Títol i resum generats per IA

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 25/4/2025 — Arqueologia subaquàtica a Catalunya: CASC, el derelicte Formigues 2, espoli i l’exposició “Naufragis” + Sexe, política i poder + Dites catalanes + Bits 40.0 i Arcade Fire

0:00Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats0:00
Compartir
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
FacebookWhatsAppX.comDescarregar
Seccions
26 seccions · —
01
Benvinguda i què és l’arqueologia
0:30 — 2:50

Introducció al concepte, mètode (excavació) i suport d’altres ciències (C14, geologia, ictiofauna, paleobotànica). Contrast amb la història i origen renaixentista de l’interès per les antiguitats.

0:30
02
Tema del dia i convidats; què és el CASC
2:52 — 5:14

Presentació de l’arqueologia subaquàtica i dels convidats (Ruth Geli i Guillem Mauri). Missió del CASC com a unitat de recerca del MAC: inventari, protecció, estudi, conservació i difusió del patrimoni submergit (mar i aigües interiors).

2:52
03
Origen i creació del CASC
5:19 — 6:38

Dels espolis dels anys 60 a la creació d’opinió i legislació als 80. Pioners (Xavier Nieto) i consolidació del CASC (1992).

5:19
04
Cala Culip i Cap de Creus: primeres excavacions científiques
6:42 — 8:45

Culip IV (segle I dC): excavació referent amb metodologia científica. Carregament variat (àmfores d’oli bètic, terra sigillata, llànties) i aportació al coneixement del comerç antic.

6:42
05
Canvi de paradigma: arqueòlegs que bussegen
8:59 — 9:51

Aportació de George Bass: formar arqueòlegs que bussegen per no perdre informació estratigràfica i contextual sota l’aigua.

8:59
06
Descobriment del derelicte Formigues 2 (2012–2016)
9:53 — 13:36

Declaració per un bussejador (Jaume Soler), verificació del CASC, localització complexa a ~50 m, excepcional conservació de fusta i gran volum d’ànfores; primer cas a casa nostra amb contenidor (buc) i contingut.

9:53
07
Què és un derelicta?
14:03 — 15:26

Definició de derelicte (nau/artefacte enfonsat per accident, catàstrofe, abandonament o intencional). Inclou vaixells, avions, cotxes, submarins.

14:03
08
Derelictes com a biòtops i exemples locals
15:29 — 20:32

Ports, cementiris de vaixells i enfonsaments intencionals com a punts de biodiversitat: Boreas (Palamós), Regio Messina (Montgrí), Dragonera (Tarragona). Efectes ecològics i restriccions pesqueres.

15:29
09
Formigues 2: volum d’ànfores i dimensions del vaixell
20:43 — 21:55

240 àmfores individualitzades; estimacions molt superiors al total. Eslora calculada 20–22 m; 2–3 capes d’ànfores a bodega.

20:43
10
Continguts del Formigues 2 i recerca pluridisciplinària
21:57 — 24:52

Tipologies d’ànfores amb peix en salaó (bis, sorell, bonítol atlàntic) i possible gàrum. Conservació de resines i restes vegetals; equips d’ictiofauna, paleobotànica, materials i construcció naval antiga.

21:57
11
Espoli al Formigues 2: indicis i abast
24:54 — 28:32

Buit d’ànfores, escarpa moderna trobada, marques de repicat. Comparativament, espoli menor per la profunditat. Valor econòmic: patrimoni no comercialitzable.

24:54
12
Corall, biodiversitat i fondària
28:34 — 31:31

Escassetat de corall a zones treballades; existència a fondàries majors (80–90 m). Menys llum/temperatura: menys varietat de flora (posidònia no viu sense llum).

28:34
13
Infraestructura del CASC i projectes actuals
31:41 — 34:49

Laboratoris i magatzem a Girona; vaixell Tètis (Roses). Projectes: Formigues 2, ports d’Empúries (grec i romà), **La Draga** (Banyoles, neolític), Ullestret (illa d’en Reixac).

31:41
14
Pausa musical: What a Wonderful World i Deep River Quartet
35:01 — 38:43

Interludi musical i breu repàs històric del grup vocal holandès (gòspel, swing, jazz).

35:01
15
Espoli: situació actual i context històric
38:46 — 41:09

Millora de sensibilització i control, però l’espoli persisteix. Històricament, flux d’exportació il·lícita i també responsabilitat interna; canvi de mentalitat i legislació.

38:46
16
Busseig científic: seguretat, narcòsi i avantatges
41:10 — 45:00

Treball amb aire i descompressió amb O2; narcòsi controlada. Beneficis del medi subaquàtic: no trepitjar restes, foto 'aèria' natural, conservació orgànica.

41:10
17
Curiositats: la 'Mordida' i 'Peus de plom'
47:32 — 51:24

La campana d’immersió de Cadaqués (1654) i el pagament dels bussejadors (*mordida*). Origen de dir *caminar amb peus de plom* (talons de plom per evitar guspires a la Santa Bàrbara).

47:32
18
Carta Arqueològica, laboratori i protocols
53:16 — 55:56

>855 jaciments a la Carta Arqueològica; 85–90% espoliats. Laboratori de conservació (liofilitzador). Protocol clau: **deixar in situ i avisar** per evitar destrucció involuntària.

53:16
19
Com funciona una campanya d’excavació
57:46 — 59:52

Permisos, preparació del Tètis, fondejos, *briefings*, tasques d’excavació/documentació, retorn a port i, després, laboratori, informes i memòries.

57:46
20
Columna de Joan: Sexe, política i poder
1:02:58 — 1:17:45

De Jefferson a Clinton, JFK, Edward VIII, Lluís I/Lola Montes, Carles II/Lupescu, Profumo, Thorpe, Mitterrand i Berlusconi. Reflexió sobre moral pública/privada i recomanacions cinematogràfiques.

1:02:58
21
Secció de Pep: dites i etimologies; Barcelona i les campanes
1:18:05 — 1:39:22

Origen de frases (peus de plom, mordida, toca ferro/madera, endavant les atxes, en roda el món, estar en capella, menjar com un condemnat…). Barcelona: Can Fanga, Cal Déu, **quinta forca**. Campanes i tocs civils/religiosos.

1:18:05
22
Fora de campanya i museïtzació: el cas Sorres 10
1:41:11 — 1:43:08

Feina administrativa, d’inventari i conservació. Exemple de museïtzació: **Sorres 10** al Museu Marítim de Barcelona (des de 2018). Necessitat d’un espai expositiu permanent d’arqueologia subaquàtica.

1:41:11
23
Formació i titulacions
1:44:36 — 1:47:17

Recorregut actual per ser arqueòleg/arqueòloga subaquàtic/a (grau, màster). Titulacions de busseig recreatiu i professional, i acreditacions nàutiques.

1:44:36
24
Difusió: l’exposició 'Naufragis. Història submergida'
1:47:21 — 1:57:26

Estructura en 4 àmbits (exploradors, cultura marinera, excavació, conservació i casos). Recursos immersius, vídeos subaquàtics, 3D i **escape room**; visites guiades i d’especialista.

1:47:21
25
Futur i cloenda
1:57:35 — 1:59:33

Tecnologia al servei de la **història** i la **difusió**. Diferència mínima entre arqueologia i història: l’arqueologia treballa des de la cultura material per reconstruir el passat.

1:57:35
26
Bits 40.0: tertúlia musical i Arcade Fire
2:00:29 — 2:08:21

Retro trobada de l’equip; debat i escolta de **'Year of the Snake' (Arcade Fire)**; comentaris sobre l’epicitat, casos personals del cantant i directes (Primavera Sound).

2:00:29
Seccions generades automàticament

Tema central: Arqueologia i arqueologia subaquàtica a Catalunya

Què és l’arqueologia i per què importa

  • L’arqueologia, del grec arqueos (antic) i logos (ciència), estudia les societats humanes a través de la cultura material.
  • Comparteix objectiu amb la història, però té mètodes propis (sobretot l’excavació), recolzant-se en datacions com el radiocarboni, tècniques geològiques i estudis d’ictiofauna o paleobotànica.

"No som bussos arqueòlegs, sinó arqueòlegs que bussegen."

El CASC: missió, història i estructura

  • El Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) és una unitat de recerca del Museu d’Arqueologia de Catalunya.
  • Funcions: inventariar, protegir, estudiar, conservar i difondre el patrimoni submergit (mar, llacs, rius i nivells freàtics).
  • Orígens: espoli massiu amb la popularització del submarinisme (anys 60) → consciència i legislació (anys 80) → primera plaça d’arqueòleg subaquàtic (Xavier Nieto) i creació del CASC (1992).
  • Infraestructura: laboratoris i magatzem a Girona; vaixell Tètis (port base a Roses) com a plataforma de treball a l’estiu.

Pioners i canvi de paradigma

  • Primeres excavacions referents: Cala Culip (Cap de Creus) – equip d’arqueòlegs aplicant metodologia científica sota l’aigua.
  • Canvi clau (George Bass):

"És més fàcil ensenyar un arqueòleg a bussejar que un bus a ser arqueòleg."

El derelicte Formigues 2: descobriment, contingut i significat

Descobriment i estat de conservació

  • Localitzat a les Illes Formigues (Baix Empordà). Declarat per Jaume Soler (2012); redescobert i verificat pel CASC el 2016.
  • Profunditat: ~50 m. Molt ben preservat per estar tan fondo; malgrat espoli parcial, conserva fusta de buc i un gran carregament d’ànfores.
  • Vaixell romà del segle I aC; estimació d’eslora 20–22 m; dues capes d’ànfores (possiblement tres, una espoliada).

Càrrega i anàlisi pluridisciplinària

  • 240 àmfores identificades i etiquetades in situ; el total transportat podria ser molt superior.
  • Tipologies i continguts:

- Peix en salaó (espècies atlàntiques com bis, sorell i bonítol atlàntic). - Salses de peix (probable gàrum, pendent de confirmació analítica).

  • Evidències orgàniques excepcionals: resines impermeabilitzants, restes vegetals (raïm, olives). Estudi amb especialistes en ictiofauna, paleobotànica i materials ceràmics.

Espoli: evidències i impacte

  • Grau d’espoli relatiu i menor que altres jaciments, per la profunditat.
  • Senyals d’espoli: buit d’ànfores a la bodega i eina moderna (escarpa d’acer inoxidable) trobada al jaciment; marques de repicat a les àmfores.
  • Valor econòmic: és patrimoni i la seva comercialització és il·legal; la valoració ha de ser històrica.

Derelictes i biòtops: definicions i exemples

  • Derelicte: restes d’un artefacte o nau humana enfonsada (accident, catàstrofe, abandonament o enfonsament intencional). Inclou vaixells, avions, submarins i vehicles.
  • Com a biòtops: els derelictes creen hàbitats i fomenten biodiversitat; exemples a Catalunya: Boreas (Palamós) i Regio Messina (costa del Montgrí) enfonsats expressament; Dragonera (Tarragona) com a reserva.
  • Ecologia i profunditat: menys llum i temperatura més baixa a partir de 50–60 m → menys varietat; corall a fondàries majors; posidònia necessita llum i no viu profund.

Metodologia, seguretat i campanyes

  • Treball a grans profunditats: immersions curtes amb descompressions llargues; aire a fons i oxigen pur a descompressió; risc de narcòsi per nitrogen controlat.
  • Avantatges del medi subaquàtic: conservació de matèria orgànica, documentació aèria amb càmera en flotació; no es trepitgen restes.
  • Com funciona una campanya: permisos, preparació del vaixell Tètis, briefing, excavació i documentació, retorn a port; postcampanya: anàlisi, informes i publicació.

Protecció, conservació i difusió

  • Resposta a alertes (temporal/aflorament) i Carta Arqueològica Subaquàtica de Catalunya: >855 jaciments inventariats; 85–90% espoliats.
  • Laboratori de Girona: especialitzat en materials subaquàtics (orgànics); equipament de liofilització. Protocol clau:

"Si trobes una peça, deixa-la in situ i avisa l’administració."

  • Difusió: publicacions, xerrades, visites escolars al laboratori i al vaixell; grans exposicions.
  • Exemples:

- Sorres 10 (vaixell medieval): excavat als 90; museïtzat al Museu Marítim de Barcelona (2018). - Exposició: “Naufragis. Història submergida” (MAC Barcelona). Quatre àmbits: exploradors del mar; vaixells i mariners; excavar sota l’aigua; conservació i casos d’estudi (Culip IV, Deltebre I, Formigues II). Recursos immersius, 3D i escape room.

Formació i recorreguts professionals

  • Ara existeix el grau d’Arqueologia i màsters en arqueologia subaquàtica (UB, Càdiz, Marsella, Regne Unit, etc.).
  • Titulacions de busseig recreatiu (fins 3 estrelles) i busseig professional; també titulacions nàutiques (mariners/patrons) per operar el Tètis.

Mirada endavant

  • La tecnologia és essencial (seguretat, accés, mètode), però l’objectiu és fer història i socialitzar el coneixement.

Altres seccions del programa

Pausa musical i apunts

  • “What a Wonderful World” (versió Deep River Quartet) i breu repàs a la trajectòria del grup coral holandès.

Columna de Joan: Sexe, política i poder

  • Casos històrics on vida íntima i esfera pública col·lideixen:

- Thomas Jefferson i Sally Hemings; JFK i Marilyn; Bill Clinton i Mónica Lewinsky (impeachment 1998–99). - Gary Hart, Ted Kennedy. - Eduard VIII i Wallis Simpson; Lluís I de Baviera i Lola Montes; Carles II de Romania i Elena Lupescu. - Cas Profumo (Regne Unit) i Jeremy Thorpe. - François Mitterrand i filla reconeguda tardanament. - Referències a Berlusconi.

  • Recomanacions de cine/sèries: “Scandal” (1989), “Primary Colors” (1998), “A Very English Scandal” (2018), “Loro/Silvio” (2018), “The Front Runner” (2018).

Secció de Pep: Dites, etimologies i ciutat

  • Peus de plom, la mordida (campana de Cadaqués i el pagament de bussejadors), toca ferro vs toca madera, endavant les atxes, en roda el món i torna al Born.
  • Barcelona i l’Eixample: Can Fanga, armar-se la de Cal Déu, l’origen de la quinta forca.
  • Estar en capella, menjar com un condemnat, treure el Sant Cristo gros (confraries i rituals d’execució), campanes i campaners (tocs civils/religiosos, rellotges i polèmiques modernes).

Bits 40.0: tertúlia musical

  • Taula sobre novetats i Arcade Fire: escolta de “Year of the Snake” i debat sobre l’èpica musical, el cas Win Butler i context d’acusacions; mirada a Primavera Sound i sensacions en directe.

Idees clau

  • CASC: referent a la península en arqueologia subaquàtica; labor i recerca sostinguda.
  • Formigues 2: cas excepcional per volum, conservació i potencial científic (càrrega, fusta, orgànics).
  • Espoli: passat molt dur; millora de sensibilització i legislació, però cal persistir.
  • Conservació: deixar in situ i activar protocols professionals; el laboratori i la liofilització són decisius.
  • Difusió: exposicions immersives, visites, publicacions i catàlegs per retornar el coneixement a la societat.

Transcripció de l'episodi

Transcripció generada automàticament