Astrologia i autoconeixement, meteorologia i memòria dels “freak shows”, més prèvia del Primavera Sound

Ràdio Tos Vent, 908.1 Ràdio Tos Vent, 908.1 Ràdio Tos Vent, 908.1 Benvinguts, benvolguts i bentrobats. Des de temps remots, l'humanitat ha fet servir la predicció com un fenomen capaç d'explicar el futur. L'astrologia és l'art d'interpretar la configuració i l'obiclació relativa dels astres i les seves constel·lacions, amb fins esdevinatoris psicològics o simplement com una forma de trobar patrons útils dins de la realitat. El terme prové del grec astró, que significa estrella, i logos, que significa discurs. En l'historial del nostre programa hem tingut un astrònom de referència, l'Antoni Bernal, que el vam tenir de convidat el 10 de novembre del 2023, i amb ell vàrem informar-nos de l'astronomia a nivell generalitzat. Que quina diferència hi ha entre l'astronomia i l'astrologia? Doncs per mi és l'objectivitat versus la subjectivitat. L'astronomia, que és una ciència, cerca comprendre l'univers de manera objectiva, basant-se en fets verificables i dades observacionals. Per contra, l'astrologia s'enfoca en la interpretació subjectiva de les configuracions celestials i el suposat impacte de la vida en les persones. Avui, en el programa número 118, penúltim dels benvinguts, benvolguts i bentrobats, tornem a comptar amb la presència de l'astròloga catalana Més Solera. Quasi bé 50 anys de dedicació professional al tema. Filla de l'astròloga més conegut i televisiu des que vam tenir televisió exclusivament a la nostra llengua. Consultora, professora, escriptora de dos llibres de referència. Superar l'abisme del miedo i venti a tu signo i ser feliç. Ja la vam tenir de convidada en el programa número 80 del 24 de març del 2023. Seguda al meu costat, Maria Helena Teixido Vidal. Benvinguda, com estàs? Moltes gràcies per l'entrada, ha sigut meravellosa. M'encanta. Mereces molt més, però jo dono el que dono. Aviam, comencem. No comencem, eh? Bé, doncs comencem. Aquesta nit passada hi ha una plena. Què, ens influenciarà a la nostra conversa? A cada un de nosaltres d'una manera diferent. I quina pompa. Preguntar-se, et contesto. La lluna plena ens afecta a tots. Saps allò, aquella frase del surten als homes llops? Sí. Doncs tots, durant l'època que està la lluna plena, ens tornem una mica exaltats. la qual cosa sí que ens afecta. Ai... Em fas por. Sí. En el teu currículum indiques que t'agrada fer treballs d'autoconeixement a través de l'astrologia, de reconeixement de les energies dels planetes i de les constel·lacions astrològiques, que fas estudis de cartes natals i d'interpretació càrmica. Aviam, aviam. Explica'ns cadascun d'aquests anunciats. Autoconeixement a través de l'astrologia. El ser humà és una peça evolutiva. Tots venim aquí amb unes característiques determinades, amb unes capacitats determinades i amb unes lliçons a aprendre determinades. Llavors, el tipus d'astrologia que jo realitzo no és la típica de predicció, que és potser la més coneguda o la que més se'n parla, sinó que és el que jo dic de l'autoconeixement i és el trobar-se a un mateix per treure's al màxim partit possible. O sigui, el ser humà és una peça que creix, vull dir, ho fem físicament, no? Vull dir, naixem petits, potser dos, tres quilos, quatre, depèn. I és una estructura, hem d'aprendre a caminar, hem d'aprendre a parlar, hem d'aprendre a desenvolupar-nos-hi. I per mi l'astrologia ve a ser el mateix, no? El que m'explica l'astrologia és justament que jo tinc una capacitat de créixer i evolucionar. Tinc una capacitat per, el meu punt de partida, modificar-lo i el tipus de treball que jo faig a nivell d'astrologia és justament aquest. A mi em seu enten bé. El ser humà és capaç de modificar el seu destí? Sí. I tu ho afirmaré tantes vegades com vulguis. Sí. Això que és objectiu, eh? Que el teu no és ciència? Perdó, sí, és ciència. I queda demostrada des del moment en què es comença a treballar la física quàntica. En el moment en què es va treballar en què no hi ha temps, no hi ha espai, que tot és un món de vibracions, l'astrologia queda clarament demostrada. Ai, jo ja ho saps, el que t'estimo, el que t'admiro. Però jo que tinc formació científica, no m'ho crec. Per resultat, tinc amics, doctors, que són homeòpates. I la mateixa discussió amb l'homeopatia és la mateixa justió amb l'astrologia. Clar. no podeu ser ciència perquè no és repetitiu, perquè no es pot demostrar. No és veritat, eh? Bueno, ja m'agrada, ja m'agrada, per això fem una mica d'aquí. Bueno, mira que si l'astrologia arriba a ser ciència, la meva reputació, la misèria. Algun dia, algun dia crec que es podrà demostrar. Ja no hi seré. De moment... Jo potser tampoc. De moment no és ciència. Aviam, què és això del reconeixement de les energies, dels planetes i de les constel·lacions astrològiques? Aviam, el que dèiem ara fa un moment, nosaltres estem anexats a una estrella, que és el Sol, el nostre Sol, i el seu canvi vibracional, diríem, fa que tot el que és el sistema solar estigui anexat a aquesta energia central, que és el Sol. Llavors, jo vaig fer o vaig realitzar un treball on, d'alguna manera, faig una demostració, diríem, que aquesta energia és una energia vibracional segons la distància que hi hagi a nosaltres, en aquest cas a la Terra, més forta, menys forta, més amb unes característiques o amb unes altres. Però som vibracions, no som una altra cosa. I explica'm-ho com vulguis. No, no, de moment. Einstein ens va dir que era així, vull dir, jo no li portaré la contrària. No, no, curiosament, el dia que tu véns aquí, ara t'explicaré les coses que van passar al món un 24 alemanys que més. Si ho haguéssim preparat, no hauria sortit tan bé. Ara te les explicaré perquè ja d'entrada ja has deixat anar dues coses. La primera, que m'han impactat, que algun dia es demostrarà que l'astrologe és una ciència. La segona, per complir. Que el ser humà té capacitat de poder modificar o modular el seu destí. Per descomptat. Ja són dues afirmacions. Doncs mira, un 24 de maig, què va passar? tal dia com avui, que és el 144, no, el 145 què? dia, perquè és un any de traspàs, no? Queden 221 dies per finalitzar de l'any i des de veniment se'ns van passar. Mira, els països catalans a la vall de Ribes, al Ripollàs, no? Van començar les obres del tren cremallera de Ribes de Freixer a Carals i Núria, que es va inaugurar el 22 de març del 31. I a Catalunya els ajuntaments van triar l'assemblea que hauria de designar la ponència redactora de l'avantprojecte del primer estatut d'autonomia que vam tenir a Catalunya, que es va reunir a Núria durant el mes de juny, el famós estatut de Núria. A la resta del món tal dia com avui, el Samuel Morse va enviar el missatge What has got growth? Que significa, o és una cita bíblica, que significa què ha creat Déu. What has got growth? Des d'una sala del Capitoli als Estats Units el seu ajudant a Baltimore per inaugurar una línia telegràfica comercial entre Baltimore i Washington. Va ser el sistema Morse. Tal dia com avui, el 1883, a New York es va obrir el trànsit al pont de Brooklyn, coneix els barris de Manhattan i Brooklyn. A Taiwan es va proclamar la República de Formosa el 1895 i a França 1949 va aparèixer el primer volum de l'assaig El segon sexe de Simone de Beauvoir, una fita del pensament feminista, que està com a referència a dintre del pensament feminista. I va néixer, va néixer el 1861 a Badalona l'Antoni Borí Fontastà, mestre pedagòg i escriptor català de referència. I a Esparaguera el 1936, que segur que el vas conèixer, va néixer el Lluís Llongueres i baller perruquer i artista polifacètic català que va morir el 2023. A la resta del món va néixer el Daniel Gabriel Fahrenheit, un físic, enginyer i bufador de vidre alemany conegut per la invenció del termòmetre d'alcohol i el termòmetre de mercuri i pel desenvolupament d'una escala per la mesura de temperatures, que és l'escala Fahrenheit, que se la van quedar els anglosaxons mentre nosaltres utilitzem l'escala de graus centígrads. Va morir el 1736. Per mi, el 1941 va néixer a Minnesota Bob Dylan, conegut per Robert Allen Zimmerman, cantautor i Premi Nobel de Literatura el 2016, que van dir com el Woody Allen que el recolliria Rita, la cantaura, mai tan ben dit. Necrològiques i aquí ve la Maria Elena Tejillo. El 1543, això fa uns quants anys, el regne de Polònia va morir Nicolau Copèrnic, astronom polonès, fundador de l'astronomia moderna amb la teoria heliocèntrica que és el model cosmològic segons en el qual el Sol és el centre del sistema solar i tots els planetes orbiten al seu voltant. Va durar poc. No, no, Galileu, Galileu, li va donar suport a aquesta teoria i va anar ben poc que no el cremarà la foguera. Sí, sí. El Galileu, el Galileu, eh? Per poc el deixen marx. Per això t'ho dic. Avui, podíem parlar un dia, un dia, no sé si tornarem una deuda a fer la ràdio, però tinc un programa fantàstic que li vaig dir a un convidat que vam tenir fa 15 dies aquí i em va dir, t'atrapo la idea, ell va fer un paral·lelisme entre entre Maquiavel i Sabonarola i li vaig dir, escolta, hi ha un altre paral·lelisme fantàstic entre Giordano Bruno i Galileu Galilei. Bé, per això són fills de Maltepané. Però va morir el 1974 un dels meus ídols a Nova York, Duke Ellington, un compositor estaudiment de jazz que havia nascut al segle anterior, el 1899 i és una de les referències ineludibles amb jazz. meravellós també. I va morir el 2023 un altre ídol meu a Suïssa, la Tina Tarres, la Tina Tarres, aquella cantant Estudienenga de Roque i Soul. Jo he tingut la sort, el Duke Ellington no l'he vist en directe, però la Tina Tarres l'he vist tres vegades en directe i és de la bona energia que et comuniquen. I avui faig referència a una altra convidada que vam tenir aquí sentada, sí, sentada, no dic asseguda que si no em casquen, assentada a la teva cadira perquè avui és la festa local a Puigrets a la comarca del Bargadà i va un record per la Rosa Serra Rotés que va ser una convidada nostra l'11 de febrer del 2022 que ens va explicar la història de les colònies industrials de Catalunya. Quines coses, eh? El dia que tu vas venir. El Copèrnic. i tu ens parles d'astrologia, eh? No perdrem més temps amb això però és una referència que la Mare Eleana tenia que estar aquí. Tenies que estar aquí. Aviam, fas estudis de cartes natals i d'interpretació càrmica. Què coneixes, això? Sí, aviam, la... el que una mica t'explicava abans, no? Naixem amb una fotografia, un tamany, una estructura i la carta, igual com nosaltres, a nivell físic, ja no dic a nivell d'una altra cosa, sinó a nivell físic, doncs es modifica o es canvia o evoluciona. Llavors, jo, quan faig una carta o faig la lectura d'una carta, ja t'he explicat que no m'agrada massa fer el típic treball de predicció, no, considero que això és molt limitador per la persona que et ve a consultar. Què em passarà demà? Guanyaré aquests diners? Perdré allò? És igual, X, el que sigui, no? Et venen a vegades i et pregunten determinades coses que a l'hora de contestar-les podria ser que surtin, pot ser que no surtin. Correcte? Llavors, jo m'he especialitzat bàsicament en donar aquella oportunitat a la persona que em ve o que m'arriba perquè sàpiga com desenvolupar la seva vida. Jo vull ser milionari, molt bé, anem a veure com ho pots aconseguir-ho dins de les teves capacitats, dintre de la teva carta, quantes coses has de moure per aconseguir ser milionari. Faig aquest exemple com podria fer qualsevol altre. Llavors, m'he especialitzat... bofetada, és la teva consulta. No, no t'ho pensis. Per què ets tan famosa? No t'ho pensis. No t'ho pensis perquè hi ha moltíssima gent que no està, no vol, en realitat... Ser milionari. No, no, no vol, en realitat, saber, depèn de quines coses... És que fa por, fa por. No, no, no, perquè, vull dir, jo no parlo de la mort, jo no parlo de tot una certa cosa que a la gent li fa por, jo parlo de les coses que tu em vens en una situació, amb una dificultat, amb un problema i jo, la meva obligació és donar-te totes les mans de les que jo pugui disposar sobre la lectura d'una carta perquè tu aconsegueixis superar aquella situació. Aquesta és la meva feina, no és dir-te si anirà bé o anirà malament, si millorarà o no millorarà, jo t'he d'aportar eines, val? Jo t'he d'aportar capacitat, eines, posicionaments, actituds, tot això és el que jo t'he d'aportar. L'astrologia antiga era aquella astrologia que feia predicció pura i dura. Passarà això tal dia i a tal hora i després quan no passava a no, és que esclar... L'Italia van al coll a l'oràquel. És igual o simplement és que s'han canviat i no havia valorat depèn de quines coses a nivell de planetes i per això no ha succeït. No és real perquè jo aconsegui qualsevol cosa he de posar de la meva part, no? És aquell acudit de Dios mío que m'hi toqui la loteria. Però si no compres el bitllet és difícil, no? La boleta si no la compres ho tens claríssim que no et tocarà. És una mica el mateix. Interpretació kármica. Resumeix. Aviam, en realitat quan nosaltres aixequem una carta, jo aquí en veus diverses, quan aixequem una carta en realitat a mi no em parla del present únic i exclusivament. Em parla de per què jo vic determinades situacions o per què jo estic volent aprendre determinada cosa. Llavors, aquesta és la diferència entre una carta normal i una carta kármica. Una carta kármica quan la llegeixes és vas més enllà. És com jo puc entendre o he d'entendre per què estic vivint aquesta circumstància i per què no en vic una altra. És aquesta la que estic vivint. Llavors, la diferència està aquí. Hi ha persones que necessiten saber més enllà, no? Comprendre. Aviam, si tinc... Posem un exemple. Tots ens hem equivocat a lo millor en algun moment determinat a l'hora de prendre una decisió sobre un tema de feina, sobre una actitud, sobre una relació, el que sigui. Per què sempre repeteixo les mateixes característiques, no? Sobretot en persones que et venen i et diuen és perquè sempre trobo la mateixa tipologia de persones i sóc infel·lic en les relacions de parella. Anem a veure quina és la causa, quina és la simptomatologia inicial que fa que tu cada vegada que trobis una parella trobis la parella amb les mateixes condicions. És repetitiu, és un cicle. aquesta és la diferència entre una carta normal i una carta càrmica. Càrmica et diu intento saber quina és la causa que em porta sempre a repetir unes determinades característiques o actituds en la vida. una carta normal seria això, no? Jo et faig la lectura però sempre aportant-te la capacitat que tu et coneixis al màxim i treguis el màxim de tu. Ara que dius això no ho tinc preparat quan tenia pèl i jo tenia ja fa uns quants dies escolta jo tenia un somni repetitiu i no te l'havia explicat quan anava a les teves consultes que era no sabia que m'agradava més si veure el voting a la presó o el Madrid a segona divisió. i va passar tota una sèrie de temps i em vaig desencantar perquè vaig arribar a la conclusió que era més fàcil veure el Madrid a segona divisió que el votint a la presó. O sigui que aquesta energia càrmica no em va funcionar ho entens? De totes maneres això del càrmic és que dius és que tothom ha de pagar aquelles deutes que ha de fer i cuidat jo com que crec que no tot s'ha de pagar aquí i ara la factura te la passen igual ja em repeteix això moltes vegades quan fem malifetes quan fem alguna cosa lletja a la vida es paga tot tot però no vol dir que ha de ser aquí i ara ara en aquest moment tu em fas l'altra banqueta posem per cas i jo em deixo el nas a terra i no necessàriament tindràs que pagar automàticament el fet que m'hagis fet l'altra banqueta i jo m'hagi deixat el nas a terra però arribarà un moment que seràs tu qui deixaràs el nas a terra encara que no sigui jo qui t'ho provoqui m'entens el que et vull dir o sigui simplement la vida acaba posant les coses en el lloc on tenen que estar sí encara que això no ho vegi això ja és una altra cosa si jo el que vull és vengancita és un altre tema ara sí jo que crec que sí a tots a tots a nosaltres ens passa la lliçó i tant et ben asseguro que moltes de les coses que vivim aquí ara en aquest moment de vida és perquè alguna malifeta hem fet en un moment anterior o sigui que la teva definició o conclusió és que a la vida tot es paga sigui ara o sigui dintre de dos anys o dintre de vint anys o dintre de... no m'importa o sigui si jo el que vull és veure com tu caus a terra i et deixes el nas igual com me l'he deixat jo llavors aquí patiré molt perquè clar no necessàriament t'he de veure no necessàriament forma part del meu creixement de vida veure't com et deixes el nas a terra ara parlarem amb un altre convidat que això li passaré factura per tot el que m'ha fet passar i see dreams of green red roses too i see them bloom for me and you and i think to myself what a wonderful world i see skies of blue and clouds of white the bright, blessed day the dark, sacred night and i think to myself what a wonderful world the colours of the rainbow so pretty in the sky are also on the faces of people going by i see friends shaking hands saying how do you do they really saying i love you i love you i hear babies cry i watch them grow they learn much more than i'll ever know and i think to myself what a wonderful world the colours of the rainbow the colours of the rainbow so pretty in the sky are also on the faces of people going by i see friends shaking hands saying how do you do they really saying i love you i hear babies cry i watch them grow they are much more than i'll ever know and i think to myself what a wonderful world yes i think to myself what a wonderful world yes i think to myself what a wonderful world i think to myself jennet marie sbattle va néixer fa 59 anys als estats units és una soprano clàssica i cantant de teatre musical autora i coneguda per la seva producció i treball benèfic a Alemanya i per la creació del paper de l'emperatriu elisabet d'austria en el musical alemany ludwig Juntament amb el company d'escenari, Marc Graham, que és el que ha posat la veu en aquesta versió, sota el nom de Janet en Marc, van crear nombrosos enregistraments, tant de CD com de produccions escèniques, incluent concerts a l'aire lliure i gales de cinema i òpera en esdeveniments benèfics especials. Anècdotes. Van dirigir una sèrie de concerts benèfics per al castell entre el 2009 i 2011, Nois Van Stein a Baviera, titulada Avent Músic. Aquest castell Nois Van Stein a Baviera és el castell aquell famós amb el que Walt Disney es va inspirar per fer el castell d'Hades. Aquest castell d'Hades de Walt Disney existeix i està a Alemanya, a Baviera, al Nois Van Stein. Van concebre i produir el primer musical del món a bord d'un vaixell amb escenes a terra. Imagina't fer un musical amb un vaixell i que anaven pel riu i anaven entrant a terra. M'encanta. Coses diferents. Coses diferents. Digues ser molt maco. Per això l'hem posat com a sintonia. I a més l'hem posat per donar entrada al nostre propi convidat, perquè amb la Maria Helena hem parlat, amb la Bruxeta, però ara ens queden altres personatges de contes. Mira, normalment, Maria Helena, fer ràdio és una feina d'equip. No fora possible poder haver fet 119 programes. Avui fem el 118 i el proper que ve, fem l'últim, que és el 119. Doncs no fora possible poder haver fet 110 en els programes del benvinguts, benvolguts i ben trobats, sense que un tècnic de so i realitzador de programes ens hagués gravat, editat i mesclat als àudios, connexionant-nos als equips per poder fusionar la tècnica amb la creativitat. Hem gaudit d'un professional ràpid en el pensament i en la reacció. Ha resolt les multitasques que comporten la responsabilitat de gestionar una ràdio petita. en un poble de 20.000 habitants i que requereix estar concentrat en totes les accions. Segut, en front meu, estic parlant de l'inconfusible, inequívoc, incomparable Carles Rius. Mare de Déu. Què? Mare de Déu. Què hem de fer? Més de 100 programes junts. Sí, d'un i do, eh? Es diu ràpid, sí, sí. Que t'han semblat, estimat. Bueno, bé, eh? Mira. No has tingut cap convidat que t'hagi contestat sí o no a totes les preguntes, això podria ser una gambarrada molt forta, no? Això t'ho vaig explicar jo. Això em passa per tenir tanta confiança i explicar-te l'única cosa que em feia el programa, ai, que em feia por en un programa, ara ho acabes de dir tu. Mira, hem parlat amb la bruxeta i ara parlarem amb el bruixot, amb el bruixot de l'astrologia. Hem passat a la meteorologia. Molt bé. Tots són prediccions, no? Ja ho has sentit? L'astrologa, prediccions. Tu, com fas les prediccions? És previsió. Previsió. Previsió. Entre previsió i predicció. Jo no, jo ho faig molt fàcil. O sigui, no me la jugo gens, tampoc no he de donar massa explicacions, tot i que a mi moltes vegades em truquen i em pregunten escolta, en aquest cap de setmana fem una activitat a l'aire lliure a la plaça tal, què? I s'ha quedat la frase aquesta, i el Carlitos diu que no plou, no plourà, i això és molt fumut. Ja tens una mica de pressió, no? Perquè a vegades deies, bueno, fas el temps, qui m'escolti que ho vulgui, però vull dir no, sí, és agafar totes les previsions que hi ha, fer una mitjana sense la pressió dels restauradors, dels que fan viatges, dels que fan activitats al cap de setmana, perquè entenc que els meteoròlegs professionals tenen una sèrie de pressions al seu voltant, i no pots anar dient que el cap de setmana estarà plovent tot el dia perquè els restauradors et tiren el coll i et surt el sol. Però aquí no passa tant. Aquí, a mi, en el meu cas no em passa, llavors puc dir una miqueta el que jo vull. I això va venir, és una afició, ja que em fas la pregunta, això és una afició que em va venir del futbol. Teníem una coella d'amics que ens portem des dels 3 anys i que tots estem aquí a Sant Just, per sort, i des de ben jovenets vam començar a jugar a futbol allà al carrer de la Creu amb una pista que hi havia a l'escola Montserrat, i els dimecres jugàvem al partidet de futbol i llavors hi havia molta humitat. Aquest és una pista que a Sant Just ja sabem que hi ha moltes mines d'aigua, hi ha molta humitat, surt i llavors el ciment quedava humit. Hi havia dies que estava humit i hi havia dies que no, hi havia dies que es podia jugar i altres que no. Jo, com que soc un malalt del futbol i ho he estat tota la vida per jugar, doncs el fet és que em vaig començar a aficionar a mirar la meteorologia, com estava la humitat, però si jugàvem o no jugàvem. A mi això em va engegar des de ben jove una afició que vinculada al futbol em va portar a mirar mapes cada dia, a fer la previsió cada dia del temps a la ràdio, a publicar-ho a les xarxes... Bé, és una afició que ja se m'ha quedat, sí. Maria Helena, el veus, no? Sí. Jugava molt bé a futbol, ara té els genolls i els malucs a la misèria, però jugava bé. Sí? Diuen, diuen. No els ajuden a perdir el temps? Ai, per què? Els jornalists t'ajuden a perdir el temps una mica? No, és fumut, abans sí, però quan et foten la pròtesi se't va aquesta màgia. Carlos, quin signe del sodiaque ets? Bessons. Et s'ha identificat amb l'astroretip del teu signe? Sí, sí, sí. A més té aspecte, té aspecte de Bessons. Ah, sí? Sí, cada signe fa a vegades una estructura física, dona una estructura física. I, per exemple, Bessons, que és un signe d'aire, estira, i llavors les persones no acostumen a ser ni molt grasses, en principi, sinó més aviat altes i estirades. I en aquest cas... Ja, sí, m'ha quedat a mi l'alçada, però... Bé, però et queda que l'estructura més aviat prima o... Sí, aviam, a vegades també és una mica la barreja. En aquest cas no sabem quin és el teu signe ascendent, sinó que només sabem el signe solar, que és Bessons. Però ja per aquí no deus anar molt lluny. Aquests de primeres hores del matí? No, a les 10 de la nit. No ho deu, crec, que em van dir-nos pares. Sí, no, no ho deu. Podríem fer el càlcul d'aquí a un rato. Necessito un temps. Molt bé. Aquí tens un altre Bessons, oi? Sí. També veieu que l'estructura no és una estructura molt gran, són estructures més aviat llargues i primes. Sí, veus? Espicat. Et fa mala cara? Digue-li que el seu horòscop, l'horòscop del Ferran, també és... El coneix de memòria i em coneix més. Sí, t'hi puc fer la foto, si voleu. En vez de parlar d'altres coses, parlo de parar. Tu calla, tu calla. Carlos, quants anys a la ràdio? Doncs el mes d'abril em van fer 38. Es diu ràpid, sí. No treballant, però sí des del que vaig a l'inici. Com vas començar? Doncs, és que això de la ràdio va ser... Va anar tot lligat. O sigui, amb 12-13 anys estàvem a punt d'acabar l'EGB, llavors, un dels amics de la classe vam dir hem de treure calés com sigui, perquè l'escola ens va dir que no hi hauria final de curs, que no ens ho subvencionava, perquè l'any anterior hi havia hagut un problema amb els de 8a de l'any anterior, i vam dir que s'han acabat els finals de curs, ens va tocar a nosaltres. Llavors vam dir, bueno, ens hem d'enginyar alguna cosa per recollir calés i poder marxar nosaltres. amb 13 anys, ja m'explicaràs on anirem. Però bueno, el fet és que vam començar a fer festes, a fer sortejos, vam comprar una càmera de fotos, veníem els números amb el segell d'una ferreteria que hi havia a la carretera Rallal, que ja estava tancada, que l'home estava jubilat, però era l'avi d'un de la classe. Llavors vam començar a fer tot de moviments per recollir calés. No vam arribar a recollir tots els calés que tocaven, no vam poder anar a marxar de final de curs, però vam fotre una festa i un sopar espectacular a final de curs amb els diners que havíem recollit. I aquí ve la paraula, festa. Vam començar a fer moltes festes, llavors fèiem pagar la gent, sempre traiem un marge i aquestes festes les fèiem a casa meva, a casa dels meus avis eren una casa molt gran a Sant Jús, teníem un caratx, on abans havien els cavalls i tal, i allò ho vam arreglar una miqueta tot, amb bombetes de colors i fent una mica el burro, llavors fèiem moltes festes al cap de setmana i trobàvem a la gent. I aquí vaig començar el meu vincle amb la música i amb les festes. Això va ser acabar el vuitè, vam anar a l'institut, una gent avorrida, no feien festes, no feien res, i van arribar els petits de primer de BUP que van començar a revolucionar una miqueta juntament amb els de tercer de BUP que teníem bastantes migues a través del futbol, perquè jugava futbol amb gent més gran jo i després també per generació a l'escola. Vam començar a muntar unes festes que es feien a l'Ateneu, les feien amb el mateix institut, unes festes que també donaven calés i podíem fer superets, podíem fer coses. Bé, tot això va anar vinculat a un altre noi que hi havia a l'institut també, que ja el coneixia també de molts anys i de veí del poble, que era el Ferran Brull, i aquest va començar amb la ràdio. El Ferran Brull va començar amb la ràdio, ara està molt vinculat al hockey, al Ferran, però vull dir, aquest va començar la ràdio als seus inicis i ell feia un programa de ràdio. Llavors va arribar a l'institut uns dies amb les festes i tal i jo ja ajudàvem el Ferran, teníem uns altaveus gegants, perquè abans els equips de música eren molt grans i tenies que estar molt fort per anar amb un llavall i traginar-ho amb un llavall. I el fet és que amb el Ferran va començar-me a explicar, doncs, això, de dir, bé, ja que fas festes i t'agrada tant la música i poses música, per què no vens a la ràdio i tal? Llavors, bé, va arribar un dia que em vaig presentar allà a la ràdio amb tota una infraestructura, una gent molt seriosa. No és el que entres ara i et diuen, ja et foten el moc només entrar, sinó que abans hi havia una infraestructura, hi havia departaments de musicals, departaments d'informatius, bueno, hi havia una estructura brutal, llavors jo vaig anar saltant de departament en departament, que ja m'explicaràs tu, perquè estàvem a les golfes de Can Ginestà i jo no feia més de 35 metres quadrats, a més el sostre era baix, i allà vaig començar a parlar amb un o amb un altre, ens van deixar, doncs, em van deixar començar a tocar una mica les coses. Jo tenia 15 anys i va ser, bueno, va ser arrel que l'Institut es va fer una setmana blanca i jo per l'UPS que era no em van deixar esquiar aquell any i em vaig quedar fent uns tallers. Hi havia un taller de ràdio. Llavors, amb el taller de la ràdio vam muntar una ràdio a l'Institut, amb uns altaveus penjats a fora de la balconada al pati i ja fèiem ràdio i parlàvem i fèiem coses. Llavors ja vaig ser els meus primers cops que vaig començar a parlar. I d'aquí me'n vaig anar a la ràdio. I a la ràdio vaig començar, recordo, els diumenges a les 5 de la tarda que em deixaven posar música sense parlar. De bruixet a bruixot. És divertit, eh? Sí. Aquest individu. Sí. Ara estava comptant i crec que he de tenir un ascendent en el signe de balança. Els meus dos germans. Els teus germans? Són els dos, balança, sí. Doncs pot ser que tinguis... No, ma mare és virgo. Els meus germans, sí. No, el fet és aquest que... Bé, vaig començar doncs posar música a la ràdio, posava el que m'agradava, no em deixaven parlar perquè encara no ho tenia... I un dia se m'ho córre allà cansat. Dic, hosti, si hi ha gent que parla tothom parla perquè no puc parlar jo. I sí. Vaig agafar, vaig obrir el micròfon i vaig presentar la cançó. Al cap de cinc minuts ja m'estaven trucant a la ràdio què fas parlant i tal. Bueno, és que hi havia un control brutal en aquesta emisora. Sóc que vaig arribar jo i vaig relativitzar tot una mica. Sí, home, mira, ens tens a nosaltres. Llavors vaig combinar això de la ràdio, vaig seguir estudiant, vaig al BUP, el vaig deixar a mitges, me'n vaig anar a FFP, vaig fer segon grau d'imatge i so, vaig fer uns cursos especials amb el Sorroc a Barcelona, al Centre de la Imàgen al Paral·lel, i res, em vaig anar aficionant això de la ràdio i paral·lelament doncs també com a Dijoky. Dijoky també tinc una vida paral·lela de Dijoky de nit. Ara ho entenc. Jo quan vaig venir a viure aquí ja fa més de 32 anys la paraula festa no existia, es deia Carles Rius. Vull dir, quan venies aquí i era festa, el ràbia que em diuen ara era en Carles Rius. Home, no. Ho ha dit ell? No tant, no tant. Sí, sí, ho ha dit, ho ha dit. No, el que passa que sí que es feien coses i ja vaig començar a muntar coses d'aquí al poble. Mira, aviam, ben trobats, oyents. Ara començarem a conèixer la part humana del Bruixot que cada dia fa possible que tecnicament s'emeti a Ràdio d'Esvern i ens informi del temps que ens acompanyaran el dia i la setmana. Esperem que en aquesta amenaça que ens ha fet que no ens respondi amb el típic i tòpic no ho sé. Carles, què és el que t'apassiona més? El futbol. El futbol i la música. És el cor trencat. El futbol perquè amb els malucs me'l van treure ja fa 14 anys que, bueno, amb el meu fill petit no tenia més nassos que anar a xutar amb dolors però el futbol m'ha fet molt de mal. O sigui, el fet de deixar de... No és deixar de fer esport sinó de fer esport competint. Aquest és el que m'ha fet més mal. L'esport l'he seguit fent. Segueixo fent el cabra per la muntanya. Em diuen que no corro i corro. O sigui, l'esport no l'he pogut deixar de fer però la competició que és el que em donava moltes ales em relaxava i em feia tenir un caràcter doncs més més obert. No sé, era com... Disfrutava més, anava més... No sé. El futbol em va fer molt de mal però la música ha estat paral·lela sempre. Carles, què és el que més et peredeixes d'on l'he fet? Fort, eh? Anem força aquí amb el questionari, eh? Me'ls he preparat, eh? Bé, és que estava vinculat, o sigui, potser haver-me cuidat una miqueta més esportivament. No em vaig cuidar gens. Ja veus que... T'ho vinculo. Sí, com que jo tenia una forma física que era espectacular, no em vaig cuidar gens. Ho veus? Bé, tenia un exemple... Les festes, les festes. Com ho deies tu, tot es paga. Ho veus? Sí, però ara m'estarà escoltant el responsable i és que tinc un pare que juga a tenis, de quatre anys i porta dos genolls de ferro i un maluc. Llavors, aquest home sempre m'ha... Sempre l'he vist també allò que... M'he fet una mica de mal aquí i no passa res. I jo he anat tota la vida m'he fet aquí una mica de mal, tinc aquí molèsties, no passa res, no passa res i al final passa factura. Ferres, que t'avorreix, sobrenentament? Què m'avorreix? Sí, allò... Els diners. O sigui, odio tot el tema dels calés. Mira, jo amb això i ara comença el per últim programa. Jo també em despullo una mica. Això mateix, vinga, va. No, no, aquí el que preguntes jo, ja em s'ho tenim clar, eh? Tinc una llista aquí. I és de les coses que he intentat transmetre als meus fills, que pot ser erroni, el que tu deies, el teu pare, o pot ser encertat i els he transmès que a mi, a la vida, que ja hem tingut uns quants anys, els calés. Només m'han servit per una cosa, molt important, eh? Només per una. Saps per què? Per no tenir que pensar en ells. jo sé que no sóc de tenir Ferraris ni de somnis. Home, si els meus somnis seran el botín i el quadri, imagina't, no? Però sí que realment els calés. Tu dius, t'avorreixen, a mi m'han servit i en serveixen, però una cosa encara important, eh? Vull dir, pels anys que em queden, per no tenir que pensar en ells. És a dir, si he d'anar a dinar amb tu, no em dic, hòstia, a veure quan em costarà. I no necessito anar a restaurants de tres estrellas. Però mi, sí que els calés sempre ha sigut una cosa que, quan em parlaven de sous o, ai, no sé, el que toqui, o sigui, és una cosa que sempre no m'ha tingut, no m'ha agradat mai, això dels calés. Tu, la música, que va... Quina cançó no pots escoltar sense plorar? Bueno, hi ha un parell de cançons, bueno, és que jo sóc un així una mica funky, eh? Bueno, per això, per això, per això. Hi ha una cançó de la Sister Sledge que és Thinking of You, que és molt bonica, després una altra de la Jocelyn Brown, que es diu Somebody else is guy. I tant. No sé, tinc unes quantes cançons funky, alguna d'Ergwin and Fire, també, el Fantasy, o... Bueno, és que tinc moltes cançons, haver punxat, el fet és que tens moltes cançons preferides, però sí que probablement el Thinking of You de la Sister Sledge és una de les cançons que a mi em toquen més. Per això t'ho pregunto. Carles, si poguessis viatjar en el temps, aniries al teu passat o al futur? Al passat. Per què? Bueno, per fer les coses una mica diferents i tornar a gaudir d'una època que vaig disfrutar de mala manera i m'agradaria repetir-ho. O sigui, tornaria al passat per tornar a disfrutar i tornar a fer el que he fet. Sí, sí. La brusseta que diu del brusset, de les respostes. No, està bé. Què t'opines? Què opines del Bessons? No, el Bessons és molt inquiet. Ja s'està veient, vamos, surt directe. Sí. Sí, sí. Bueno, esteu en Concebat, no? No, no, no, no. Ho havíem parlat abans. No, jo no, eh? Amb tu, jo sàpiga no. No, no. Per quin famós t'intercanviaries durant 24 hores? Buà, pel Guardiola. Pel Guardiola? No, no, no, no, no, no, pel Josec Guardiola, no el cantant. El cantant no. El trompetista, Josec Guardiola, tocar la trompeta a l'himne de l'Espanyol. No, no serien. Per això t'ho dic. Per això t'ho dic. No, sí, jo amb el Pep Guardiola et dic, sí, un dia sense amb ell, allà, bueno, sense ell, sent jo ell i podent fer el que fa, vau. Has dit que el que més t'apassiona la vida, la música i l'esport, en aquest cas el futbol, i el que més t'espanta o que et posa més nerviós? Les obligacions? Que m'espanta i em posa nerviós. Ah, escolta, hi ha gent sempre m'ha fet molt de respecte al mar de nit. El mar de nit m'ha fet molt de respecte, sempre. El mar de nit? Nedar de nit, sí. Bueno, em callo, tu has estat amb mi de nit. He estat de nit, però no. Bueno, espera, que posarem una parauleta. Alta mar, de nit, nedant. Ara. Amb un bar que no em fa gens de por. No, no, que he estat amb tu de nit i no m'ha passat res. No, no, però avui el mar de nit em dóna molt de respecte. què és el que et fa més feliç? Uau, els del meu voltant, eh, crec. Tot el meu entorn, si els veig feliços, jo soc feliç. I és una felicitat que no m'ho donen altres coses. I el que més t'enfada? O t'indigna? El que més m'emprenya, és que és difícil, eh, que m'emprenya jo. Si jo no havia aconseguit encendir el programa. No. Sí. No ho sé, potser el... el que no et vagin de cara, o sigui, el fet d'aquest, que diguin una cosa i després te'n facin una altra, i... tu no l'has de cara mai. T'ho dius. Tu ho creus. I el que més t'inspira o et motiva? De la música. Amb qualsevol tipus de cosa que hagi de fer, la música. I el que et sorprèn més o et meravell? Quantes preguntes, és un test. Ui, home, i tant, home, escolta. Vull... Em sorprèn més, ara, m'està que estic fent temps. Vull que els nostres oients, que ens escolta, coneixin el que no han conegut mai de tu. Una miqueta, una pinzallada. Una miqueta. De qui és el Carles, el meu bruixot. Personal. Personal. El que em sorprèn més, has dit. Sí, clar. O et meravella. Et pots sorprendre de bé o de dolent. Et dic, tu fas-ho fòcil. Aquesta sí que m'has enganxat, que em sorprengui, que m'agrada. Al final sortirà el nou C, veus com al final l'ha enganxat? Bueno, un de tants. Quantes preguntes portem? Jo, espera't. Però on vas amb tot això? És que he vist, senyors, he vist el guió. Tot això són preguntes? Sí, però no te les farem. Ah, d'acord. que em sorprengui. Escolta, ja ho penses. I després m'ho dius. Perquè a tothom el sorprèn. A mi, bueno, cadascú, i no parlem de mi, fora. El que més se relaxa o tranquil·litza la música. Sí, clar. És que la música és una merecció. Escolta, jo tinc amics que el que més es relaxa és fumar-se. Un cigarret, un caliquenyo. Bé, potser hi ha moments que sí, però a mi és que ho podria substituir. I el que més t'il·lusiona o t'emociona? El que més m'emociona és que m'estic fotent cada cop més gran i les emocions les tinc més a flor de pell, com si diguéssim. I tinc les emocions que les tinc com molt a tocar. Sempre ha sigut un tio que m'he fet molt el dur i aguantat i últimament m'està emocionant emocionar-me massa. Sí, sí, doncs, ara que estem. Ara que em parlaràs del punt de vista de la teva edat encara és pitjor, no? Sí, sí, sí. Jo porto 20 anys més però saps el que em passa i passaràs per aquesta etapa. Almenys el que em passa a mi i parlant amb amics més a més de la nostra edat que també els hi passa el mateix. Creia un moment que quan les coses et surten bé ja no fots aquells vots que trobes al cel. I quan et surten malament no et desesperes, no fots una plorera. O sigui, estàs més equilibrat. Relativitzat una mica. ara començo a passar l'època teva. Aquesta, no? Aquesta. Que s'acomiada d'un informatiu, s'encava la música a l'informatiu i t'agafa el bullet i que m'emociono. Sí, sí, i que m'emociona. I jo recordo que de petit quan anava al cine veia una pel·lícula d'aquelles, un melodrama. Sí, de tant en quant se'n caia una llagrada. És veritat. Ara em torna a passar el mateix. Jo recordo més mon pare, que també és d'aquest tarannada i ara ja és gran, que se m'emociona amb qualsevol cosa i recordo de petits amb els meus germans que cada cop que hi havia alguna cosa així emotiva a la televisió ens giràvem de la tele i ens quedàvem mirant-lo amb ell i veiem com començava la lliguineta per riure. Érem uns punyeteros. S'emprenyava, clar. Sí, de petit ja eres com ara, no? Sí, sí, sí, no canviem gaire. Quin és el teu record més feliç? Uf, veus, ara m'emocionaré. Les meves vivències amb el meu avi i els meus tiets per part de mare. Que maco. Quin és el millor consell que t'han donat el teu pare, la teva mare, els amics? Segur que n'hi han de molt... Potser no és el millor, però és un que sempre em va agradar molt i em va marcar moltíssim i és un consell que l'he portat tota la vida. Jo de petit venia de jugar de futbol sala, érem petits, jugàvem al pati de l'escola, eren espais molt reduïts i jo vaig aprendre a jugar a futbol en aquests espais petits i a més a més suposo que vaig aprendre en bastant perquè jugàvem amb boles de xiprer perquè no ens deixaven jugar amb pilot al pati, jugàvem amb boles de xiprer i això al principi era la bola de xiprer després vam començar a afegir paper amb cel·lofant, anàvem fent paper cel·lofant i anàvem fent la piloteta fins que la mestra ens era d'això o hi havia algun intel·ligent que volia de repitxar la pilota i la xafava completament. I un consell del pare d'un amic meu que encara som molt amics i ens veien cada setmana, un dia que vaig arribar al Camp Gran i em va dir veus això, aquesta immensitat, això és sis vegades on tu jugues, o sigui que t'hauràs de començar a aplicar perquè de l'espai que jugues tu s'ha multiplicat per sis i en aquell espai tu ets el rei del mambo i ara en aquest espai hauràs d'aprendre a no ser el rei i a compartir una miqueta més. Va ser un consell que em va ajudar molt pel fet de dir era molt autònom quan era petit jugant a futbol perquè m'ho feia jo tot solet i quan vaig arribar al Camp Gran vaig haver d'aprendre a compartir amb altres tot l'esforç. Perquè agafar la pilota des d'un àrea i portar a l'altre. Això ho feia el Pelé només, jo l'he vist en una pel·lícula que el Pelé deia la jugada aquesta així amb els Pixotos i Marco Wall molt més llarg. Mira, com anèndote però vull el protagonista és tu, però com anèndote que tu dius això tu saps que jo personalment i l'has tingut aquí un jugador conegut el Barça i ell m'ha dit una de les coses que més trobo a faltar m'ha dit ell sobretot amb el Barça que és el seu equip i uns jugadors com a la meva època que era l'Essensi que agafava la pilota en un àrea i te la pujava a l'altre després amb el teu admirat Pep Guardiola tenia un jugador que es deia Niesta que agafava la pilota en un àrea i te la pujava a l'altre i no n'hi ha si és veritat això que tu deies són aquests tipus de jugadors que t'agafen t'he parlat de dos del Barça Sí, sí, sí Carles passa fred o calor? fred tota la vida dolç o salat? salat tu dic que mon pare amb els anys s'ha tirat cap al dolç també que això no ho entenc que veu que amb els anys tires més de dolç que al dolç igual és perquè el metge et treu el salat i pots tirar una miqueta més de dolç no ho sé si només poguessis menjar un aliment la resta de la teva vida quin seria? una fideuà fotria fins als nals si la pogués fer jo què t'agrada llegir? doncs normalment són és una mica de novel·la negra potser i també la novel·la històrica m'agrada bastant i si està vinculada amb Catalunya encara més o sigui tiro molt a voltes vegades de Martí Gironell de la Catedral del Mar sempre m'he vinculat una miqueta a ser una mica dels avantpassats de la ciutat de Barcelona o dels voltants de Catalunya no puc estar de no fer-te aquella pregunta típica i tòpica que jo et deia abans en la presentació una illa de certa quines tres coses et portaries? això és el típic i el tòpic que pregunta tothom que no en sap que pregunta però amb el Carlos i amb aquest programa m'he permès el luxe de fer una illa deserta i no tinc corrent oi? no, no, clar has escrit un dollà jo ara que et dius això mira et faré una pregunta què prefereixes a l'internet o banyar-te? si tens que tenir una de les dues coses què? internet o banyar-me? clar dius no puc viure sense internet o no puc banyar o no puc viure sense sense el mar sense banyar-me sense rentar-te ah sense rentar-te guarrindongo què? internet o hi ha gent el veus? no, no, que és broma oi, aquesta és bona oi, hi ha gent que dius que jo sense internet no puc viure bueno, què? què et portaries a una illa deserta? clar, sense endullar és que això s'està complicant amb els anys cap aquí perquè tu et tenim endullat i tu què m'emportaria? doncs la meva parella tres coses eh, tres, coroll doncs sí, potser clar, un llibre me l'acabaré quanta estona està? està l'aïlla aquesta? no sé, algun estri per poder pescar intel·ligent molt bé i això una psicòloga o la Bruxeta et dirà que segons el que respons marca el teu caràcter i marca la teva manera de fer és bessons ho veus? o sigui que igual va sí, però ha fet un comentari prou interessant ah sí, explica-ho, explica-ho no, lo del dimensionar això és petit i el que et facis gran això es farà gran sí és important sí, sí és important i també aprens a estar, no? vull dir que ui, et faria moltes més preguntes però no però que si no, espera't home si poguéssit salvar una cosa material d'un incendi que salvaries? una cosa material d'un incendi amb coses meves que s'estan cremant coses meves saps un altre mi meu el Francesc Fabrega és clar ella tira jo m'ho portaria la gàmera t'he posat un exemple que se m'ha corregut ara què, tu què salvaries? un micròfon? no, jo suposo que el portàtil és mitja vida sí, sí ara sí el portàtil clar, és la meva feina o sigui tot ho tinc aquí davant va fem un impàs l'última pregunta pel moment amb tu què t'agradaria o què és el que més t'agradaria aprendre o provar? bueno, m'he tirat en paracaigudes des d'un avió aprendre has pujat en globo he pujat en globo no ho sé jo crec que o sigui la meva vida laboral i ho inculo a l'aprendre sempre he estat vinculada a moltes coses faig moltíssimes coses a la meva vida laboral i en ser una miqueta de tot d'acord? doncs m'agradaria aprendre una miqueta més del so en directe que és el que he tingut així una mica potser els concerts ho he deixat una mica apartat i he fet altres coses a la vida amb el so i ara potser ho trobo a faltar una mica m'hagués tirat una miqueta m'hagués agradat aprendre una miqueta més del so en directe ara sí l'última com seria el teu dia perfecte? el meu dia perfecte doncs mira m'aixecaria me n'aniria cap a la ràdio faria el programa que volgués perquè ho porto a les venes estaria presentant música compartint-la amb la gent probablement em fotria una bona fiduà per dinar i a la tarda probablement me n'aniria a casa m'agafaria el meu equip de so i començaria a posar-me música de les que a mi m'agraden i les barrejaria fent així una mica de dijoc i per mi solet probablement me n'aniria a dormir agafaria algun llibre d'aquests d'Història de Catalunya i amb això ja tindria el dia fet això em companyia sempre estic parlant així com si visqués sol i fos un ermitanyo però vull dir sí, com has canviat de ser tan individualista al futbol a ser tan cooperatiu però jo suposo que això a la vida et porta i el qui no doncs acaba solet al dalt de la muntanya com aquests de Tor que els hippies aquells que estaven sols a la muntanya saps què et dic? què? que és un plaer a haver compartit amb tu 118 per programa i see trees of cream red roses too i see them blue for me and you and i think to myself what a wonderful world i see skies of blue and clouds of white the bright breast the bright breast the dark saintly night and i think to myself what a wonderful world the colors of the rainbow the colors of the rainbow so pretty in the sky oh also run of faces of people going by i see friends shaking hands i see friends shaking hands i see friends shaking hands saying how to do they're really saying i love you i hear babies cry i watch them cry i watch them cry they learn much more than i ever know and i think to myself what a wonderful world Ako Ako Ako Ako Miba una japonesa cantant de jazz al seu país super conoguda i és de la nova cançó jazzística al Japó ha estat acompanyada per Tetsuya Kogure un guitarrista de referència al Japó i ens ha deixat de la versió de la nostra sintonia no versió japonesa versió per una japonesa Molt bé Molt bé Red roses too I see them blue For me and you And I think to myself What a wonderful world Després de 118 programes hi ha el penúltim del benvinguts, benvolguts i bentrobats Hem anat comprovant que en aquests 5 anys la justícia a Eñé no està cega és que està cara al sol De la unión del coño de la Bernarda con el pito del sereno les nació el Tribunal Supremo No ha canviat res del que vam dir ja fa un parell d'anys en aquesta secció La realitat supera la ficció Bruxeta ara parlaran el Josep i el Joan i després pensa que tu hi hem de parlar He de seguir parlant i tant Com ho sabien com ho sabien com ho sabien i ser feliç Explica'ns abans que parlin el Josep i el Joan Què vols dir? És que jo em quedo a gust quan dic que la realitat supera la ficció Sí Ara és el teu moment Què ens vols explicar? De dir Ui, però ui quantes coses Moltes Què vols que et contesti? Mira, ben senzill Fins després Què t'ha semblat? M'ha encantat Però però és que jo m'ho passo molt divertit amb aquestes coses perquè clar, el meu cap em va rotllant i vas veient el personatge com com lliga Tantes preguntes com el conec una miqueta el conec molt poquet però a mi ja s'ha de donar preguntes Ja, ja, ja he vist Ja he vist Però saps el més maco que ens ha dit? Què? Què? No m'havia mai plantejat les preguntes que m'has fet Això sempre és bo Això és bo, no? Sí, perquè et qüestiones coses que millor no te les haguessis qüestionat mai Eh? Doncs mira, a la seva edat ja ha tingut un individu Home, tampoc no és tan gran, eh? No, no, jo som molt més gran que ell Bueno, escolta Joan, què? Ah, sí, Ferran, va Comencem amb una cançó Grándula, Vila Morena Grándula, Vila Morena Terra da fraternidade Grándula, Vila Morena O povo é quem mais ordena Dentro de ti, ó Cidade Dentro de ti, ó Cidade O povo é quem mais ordena O povo é quem mais ordena Terra da fraternidade Grándula Grándula, Vila Morena Grándula, Vila Morena Que no freu Esteu sentint Grándula, Vila Morena Va ser la cançó o l'himne que es va posar en marxa al moment en què va esclatar la revolució dels clavells avui fa, no avui no, aquest mes ha fet 50 anys El cantant José Afonso, mort ja, va ser una mica un dels personatges més importants d'aquella revolució que sembrava que havia de canviar per tu Gràcies Amb un hora amb en Ferran, que no vol que avui fem preguntes sobre ell, és una pena Avui no faré el meu programa, només us diré qui serà el personatge que m'agradaria parlar la propera setmana i última de la temporada o del programa, no ho sabem que és sobre un personatge que va ser president del Barça abans hem parlat de futbol i que és molt, molt, molt desconegut El seu nom és, ni me'n recordo jo, imagineu-vos-ho Francesc Xavier Casals Segurament molts de vosaltres no heu sentit a parlar i va ser el president durant la Guerra Civil i va ser castigat per això Em parlarem la setmana que ve I simplement, per deixar pas als companys i perquè hi ha coses molt interessants a dir encara Un recordatori La justícia social és una aberració Dixit milai Anem amb compte Tenim eleccions europees d'aquí tres setmanes i veurem què pot passar Siguem prudents Gràcies Pep Bruxeta, bruixot Avui parlarem d'una manera de divertir-se La gent que va durar molt de temps Va anar evolucionant I se n'ha parlat molt però se'n sap poc Era una mica de les barraques de fira Els nobles i els reis els rics divertien de la seva manera diferent dels pobres Tenien caceres, els seus boscos mataven animals per plaer I ja hi ha qui es casava contra els seus animals encara que fos per alimentar els fills El poble doncs Feia d'una altra manera Hem parlat dels juglars dels bufons Etc, etc Tot això doncs I ho deixem per un altre Per un altre moment I llavors doncs va La vida doncs De pagès La vida de la ciutat L'edat mitjana Allà on fos Els pobles Era molt dura Els animals no en tenen de festes La terra s'ha de conrear Plogui o nevi O sigui quan sigui Etc, etc Però hi havia moments En què s'ajuntava gent Encara que fos per feina Que eren els dies de mercat I amb aquestes dades puntuals Apareixien persones Que tenien la capacitat D'entretenir la gent En diferents maneres Cantant, ballant Tocant instruments Explicant llegendes O rondalles O crims esgarrifosos Que havien sexualit en viles properes Tot això Amb més o menys gràcia Amb més o menys exageració I amb més o menys mitjans Afegint-me a aquest còctel Saltimbanquis Malabaristes Algum prestigitador D'una molt bona tècnica Que no fos cas Que el cremessin per bruixot I amb el pas del temps Els que tenien més èxit Podríem tenir recursos Per muntar una paradeta I fer més vistos A la seva actuació A poc a poc Es va fer exigent Amb malformacions Malalties Alguns van veure-lo Amb una manera De treure partit A una desgràcia pròpia O d'un familiar Altres Simplement un negoci Comprant un descapacitat A una família necessitava I una família ignorant Per exhibir-lo Inventant una procedència llunana Per fer que aquella deformitat Que era una característica De ses pobles llunyans Etcètera Etcètera Per fer una cosa fantasiosa I treure més calés D'allò Aquest espectacle cruel Que va començar A finals de l'edat mitjana I llavors de desaparèixer Al cap dels anys Amb els avenços tècnics I culturals No va fer més que augmentar I durant els segles XVIII i XIX Va arribar al seu punt culminant No em començaria de recordar Que alguns d'aquests espectacles Eren cruels Equiparables a l'esclavatge Però la ciutat d'aquell temps Ho veia amb uns altres ulls Això no ho fa ni menys cruel Ni acceptable Ho faig notar Per entendre una mica Si és possible La pervivència d'aquests fets Durant anys Tampoc hem de creure Que són pitjors Que els altres països No els d'enllà On diuen que la gent és neta No, ople, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç Segons els coneguts versos de l'Espriu Sinó que Molts d'aquests espectacles Ens venien de fora Ens venien d'Europa Seguint inclús Les exposicions universals I altres circuits Vull dir que Molt cap aquí en el temps Un exemple ha vingut de fora El famós Barnum L'americà Fines Taylor Barnum Del Cirque Barnum L'espectacle més gran del món Aquest program Es va fer multimilionari Incorporant al Cirque L'espectacle de Fires Més friki Adobat amb tota mena de mentides Encara que ja estava abolida l'esclavitud Va comprar una esclava negra Molt vella Que tenia uns 80 anys Cega I gairebé paralítica L'exhibia com una esclava negra De 160 anys Que havia estat mainadera Del president George Washington Tampoc tenia manies En exhibir un esquelet De sirena Consistent en un esquelet de mico Costit a una espina de peix Barnum va néixer el 1810 I va morir el 1891 I a l'època que va viure Hi ha fotografies Dels monstres que exhibia Dones verbudes Una nena amb quatre cames Un home amb tres Moltes altres Molts fenòmens d'aquests de fira Que se n'ha dit sempre Un cas excepcional Va ser el d'un nen Que va néixer normal Però als sis anys Va parar de créixer Feia 65 centímetres I era intel·ligent I proporcionat Barnum el va llogar A ella a la mare Per tres dòlars a la setmana Més la manutenció De tots dos Va fer que rebés classes De cant De ball I de mim Li va posar el nom artístic De general Tom Thumb Equivalent al nostre patufet Polset O el rei Polgacito Va tenir sort L'hi va actuar Dos cops davant De la reina d'Anglaterra Es va casar amb una noia De les seves mateixes Characterístiques que ell Al cap d'uns anys Va començar a créixer Molt lentament No va arribar mai Als 90 centímetres Es va fer milionari I va morir als 47 anys És a dir Que sempre han tingut bé Que les oques Que en totes les partes Que cecen ales Doncs Tornem cap a casa Aquí també van aparèixer Gegants Nans I amesos Homes peluts Dones barbudes Entre altres fenòmens Tot això venia de lluny Però fins a l'aparació dels diaris Les informacions Eren gairebé inexistents Per tant Fem un salt Cap al segle XVIII i XIX Que tenim Una mica més d'informació Tot i que la informació pròpia D'aquí És molt minsa I a Barcelona Va passar el mateix que a altra ciutat Les barraques de Fira Amb els seus fenòmens veritables O falsos Van passar de fora En muralles Cap a l'interior De la ciutat En el segle XVIII Estaven al cap de vall De la Rambla I als camps del Raval Allà es van servir Les primeres companyies Que venien de fora I el XIX Van passar cap al descampat Que seria la plaça Catalunya I després cap al paladar I la resta de la ciutat I no només això També teatres Cafès I domicilis particulars En algunes cases Igual podrien fer Una ballada musical De poesia Titelles O ambarxinesques O contrataven un faquir Una sessió d'espiritisme Que va haver-hi una temporada Que també va ser molt famosa A Barcelona Amb molta afició O una dona verbuda A tot això Es van incorporar Figures de cera Que en finalitat Pratesament medicinals O de prevenció Mostraven els estrells De les malalties venèries Amb tota la cruesa De les deformacions Nafres i pústules En menys d'un segle A Barcelona Es van instal·lar Una trentena De museus anatòmics I unes 60 col·leccions De figures de cera No totes a l'hora Si no anaven ni venien Però hi van tenir Forç èxit També tenim altres figures Que presentaven Diferents estats de gestació I que retirant les peces A dient Es podien veure els fetos Predocsalment Les dones Hi tenien prohibida L'entrada En aquestes exposicions A Anglaterra Es pot trobar Molta documentació Gràfica i escrita De tot això Personatges de fira Museus anatòmics Etc I a casa nostra És molt difícil Trobar documentació I gràfica Gairebé impossible Algunes coses S'han trobat Pràcticament Per casualitat Possiblement El darrer Que va funcionar A Barcelona Va ser el Museu Roca Que va funcionar Durant els anys 20 i 30 Del segle passat O sigui que estem Molt cap aquí Eren uns típus D'espectacles Que venien De mitjans Del segle anterior Hem de pensar Com era la societat D'aquí i d'arreu La prostitució Que era un mal necessari Segons els teòlegs A les prostitudes Se les marginava A l'edat mitjana Havien de vestir diferent Per quaresma Se les tancaven Convents De manera farisaica D'obligar els homes A fer penitència I d'aquí la dita De ser més pobra Que una puta en quaresma Perquè no es podrien guanyar la vida La virginitat de la dona Era una cosa sagrada I la pitjor vergonya Per una família Era que la filla soltera Quedés embarassada Una altra dita Ben clara És la de fer Pasqua Abans de Rams O fer ballar Els gegants Abans de Corpus Que més endavant Va ser substituït Per allò De casar-se de penalti Bé Hi ha una dita Castellana I no hauríem de dir Doncs casar-se de penalti Però bueno Això tampoc Ara no És el moment d'entrar Això Això el Carlos El Carlos Que li va al futbol Els hospicis Eren plens I alguna noia Havia tingut un set mesó D'una mida considerable I ben saludable Perquè doncs ja Havia quedat embarassada Del nòvio Que s'havia de casar I abans van avançar la cosa I van Amascuda Que el nen de set mesó Però mira que maco Que ha sortit Doncs ja està Els nois Encara Perquè tal que sabessin El que és la vida Tan bon punt Eren majors d'edat O Poc els hi faltava Eren convidats Anant amb una prostituta I sovint acompanyats D'un familiar proper O d'un amic més gran Recordem també Que les parades d'autobús Eren aprofitades Pels joves Per veure els tormells De les noies Déu-n'hi-do No riem gaire Per això Que ara recordem El vegades que ens feia Veure sortir del tàxi Una noia amb minifaldilla A la nostra època Tornem a les barraques de Fira Que van passar De fora Dins de la ciutat I un cop Les muralles enderrocades Van estendre Per tota la ciutat El lloc privirajat Per aquestes barraques Va ser la plaça Catalunya Quan érem descampat I més endavant Quan va ser consellada En la plaça Ardà Una illa més de cases On s'hi van arribar A edificar Tres edificis Que van haver senterrocats Per expropiar-se els terrenys Per fer finalment La plaça tal com volia L'Ajuntament I demanava La ciutat El 1854 Comença l'endarracament I l'Ajuntament Demana l'expropiació Per convertir-la En plaça El 1862 L'expropiació Comença el 1892 I la primera etapa D'urbanització De la plaça Catalunya No comença Fins al 1902 Durant anys Allà a la plaça Hi va haver de tot Que fes espectacle Com la pajarera El peronament A Bateroló Que era una pintura circular Que presentava La famosa batalla Amb una tela De 1.800 metres quadrats I dins d'uns dels tres edificis Que es van construir Dins de la plaça A la illa De cases Que després va ser la plaça Hi havia la casa Estruc Que hi havia el museu Armeria Estruc Que presentava Una de les millors Col·leccions d'armes De l'època Composta de més de 2.000 peces Que davant del desinterès De les institucions catalanes I les del País Veí Va ser adquirida Per un col·leccionista francès L'altre País Veí I avui forma part Del museu de l'armada Dels invàlids de París També hi havia El famós Cirque Acuestre Que havia demanat Una llicència Per uns mesos I sí Va estar 16 anys A la plaça Catalunya Podem dir que gràcies A aquesta urbanització De la plaça Catalunya Va aparèixer el Paral·lel Allà es van desplaçar Les barraques de Fira I tots aquells espectacles Que s'havien fet aquí El Museu Roca Que en una barraca De la Fira del Paral·lel De Fira del Paral·lel Exhibia En forma real I per a Educación del Pueblo Una col·lecció De figures anatòmiques De cera Que mostraven Les conseqüències del vici La prostitució I les drogues Ho anomenava Els estragos Del barrio xino L'exhibició S'anunciava Sota el control De l'Elecció General De Sanitat Anava acompanyada D'unes espectacles De fenòmens L'Hombre Mono L'Aranya Gigante Del Japón Les Hermanes Siameses Monstros Humanos Galeria de Curiosidades Fetos Humanos Autènticos Hi havia més de 500 exemplars Construïts en cera Tot això Està tret D'un catell De propaganda Que va aparèixer En una llibreria de vell A finals del segle passat Qui era el propietari Aquestes coses Era un Francesc Roca Era un tortosí Que amb els seus fills Durant anys Va fer espectacles De màgia Ventilocria Música Circa Autòmats I figures de cera Finalment Va decidir Instalar-se A Barcelona Primer al paral·lel I després Davant de l'èxit Al carrer 9 De la Rambla On van construir Un negoci Al voltant Del museu anatòmic I de la distribució I exhibició De pel·lícules Científiques Que oferien imatges D'operacions I parts Els clients Però No eren precisament Científics Els que anaven a veure Tot això Això excitava força A la gent de l'època Que donat el realisme De les figures Que anaven nues I malgrat que es podien Desmuntar I veure el fetus Situat al ventre De la mare Preferien més imaginar-se Aquella dona 9 mesos enrere No riem gaire Que només ens cal recordar L'èxit que va tenir Elga El milagro de la vida L'any 1969 Els cinemes d'Aliasach Era una pel·lícula D'educació Alemanya D'educació sexual Per adolescents Aquí es va considerar No apte per menors I es va projectar En cinemes d'Aliasach Així que Tampoc hem canviat tant I si això no sembla Prou ridícul Encara recordaré Que a la porta D'alguns cinemes On es va projectar Hi havia un servei D'ambulància Per atendre El possible desmai D'algun espectador Tornem Tornem cap a la família Roca Al començament De la guerra El local va tancar I tot el material Dels espectacles Del Roca Va anar a parar A un magatzem Del paral·lel Que va reparèixer Gràcies a unes obres El 1987 O sigui del 36 Al 87 Això Després Se'n perd la memòria No sé En Roca aquest Exactament Que va arribar a fer Va ser director De la sala Museu Una sala Que hi havia Al carrer Canuda Que es feien espectacles Però devia deixar Totes aquestes coses No era moment Tal com estava així I se'n va perdre La memòria No se'n va parlar més De fet De totes aquestes coses No se n'ha parlat gaire El material va passar A mans d'un parell D'antiquaris I finalment Les peces d'art escècnic Les va adquirir L'Institut del Teatre Les de màgia El Mag Xevi Per la seva casa museu De Santa Cristina d'Aro Ningú s'ha ven Endreçar per les figures anatòmiques I l'antiquari Les va tenir en un pis Del carrer de la Palla Des del 1988 Fins del 1995 Per sort Uns alumnes de l'escola Superior Universitària D'imatge i disseny I van fer un documental Com a treball De fi de curs Que es podia veure Per internet I els podia donar Una idea De com era tot això Però YouTube El va retirar Sembla que s'ha perdut I no hi ha Cap altra còpia Finalment La col·lecció Va ser adquirida Per un col·leccionista Belga I se la va endur Cap en verds El que sí que ha trobat És un curt De set minuts En què suposo Que és el propietari Perquè el meu El meu Blandès A part de dir cruix No sé gran cosa més Li explica Algunes coses De les peces Que té exposades A un altre personatge No s'entén No s'entén No s'entén Les figures Les que es veuen Estaven molt ben fetes I són molt desagradables Així que Havia de ser un espectacle Curiós Una part del material L'efímer Cartells Propaganda Va quedar a Barcelona I s'ha preservat Així que amb les fotografies Fetes Quan es va descobrir La col·lecció A part d'això Tornem a aquestes col·leccions I aquestes coses Tornem una mica enrere Van arribar Les col·leccions d'animals Veritables zoològics Amb volants Ara sí En unes condicions Hororoses Vull dir Els tractava normalment D'un seguit de gàbies I el públic passava per Advenir I es mirava els animals També n'hi va haver de persones A la Ronda Universitat Cantonada amb la Rambla Catalunya es va establir Una tribu a Xanti Mostrant la vida quotidiana I algunes danses I altres curiositats Va tenir molt èxit de públic El 1913 Una tribu mahometana Al Turo Park I una senaralesa Al Tibidabo I el 1915 La tribu de los Himalaias Al Turo Park Anunciats a la Vanguardia Los fenómenos marrados del mundo Ni hombres ni monos O el Vilas Liripotenc Una original reproducción De un poblado Con sus calles Casas, iglesias, etc. I sus diminutos habitantes Com també anunciava La Vanguardia Juliol de 1917 Com diu la Maria Helena Tot aquest escarni es paga Els escarnis Sí Així ens va Ja veieu És gràcies a la premsa Que tenim tot això Els diaris de l'època Eram bastant avorrits El seu nom indicava Diario de avisos i notícies Donaven informació De funcions Casaments Entrades i sortides de vaixells Peticions de mà Etc, etc. L'arribada de vaixells També Les darreres col·leccions Provinents de París Les principals botigues de moda I també On es podien a veure La dona més grassa del món O el gegant Proviment de l'Himàlaga La publicitat Impresa Encara podia ser pitjor Asegurant Que un nom molt pelut I de faccions Prou difícils Era el fruit De l'encreuament Entre una rongutant I una dona de Borneo I es quedaven tan amples De mica en mica Els diaris També van evolucionar Apareixen els cronistes Que van vestir la notícia I comencen a opinar S'ha celebrat un ball A una festa A més del motiu I allò Que es diu Qui ha anat Com anaven vestit I es comparen Altres esdeveniments En el cas de la tribu dels Aixanti A part de la notícia S'explicava Com a succés Els intents d'algunes persones Però d'interviar-se Al campament de nit I veure què feien Els membres de la tribu Aixanti Que els consideraven Uns salvatges En prou feines humans Que ara no estàvem En el temps Que en el fons XIII Va subvencionar Les primeres pel·lícules porno I ves a saber Com s'imaginava La gent La sexualitat D'aquells pobres individus També feien volar La imaginació Els espectadors Les germanes Ciameses Quan el presentador afirmava Que una d'elles Era casada I feia poc Que havia estat mare Que ells també Doncs imaginaven L'escena Uns mesos abans Amb una germana Que no sé Si t'havia estat Tapat-se les ulls I fent La, la, la, la, la Mentre la germana I el cunyat Estaven fabricant El nebudet No sé Per dir-ho d'alguna manera Caritativa Hi havia Espectacles Encara més inversemblants La dona En la bruda de Madagascar On se li acudís el promotor De l'espectacle I assegurava que totes les dones D'aquell indret Eren així També quedava tan ample I la gent ho anava a veure La presentació de la dona aranya On es veia una aranya gegant En cap de dona Una dona real Que parlava Feia ganyotes I crits guturals I mitjançant un mirall inclinat Es quedava la sensació D'aquesta dona Amb cos d'aranya La qual Una picada D'una exòtica aranya De l'Amazones Li va produir Aquesta mutació Quan era un nadó I a poc a poc Es van posar en qüestió Aquest tipus d'espectacles Jo aquest espectacle De la dona aranya Encara l'he vist A una fira A Almeria A l'any 76 Maria Helena És el nostre todòleg A part que és el corrector I el que ens ranya Quan no utilitzem bé La nostra llengua Ho sap tot És el todòleg Fixa't Ella ha vist La dona aranya Fixa't tu I no és No és molt més vell que jo Bueno aquí Jo t'ho dic Jo perquè m'algunes Té un any més De totes maneres Quan vam anar Quan vam anar La vaig veure a Almeria No crec que gaire Gent s'ho cregués Alcala hi havia cua Hi havia també La dona cocodril I tal Que era tot el mateix El mateix tipus d'espectacle Però canviava Diguéssim La carcassa Que li posaven a la dona aquesta O a les dones Que feien això Podem presumir Que aquí es barreja tot I en diferents proporcions Segons el moment O l'època I gaire també I també el tipus d'espectacle Hi ha curiositat Morbositat Ignorància Superstició Etc I també és molt diferent La situació de cada personatge Alguns eren pobres venets Que gairebé no es donaven de res Altres anaven forçats Eren com els claus Que patenia qui els exhibia Altres es resignaven a la seva sort Sabien que així tenien un plat a taula Encara que se'n rigessin d'ells I així Ells sortien ara Feien el seu numeret I pensaven Mira Doncs així vull dir-ho Tot això Tot això amb tots els matisos Donat que cada persona és un món Els nans són els que millor Sobent M'han treu de profit De tot això Alguns acaben convertir-se En els seus propis empresaris I muntant espectacles De qualitat artística Recordo els reportatges D'espectacles Còmico Taurins Del bombero Torero On actuaven uns quants nans Vestits de Torero Aquests espectacles Que també se'n deien Cerrotades Van ser molt famosos Jo encara no els he vist mai En directe Alguna vegada per la tele He fet algun reportatge Es van celebrar fins al 2017 No està malament A poc a poc Aquests espectacles Van desapareixent Per diferents motius Que es van ajuntar Superposant Els gegants Tenen més problemes Perquè la gegantia Si jo com tingui nom La cosa aquesta Doncs provoca dolors I al final tens problemes De mobilització Estàs dient que fins fa set anys Hi havia espectacles D'escarri I més cap aquí L'opinió pública I el 2017 Sí, sí, sí Però vull dir que també Perquè l'opinió pública Es va adonar Que això es tractava En molts casos D'espectacles cruels I denigrants La primera guerra mundial I la guerra civil De casa nostra També provoquen Grans canvis La gent ha viscut Prous horrors Al seu voltant I no li cal anar a buscar No de nous I també encara que sembli broma Només important És l'aparició del cinema I els esports de masses Com el futbol Que van fer que es perdessin Aquests espectacles de fira Actualment Si volem veure Amb el tractament animal Podem-ne els toros I si volem veure personatges estrany Només cal mirar un debat electoral Però sí que Vol dir només Aquesta sí que és sèrie En sèrio No fa massa Doncs ja va sortir per la tele Com si fos una cosa més americana Però que també n'hi ha hagut aquí I fins a tot a Espanya El llançament de nans Tio forçut Que agafava un nant Que anava amb un vestit de colçot I a veure qui el llançava més lluny O una paret de vèlcol A veure qui el deixava enganxat allà No l'havia ni vist Per la soltat Ni escoltat mai Per la tele s'ha vist Sí, per la tele s'ha vist alguna vegada Amb el Ricard N'havíem parlat Tot això Doncs I tot això I acabo Això doncs Havia portat polèmica Perquè hi ha gent que les poteste Diu Si els hi presten Es guanyen la vida I llavors Sí, sí I als Estats Units Hi ha estats que ho han prohibit Hi ha els que demanen que sí A França n'hi havia hagut Aquí a l'estat espanyol A Madrid I a diferents llocs S'havien fet algun espectacle d'aquests Fins no fa massa I encara hi ha llocs que encara l'intenten I els deixen i no sé què O sigui que Som Sèquim sent bastant animals tots I fins aquí Estem per domèstica El ser humà Jo tenia un creient que deia Los humanos Cuando rascas un poco Todos rebusnamos I tenia molta raó Carlitos Beatles o Rolings? Rolings Rolings? M'has enganxat ara Rolings S'ha enganxat, eh Rolings Jo Jo com sou promiscu Jo tots dos I saps què et dic? It's only rock and roll But I like it It's only astrologia But I like it I like it La meva estimada Bruxeta Maria Helena Vens el llibre Vens el... Què és això de venciar tu signo i ser feliç? És... Què és? Per què el tenen que comprar els suients? Jo el tinc, ja el veus, eh I dedicat Sí Per què? Què significa? Justament el que diu el títol, val? Tots vivim creuats, diríem, amb l'essència del que som Abans li has fet una entrevista al Carles, no? I ell ha dit que és Besons Llavors, d'alguna manera, hi ha coses que quan escoltes amb una persona o l'observes Se'n donen compte que hi ha alguna situació que no els hi és agradable de com són Normalment, el Besons podria ser, per exemple, el pensar molt, el donar-li moltes voltes a les coses Depèn de quines situacions Llavors, jo el que explico en el llibre és que te'n donis compte de quin és el teu punt Aquell punt on tu et fas més frisança O on d'alguna manera tens més dificultat I llavors intentis entendre'l perquè ets així I a la vegada et dona la capacitat de poder, doncs això, intentar ser feliç Entenent que aquesta és la teva necessitat Però que a la vegada tens la possibilitat de ser la peça contrària Que és el que en realitat volem tots, ser contraris a el que som I per què s'ha de vencer el signe? Per què s'ha de vencer el signe? Justament per aquest aspecte, no? Si soc molt mental, a vegades em canso molt pensant i no sé què i no sé quant Llavors, si jo vull ser més efectiu i menys mental Doncs m'en tindré que anar al meu company En aquest cas, a Besón seria el signe de Sagittari Llavors, prefereixo ser més esportista, inquiet, més fugós, més hiperactiu Que no només mental, mental, mental, mental, per exemple Vull ser alguna cosa contrària al que soc Per això el nom és Bencia, tu signo Perquè d'alguna manera tots volem ser el que no som O el que no som Ja, ja Doncs mira, ara, sentada a la meva esquerra Amb ella va començar el benvinguts, benvolguts i ben trobats Ella és com una fada, hem parlat de la Bruixeta, hem parlat del Bruixot Però ella és com una fada de compte Dolça, educada, sempre sorrient Amb una mirada transparent És cantant, és corredora de cart i de cursa atlètica Tan delicada i tanta força alhora A l'1 de febrir del 2019 Amb el programa sobre el telèfon de l'esperança Vam començar a col·laborar conjuntament Núria García Alíbal, com estàs? Bona esferrant Escolta'm, em va quedar gravadíssim allò del telèfon de l'esperança El primer programa, eh? No sabia que existia, no sabia ni qui era el telèfon de l'esperança Quan ho estàveu explicant dic, però qui és això? Telèfon de l'esperança? Home, tu ja saps que és un íntim amic meu Un dels que va començar amb això I jo, que a part de ser molt amic L'escolta els programes També tenim algun noient que també ens escolta Home, més algun, eh? Més algun Se't posa la pell de gallina, eh? Encara t'emociona, eh? Veure que els problemes de la gent Que el sàpiga explicar És una manera de teràpia Núria, van ser una dotzena de programes junts Pot ser Fins que vas decidir que hauríem de volar sols Perquè no havia prou espai de temps en el teu magatzem Home, a veure, Ferran, però si és que vam començar amb 20 minuts No, amb menys, amb 15 I ara són dues hores, què vols? I se'ns queda en curs, llavors Recordo que amb tu patíem la manca de temps I no teníem la possibilitat d'explicar històries amb profunditat Quins records tens d'aquella primera fase? Tu i jo junts ser benvinguts Quins records tinc? Home, va ser realment un... Jo crec que un experiment, eh? Portar la pràctica al teu espai Perquè realment, o sigui, jo anava veient Que anaves portant cada cop a personatges més... Bueno, no sé, amb moltes coses a dir I pensava, és que amb 20 minuts no en tindrem suficient I a més, anant-te coneixent cada cop més Pensava, és que no, ni amb 20 minuts ni res Mitja hora I un dia em vas dir Escolta'm, i per què no passem de Catalunya a ràdio I jo pensant, però un moment Com que passem de Catalunya a ràdio? Caníbal, caníbal No, no, però jo cada dia pensava Bueno, a veure què em porta avui al Ferran A veure què em porta, a veure què em porta Bueno, que costi el Carles també Bueno, jo veig bé, és aviam qui em porta el cap Avui Aviam qui em porta el cap Núria, tu estudies ciències de la informació Com vas començar a la ràdio? Jo vaig començar Perquè tot va començar Arrel del teatre De just teatre De la Taneu Perquè la professora que feia d'un curs que vaig voler fer La Maica Dueñas El seu marit d'Emilio Escasocchio Estava fent aquí el programa de la desbernada encara Els divendres a la nit I llavors necessitaven una col·laboradora I clar, jo en aquell moment estava estudiant periodisme I em va semblar Boà Poder venir a la ràdio I llavors, doncs, va ser així O sigui, vaig començar venint de col·laboradora A ràdio d'Esvern A la desbernada Sí I després ja Vaig entrar a substituir A la persona que portava el programa de matins Del just a la fusta I mira Com que coneixia de la vall de vers Va pensar Aquesta persona va pensar en mi I així vaig començar aquí després als magazins Has vist? Doncs, ben trobats oients Ara començarem a conèixer la part humana de la fada Que de diners a divendres Ens acompanya radiofònicament pels matins I ens informa del que esdevé a Sant Just I esdevindrà en els dies més immediats Esperem El mateix que li deia el Bruixot Que tampoc ens respongui amb el típic i tòpic No ho sé Ai, ai A veure, què? Digue'm Què és el que t'opassiona més? Mira que no m'agraden aquestes preguntes De... Escolta, estem farts que preguntis tu Clar, clar, no, no Ja veig, ja veig A veure, què m'apassiona? Ai, moltes coses m'apassionen Moltes coses m'apassionen Jo crec que No m'apassiona Jo crec que res en concret Sinó la manera de fer-ho O sigui, realment les coses m'apassionen Quan m'ho estic passant bé És igual el que sigui Sinó O sigui, mentre Si quan ho estic fent Estic gaudint Allò M'apassiona O sigui, que penses com Per exemple Sortir a córrer Si un dia O sigui, sortir a córrer m'agrada Però, per exemple Si un dia Em fa mal a la cama O no estic en condicions O el que sigui Aquell dia no m'apassiona córrer O sigui, a mi m'agrada sentir-me bé Estar a gust Fantàstic Amb el que faig Perquè Jo tinc un dels Molts ídolos i referències que tinc És un filòsof Ja tinc De fa més de 2.000 anys Que l'anomeno moltes vegades Que es diu Horaci Horaci Horaciu Quintus Flacus I aquest és un dels creadors O és un creador de moltes ocultions latines Jo no deia és el carpe diem El carpe diem és fonamental És en cada moment el que estàs fent És el més important I tens que gaudir en cada moment D'això Sí, sí, sí Mira, aprofitant que tenim aquí A doña Marialena Ets sense identificada amb l'estereotip Del teu signo del zodiac Quin signo ets tu? Soc cranc Fa por Explica, Marialena Cranc Per què fa por? Cranc és la sensibilitat És l'emotivitat Mira aquesta expressió que ha fet De Si no m'apassiona No vic O si no Em sento Que estic integrada emocionalment No soc feliç És típic dels signes d'aigua I entre ells el signe de cranc Perfecte Has vist? Soc cranc Què és el que més tan... Soc molt intuïtiva, eh, també Què és el que més tan penedeixes De l'ha fet? Què m'empenedeixo? Potser de no haver arriscat més En algunes situacions Jo crec Sí Hi ha una frase Com som bastant més bé que tu Que l'he intentat utilitzar I sobretot A mesura que em faig gran més Davant del dubte fes Sí Sí, sí, sí Podria ser una mica això Davant del dubte fes Sí Coses que a vegades, no sé Com que et quedes a mitges O que per por no No intentes o no vols fer I Ara diria Vinga va, ostres Ho hauria d'haver fet Ho hauria d'haver provat almenys I tu que ets superactiva I he dit una sèrie de coses I m'he deixat moltes Des del teatre Sí, sí, sí Fret o calor? Calor Calor No sap el que es diu a vegades Calor, calor Aguanto millor la calor Sóc una mica rèptil, eh Però, a veure És cranc, és cranc Sí Aguanto Molt millor la calor Que no el fred O sigui, jo quan passo fred És que no sé on posar-me Ara la pregunta seria Mar o muntanya? Ara va, ara va Ara va Tu veus que la de brusseta Ara va Mar o muntanya Mar Jo crec Veus I abans li preguntava al Carles Víctor Sol Rolins Jo, en moltes Jo tindria que haver sigut gèmenis Perquè Sí Dret i esquerre Nord i sud És a dir Els Víctor Sol Rolins Tots dos Mar i muntanya Tots dos Però no és exclusiu dels bessons, això, eh? No, no Si jo sóc tauro Imagina't A veure que la muntanya també m'agrada molt Ahir he passat molts estius a la muntanya Però Quan vaig al mar És com Oh No ho sé La sensació M'encanta Què hi ha En el primer lloc De la teva llista de desitjos? En què somies? Sempre ho he pensat, eh? Però m'agradaria molt O sigui Poder fer Viatges així especials O sigui No tinc un viatge en concret Però m'agradaria fer un viatge Com que em marqués O sigui No sé Jo què sé Un viatge a l'Antàrtida O un viatge A l'Àfrica O sigui No tant al lloc Però Algú que em marqués M'agradaria Sí, no sé Fer un viatge així Molt xulo És jove Té temps I tant Aviam Alguna vegada has somiat una cosa Que després Se t'ha fet realitat? He somiat alguna cosa Que des... No m'acostum a recordar massa dels somnis, Ferran Doncs per mi això és la felicitat Allò que somies I es fa realitat Per mi Això és la felicitat Cadascú Té la seva manera, no? Però Ostres Ser tan feliç d'una cosa Que havies imaginat I que es compleixi Imaginat Per mi Sí, sí És correcte? Sí, sí, sí No és que em fa por Perquè quan diu imaginat I aquí la La he feta grossa Jo t'haig de dir Que quan has dit somiar Pensava que deies realment somiar O sigui Somiar Somiar de nit Imaginat Somiar de nit Somiar de nit Quin seria el teu convidat Somiat Per un sopar? Per un sopar? Viu o mort, eh? Tens o com ho fa A veure, no ho sé Un convidat Potser Hosti, no ho sé I això veus Amb el nou C Clar, és que A veure, són preguntes Pensa-t'ho Perquè després Jo tinc encara una pregunta Pendent del Val Me la pots tornar a fer No, sí M'he relaxat Núria, quina és la Millor floreta que has rebut? Millor floreta? No me'n recordo, eh? De masses Tampoc És que Sóc d'aquelles Que una cosa dolenta Estàs tan acostumada Una cosa dolenta tapa les mil bones, saps? Llavors sempre em quedo molt dolent L'he fet abans al Carles La mateixa pregunta Quina cançó No pots escoltar que no ploris Que no t'emocioni El Carles em ens ha dit tres o quatre Vas-ho el dia plorant M'ha escoltat Sí A veure, cançons Doncs Ui, Ferran És que aquestes preguntes M'has adonat temps per pensar-les Així Deixem aquí i tornem la setmana Carles, Carles Com ho diem jo Genjo Papatou Genjo Papatou Sí, sí Quines qualitats ha de reunir una persona Perquè et conquisti? Ha de ser No sé Per què m'ho conquisti Ja saps Ja comencem amb el meu Fé Com poso una hora Ha de ser Algú Sensible No sé Respectuós També divertit Si és sensible Respectuós No tocarà un pèl Ja anem malament Mare meva Optimista Divertit Aventurer No sé Una persona activa Per favor Un muermo A la vida No Home N'he dit bastantes Tens alguna rutina Que repeteix cada cop Que repeteix cada cop Quan comences el dia Tinc molta rutina Soc una persona molt obsessiva Molt Metòdica Molt A mi em treus de les meves caselles Em treus de les meves Saps Jo soc O sigui Jo estic Em contento amb poc Però O sigui Soc de De coses molt rígides Saps I sí que tinc com O sigui No rutines Però Com moltes Petites Manies Obsessions Maria Helena Els crancs són així? Alguns sí Alguns sí El que passa és que això sona més a un capricorn Que no a un cranc No, mira Pot ser per l'hora de naixement Per l'ascendent Pot ser per l'ascendent Sí Vaig néixer de matinada Tu m'ho imagina't Mira Una a les 10 de la nit L'altra de matinada Jo a les 4-4 minuts Això de l'arrel No, així no és un No pot ser mai en la vida un capricorn Però És un signe que a vegades és com molt marcat Com molt estructurat el capricorn El cranc a vegades no tant Si em treus del meu medi Em desubico Em desubico És com Sona més a un taure Això Potser llavors És per l'hora de naixement L'hora de naixement L'ascendent Serà un taure Serà que tu no ho ets Jo soc un taure Però Però 100% Mira Quan m'aixeco De les primeres coses que faig La rutina és Esmorzar És el primer que faig Molt taure això Això sí Sona molt taure Sí, sí Això sí Però no esmorzar de forquilla, eh, Ferran Quan s'aixeca No, no, no De forquilla no De forquilla no Mira Quina és el teu menjar preferit? Si tinguessis que menjar Només una salocosa En el món Què triaries? Triaria No, només val-hi d'un suc de taronja, eh No el fotem No El bròcoli Molt bé O sigui Sana Vegana? No Vegetariana? No, no soc vegetariana Però No consumeixo molta carn O sigui O sigui O sigui Però O sigui No No No Un carpaccio No me'l menjaria Per exemple O un entrecot O costelles de xai No I peix? Sí, peix sí Molt bé Bueno Alguna vegada Has tingut alguna experiència Que et doni la intució Que hi ha Una altra vida Tu creus que hi ha una altra vida? Després la La Bruxeta A l'astróloga Ens explicarà Una altra vida O creus que tot A vegades M'agrada pensar-ho O sigui M'agrada pensar-ho Però No ho crec Que n'hi hagi una altra vida Mira, jo no sé Si hi ha una altra vida Però segur que no és aquesta I que no Sí No ho sé O sigui M'agrada pensar Però De dir Mira, que no em doni temps De fer en aquesta vida Ho podria fer Ho podria fer en alguna propera Però No crec que hi hagi Una altra vida Gossos o gats? Gossos, per favor Els gats Em fan por O sigui El gos El veus venir Al gat, no El gos Mou la cua Aixeca les orelles T'avisa Estic content Et bordo Un gat No saps si t'aranya O et llepa Per cert No m'agrada Com està el tub Doncs mira Té 15 anys Gossa Té 15 anys I Té moltes cosetes Té moltes cosetes Però bé Li hem donat bona vida I Escolta'm Ens quedem amb això Què és el que et fa riure més? Em fa riure Em fa riure Em fa riure No sé No sé Situacions còmiques Persones En concret No sé Pel·lícules També A vegades Els Monòlegs Situacions absurdes El Polònia El que dèiem abans L'home que El sedueixi Te l'ha fet riure Sí Sí Sí Sobretot situacions En situacions així còmiques Em fan riure I què t'avorreix? Què t'avorreix Evidentament? Jo Estic farta d'això Últimament Molts temes de política De l'actualitat Em dóna la sensació Que és com Com moltes coses Com que es van repetint I com veure Com que la societat No som capaços de Com de posar remei En moltes coses importants I tornar-les a escoltar I veure que tornem A caure en el mateix error I és com És com Tot aquest tema És com Que se'm fa molt pesat Com que sí Potser més que avorrit Pesat Núria Tu que ets tan activa No fer res És perdre el temps? Per mi sí Sí En canvi Jo soc com Molt productiva Saps? O no productiva Però pensar Que ho haig de ser Que a vegades No, no, no soc Però, bueno Mira, ja Parlo de memòria No sé si ho sabré dir bé Un dels últims llibres Que he llegit I que m'han impressionat més És d'un filòsof italià Que es va morir Una setmana abans De recollir El premi Asturias Que és el Núcio Ordini Que va escriure Un llibre Meravellós Fantàstic Estret O sigui, molt curt Que és L'útil De l'inútil És a dir Saber O saber Acceptar Perder el temps És el millor que hi ha En uns moments contrats En uns paràmetres T'ho dic perquè Jo entenc la teva resposta Amb l'edat que tens Ja el contesta Que Perder el temps O sigui, no sé què fer O sigui, perdre el temps És una desgràcia Sí, sí, sí Una mica sí Per mi, sí Aviam Quina és la teva tradició familiar preferida? Tradició familiar Uf Potser Les vacances Amb la família Les vacances d'estiu És una És a dir A veure Hi ha arribat un punt Que els germans A l'estiu Cadascú fa la seva Però hi ha uns dies Que ens reservem amb la família I és com Aquells dies són sagrats No és una tradició O sigui, no és una tradició Com pot ser No sé Nadal O Sant Esteve Però És una tradició Nostra Anar uns dies Plegats En família A l'estiu Fantàstic Què és el que més t'agrada a tu? El que més m'agrada a mi? Jo crec que Saber escoltar Saber escoltar I l'empatia també Vull dir que crec que són coses Que molta gent no té I que crec que Jo sí Que ho sé fer Doncs mira Saps el que més m'agrada a mi de tu? Què? Ja t'he dit Aquesta mirada Amb els ulls vidriosos És encantadora Veus? Això t'ho diu A l'individu Que et dic públicament A tu I després al Carles Gràcies Per donar-nos l'oportunitat De poder estar aquí I fer una cosa Amb la meva vida Impensable Jo anava a dir Sí, sí Que faríem un programa de ràdio 119 Amb dos amics Al meu costat Haver portat A tota una sèrie De persones Que al final són amics Sí, oi tant Si no, no haguessin vingut No, no, clar I m'han vingut Des de Girona Des de Tarragona Des de llocs diferents Per poder passar una estona junts I això ho valoro tant I també m'ha servit Aquest programa També per saber Qui és qui a la vida És a dir Et dones compte En aquest programa Els que han escoltat Aquest programa Dius-li O els que no han volgut saber res I al final Aquesta senyora Ens ha explicat Aquesta senyora És la Maria Helena Ferran A la vida Tot es paga I tot surt És correcte això? És correcte Bé, què dius De la cranc? No, molt bé Molt bé Molt bé Molt de camí per fer M'imagino Moltes ganes Que això és el que és més important Sí, sí, sí Jo m'agradaria fer un apunt Tots? Un I és que és una cosa Que transmet amb molta facilitat No deixis mai No deixis mai de ser feliç O sigui L'única cosa Que no es pot perdre En aquesta vida Passi el que passi És la sensació De felicitat interna I com ho aconsegueixes? Vinga, grosseta Estimant-te Sàpigant qui ets Acceptant el bo i dolent Que et pertanyen a la vida I llavors El dolent deixa de tenir importància La qual La felicitat està garantitzada Fins ara que li he fet una pregunta Que no ho sabia això Que li he dit Núria Que és el que més t'agrada de tu Sí, sí Per això ho he dit Bona aquesta, eh? Ja ho veus Astrologia Psicologia Aquí fem de tot, eh? Sí Però això és molt de cranc Cranc a vegades Si sou tan sensitius Que us perdeu en les emocions Totalment Llavors Per això t'he volgut fer aquest recordatori Simplement Sí Sí, sí Núria Digue'm Dies feliços a la teva vida Explica'ns els oients Els que mai et fan Perquè ets tu també Era com jo Els que preguntem Sí I que volen saber Núria García Alibau Com ha sigut feliç A la seva vida Jo els dies Que recordo més feliços Són aquells Que veig que Quan de cop i volta Com que Bueno Veig que estic No sé Com molt a gust Com molt feliç També per tot el meu Recorregut Bueno Per Anys que per motius De salut i personal He estat També molt tocada Bueno O sigui Han estat com anys Molt durs I clar Després d'haver-ho superat Doncs Cada dia Doncs també és com una mena de regal No sé És com Quan vaig veure per exemple La meva gossa O sigui Quan va arribar La meva gossa a casa Quan em van donar l'alta No sé Veus El meu recordat I admirat Horaci Quina raó tenia Quan va publicar I va crear El Carpe Diem El ser feliç En cada moment Fantàstic això Marvellós D'alguna manera És el que tu Ens estàs transmetent És el que intento Bé Bueno Al final què? T'has aclarit En què t'apassiona més Ui En què m'apassiona més? Però de què? A la vida Uf Hi ha gent que li apassiona la feina? No Hi ha gent que li apassiona el futbol? Hi ha gent que És que ara mateix et diria Que sentir-me bé O sigui Estic en un punt De la meva vida En què valoro molt Sentir-me bé I a gust A mi mateixa O sigui Estar tranquil·la A nivell mental Tenir gent Que m'estima a prop No sé Ara mateix Estic en aquest punt Vull dir No ho sé Pel meu recorregut O per les coses Que m'han passat Els últims anys Valoro això Ara mateix No et sabria dir D'aquí 10 anys Què? Però ara mateix Això Fantàstic Sí, sí Mara Helena Ja veus Dos persones Que han tingut Una influència Tremenda En el nostre Màgics Els dos Programa Màgics Veus com al final En anglès Ho diuen allò El feeling El feeling Al final Ens anem trobant A la vida Sí Et trobes pel camí A les persones necessàries Per fer un bon camí Maco això Sí Sí, sí, sí Un plaer Gràcies Ferran I mai T'ho he repetit L'he dit abans Ho torno a repetir I som No No No No em deixaré mai De dir A vosaltres Gràcies Per haver-nos Donat l'oportunitat De compartir Durant 4 anys Estones Pel meu punt de vista Jo he fet un programa de ràdio I ho dic ben clar Per passar-m'ho bé Molt bé I si a la més Qui ens escolta Doncs també Fantàstic Us heu ajudat A participar En una petita gran ràdio Sí Oi tant Ho feu molt bé Sí I nosaltres doncs Ens hem sentit molt a gust Jo me'n recordo El primer dia No havia parlat mai Davant d'un micròfon Estàs aquí 2 anys Ves a saber què passa aquí I sento una veu Que em diu L'eixample A dret És l'eixample On comença? Què ho separa? I em dius És que hi ha algú Que m'escolta Ja sabia Que ella per el compte Que tenia Però em va donar Una sensació De segur Potser sí Que l'hi pot interessar I a partir de llavors Doncs aquí estem Sí, sí, clar Mira Aquella pregunta Sempre la recorda Ens queden Si no estic Mal informat 3 minuts O 4 minuts Maria Helena Prediccions Què? Prediccions Que ens espera Que ens espera la vida El que el que diem Meravelles De demà Aviam Catalunya Sant Just Com ho veus això? Uf Molt poc temps Em dones Molt poc temps Em dones Aviam El tema de les eleccions Que és el que ha circulat Ara aquests moments De si farem o no farem Aviam El dia 12 Quan es van començar Les votacions Aviam Era tan senzill Com que era molt fàcil Que acabessin sortint socialistes Avui en dia ja no es pregunta Els astròlegs Si no és el millor moment Per fer unes eleccions O per Si volem que el nostre Torni a sortir Però és que Just en el moment En què van començar Les votacions Hi havia una lluna Just en el punt De l'ascendent Que feia que la tendència Fos a nivell socialista No d'una altra tendència Acabaran formant govern Doncs jo ho dubtaria Si ho fan Seran molt molt inextremis I en una situació De tensió bastant important Perquè no som capaços Per aspectes Com d'acceptar l'èxit Un de l'altre O sigui aquí El gran problema És que Es genera tensió De jo quiero mi silla Jo quiero mi lugar I no em diguis res Que no m'agradi Perquè si no Em mosquejaré Perquè el joc és així Són com nens petits Igual Però mira És claríssim I això també Per fer un debat I malgrat Catalunya és el Barça Tothom l'estima Però tothom Però ningú es posa d'acord Ho entens? Vaixís, vaixís És que és clavat Catalunya és el Barça O el Barça és Catalunya Per una part Lladres corruptes Catalunya és el Barça I el Barça és Catalunya No es posen d'acord Interessos Hi ha massa ego inflat Ho diríem així Hi ha un aspecte just Aquell dia De mar Que és la tensió És el guerrer És el lluitador És aquell que vol Sempre estar una mica més Per sobre I aquesta lluna Que seria el poble La gent La gent que d'alguna manera Circula La quotidiana Que estan amb tensió Llavors vull dir És que a tots els agradaria El que Jo soy el mejor de todos I nadie hay más admirable Que yo No Ja, ja, ja Déu-n'hi-dos Les cartes astrals Bueno, has parlat de Catalunya Sant Just Sant Just Aviam, jo tinc la presa de possessió En aquest cas De l'alcalde Que tu vas dir I ell munta O sigui Agafa L'alcaldia Amb el signe de verge Verge és un signe Que és com molt estructurat O que d'alguna manera Necessita que les coses Siguin estructurades Llavors Una mica el mandat Anirà governant Justament per aquest tipus d'energia Que és És el Anem a Establir determinades Estructures De determinades formes Perquè d'alguna manera Tot això Et doni un profit Bàsicament És per on es mou No hi ha altres signes Que puguin variar Ni que es puguin modificar Hi ha un punt de tensió Jo diria Que a nivell ideològic Ha d'haver-hi bastanta tensió No coneixo Què és el que passa Dins del De el que és Sant Just Però Hi ha un aspecte Com si Hi hagués Dos extrems Bastant Bastant importants A nivell d'ideologia Que moltes vegades Poden generar També punts de tensió O desagradables O més o menys Antipàtics O si és curiós Perquè el tindrem L'últim programa El divendres que ve El tindrem aquí Li penso Explicar aquesta història Cap problema Però Hi ha una cosa Ja d'entrada Que ens sobta Amb el Carlos i la Núria Que estan al dia a dia Jo no tinc la percepció D'aquelles intencions És correcte Tencions Parlant dins de l'Ajuntament Dins de l'Ajuntament Jo no tinc la sensació Tu Ideològicament parlant Carlos Tu creus que hi ha Dins de l'equip de govern No dins del No no no no no Dins de l'Ajuntament Però sí home Home jo crec que sí El que passa que 40 anys governant Se sap El primer tripartit El primer tripartit de Catalunya Es va fer-se injust El primer tripartit de Catalunya Però hi ha alguna cosa Que està com soterrada O amagada O que no acaba de fluir De la forma que tindria que fluir I és ideològic O sigui Perquè el de Planeta Que ho marca És el de les ideologies Formes de pensar A vegades Completament diferents És lògic No té res a veure El socialista No em comparis Amb la de Vox Que ha sortit aquí Amb la senyora aquella Després hem de pensar Que encara que siguin socialistes I tu veus un socialisme Per la tele A nivell local Sempre la cosa canvia molt I pot ser unes polítiques Que són bastant diferents Del que és el Partit Socialista El que està molt bé És que hi ha un aspecte Que dóna molta capacitat De creativitat Dins de la ciutat Que hi ha molta predisposició A la creativitat Maria Helena Diguem Un minut Un minut Uf Què ens expliques? Què vols que t'expliqui? El futur De Sant Jús El futur, clar Val Jo el que et deia A nivell de població Sembla que està la gent Bastant contenta Dins de tot Amb la seva alcaldia O sigui Hi ha un aspecte aquest Amb la lluna Que és sempre el poble És sempre la gent I hi ha bastant De punt d'harmonia No és un poble On la gent Estigui amb desacord Del que fa l'alcalde O de les coses que vol D'alguna manera governar El que deia És una ciutat Que si no s'ha posat en marxa Al millor Ara es posarà en marxa Coses molt creatives Fer coses diferents O originals A les que s'hagin fet Al millor En moltes altres poblacions O en molts altres llocs I ja crec que s'està començant a donar Una estructura A la forma de pensar De la ciutat Sí, sembla estrany El que estic dient Però intentaré explicar-ho És com si la gent Tingués la capacitat De dir M'agrada fer això Perquè és la meva estructura de ciutat M'agrada aconseguir aquest projecte Perquè és la meva estructura de ciutat Perquè soc d'aquest poble Perquè m'he criat aquí És com Les meves pròpies ideologies Posar-les en context I que això es faci realitat És curiós Perquè Jo quan vaig venir a viure aquí Començava llavors Aquesta senyora encara no havia nascut La història que hi ha de poble o ciutat I això És veritat o no? El lema aquest, no? És que sí Poble o ciutat Que farà 10 o 15 anys Que has voltat Sí, sí, molt, molt Encara era molt poble Quan es volia involucrar en la ciutat Aviam Resum Penúltim programa Modulem el futur, eh? El ser humà Ens has dit Ens agrada Ho hem de fer-ho L'astrologia Pararem si és ciència o no Avui I jo per ara tinc raó L'astrologia no és una ciència Ja ho era És subjectiu Ja ho era Tornar a ser-ho I al final Al final Tot es paga D'acord? Ben trobats, oients Ens veiem en l'últim programa La propera setmana El divendres 31 de maig Adiós per la ràdio de Sant Jus Durant laoritcom Tornem-te-fet un punt Gràcies. Avui la intro ha durat més que mai. Sí, sí, perquè estava acabant d'ajustar els botonets. Estàvem estirant les veus. Bona nit, amics, primer de tot, aquí en presència tots quatre, de nou, i oients, i oientes, què en tindrem avui? Dos, vuit o cap? O vuitanta mil. Vuitanta mil no, però jo crec que ens en propem més a les vuitanta. Vuitanta? Sí. Epa! De forma asincrònica, vull dir, no? Sí. La meva família fan set o vuit mínim. Hosti, nano, tio, pues ja... Per la mena ens escolten. Sí, sí, sí. I pagant, pagant. Els meus cosins, les meves germanes... A l'Àlex també, allà des de Bilbao, vull dir, bé, bé, bé, molt bé, tio. L'Àlex fa número 1, eh? Salutació especial al Führer. Ara parlaràs de Führers, però... Ara parlarem de Führers, però va per ell aquesta cançó que... El Führer original és l'Àlex, salutacions mil veïnes. És un home estrany, però interessant. Exacte. Ojo, ojo, perquè... Oveitis mal, mal. És un home... Mal. Oveitis mal. No sabrem com definir-lo. Els seus orígens ja són com mig valencià, català... Exacte, ull de cona... Ara és basco... Sí, sí, és un mix curiós. I ell mateix, com a persona, també és un mix curiós. Sí. És fos. És d'aquí t'estimem. Amic, exacte. Ganes de veure't allà, bueno, a octubre, no? És la data... Sí, cor corbizu. Exacte. Perquè no hi ha BBK aquest any per nosaltres, i per tant, bé, és igual. Els oients s'estan interessant menys 33.000... Això que estem dient. I anem a intentar... Anem al tema musical. Exacte, sí. Nois, es queden dos, tres setmanes pel Primavera Sound, una fita històrica per nosaltres, rats, aquí, fortes. I que avui he sigut fa uns segons conscient que en Luís i tu també venies. Estic ofès, tio. No podies... Estic ofès. Estava ofès jo, molt ofès que no vinguessis, en realitat. No podies fallar per a la Ciutadans Sistema. No, tio. Clar, no, però què collons estem en la Ciutadans Sistema? Ni ho veuré, tio. No, home, no, però... De veritat, us ho dic que... Fares moltes birres fora, abans d'entrar? Unes quantes. Això no fallarà, però començaré pel matí. Molt bé, molt bé. A les set del matí. Sí, a les nou. A les set del matí, cap i poten. Fas congrés dissabte al matí o no? No, no, no. Dissabte ja no n'hi ha. No, no, no, vinc en condicions. Molt bé. Bé, saps que els congressos són potser inclús més durs que la primera vegada són, no saps? Sí, sí, algun congrés pot acabar pitjor. Pitjor, pitjor. Sí, sí, més tard. No, no, vindré al 100%, al 100%. I, de fet, em vaig plantejar si venia el divendres, si em palmava, però això va ser massa difícil. Tampoc hi ha entrades, crec. Exacte, sí, sí. Amb la qual cosa, estic tranquil. Sí, les repesques bancàres, la nostra fan número 1, Cris, ha aconseguit... Ha aconseguit, sí. Ha aconseguit dijous, també, amb un preu exorbitant. Exorbitant, eh? Però... Què preu? No, no, no, tio. Home, no, no, em va semblar molt car. Ho diré en fora d'antena, ho diré en fora d'antena. Que ho digui ella quan col·labori, quan faci la seva situació. Ah, vinga, Cris, t'estimes molt, t'estimes molt, t'estimes molt, t'estimes molt. Escolta, m'he deu un missatge ara mentre estem gravant, a veure si està disponible. Ah, ara mateix, ara mateix. I si és així, la connectarem en directe, en fals directe, perquè quan s'emeti això, no és el directe, però... Sí, tu no saps la gent que té aquesta noia, com ara... Bueno, si sona de flut, doncs perfecte. Bé, nois, concentrem-nos. Estàvem, diem, primer vera sound, tres setmanes. Un primer vera sound que ens va semblar bo, però jo crec que a mesura que ha passat els mesos ens sembla més bo. A mi no em sembla. Això m'ha passat a mi, que quan em va sortir vaig dir, bueno, no està mal, i ara és el festival de l'any. Total, total. Però, bueno... I, clar, avui farem un repàs de primer vera sound. Jo, personalment, fent un altre repàs al llistat dels grups, en una estona he tret com deu coses que no havia escoltat abans. Vull dir, espectacular. O sigui que haurem de triar molt aquest dimecres quan surtin els horaris, que quan s'emeti el programa ja hauran sortit en principi, els dimendres, però hi ha una oferta abrumadora, diria. Serà més complicat que mai, perquè combina l'oferta abrumadora, segurament amb una distribució molt difuminada per tot el festival, amb uns senyors com nosaltres, amb els quals cada dia ens costa més. I hem de, és clar, hem de fer un equilibri energètic sublim, perquè si volem aguantar 3 dies en condicions... O mordor pitchfork, mordor pitchfork, ja no es pot fer. Molt bé, molt bé. Doncs, nois, cadascú hem portat coses de primavera, si no m'equivoco. Algunes off primavera, també. Off primavera? Jo també tinc un parell off primavera, però concentrem-nos en... Voleu fer un petit repàs així ràpid de dies? Per exemple, estem al dijous, dijous primavera sound. Quines coses així, si teniu els mòbils així de debat, i si se'n recordeu perfecte, què és imperdible a nivell de noms grossos així? Els masts que estaran segur, subratllats? Quins serien? En paper? Votem un cadascú. Vinga, un punt cadascú. Robert, dijous? Dijous. Diré idols segur, no me'ls perdon. Molt bé. Idols. Idols, et triurà un nom diferent, desgraciat. Vinga, per favor. Posca Lili Owens. Molt bé. Jo trio FK a Twix, trio. No m'hi trobaràs. Doncs jo vull anar, estarà Mordor, evidentment, i a veure, però tio, jo crec que serà un bon concertaco, sens dubte. Jo tiro per electrònica i anirem a DigiRoom. Oh, DigiRoom, perfecte, tio. Molt bé, molt bé. Molt bé, tio, doncs és que hi ha moltíssima cosa. No diem divendres i dissabte? No, no, ara, perquè si ho voleu, fem un repàs d'alguna cosa. Ho teniu per dies al lloc que heu portat o no? Ho teniu així? No, però de memòria tot podria. Vale, vale. Vale, doncs ara, si us sembla, fem alguna repassada per grups de dijous que encara no haguem compartit aquí amb nosaltres. Per exemple, jo he descobert avui dos o tres, com us deia, que segurament el Saúl es coneixerà. Segurament. Quina puta fama, tio. No, home, fama no, tio, si és un puto en enciclopèdia humana, tio, cabron. I el Rubén també, però el Rubén és despistat i a les hores és com jo. Però tu, segur, se'n recorda de tot, el cabron, és increïble. Vale, doncs voleu posar alguna cosa de dijous? Teniu alguna cosa així destacable? Jo porto una de dijous, però comencem amb tu o no? Sí, vinga, va, va, ja que soc el que porto el mando i mano, encara que no mani realment, però mano. Ets el nostre jefe. Això mateix, poso un grup que es diu Juli, Juli. Hombre, els tenia al radar, ets un gran dit. Tio, espectacular, tio, xaval. El descobriment d'aquesta setmana, em sembla increïble i serà, bueno, imperdible, en sèrio. Estic d'acord. Rotllo, són ara grunts, podríem, així, 90 sorollós. Ara considera'm idols. Exacte, i a la merda. Juli, com es diu, deus dir Juli, la pronunciació, perquè em sembla que són americans. Són americans, vull dir que serà Juli. Doncs així, Juli. Juli. Flutter, Flutter es diu el tema, i així sonen, a veure què us sembla. Fins demà! Fins demà! Fins demà!