres però també d'altres comunitats autònomes que ens sol·liciten que fem la conservació d'aquestes restes. I aquest laboratori, doncs penseu que és on es treballa aquesta conservació per mitjà d'un equipament que tenim que només n'hi ha dos a tota la península que és un liofilitzador, un maquinari específic que ens permet conservar aquesta matèria orgànica que cal dir-ho, es conserva molt bé sota l'aigua però si l'extraiem i no la conservem en qüestió d'hores o de dies la perdem. Per això precisament la llei diu que quan trobes un material arqueològic sota l'aigua l'has de deixar in situ en el lloc i avisar perquè inclús volent fer una cosa bona que és portar-la a un museu el pots estar destruint. Llavors, molta feina es fa en el laboratori d'inventari, documentació, registre, fotografia, hi ha una feinada ingenia. Mira, i com a nen dubte i fent un paral·lelisme el que tu dius que la ignorància pel ser humà és molt atrevida. Farà un mes teníem aquí de convidats una reserva d'animals salvatges i una de les coses que ens deien una mica com dius tu quan trobem una cosa no la toquem ens deien quan trobeu un cadell d'una espècie salvatge no el toqueu amb tota la bona intenció el voldreu agafar el voldreu no el toqueu perquè immediatament que el toqueu passeu la vostra suor la vostra característica humana i la mare us repudia perquè no només els animals salvatges se separen dels sers humans el que tu m'estàs dient té un paral·lelisme perquè la natura ho sabia que és i el ser humà l'ignorants que som que amb tota la bona fe ho malmatem quan trobem una cosa de moment deixa-la avisa la gent que sap del que va i que ells ja procediran al seu conservar o millorar o arreglar el tema correcte això correcte tal com ho dius amb el patrimoni és el mateix per això t'ho dic és que al final una comparació no t'ho dic perquè ens va passar aquí i érem tots en persona que sobretot ens deien els animals salvatges encara que sigui un bebè ni el toqueu i intentem-lo per salvar que un altre depredador no se'l mengi perquè no et preocupis ja vendrà la mare i ja farà alguna cosa una altra cosa és que potser un ocell caigut del niu que ell sí que té els dies comptats però tu agafes un pardal caigut del niu i també se't morirà en captivitat o sigui aviam com funciona una campanya arqueològica diguem en fi des que us diuen que aquí pot haver alguna cosa o es brineu que pot ser com comença més que res jo us donaré l'exemple d'ara justament ara comencem a planejar la campanya arqueològica per aquest 2023 fins ara hem estat preparant els permisos d'intervenció que això s'envia a la Generalitat després a més a més com que tenim el vaixell la plataforma de treball el vaixell Tetis nosaltres mateixos som els patrons mariners també arqueòlegs i ens en fem càrrec del vaixell el vaixell és de la pròpia Generalitat del Departament de Cultura i per tant som nosaltres mateixos els que ens en cuidem aquests dies la setmana passada el vam treure de l'aigua li vam estar fent la patent tots els diferents cuidados els canvis d'olis de la maquinària etcètera el vam tornar a portar a l'aigua ara de moment el deixarem una miqueta aparcat per seguir preparant l'excavació que començarà el mes de juny una intervenció superaquàtica per exemple com és el cas de Formigues dels jaciminelles Formigues 2 comencem el dia sortint de port anem cap al jaciment allà plantem els fundejos i una vegada allà fem un briefing depenent del punt en què estiguem de l'excavació cadascú ens repartim la feina i clar hi ha feines molt diverses durant tot el procés d'excavació no en posarem un dia en concret cadascú fa la seva feina d'excavació de documentació d'extracció de materials etcètera es recull i sempre es torna a port o normalment sempre es torna a port un cop s'acaba el que és la campanya arqueològica tornem al vaixell al port en el seu port base roses des d'allà també li preparem l'hivernatge i després comença el que és la feina que no es pot considerar de camp sinó de laboratori d'analítica de les restes en col·laboració amb molts altres especialistes i a més a més la feina de fer els informes les memòries d'actuacions etcètera mira ara tenen que parlar el Joan i el Josep que ens explicaran coses deixem amb aquest punt i quan tornem a reemprendre la nostra conversa la pregunta serà ben clara quina és la vostra feina quan no esteu en campanya a reemprendre i see trees of green red roses too i see them bloom for me and you and i think to myself what a wonderful world I see skies of blue and clouds of white the bright blessed day the dark sacred night and I think to myself Joan, arqueologia un món profund avui què? en quin món ens posaràs? abans que res hi he escoltat amb molta atenció el que he dit perquè és que jo que sóc neòfit jo he fet una mica de submarinisme perquè tinc una estrella molt clar de plaer i sé el que pot representar baixar tant una cosa increïble i trobar el que trobeu ha sigut molt interessant de veritat gràcies i continuarem abans que res posarem una cançó una cançó com sempre fem endavant ui el bosc el bosc brus brus frederic joseph sprinstein de bosc simplement benvingut a Barcelona una vegada més avui parlarem d'un tema normalment sempre parlo de temes històrics una mica més complicats o profuns avui no avui també és un tema històric o diversos temes històrics però una mica més desenfadats ja que hem de canviar una mica l'he titulat sexe política i poder ui tinc que dir perquè ja he sentit un ui per aquí que el vaig preparar molt abans que sapiguéssim que el rei emèrit sembla que té una altra filla per tant és casualitat pura bé doncs comencem el sexe es converteix en una perillosa arma política en societats puritanes hipòcliques per exemple la nord-americana del 1801 el temps dels pares de la pàtria dels pares fundadors ja aquest any el 1801 Thomas Jefferson un dels pares fundadors i principal redactor de la Constitució Americana a la seva època de president es va enfrontar amb comentaris diversos que un diari de Richmond va difondre perquè s'entenia amb la Sully Hentings una esclava negra propietat seva d'ell havia tingut sis fills però va frenar els atacs en contra seu insistint que no valia la pena que no es podia barrejar la pila privada amb altres afers públiques i que per tant el seu crèdit no sabia per què de ressentir d'això en veritat la seva popularitat no va quedar afectada va ser relegit el 1805 i va mantenir la convivència amb la Sully fins a la mort el 1826 també s'ha de dir que la Marta la dona de Gaudo el president ja feia temps que havia mort o sigui no podíem parlar d'adulteris i coses d'aquestes continuem no ens volem dels Estats Units segurament una de les societats més puritanes que hi ha què dir d'en John Fisher-Lard Kennedy i la seva desfarmada vividor amant de Marilyn Monroe va tenir relacions amb Jane Mansfield Angelique Dickinson Jim Tierney i un bon número de secretàries prostitutes i dones que es creuaven pel seu camí l'Ajacabint la seva esposa va presentar a un amic dues amants del John en plena festa a la Casa Blanca autodefinint-se com una dona acostumada a les banyes intel·ligent ho va haver d'acceptar no vull dir res de la reina emèrita fa 25 anys esclatava l'anomenat Scando Levinsky una ferra de faldilles que implicava el president dels Estats Units Bill Clinton i una empleada de la Casa Blanca la becària de 22 anys Mònica Levinsky el gener del 1998 The Washington Post publicava que el gairebé cinquantí president havia tingut relacions íntimes a la sala obal amb la seva batària el cas va escampar-se pels enregistraments que una entre cometes suposada amiga de la noia havia fet de les converses telefòniques i dels detalls de la seva relació amb Clinton començava el seu segon mandat 1998 i els mitjans ja anaven plens de les aventures extramatrimonials del president que ell negava sistemàticament el que no comptava era que la Levinsky conserveix un vestit blau tacat en semen que les proves d'ADN demostrarien que pertanyien a en Clinton els efectes van ser immediats el 8 d'octubre de 1998 la cambra de representants va votar a favor d'iniciar els procediments un impeachment contra el president per haver mentit sota jurament i per obstrucció a la justícia curiosament el 12 de febrer del 1999 el Serato el va absolve i li va permetre acabar el seu mandat l'escàndol va jugar en contra d'Al Gore el seu vicepresident i que tenia aspiracions presidencials per intentar ajudar al seu cap el president van destapar embobics sexuals similars que van afectar diversos membres del partit republicà però que van declinar la balança de les presidencials cap a aquest darrer partit amb la figura de George de Louis Lujbaix complicats temps pel partit demòcrata ja l'any 1987 el senador Gary Hart un dels principals favorits per les eleccions presidencials del 1981 de 88 perdó amb fama de Faldier si ho recordeu era un personatge que es feia veure era atractiu va ser relacionat amb una model quan Hart va raptar els periodistes a demostrar el seu adulteri aquest sí que estava casat i tenien dona vigent per dir alguna cosa i quan aquests van publicar fotografies d'ell amb la noia en qüestió el seu somni presidencial es va sobre per tancar els afers nord-americans només cal recordar el senador Edward Kennedy el germà petit de l'expresident apartat de qualsevol possibilitat de fer carrera a la Casa Blanca per la mort de Mary Jo Copegna treballadora de la campanya electoral del Bet i en moltes tres circumstàncies havia de xapar quibic al caure a l'estany un estany anomenat pouxa després d'una festa amb el senador que va abandonar el cos i no va reconèixer que havia tingut l'accident fins al dia següent la Mary això és curiós formava part de les anomenades boiler rooms girls les noies de l'habitació de la caldera ja sabeu que als Estats Units quan hi ha campanyes electorals hi ha molt voluntari que s'hi apunta i segueixen el possible futur president allà on van hi ha pal·licoles d'aquestes que està molt bé deixem Estats Units canviem de país i anem a parlar de trons de trons que trontellen Lluís I de Baviera 1796 1868 va convertir en favorita seva el 1846 la primera ballarina de l'òpera de Monec Lola Montes sembla aquesta que sembla que a mi em d'abusa no? Bueno la Lola amb la bènia del sobirà va participar en la vida política del regne mostrant-se favorat per als corrents liberals enemics de l'absolutisme imparant el país el pas decisiu va ser quan el rei nomenava ballarina comptesa de Lansford aquesta va influir en les lluites universitàries focus d'actiu d'oposició al règim finalment Lluís I va signar l'ordre d'expulsió de l'Ola va tindre que sortir de Baviera era l'any 1847 només un any després el rei va tindre que aplicar enmig de la onada revolucionària de 1848 però qui era aquesta Lula Montez doncs el seu nom real era Elisabeth Rosana Gilbert una noia nascuda a Irlanda diuen que molt intel·ligent i de gran bellesa però amb totes artístiques força limitades això sí després de l'expulsió de Baviera va voltar pel tot el món i podríem dir que va tindre una vida de pel·lícula Passem a un personatge més conegut Eduard Vuité rei de la Gran Bretanya i emperador de l'Índia entre el 20 de gener i el 11 de desembre del 1936 quan va plegar davant l'oposició general el seu desllist de casar-se amb Wally Simpson nord-americana i divorciada dues vegades L'església d'Angleterra de la qual els monarques britàrics són caps nominals no podia consentir que el seu rei es casés amb una divorciada i a sobre amb marit viu a banda es percebia l'americana com una dona sense escrupuls obsessionada pels diners i per excavar posicions socials i a sobre hi havia qui va atribuir certes sabibilitats sexuals per controlar el sobirà tampoc agradava massa l'excessiu interès en intervenir en la política els reis d'Angleterra teòricament no intervenen i les simpaties amb el neixisme que se li atribuïen a Eduard Vita passem al monarca molt menys conegut Carles II de Romania 1893-1953 casat amb una princesa grega en qui no se venia i amb un estil molt dictatorial a Carles no li molestava que la seva amant Magda Wolf àlies Elena Lopescu filla d'un drapall de joel intervingués en política i bouqués a tots els seus familiars en llocs de poder pels diplomàtics de l'època era la pompa d'or de Romania el seu protagonisme va fer augmentar l'antisemitisme d'organitzacions feixistes com la Guarda de Ferro l'any 1940 quan Romania es va veure implicada a la segona guerra mundial avinyada amb els països de l'Eix Carles II va haver d'abdicar i exiliar-se ah va endur-se en un tren un munt de riqueses i la seva Helena amagada en una banyera portàtil per por els governants profeixistes o sigui aquesta bona senyoreta va sortir doncs amagada en una banyera dins d'un tren podríem anomenar en aquesta història a un dels monarques més interessats pels sexos i les dones el nostre real mèrit però això ja se n'ha parlat massa i ho deixem ho vaig apuntar aquí sense saber el que estan dient ara els mitjans diades fora dels cercles presidencials i monàrquics els escàndols sexuals també eren o han estat motius per acabar amb moltes carreres polítiques el 1963 el ministre de defensa de la Gran Bretanya John Profumo va haver de dimitir després de mentir davant la cambra dels comuns al no confessar les seves relacions amb la stripper Christine Kuehr relacions compartides amb un potencial espia i agregat naval de l'ambaixada soviètica a Londres imagineu-vos el rebombari l'escàndol on es barrejava alta societat orgies i prostitució de luxe va contribuir a fer que el partit laborista guanyés les eleccions el 1964 el John Profumo era del partit conservador pels mateixos anys el líder del partit liberal Jeremy Torpe tenia relació amb un model Norman Scott en una època en què la homosexualitat era i vegava el país un atemptat contra Scott el 1975 del qual va sortir l'es va fer que sa senyora Estorpe com a sospitós d'haver pogut matar qui en debató els seus gustos podia fer trontollar la seva carrera política se'n va salvar d'això no ho van poder acusar però poc després va perdre el seu escoparlament inclús a França on el laïcisme havia progressat molt i la separació entre església i estat era evident s'intentava no parlar massa d'aquests temes potser per això Franço Ami Torran president de la república entre 1981 i 1994 casat i amb dos fills no va reconèixer fins al final del seu mandat que tenia una filla fluid d'una enravenció de dècades el debat sobre l'ètica dels leaders en un àmbit més privat i com repercussió de la seva actuació pública és relativament decent recordem en temps antics reis i papes no solien ser massa discrets a hora de gaudir amants i favorits ja que s'admetia que aquest aspecte fríbal anava lligat a la natura baja dels seus còrrecs avui sembla que s'imposa jo que la dona del César ha de semblar honesta a banda de ser-ho és un debat obert i aquí queda aquest tema s'han fet moltes pel·lícules lògicament com que és alguna cosa que agrada i entra una mica la curiositat jo en recomanaré tres o quatre que barregen política i sexe una escandal és una pel·lícula del 1989 sobre el cas del John Profumo el ministre de defensa de la Gran Bretanya hi ha una altra que no no toca un tema determinat que és primary course aquesta és bastant nova del 1998 però el personatge sembla que sigui una referència amb en Bill Clinton una altra que això és una minissèrie aquesta és molt recent i la fan per Bobbiastar o per Netflix que és A Very English Scandal 2018 una minissèrie que recrea el cas de Jeremy Torpe i Norman Scott molt interessant ens hem deixat un altre personatge no n'hem parlat per fer-ho massa llarg l'amic Barbosconi hi ha una pel·lícula que en original es diu Loro aquesta de 2018 que aquí va venir amb el nom de Silvio que parla de les orgàstiques festes del senyor de Rosco finalment per no llargar-ho massa hi ha una pel·lícula que es diu The Front Runner també molt moderna de 2018 que és la campanya d'en Gary Hart aquest senyor que va tindre que limitar per enganyar moltes gràcies si un moment com que ha sortit el Juan Carús volia fer una referència amb això el rei emèrit cada dia hi apareixen més fills més corrupció més negocis bruts però no ens enganyem en Juan Carlos s'ha convertit en base dels cops desvien l'atenció amb el que queda al darrere una monarquia obsoleta arcaica un obsimeron del que entenem per democràcia molt bona jugada moltes gràcies Yes I think to myself What a wonderful Oh Oh Yeah Pep ja veus amb el Joan aquella dita popular castellana es compleix tira en mas un par de tetes que dos carretes Sí, sí, sí Avui de què ens tiraràs tu Pep? Bueno, parlem així que algunes has fetes algunes curiositats per variar una mica tota la història que hem fet primer que res moltes gràcies per les explicacions que he fet ha sigut molt interessant era com un avent i jo m'hi trobava per allà Espera't, espera't home, quan tu acabis continuem, eh Sí, bueno, bueno però jo agraeixo el que hem fet ja Bueno, pues i allò del Joan també ha estat bé diguem-ne que allò que dels pecats del Piu Nostre Senyor s'enriu Jo ho he dit del Parc de Tetes i no sé què I aquell que deia que les banyes són com les dents quan surten fan mal però després ajuden a menjar Ah, sí Bé Avui no fa gaire es parlà com mig per casualitat d'on venia la frase feta d'allò que està Catrina que ja veiem que no ho sembla però que té un origen religiós Algunes vegades els capellans havien de dir tres misses seguides i se'n deien feien un trino vol dir format per tres elements i si recordem quan estudiàvem el catecisme en realitat la gran majoria vam estudiar el catecisme en castellà i deia Dios es uno y trino de la Santíssima Trinidad Doncs haver de dir tres misses seguides en una època en què s'havia d'estar d'ajuda 12 hores per poder compregar volia dir que està més de 15 hores sense menjar i els capellans estaven nerviosos i desassossegats estaven, catinaven Moltes d'aquestes frases es perdran irremeiablement o se n'aniran repetint en saber-ne l'origen i en podríem omplir un parell de pàgines net com una patena per net i polit tenir més anys que Matusalén tenir més paciència que jo ser un judes ser dolent una persona falsa vendre's per 28 monedes deixar-se combrar o convencer fàcilment anar a fer-te un exe homo un apret d'anàfres fer Pasqua abans de Rams tenir un fill abans de casar-se o pedir abans de 9 mesos d'haver-se casat que això abans les velles ho comptaven molt doncs plorar com una magdalena rentar-se les mans com Pons Pilats ser un tros de pa ser bona persona com el pa beneit de l'eucaristia per més d'Inri amb la mofa o escarni prové de les inicials de Iesos Nassarenos Rex Judeorum el cartell de burla que van posar al cap damunt de la creu vendre's per un plat de llenties deixar-se conversa convence a canvi d'una cosa d'escars valor endavant les atges l'indicadiu de tirar endavant un crit d'ànim les atges eren els siris grossos que encapçalaven les processons jo he sentit dintre alguna emissora de ràdio algun locutor dient endavant les destrals això ho he sentit ho he sentit per més d'Inri mai també hem dit per més d'Inri de l'idioma també té un origen religiós alababalà tots entenem per fer coses de qualsevol manera sense solta ni volta també volem dir que surti com Déu vulgui aquest cop l'origen religiós ve de l'àrab alababalà s'obre la porta o del poder de Déu ho he dit com Déu vol al mig passa embuhalà de l'àrab guaxalà inxalà vitalment Déu ho vulgui i actualitzat tant de bo la Pasqua és una festa alegre els cristians celebren la recepció de Cris els jueus celebren que van sortir d'Egipte i com que no tenien GPS per anar al poble del costat s'hi van tirar 40 anys donant voltes pel desert pobres que una mica tontats i s'ha fet coincidir amb la primavera quan els pobles pagans celebraven el reneixe de la natura després de l'hivern s'hi alegra com unes pascues en canvi hi ha la paraula que va dir tot el contrari fer la pasqua algú s'utilitza en el sentit de ser una cosa dolenta i si no estiguessim a la ràdio diríem que és quan algú li fan una putada potser millor que utilitzem fer la quitze de tota manera la pasqua jueva celebra menjant un xai que abans es triava i es cuidava a casa com el gall dindi d'acció de gràcies o el nostre capó o pollastre nadal el pobre xai vivia mimat i content i per la pasqua era sacrificat una bona diguem-ne mala jugada per al pobre xai aquí sí que és escau que li feien la pasqua al xai i el bueno he parlat com si únicament les frases d'origen religiós perdessin per desconeixement hi ha moltíssimes que no tenim ni idea del seu origen i de tant en tant descobrim alguna d'aquests orígens ignorats com els peus de plom o la mordida que allò de la mordida només sabia del soborn dels policies mexicans en català toca en ferro i en castellà toca en madera actualment les dues llengües fa servir com a prevenció de la mala sort però en el cas català i també italià l'ogira era de prevenció si s'acostava algú d'aparença sospitiva li deies al costat toca ferro que vol dir fot el la mala espasa en el cas castellà i també l'alemany anglès francès en molts llocs això ve contra la mala estrogança el fet de tocar fusta ve de les antigues creences que els arbres eren sagrats i llavors tocant fusta doncs invocaves la seva protecció en roda el món en roda el món i torna al born aquesta és fàcil ens ve dir que està bé viatjar i adquirir experiències però que al final ens ha de tornar a casa amb els nostres i tothom associa el born a la ciutat de Barcelona com a cap i casal de Catalunya i de ben segur que més que res per la rima en roda el món també hi ha qui dir en roda el món i torna a Camprodon i en un llibre vaig veure una variant que situava millor que el Google Maps roda el món i roda la mona i torna al born de Barcelona aquest lloc que ho situava perfectament i aquí no hi havia esparnata esparnata això ja esparnata no et podia ser també hi ha les rimes fàcils per fer la guits a la ciutat del vol del costat a Barcelona cap d'una bona Terrassa mala raça Sabadell mala pell que em diuen molts Barcelona és bona si la bossa sona aquest sempre que ho deien els comerciants italians que feien negocis aquí quan la cosa els hi anava bé també ho podem interpretar que amb calés de tot arreu es viu bé lògicament i actualment podríem dir que Barcelona és una ciutat cara i ja es de venir amb la butxaca plena i suposo que algun enamorat de Barcelona com ara jo hi va afegir una segona part Barcelona és bona si la bossa sona tant si sona com si no sona Barcelona és bona i acabem amb aquesta rima fàcil amb això qui no ha vist Barcelona no ha vist cosa bona qui no ha anat a Barcelona no és mitja persona que també s'expliquen per si soles el 600 va canviar la vida dels barcelonins jo encara recordo haver fet festa a l'escola dijous a la tarda després va passar els dissabtes ja que alguns pares ja tenien setmana anglesa aleshores no se'n deia així però va ser la primera conciliació familiar el 600 ho va canviar tot aquell cotxe que a nosaltres ens va suposar una revolució i ara no serien capaços d'agafar-lo ni per anar a Sant Cugat va trencar aquell circuit familiar visites creuades el berenar a casa la tieta la visita a casa dels cosinets el diumenge següent etcètera quan fèiem excursions amb la motxilla i ens llevàvem a les 6 per agafar el tren i anar a Ripoll o l'auto de línia no autobús ni autocar s'agafava l'auto de línia i la tornada a casa passant per la plaça Sant Jaume ballar sardanes cantar els adeus i l'estaca que ara ens quedaven forces per fer la darrera cursa davant dels grisos el cotxe ens va tornar a casa directament a la porta de casa i sovint massa lluny perquè ja ens va fer mandra doncs anar a la plaça Sant Jaume i aquest ritual del diumenge es va anar perdent fins i tot l'església va haver de validar la missa del dissabte de la tarda com si fos la de l'endemà per facilitar que els fidels aprofitessin el diumenge abans d'això algunes parròquies havien fet misses a les 6 del matí el diumenge amb la tocar a la porta esperant els joves d'acció catòlica que s'hi anaven a esquiar tot això sembla que estiguem parlant del segle XVIII i no fa tard havia nascut una nova fauna els pixapins els camacos els farigoleros i altres més o menys noms enginyosos que van ser tímidament contraatacats amb l'apel·latiu dels goitals dels balsalonins cap als que venien dels pobles a Calbert Goità s'havia perdut aquí a la ciutat igual que a les torres de Goita que ens havien protegit dels pirates els pixapins i els de la V alta per la majúscula dels cotxes això ho deien bastant per la part de Girona van deixar enrere el veniu de Can Fanga l'origen del qual va ser oblidat pels que el deien i també pels que el rebien i algun cop ja n'han fet esment Barcelona va fer un creixement en tamany i en espectacularitat en molt poc temps a l'enderrocar les muralles i ocupar un gran espai que se li havia estat vedat per motius militars l'Eixample va créixer de manera desordenada en el sentit que no s'edificaven els terrenys per ordre sinó segons els interessos dels propietaris aquí tenia terrenys més lluny d'altres més a prop en tenia més possibilitat i en tenia menys i tothom va fer el que va poder segons la butxaca i l'Eixample va néixer d'aquesta manera molt irregular i no va ser fàcil a vestir d'aigua llum i clavegaram tot aquest gran espai de futurs carrers amples i perpendiculars s'havien de pavimentar amb milers de llambordes fer-hi unes voreres transitables per vehicles i per vianants les ordenances municipals només obligaven el propietari del nou immoble a construir una vorera d'un metre tot el més ja ho faria l'Ajuntament quan hi haguessin prou prou cases edificades o arribés al pressupost no cal dir que aquesta novetat de tants metres quadrats de cop per fer créixer una ciutat històrica com Barcelona va despertar la curiositat dels catalans i per voler veure de prop tants edificis nous i moderns i bonics bonics no sempre alguns eren massa trencadors per l'època però era interessant la manca de carrers en condicions feia que els primers turistes d'aquesta nova Barcelona torneixin a casa amb fang fins a les orelles i com a petita venjança es va inventar el camp fanga per anomenar Barcelona els actuals turistes s'embruten l'estómac amb unes parelles infectes a la Rambla i altres indrets i sort de les tovalloletes humides amb olor vaga de limona per evitar que anar tot el dia amb els dits enganxosos i potser inventarien una nava de una mesa per la ciutat al més que no donem idees entre les fases d'origen religiós o no n'hi ha una d'origen barceloní que es diu a tot Catalunya armar-se una de Caldeu on és Caldeu la catedral el bisbat la sinagoga doncs no aquest cop l'origen és terrenal no molt antic tampoc té res a veure amb les disputes anticlericals tan freqüents en l'època en què es va popularitzar aquesta frase si anem al barri de les Corts trobarem el centre cívic a la plaça de la Concòrdia casalet modernista que va pertany a una família benestant d'empresadis catalans la família Déu aquesta família d'emprenedors que en diríem ara va crear un imperi de fabricació i exportació de vint geniçats a tot l'estat espanyol i sobretot a Sud-amèrica a l'Argentina i Uruguai el negoci va anar creixent i tenien diversos edificis per tot les Corts això vol dir que quan havien de llibrar tremeses el rodolar de les botes per als carrers en Llembordats el soroll dels carros els rells dels cavalls els crits dels operaris es feien sentir per tot el barri encara més quan un o dos cops l'any es feia la gran tremesa els grans llibraments cap a Sud-amèrica i sembla que a més a més per celebrar-ho els amos feien un sopar amb els treballadors on naturalment es bevien els productes de la casa i aleshores sí que s'armava la de Caldeu hi havia un soroll de Caldeu una curiositat ara el consum d'anís és gairebé residual però en aquells moments fins ben avançat del segle XX el mercat era ple de marques que encara ens sonen anís del mono anís del tigre anís les cadenes anís castellana i molts altres els déu també en tenien un i sembla que era força bo excepte el nom es deia anís carabantxel potser per facilitar-ne la venda a Espanya a casa nostra els que en consumien demanaven un déu molt més fàcil de pronunciar directament el nom del fabricant en lloc de la marca la família déu s'estableix a les corts procedents de Barcelona el 1870 el 74 funden l'empresa el 1897 l'any de l'anecció a Barcelona construeixen aquesta casa modernista el negoci tanca el 1929 i la família segueix versint el barri fins al 1981 i l'any 84 l'Ajuntament el compra la casa per fer l'equivament del barri una altra frase està en capella no podem dir que aquesta frase no tingui un rerefons religiós però es tractava d'un condemnat amor a qui els seus darrers moments se'l feia passar a la capella per tal que es penedís dels seus pecats i salvar la seva ànima com que es tractava de posar la por al cos de la gent per dissedir-los a delinquir un repic especial de campana anunciava a tots que estaven fora que el reu havia entrat en capella per tant li quedaven poc temps de vida actualment es fa servir per indicar algú que està a punt de tenir un canvi transcendent per al seu futur com el cas del múbi que es casarà l'endemà o la noia que està a punt de saber el relat d'unes oposicions no té no té més menjar com un condemnat o beure o fumar com un reu és en el seu darrer dia les pel·lícules ens han acostumat a veure com en el moment de fosellar algú doncs li ofereixen una cigarreta queda molt bé queda molt així però no és aquest el que es refereix això s'ho faria com una mena d'últim d'últim premi d'últim consol el condemnat si volia menjar o beure fumar doncs alguna cosa molts d'aquests gent de classe baixa doncs feien un bon àpat que no havien pogut fer mai encara que fos l'últim les últimes voluntats una mica així sí no cal dir que una ampolla de beguda forta podia ajudar a crear una estratègia de semi inconsciència que ajudava a presentar-te amb una certa no dignitat sinó un atontament al patíbul per això quan algú fa alguna d'aquestes quatre coses gairebé sense assaborir-ho o en gran quantitat diem que ho fa com un condemnat una altra frase també és treure el Sant Cristo gros també és una frase que té relació amb els condemnats a mort Barrial il·lustra Arcio Confreria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist Déu-n'hi-do és una institució carita diva fundada a la ciutat de Barcelona a principis del segle XVI i dedicada a l'acompanyament espiritual dels condemnats a mort per la justícia ja n'hem parlat més d'un cop de xoc per una banda feien una processó que acompanyava el reu fins al patíbul la forca o el garrot anunciada molt abans amb un toc de campana per anunciar l'esdeveniment a la població i també entre altres coses recolien el moines per tal que el condemnat pogués deixar alguna petita cosa com a herència als seus familiars propers aquesta processó era perseguida per la imatge d'un Sant Crist si l'execució era de tres o més persones es canviava la imatge del Sant Crist per una de més gran es treia el Sant Cristo Gros aquesta ocasió especial o amb motiu de participar en la solemne processó de corpus es deia el Sant Cristo Gros tot junt Sant Cristo i acabar tan bo que dona més volum a la cosa per això quan algú fa una acció contundent o posa uns elements de pes en una discussió o fa una celebració sonada es diu que ha tret el Sant Cristo Gros fa uns anys que ningú sabia l'origen també barceloní de la quinta forca també aquí n'hem parlat moltes vegades recordaré tan sols l'ubicació de les cinc forques on es penjaven els condemnats per donar exemple a la població la primera estava al portal de mar prop de la passa palau la segona al pla de la boqueria fora la muralla la tercera davant del portal de Sant Antoni més o menys on ara hi ha el mercat la quarta a la zona de la creu coberta l'anomenada el turó de les vinyes actualment hi ha el centre comercial de les arenes costa d'imaginar amb aquest indret un turonet ple de vinyes maco i potser uns quants penjats a dalt que potser li traia una mica de poesia a la cosa i la cinquena a prop del nus de la Trinitat a tocar del pal de la Trinitat Vella fins i tot actualment si vas en cotxe segons quines hores arribar fins allà des del centre de la ciutat et pot costar 45 minuts realment la cinquena forca estava a la quinta forca això sembla que en 60 aquesta és d'origen laic relativament moderna del segle XIX també ens talladem amb una zona amb una Barcelona tancada dins de les seves muralles amb una indústria creixent i també la població també anava creixent i tot estava molt atapeït molts fums pudors sorolls i la gent vivia cada cop més educada a les fàbriques al carrer de la Riareta n'hi van haver fins a 23 fàbriques tèxtils imagineu-vos el soroll només dels talers ja no hi ha de res més algunes tan importats com l'Espanya Industrial que després es va traslladar a Sants doncs n'hi havia una d'aquestes indústries que ocupava tres números del carrer vol dir que era bastant gran i era célebre més pel seu desordre que no pas pels seus productes així ho va recollir en Joan Amades el folclorista i més recentment el periodista en Josep Maria Huerta Esclaberia a més els mateixos expliquen diferents versions algunes semblants com que ara la fàbrica sí que feia un bon producte però que funcionava les 24 hores del dia i el soroll dels talers el moviment dels canvis de torn la recepció de matèria prima i lliurement provocaven una sensació de desordre que potser no era real i que en 60 ve perquè la numeració era el 18, 20 i 22 i aquests tres números sumen 60 algú algú ho va dir en broma i la cosa va tenir èxit de totes maneres com totes aquestes coses sobretot aquesta hi ha moltes versions i aquesta és la que m'agraden més l'ofici de campaner l'ofici de campaner també era un ofici un ofici dur el campaner solia viure en la família el mateix campanar i havia d'estar sempre al peu del canó una altra frase feta però era una persona estimada per tothom però aquí ens trobem la frase de ser un toc a campanes dedicat a algú que és un informal que té poc senyor que és cur de gambar tot això es contradiu una mica amb tot amb el que acabo de dir però veiem posarem llum a la foscor que és una frase actual això té a veure amb el control de temps amb finalitats productives a les ciutats del nord d'Europa es va destinar un o més campanes a marcar les hores i els quarts i es van situar els ajuntaments a Barcelona curiosament no es fa a l'ajuntament sinó en una església i a la més principal a la catedral a l'anomenada Torre de les Hores situada damunt de la porta de Santiu el 28 de novembre de 1393 a les 6 de la tarda va començar a tocar la norata les hores del dia i de la nit això tan senzill marcarà una gran diferència amb l'eficiència del treball i també en el lleure en aquest cas si la campana és compartida caldran dos campaners un per tots els tocs religiosos i un altre pels tocs civils que es fan d'una altra manera una campana més petita tocarà els quarts de tot això aquest novembre en farà 620 anys i a casa nostra no tenim gaires campanes laics situats en ajuntaments però sí que tenim uns campanes laics situats en els campaners religiosos que mai no ens havien fixat ningú ens ho havia dit i ho vaig descobrir gràcies a en Xavier Pallàs un olotí nascut el 82 que ha fet un llibre molt interessant sobre les campanes de la Garrotxa tu que ets un campaner és un gran seguidor campaner sí, sí les campanes les campanes del rellotge com que no han estat beneïdes no mereixen estar xuplugades dins sota les pedres del campanar per això si us hi ficà en algunes esglésies damunt del campanar hi ha com una cosa amb ferro forjat que hi ha unes campanes que són les campanes dels rellotges que són campanes laiques i al nostre beneïdes no tenen el privilegi d'estar xuplugades a dintre del campanar aquests eren els aquests nous campaners dedicats a marcar les hores i els quarts tenien una feina més pesada i avorrida havien de fer torns ja que cada 15 minuts s'havia de tocar una campana i s'havien d'ajudar d'un rellotge de sorra que no era potser la peça més fiable del món i no cal dir que això tenia molts inconvenients distraccions retards en relleus etc. i aquests eren els toques campanes perquè abans posaven un bativull que la gent no sabia ben bé quina hora era i aquí ve la frase feta perquè feien d'anar bòlid els que depenien del seu bon ofici a poc a poc els rellotges mecànics es van anar imposant molt més cars però més fiables ara ja no queden campaners com a tal si n'hi ha que saben els tocs i els que saben fer es dediquen a explicar-ho però com a curiositat moltes campanes religioses o no han desaparegut fosses en temps de guerra robades per vendre els recol·leccionistes o pitjor per vendre el metall els rellotges metàl·lics van donar pas als elèctrics o a simples gravacions i algunes campanes laiques o no fan hores extres són en gràcia un martellet accionat elèctricament que els fa tocar a les hores o a difunts o el que sigui segons el programa que està connectat altres han amudit gràcies a la denúncia d'uns pixapins megafinolis perdonem aquest estirable lingüístic que no els deixen dormir les campanes ajudat per un jutge amargat que perdó la seva joventut memoritzant lleix i que es crea un semideu interpretant-les al seu gust doncs ja vas fort eh sí no per això no direm noms segur que els seus noms ja els ressonen al cap com les campanes del convent de la santa revedicació adéu-siau escolta Pep diguem t'estava escoltant però d'escomptat hi ha dos paraules que m'agradaria que aviam si els hi trobes sinònim i la traducció tant al castellà com al català una en català que es diu déu-n'hi-do una expressió no no trobo exactament ni un sinònim ni una traducció i l'altra d'un amic meu andalús que ho diu molt sovint i no sé tradurir-li el català ni trobar un sinònim en castellà tela és deplorable i penós veure una caseta a la fira d'abril a Barcelona d'un partit que es diu independentista i que són els mateixos que es van negant a la manifestació de l'11 de setembre entenc que tot és per sortir a la foto per intentar recollir vots dels que viuen aquí com si visquessin allà sense que se sentin d'aquí la realitat supera la ficció aviam estàvem amb el tema de que quan retornéssim parlaríem què feu quan no esteu de campanya digueu infinitat de coses per això infinitat la campanya és la part la part de treball de camp potser més curta la que ens dona menys feina tot i que pugui semblar l'inversa però tot el que és la preparació tot el que és l'inventari el registre l'estudi la documentació el que són també les tramitacions els papers permisos informes memòries part administrativa part burocràtica tot això ens dona molta feinada i a vegades la gent es pensa que ens passem el dia al vaixell al tetis per això ho exposo perquè sapigant que una feinada si a darrere doncs realment important aviam concretem Ruth al laboratori ja heu dit que tenim un centre d'operacions a diversos llocs i al central a Girona el magatzem perquè quan traieu coses el que tu dius hem d'anar molt en compte d'aviam què passa que no se'ns deteriori perquè està fora del medi però deveu tenir un magatzem que jo diria que és un dels problemes que teniu perquè teniu un magatzem però que no es pot o no trobeu un lloc o no us donen un lloc o no es posen d'acord les administracions en un lloc per poder mostrar el que vosaltres realment trobeu o cerqueu o traieu de no els 50 metres de 20 metres sí doncs no tenim pròpiament espai expositiu exactament com ho dius llavors som una unitat de recerca i tot i que hi ha molts materials de procedència subaquàtica exposats a diferents museus arreu del territori i fins i tot fora del nostre territori del territori català doncs no tenim un museu permanent d'arqueologia subaquàtica però bé una primera feina que s'ha fet és aquesta exposició que es va inaugurar l'abril de l'any passat del 2022 amb motiu del 30 aniversari de la creació del centre i aquesta exposició doncs que parla d'arqueologia subaquàtica i que mostra doncs els principals jaciments excavats ja diguéssim és una llavor per potser pensar en un espai permanent on aquest material us mereixeu tenir un museu d'arqueologia subaquàtica ara penso unes dreçanes com el museu de les dreçanes seria fantàstic com un vaixell tot ple d'àmfores de les de debò no de les imaginatives de les que trobeu i tots els objectes que trobeu doncs mira el museu marítim i lo dejo que vivo el museu marítim el museu marítim ara que ho dius des de l'any 2018 crec que es va fer el muntatge d'un vaixell medieval o la galera les no les sorres deu les sorres deu arqueològica no perquè la galera és fantàstica sí sí sí la galera és preciosa llavors el sorres deu les sorres deu està exposat allà des de l'any 2018 tot i que es va excavar als anys 90 perquè es va localitzar durant la construcció del canal olímpic terrem per les olímpiades del 92 a nivell feràtic es va fer l'excavació la documentació es va extreure es va conservar penseu que és un processus llarg són processus de 3-4 anys i es va guardar el magatzem del nostre centre fins que finalment l'any 2018 el marítim va fer un projecte de musealització i està exposat allà o sigui que la gent s'hi vol veure un vaixell arqueològic medieval exposat pot anar-lo a veure també al Museu Marítim de Barcelona Fantàstic Guillem com i on es formen els professionals en arqueologia subacuàtica i quines titulacions són necessàries per a vostra feina doncs mira anteriorment jo crec que era més complicat havies de passar per la universitat els primers eren aficionats els primers arqueòlegs eren aficionats després es va anar especialitzant una miqueta més la cosa va sortir la carrera d'història els mateixos historiadors s'especialitzaven en arqueologia en si per poder treballar com a arqueòlegs i ara actualment ja tenim sortides directament universitàries graus universitaris on s'estudia directament arqueologia la carrera d'arqueologia que és en el meu cas el que vaig fer en quant a l'arqueologia subacuàtica és una miqueta més complex també anteriorment podies anar a poc a poc especialitzant-te en aquesta disciplina formant part d'equips d'arqueòlegs subacuàtics en diferents campanyes d'excavació però ara actualment pot ser arqueòleg subacuàtic directament estudiant un màster d'arqueologia subacuàtica com és en el meu cas en el cas de la Ruth la Ruth el va estudiar a l'Universitat de Barcelona i jo el vaig estudiar a la Universitat de Càdiz hi ha diferents opcions exemple abans a Marsella també en tenim un a Anglaterra n'hi ha un altre màsters específics en arqueologia subacuàtica que formen arqueòlegs subacuàtics és a dir que ara actualment ho tenim molt més fàcil que no pas per aquesta la formació teòrica tu que has nascut ja amb un banyador posat perquè és així la formació de bus on l'estudis sí això és en paral·lel d'alguna manera això home clar el que dèiem abans un arqueòleg que busseja o un bus que fa arqueologia per començar és el que us deia abans la Ruth hem de ser arqueòlegs després hem de ser busos per poder accedir a les restes que es troben submergides però al final el que volem és estudiar les restes arqueològiques per curiositat quina titulació necessites per ser bus per ser bus en si nosaltres tenim tant les titulacions recreatives com són l'una, dos o tres estrelles com que treballem a profunditat tenim les màximes a nivell recreatiu serien les tres estrelles però a més a més també són bussos professionals són bussejadors professionals que hem fet un curs a part dedicat al busseig professional en si si es complementa el que és la formació diguéssim universitària primer de tot arqueòlegs perquè som arqueòlegs després a més a més especialitzats en arqueologia nàutica i subaquàtica i llavors a més a més doncs complementant amb la formació amb titulacions de submarinisme i també nàutiques perquè també doncs treballem a bord d'un vaixell i també hem anat complementant amb titulacions de mariners de patrons i coses que ens puguin servir en el treball diari Aviam ens queda encara 10 minuts Últim maluc que vull obrir amb vosaltres és que a mi he deixat moltes coses pel mig però és que si no no podríem encetar una part important de la vostra feina que és la difusió de resultats Expliqueu-me les tasques deu a terme amb el casc per difondre els resultats un cop acabada la feina jo entenc com a com a visitant i coneixent una mica la vostra feina que al final retorneu a la societat la feina feta vostra mitjançant la difusió del coneixement general amb l'estudi arqueològic més o més és una frase que m'he inventat però com feu arribar a la gent com retorneu a la societat el que d'alguna manera la societat us permet en aquest cas els governs polítics i les associacions bé és que és la finalitat última l'objectiu final de la nostra feina és retornar socialitzar aquest coneixement llavors si no la feina que fem no té sentit i es fa des de publicacions ja no parlem de publicacions científiques sinó publicacions de difusió tant en revistes de difusió com en en mitjans també ara doncs també fent moltes xerrades amb un nivell no de xerrada de conferència científica sinó un nivell de gran públic amb diferents associacions o entitats que de fet ens ho demanen i que ens ajuden a sensibilitzar amb aquestes xerrades a la gent per protegir doncs tot aquest patrimoni també una gran eina de difusió ha estat aquesta exposició que hem fet al Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona d'Arqueologia Sopaquàtica i això és un instrument de difusió doncs realment important i que a més a més va lligada a un catàleg a un catàleg de l'exposició que també doncs és un instrument que a més perdurarà tot i que l'exposició es desmunti doncs el catàleg seguirà allà aquesta aquesta publicació també es fan visites amb les escoles tant al vaixell com al nostre laboratori i magatzem i ja et dic tota mena de xerrades i conferències i fins i tot també a la premsa es comuniquen els resultats a mitjans de comunicació quan s'han acabat les campanyes per fer arribar doncs tota aquesta informació al públic ja que ho has anomenat i ho ha anomenat amb el temps en els curs de l'entrevista diverses vegades aprofundim una mica l'exposició naufragis història submergida expliqueu d'acabar l'exposició és que jo em vaig quedar tan ennobilat a part que la féssiu vosaltres el contingut que és fantàstic expliqueu a veure l'exposició us en faig cinc cèntims de manera ràpida perquè és una exposició gran és una exposició que es divideix en quatre àmbits temàtics el primer es diu Exploradors del mar i parlem des de les primeres recuperacions d'objectes fins al que és la pràctica de l'arqueologia supacuàtica com a tècnica d'investigació històrica després hi ha un segon àmbit que es titula de vaixells i mariners que parlem de la cultura marinera i exposem aquesta cultura marinera amb els materials que hem documentat de jaciments de jaciments propis de jaciments localitzats i estudiats a Catalunya hi ha un tercer àmbit que és excavar sota l'aigua expliquem com treballem sota l'aigua que això per la gent és una mica ciència-ficció imaginar-nos excavant sota l'aigua i després presentem uns estudis de cas que són tres vaixells emblemàtics excavats a casa nostra un és el Colip IV aquest vaixell del segle I després de Crist l'altre és el Deltebra I un vaixell anglès enfonsat durant la guerra del francès a la desembocadura del riu Ebre i el tercer cas és el Formigues II i llavors parlem del patrimoni a protegir i de la conservació i la restauració i són aquests quatre àmbits amb què exposem una mica tot aquest tot aquest món de l'arqueologia sopaquàtica M'allésem una mica Ruth què més es pot veure perquè una cosa és el que tu has explicat però hi ha eines hi ha detalls mapes fotografies els vídeos que heu fet que són fantàstics hi ha tal com ho dius com convenceries a un urgent que ens està escoltant ara que hi vagi jo personalment el que passa és que jo no soc ni arqueòleg més però jo dic primer jo faig primer la meva promoció i després en Guillem dirà també que complementarà com captaria ell el públic animaria que la gent la vingués a veure primer la gent veurà peces que no veuran cap altre lloc veurà materials que són excepcionals veurà des d'una politxa de 2.000 anys veurà un tap de suro d'una ànfora de vida de 2.000 anys veurà uns pals de cabana de fa 7.000 anys veurà un conjunt de monedes russes trobades en un vaixell anglès enfonsat a Catalunya veurà veurà moltes ànfores també aquest contenidor per excel·lència d'època antiga i que a més és un dels materials que més trobem en context hi hagi les dues dites que el Josep no sabia la mordida i els peus de plom a més hi ha documents hi ha imatges d'excavacions desenvolupades abans que existís l'arqueologia sopaquàtica amb el costó veurà també una mica de la història i a més a més està feta d'una manera que us portarà al fons del mar el disseny l'entorn és com a envolvent i sembla ben bé que t'introdueixis al fons de l'aigua i et convida a submergir-te en la història del nostre passat sí poca cosa més podria portar només que també amb aquesta exposició s'ha apostat molt per noves tecnologies hi ha molta imatge sopaquàtica els estudis de cas en concret els tres jaciments hi ha restitucions en tres dimensions de com aquests vaixells s'haurien enfonsat en el seu moment i les imatges de l'actualitat d'aquests jaciments de quan s'hi ha treballat en el cas dels que s'hi va treballar d'antic o les imatges del Formigues 2 actuals que són impressionants tant per nosaltres qui treballem com per el públic que sempre s'emporta el record de l'espectacularitat d'aquestes imatges sopaquàtiques i a més amb pantalles gegants tot això el caràcter immersiu de l'exposició en aquesta segona sala sobretot és molt alt a mi personalment em va copsar Guillem Rut a més jo afegiria que és un ventall de productes de materials de tota la història des dels recipients que es feien servir per transportar líquids i salses objectes de coure que al mateix joc que hi havia bronzo recordo amb la destral de bronzo hi havia estris o hi ha estris culinaris com s'aguantaven les tecnologies les tecnologies per aguantar els pesos per exemple sense anar més juny l'est i de mesura la profunditat del mar embrassades és per mi en fi que hi vagin i aneu no perdreu el temps us cultivareu estimats suïents Joan tenies una pregunta més que pregunta curiositat perquè el que estàs parlant i el que veig aquí esclar això ja ho sé que depèn del museu però la visita teatralitzada que són d'actors que es fan passar per mariners de gent que no ho sé aquí ho diu visites teatralitzades esclar jo les que he vist amb altres drets és això vas en una colònia tèxtil i et surten gent que figura que viu a principis del segle passat etcètera etcètera clar aquí no sé si deuen què deuen sortir els actors no sé exactament aviam jo les vegades que he vist algú que us apresenta vosaltres la millor la millor la millor visió teatralitzada t'asseguro que és la presentació això ja ho sé d'any però com que perquè perquè és que en saben molt no és un actriu però en sap molt és que com que és la visita també al museu d'arqueologia que hi ha l'exposició permanent també hi ha visites vinculades a l'exposició permanent que t'introdueixen de la mà d'una persona contemporània de l'època una persona teatralitzada com si fos un habitant de Roma i es fan diferents activitats el que sí que ha tingut molt bona acollida ha sigut un escape room que s'ha fet amb la xí s'ha fet un escape room que ha tingut molt bona acollida per part de públic jove infantil lligat a l'exposició de naufragis i això són noves iniciatives que s'ha fet però ja no es fa encara se'n fan se'n fan algunes sessions però sí que es va experimentar al principi de l'exposició i doncs s'ha anat s'ha anat afinant i es fa encara aquest escape room que es pot consultar a la web del Museu d'Arqueologia d'Arquitecte de Catalunya i l'exposició quin dia s'acaba i es desmunta de moment i serà fins a finals del 2023 es pot anar a visitar i de moment s'allargarà i quan estàs tu i el Guillem quan esteu vosaltres això s'ha de consultar a la web del Museu d'Arqueologia de Catalunya heu de buscar la visita de l'especialista o del comissari i trobareu però també m'agradaria compartir-lo amb els soients que estiguin interessats que no és el mateix fer la visita amb la Ruth i el Guillem que no hi ha ningú ja no dic que en comparació amb uns altres és que no és el mateix es fan molt bones visites guiades però és veritat que nosaltres que hem participat del muntatge i la Concepció doncs és veritat que poder aportar anècdotes o coses del making of a la gent a la gent li poden interessar aviam l'última pregunta i us deixem tranquils on creieu que va l'arqueologia submarina a millorar la tècnica a mantenir el que trobem a expusar el que trobem que és una altra quin és el pas per vosaltres ara que és fonamental la tecnologia és fonamental el poder-vos posar suposo et diràs tot però ja m'anticipo tu com a cap la tecnologia és fonamental però això és veritat que ens ho va fer veure sempre el nostre mestre el Xavier Nieto que és el que a més a més ara li donaran la creu de Sant Jordi és un gran reconeixement per l'arqueologia sopacuàtica i ara aprofito perquè un amic nostre i que va estar aquí la setmana passada que se la mereix com el com el vostre mestre referència que es diu Vicenç Villatoro no sé a què espera el govern de la Generalitat a donar a la grau de Sant Jordi perquè s'ho mereix s'ho mereix doncs bé el Xavier Nieto deia que sí la tecnologia està bé però que no ens hem de perdre amb la tecnologia perquè al final el que fem és recerca històrica la tecnologia està molt bé sobretot perquè ens assegura poder arribar de manera potser més segura actuar amb metodologia més científica a certes fundàries que fins ara no hi arribaven però no ens hem de perdre amb la tecnologia nosaltres fem història el que ens interessa és la història i llavors cap on anem cap a sobretot el que has dit buscar la manera de difondre els resultats d'arribar al gran públic d'aconseguir aquesta sensibilització perquè no hi hagi doncs arribar a un nivell zero d'espòlic i i a continuar doncs amb aquesta feina que des de Catalunya doncs de fet ha estat pioner a la península doncs mira era la penúltima l'última quina diferència hi ha entre l'arqueologia i l'història doncs poca perquè nosaltres al final el que som és intentem el que volem és reconstruir la història nosaltres treballem a partir de les restes materials bàsicament però el que fem és història doncs mira aprofitem que vosaltres esteu aquí i acabem el programa com sempre reincidint en la idea de la creació d'un museu per Sant Just ben trobats oients ens retrobem en el proper programa Ràdio Tosbert 98.1 Ràdio Tosbert 98.1 Bona nit benvinguts a Bits 40.0 amics oients què tal com esteu bona nit bona nit avui fa bueno feia dos mesos perquè com fem tres setmanes més o menys que no érem els quatre és una cosa que vam tenir durant bastantes setmanes programes i han hagut baixes Ruben Garantia el Luigi l'anterior Luigi no es m'ha dutat tant però aquí els que no fallen ho sabia els que no fallen mai són els bons exacte ara penses més que ets un home que ja ho dèiem fora d'antena que jo et dediques a Catalunya Ràdio ha donat el salt Ràdio d'Esvern ja no t'arriba sóc radiofònic em van fer una oferta em van dir que anés amb el Peyu i el Jair ara que s'acaba el programa doncs ara farà segons espíritus la nova Neus Rossell Neus Rossell Neus Rossell no sí Neus Rossell Neus Rossell vinga hola Neus Rossell molt bé ahí estamos bé bé doncs un abraçada des d'aquí exacte nois doncs tenim tot l'escalf tenim avui un programa més diria que clàssic però no clàssic de la mala manera sinó que tenim novetats tots quatre hem portat cançons música i després tenim especials diria no segur tenies un parell però farem un bé no sé el que doni temps jo us explico el que tinc vinga va la setmana passada perdó el programa passada no m'interessa ja vaig fer l'espoiler ja vaig fer l'espoiler de de Desmuntant Mites sí de dues cançons de Fontaine's DC i una d'Elce & Son System que us sorprendrà i tant i després he portat una secció que he preparat bastant i no vull dir res amb això perquè es pot quedar pel programa molt bé però que ets tocar la fibra sensible perquè són versions de cançons de Radiohead que m'han girat al cap ah sí compro compro endavant les dues endavant les dues endavant les dues sí i després tenim el teu clàssic també especial però jo sap sabeu que soc bastant més humil l'audiència ha parlat i generós que l'ESAU això sí però l'audiència sempre ha passat això jo diré afegiria que Rubén el teu especial dona un punt de qualitat normalment només per la això ho dieu vosaltres no és difícil d'estar nosaltres mira si és bona persona l'últim programa m'està parlant del teu ho vaig sentir ho vaig sentir molt bé per cert la teva secció i la vam la vam levar llavors per compensar el Miki va explicar una merda d'un robot no no no cuida va ser fantàstica ei respecte li vaig explicar respecte absolut perquè bravo sabia que tu m'entendries vaig plorar en aquest documental molt bé curiosity no pot ser perquè no t'he vist good night opi ah no opportunity curiosity era l'anterior perdó opi meravellós documental total respect for el vaig veure amb el meu fill Guillem molt bé va ser salutacions a Guillem salutacions i tant i tant i a les vostres i tant us estimem molt bé nois doncs si us sembla fem inici del programa hem gastat no massa 3 minuts i mig estem millor per el que és la deriva habitual avui anem bé exacte heu escoltat el nou tema d'Arcade Fire que han publicat el primer avançament no he sentit passo d'Arcade ja ja comencem l'has cancelat no no està bé està bé bon debat passa a ser Arcade perquè ja et fa ràbia ell et fa ràbia el grup o què sí bueno ja ha tingut problemes així d'acusacions d'agust home ha tingut problemes han tingut problemes les que es follava ell però bueno això que es follés bueno si era consentit cap problema però el problema està que no us semblava que fos consentit que havia n'abús de poder exacte que havia n'espècies assalidor és cert ara he fet una mica patinada té una pinta que el jutge ha pensat que no era suficient i per això l'ha exculpat l'ha exculpat per tocament va haver-hi però vale doncs ja està no no ho has reconegut ell vale però consentit segons ell és consentit ja està bueno però musicalment ara mateix jo estic tocant el Rubén però és consentit i sí farem una foto per pujar-la a l'Instagram Bé però Arcade Faller també deia que era consentit clar tio ell ho ha dit i a veure aquí és la paraula d'un contra l'altre no conec el cas tan en profunditat i tampoc hi ha una sentència diria van ser rumors però no sé si ha anat més enllà jo crec o sigui en el meu cas és Wim Butler m'encanta com a músic com a persona em fa una mica rabieta sempre m'han fet sempre ell i la dona però m'han sigut molt fans Arcade Faller que sí que sí que musicalment em flipen però que ells són de rull circense em sobra un poquit però parlem del tema o no? bueno va posem-lo el tinc aquí a veure què us sembla posem-me uns minuts no pensava no era una tria que pensava posar però bueno ja que n'hem parlat té tot el sentit es diu Year of the Snake l'avançament i són així és veritat no en dubte que és allò primer de les escoltes que l'he fet no és aquesta èpica que també està bé ja no abusar de l'èpica perquè ja està una mica vist i per tant potser a veure què us sembla dedicar-li un minut un minut i mig a això nou d'Arkade Faller It's the time of the season when you think about leaving oh oh oh oh oh oh I knew that you would I knew that you would Fins demà! Fins demà! Cinc minutets de cançó i, bueno, no té una superprogressió m'ha semblat, però, bueno, penso que sona bé. Donem una oportunitat a cada faiar, no? Sempre. La qualitat musical la tenen i vagi per davant, que hem sigut supermercats. I recordem que els lives són bastant... Recordo el primer de la Sao, el concert que vam fer petit, allà a l'inici. Jo ho vaig veure des de la valla, perquè no em va donar temps. Estàvem allà, sí, sí. Guà, xaval, va ser guapo, jo. Jo ja dic que dos dels meus favorits de All of Time són els dos primers de Catfire. Em sembla increïble. El film era, sobretot, segona obra mestra. I tant. Després la... Ja. És cert, jo que tenim una mica mateix feeling tots. Bé, doncs, seguim. Noi, González o Rubén o Sao, què voleu que posi de vostre amic? Bé, jo tinc una... Tinc algunes novetats, però... Té una referència creuada, vosaltres. Sí, sí, sí, sí. Ho he comentat. Bé, no sé. També està a Primavera Sao, aquesta referència, sí. Dijous. Bé, va, va. Deixem començar per una altra. Me les perdré les dues, per gilipolles, volíem dir-ho. Sí. Bé, no, volia, de fet, posar dos, que són dos retorns bastant, penso que il·lusionants, que són dos grups batalans, com Torto.