Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
Amb Ferran Carreras, en Josep Capellades i en Joan Mateu.
Subscriu-te al podcast
Aviació vs Aeronàutica, vida del pilot i seguretat aèria: rutes, fatiga, aeroports difícils, ocells i esteles (amb Ferran Plana i Dropez)
Context i temes principals
Episodi amb el pilot Ferran Plana i Dropez al programa 112 de "Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats". El capítol recorre de manera clara els conceptes clau d’aviació i aeronàutica, el dia a dia d’un pilot (horaris, fatiga, formació i planificació), les operacions en aeroports complexos i la seguretat aèria (estàndards internacionals, tecnologia i factor humà). També es tracten impactes d’ocells i la gestió de fauna als aeroports, i s’explica amb rigor què són les esteles de condensació (contrails), desmentint els chemtrails. Tanca amb una peça musical i comiat.
"Crec que tenim la millor oficina del món" — Ferran Plana
"A l’aviació tot està pensat per tres... sempre amb la premissa de la seguretat"
Conceptes base
- Diferència entre aviació (operació d’aeronaus, infraestructures i indústria) i aeronàutica (ciència de disseny, manufactura i aerodinàmica).
- Recordatori del principi d’Arquímedes (globus/dirigibles) i del principi de sustentació (forma de l’ala i flux d’aire).
Vida i feina d’un pilot
Horaris, jornades i fatiga
- Mitjana de treball: ~20 dies/mes i 10 dies lliures; jornades de 10–12 hores.
- Factors de fatiga acumulada: canvis d’horari, pressió, radiació i cicles de pujada/descens (equivalent a pujar una “muntanya” diversos cops al dia).
Formació i planificació
- Entrenaments periòdics, simuladors i cursos de terra per regulació.
- Cada vol es planifica: rutes, meteorologia, pes i combustible; no és “arrencar i marxar”.
Rutes i tripulacions
- Les rutes no són fixes: depenen del programa comercial i de l’optimització d’hores.
- Les tripulacions varien per calendari, permisos i necessitats operatives.
Pernoctes i tipus de companyia
- Tendència a bases i evitar pernoctes per estalvi de costos.
- Low-cost: sovint es dorm a casa; llarg radi: pernoctes de ~24 h o més segons rutes i jet lag.
Operació i seguretat
Aeroports difícils i variables crítiques
- Exemples: Funchal i Hondarribia/Fuenterrabia; però el més crític sol ser la meteorologia (tempestes, vents creuats), l’estat de pista i el pes de l’aeronau.
- Resposta professional: depèn de les condicions combinades.
Estàndards internacionals
- Marc de l’OACI (Nacions Unides): recomanacions per homogeneïtzar la seguretat global.
- A Europa, llista negra de companyies que no poden operar si no compleixen estàndards.
- En contextos d’inestabilitat (p.ex., Tel Aviv, Haití), les autoritats poden suspendre operacions; els vols humanitaris segueixen canals específics (sovint militars).
Evolució de la seguretat
- L’aviació comercial és molt segura i ha millorat de forma exponencial per:
- Avanços en materials (tità, composites), motors i sistemes d’alerta. - Estudi del factor humà i aprenentatge d’incidents/accidents. - Disseny i aerodinàmica influents (túnel del vent com a referent tecnològic transversal).
Fenòmens i riscos
Ovnis i fenòmens reals
- No s’han observat ovnis; sí fenòmens espectaculars com la formació de tempestes i el foc de Sant Telm (descàrregues d’electricitat estàtica visibles en els vidres).
Ocells i mitigació
- Impactes d’ocells: risc conegut; un cas va causar aturada de motor però es va resoldre amb aterratge segur.
- Mitigació: cetreria amb falcons (impulsat a Espanya, àmpliament adoptat), sistemes acústics, fins i tot mètodes més rudimentaris en alguns aeroports.
Esteles de condensació (contrails) i desinformació
- Les esteles són condensació: aire molt calent de la turbina a ~−50 °C que forma microcristalls (un “núvol” artificial).
- L’exèrcit va estudiar el nivell de formació d’esteles per motius de discreció operativa.
- Desmentit: no hi ha chemtrails; la càrrega és combustible, i fumigar a gran alçada seria ineficaç (la fumigació real es fa amb avionetes a baixa alçada).
Tancament
- Peça musical “What a Wonderful World” i comiat reiterat.
Seccions de l'episodi

Introducció: aviació vs aeronàutica i conceptes clau
Definició d’aviació (aparells més pesants que l’aire) i diferenciació amb l’aeronàutica (ciència de disseny i aerodinàmica). Recordatori del principi d’Arquímedes (globus/dirigibles) i del pilot com a guia d’aeronaus.

Presentació del convidat
Introducció de Ferran Plana i Dropez, pilot i apassionat per la professió; to distès amb el presentador abans d’entrar al primer tema tècnic.

Per què volen els avions? El principi de sustentació
Explicació de la *sustentació* per la forma corba de l’ala i diferència de velocitats entre intradós i extradós que genera força vertical cap amunt.

Horaris, jornades i fatiga del pilot
Mitjanes de treball (≈20 dies/mes) i jornades de 10–12 h. Fatiga acumulada per canvis d’horari, pressió i exposició a radiació; importància de dies de descans.

Formació contínua i planificació prèvia a cada vol
Regulació que exigeix simuladors i cursos. Cada operació requereix briefing de rutes, meteo i pesos; la feina no és només “volar”.

Rutes: són sempre les mateixes?
No. Depèn del programa comercial i l’equilibri d’hores. Exemples de xarxes i assignacions perquè les tripulacions no quedin descompensades.

Tripulacions fixes o variables?
Les tripulacions canvien per vacances, permisos i necessitats operatives; és inviable mantenir sempre el mateix equip.

Aeroports més exigents: depèn de les condicions
Comparació de Funchal/Hondarribia amb un Barcelona amb tempesta i vents creuats. Factors clau: meteorologia, estat de pista, longitud i pes de l’aeronau.

Pernoctes, bases i tipus de companyia
Tendència a evitar pernoctes per optimitzar costos (bases). Low-cost: dormir sovint a casa; llarg radi: pernoctes segons descans i creuament de meridians.

Estàndards i protocols de seguretat (OACI i UE)
Paper de l’OACI (ONU) i recomanacions globales. La UE manté una llista negra de companyies que no compleixen mínims; les aerolínies europees apliquen criteris estrictes.

Operacions en contextos inestables i vols humanitaris
Quan un aeroport perd mínims de seguretat, les autoritats poden suspendre operacions (ex. Tel Aviv). Vols de rescat/humanitaris sovint amb aeronaus de transport militar.

Evolució de la seguretat aèria: tecnologia i factor humà
Millora exponencial: materials (tità, composites), motors i sistemes d’alerta; estudi del factor humà i aprenentatge d’incidents. L’aviació, un dels transports més segurs.

Fenòmens aeris: ovnis, tempestes i foc de Sant Telm
No s’han vist ovnis; sí fenòmens com formació de tempestes i el foc de Sant Telm (descàrrega d’electricitat estàtica visible a la cabina).

Impactes d’ocells i gestió de fauna als aeroports
Impactes ocasionals poden fins i tot aturar un motor, però es resol amb protocols. Mitigació: cetreria amb falcons (molt estesa a Espanya), sistemes acústics i altres mètodes.

Esteles de condensació (contrails) i desmentida dels chemtrails
Explicació física de la condensació a gran altura (microcristalls). Històric d’estudi militar del “nivell de formació d’esteles”. Desmentit: els avions comercials no fumiguen.

Tancament musical
Fragment de “What a Wonderful World” com a coda abans del comiat.

Comiat
Ràfega prolongada de salutacions de tancament (“Bona nit”).
Bona nit Benvinguts, benvolguts i bentrobats. L'aviació és el desplaçament controlat a través de l'aire d'aparells que usen per desenvolupar el seu vol, la força sustentadora de superfícies fixes o mòbils, sovint auxiliats per mitjans mecànics com poden ser els avions i els helicòpters o bé sense components mecànics com són els planadors. El concepte d'aviació inclou les infraestructures, indústria personal i les organitzacions. No ha de confondre's l'aviació amb l'aeronàutica, terma més general que comprèn qualsevol element dedicat a la navegació aèria. Els dirigibles i els globus aerostàtics no s'inclouen en aquest concepte, ja que es tracten d'enginys que la navegació aèria, dels quals es basa el principi d'Arquímedes, que és un dels principis més importants de la física i un dels fonamentals en estàtica de fluids, que postula el següent. Un cos insoluble totalment o parcialment submergit en un fluid, sigui líquid o gas, en repòs, rep una força de baix cap a dalt igual al pes del volum del fluid que desallotja. Els dirigibles i els globus aerostàtics són anteriors en el temps els emparells voladors més passants que l'aire, el vol dels quals es fonamenta en l'ús de les superfícies que es sustentin en l'aire. Segons l'activitat i els seus mitjans materials o personals, pot efectuar-se una primera diferenciació entre aviació civil i aviació militar, ja que és en funció que el caràcter dels seus sucius actius sigui precisament civil o militar. Hem parlat del concepte de l'aviació, ara parlarem del concepte de l'aeronàutica. L'aeronàutica és la ciència o disciplina relacionada amb l'estudi, disseny i manufactura dels aparells mecànics passants que són capaços d'elevar-se en vol i de les tècniques de control d'avions. Tot això també inclou una branca de l'aeronàutica anomenada aerodinàmica. Aquesta branca estudia el moviment de l'aire en relació als objectes en moviment com els avions. No s'ha de confondre amb el tema aviació. Aviació referit al manés dels avions. Encara que en la pràctica sovint s'utilitza el terme aeronàutica per referir-se a l'aviació. I com a tercer concepte, direm que és un pilot d'aviació. Doncs un pilot d'aviació o pilot aviador és la persona que té com funció qui ha aeronaus en vol. Avui, per aprendre una miqueta de ciència, tecnologia i l'art de volar, escoltarem i parlarem amb una persona en la que una part de la seva vida transcorre entre núvols i aeroports. De professió pilot i camís, està involucrat en molts temes que influeixen i determinen la seva professió. És un autèntic GESP, que és l'acrònim de l'expressió que significa jove, encara que sobradament preparat. Ens visita avui en el programa número 112 del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats, Ferran Plana i Dropez. Benvingut, com estàs? Moltes gràcies. Doncs, escolta, has fet una introducció que t'haig de dir que fins i tot a mi m'ha impressionat, eh? Millor no es podia fer. Tens el cafè pagat, eh? Gràcies, Ferran. Aviam, resigut, Ferran. Per què volen els avions? És una molt bona pregunta. Els avions volen, per com bé has dit, el principi de sustentació. El principi de sustentació es basa en la forma que tenen les ales dels avions. Si nosaltres ens hi fixem en com és una superfície a l'arc, com és el plano d'un avió, veiem que no és una superfície recta, és corba. Quan l'avió es mou a través de l'aire, corre a través de l'aire, l'aire que passa per la part de sobre de l'ala va més ràpid que la part de sota. Llavors, per un principi del que bé parlaves d'aerodinàmica, això genera un efecte de succió que fa que l'avió experimenti una força vertical, una component vertical cap a dalt. I els avions volen per això. Arquímedes, Arquímedes, al principi d'Arquímedes. Hem dit que un pilot d'aviació és la persona que té com a funció guiar aeronaus amb vol. Quants dies treballa al més un pilot? Mira, pot sonar una mica un tòpic, no? però et diré que això és com qualsevol feina, depèn. I per què dic que depèn? Depèn perquè depèn també del contracte i de la companyia on es treballi. Al final, un pilot pot fer jornades de feina molt llargues. Vull dir, hi ha qui pot fer una jornada esporàdica, no? En aviació corporativa, que pot ser un volcord de dues hores, però també a l'hora pot ser una jornada de dues hores. En el meu cas, ja et diria que és la mitja dels pilots d'aviació comercial, et diria que són treballant en torn uns 20 dies al mes, d'acord? És a dir, és una mica aquell tòpic que ja es diu que fa anys, que si als anys 50 un pilot per cada dia que treballava n'enlliurava 4, no? No, això no és cert. A dia d'avui es treballa uns 20 dies i després tens uns 10 dies lliures. I les jornades, quan es van a treballar, actualment, les companyies al final sempre busquen treure el màxim potencial, la màxima rentabilitat d'un pilot, per lo que les jornades són tranquil·lament de 10 a 12 hores cada dia que va treballar un pilot. Tu em parlaves de la fatiga. Sí, és un tema molt interessant. Al final, el vol és una cosa que és una feina molt vocacional, la nostra. I no crec que hi hagi cap pilot que no disfruti d'anar a volar. És a dir, jo sempre ho diré, crec que tenim la millor oficina del món. Però sí que és cert que degut als canvis d'horari i degut també a la radiació que rep i als canvis de pressió, està estudiant que és una feina que causa un cansanci que es va acumulant al qual al final s'acaba dient fatiga. raó per la qual és tan important disposar de dies lliures a més i que un pilot descansi. Pensa que al final quan un pilot agafa un avió i l'aire i fa un vol cada vegada és l'equivalent l'aire que té a dalt en creuer és l'equivalent com si pujés una muntanya igual de 2.000 metres o de 1.500 metres. Fer-ho això quatre cops al dia sumat a rebre certs dosis de radiació que està regulat i que en principi no suposa en un perill no deixa de ser una cosa que efectivament com has dit acaba fatigant. El Josep diu que sou una professió envejable perquè els pilots només treballen quan volen en aquest joc de paraules. Sí, igual aquesta no més treballar quan voleu. Bueno, sí, a veure, vista així es pot considerar que és cert. És un joc de paraules. És un joc de paraules, sí. té una feina i teniu la responsabilitat de portar tota la gent que va assegure d'eix. Sí, efectivament. A part, tampoc és cert del tot que només treballem quan volem i ara diré per què, no? Al final, també, els pilots estem sotmesos per regulació a una sèrie d'entrenaments periòdics el que obliga també per una banda cada x temps fer una sèrie d'exàmens en simuladors de vol i cursos de terra. És a dir, que hem de dedicar també una estona a les aules, no només a l'aire, ho hem de dedicar a la feina. I també, per altra banda, cada vol s'ha de preparar. Això no és com arribar a un cotxe, engegar el cotxe i marxar. Sempre, abans de cada vol, és necessari anar amb força instal·lació a l'aeroport, revisar tota la ruta que faràs en aquell dia, la sèrie de vols, comprovar la meteorologia, és a dir, que els vols no només s'executen, sinó que es planifiquen. Reu per la que també, diguem que treballem no només quan volem. Que dic, va que era una broma, eh? Jo he agafat tot d'un enigmà dius d'en Màdios Serra, eh? Però és divertit. És divertit, sí. Ferran, un pilot fa sempre les mateixes rutes? És una pregunta molt comú. Mira, al final, aquí sempre hi ha una feina d'equip, vull dir, quan parlo d'equip, parlo de la companyia en general. Aquí, quan parlem de companyies d'aviació comercial, hem de pensar que hi ha un equip, un equip de comercials al darrere i estratègic, que farà un planell de vols que vendrà, d'acord? Vendrà tota una sèrie de rutes. I després hi ha un departament, que és el departament que es diu de programació de les companyies aèries, que és el que s'encarregarà de fer com el plantell d'unir el plantell de personal, tant de pilots, mecànics, hostesses de vol, tothom involucrat amb aquells vols. D'acord? Llavors, no es fa sempre la mateixa ruta. Pot coincidir o no? Per què? Bàsicament perquè dependrà del programa comercial. Mira, faré un exemple molt simple. Si una companyia només fes una ruta, no sé, fes una companyia que fes Barcelona-Paris i només fes Barcelona-Paris, lògicament, el personal d'aquella companyia només volaria de Barcelona-Paris. A mesura que la companyia extén aquesta xarxa comercial, ha d'anar encaixant a tot el personal en funció de fer els diferents vols. Si sempre fes cada tripulació o fes el mateix vol, acabaria de venir una descompensació en el que és hores de treball, perquè, clar, una ruta té dues hores i una altra ruta potser té una hora. Llavors, s'ha d'intentar equilibrar. I la resposta és que no. És que, vull dir, a veure, de vegades és casualitat que un pilot en un mes repeteix la destinació perquè és freqüent. Però de normal no. depèn completament del programa comercial de la companyia. I el mateix equip de vol, és a dir, tu, el copilot, el personal de cabina, són sempre els mateixos o aneu variant? Anem variant. Anem variant. Al final, pensa que cadascú també té la seva vida privada, té les seves obligacions i té les seves vacances. Llavors, en una empresa on hi ha tantíssima, que sol haver-hi les companyies aèries, sol haver-hi molta gent, que a tothom és lògic que, per exemple, potser algú només s'hagi de demanar, hagi de demanar uns dies lliures a la companyia per anar al metge o per fer un viatge o per qualsevol motiu personal. Cosa que això fa, impossibilita que sempre estigui el mateix equip treballant. Aviam, dintre d'aquesta primera secció que hem obert en el programa amb la teva visita, preguntes que se m'ocorreixen dintre d'aquesta primera secció que és la dedicada al pilot. De tots els aeroports que tu t'has enlairat i has aterrat, quins són els més complicats, diguem? Home, hi ha un que aquest sí jo el conec com a passatger que és Funchal que té la seva fama, no? I quan vas aterrant vas veient tots els bombers preparats i, bueno, per sort jo no recordo que hi hagi hagut un accident, però un altre que quan era jove a mi m'impressionava era a Fuenterrabia, un de Ríbia, que entres pel... Tu, com a professional. Mira, hi havia un pilot a Ibèria que es va jubilar i me'n recordo que ell deia això és la professió al gallego, perquè la resposta a la majoria de preguntes d'aviació és depèn. Mira, efectivament és indubtable pensar que si vas a Fuenterrabia és una pista molt curta, està a meitat del mar i impressiona, no? Però si em diuen què és més difícil anar a Fuenterrabia un dia que hi hagi sol i mosques i estigui tot tranquil o anar a un aeroport com Barcelona que estigui caient una tempesta brutal i amb forts vents creuats. Doncs possiblement et diria que a Barcelona. Al final nosaltres operem o sigui quan volem que es diu també que s'opera un vol treballem en un entorn on hi ha gran quantitat de variables llavors la meteorologia no deixa de ser una variable de molt pes i molt important les condicions de l'aeroport si és una pista curta, llarga si està mullada si no està mullada també no deixa de ser una condició important la pròpia aeronau si va plena si va molt pesada o va més buida llavors aquí et diria aquesta frase no? doncs depèn i ets ben català però respost com un gallego no perquè és la lògica la vostra vida què és? com la d'un capità de vaixell dormint sempre fora de casa o què? doncs mira aquí sí que et diria que una vegada més depèn però t'explicaré per què les companyies aèries sí que és cert que fa anys primaven molt el programa comercial per sobre els costos això què volia dir que ells els interessava més tenir per exemple un vol de la primera hora del matí de Zurich a Barcelona i els era igual que l'avió dormís allà i haguessin de pagar un hotel a la tripulació i demés a mesura que tot el tema de costos ha anat evolucionant dintre l'aviació les companyies van agafar més conscienciació sobretot els equips de management i directius de dir escolta hem de mirar d'estalviar costos com es tradueix això? un punt molt important que van aportar va ser el fet que els avions intentar que els avions no pernoctin fora de la seva base és a dir tenir bases amb tripulacions fixes i que l'avió sempre acabi allà i la tripulació acabi d'on és per què? perquè també hi ha un estalvi molt considerable d'hotels allotjaments despeses i optimització també de personal segons quines companyies és cert que pot haver-hi pilots que dormin molt fora de casa però segons quines altres no les companyies de baix cost acostumen sempre a dormir a casa els pilots mentre que clar si és una companyia de llarga distància que opera a llarg ràdi doncs indubtablement quan el tripulant arriba i fa un vol on creua molts meridians i arriba un vol a cap de 8, 10, 12 hores aquell tripulant ha de descansar llavors dormirà fora de casa hi ha companyies que en el moment en què arriben fora de destí sí que s'estan 3, 4 dies 5 dies el que sigui fora de casa en canvi n'hi ha d'altres que s'estan el temps just de descans que acostumen a ser entornar 24 hores dic més o menys que de vegades pot ser una mica més i a tornar a casa llavors aquí és una situació que depèn molt d'on treballar aquell pilot i la companyia la que estigui jo mateix fa anys vaig estar en una companyia on acostumava a dormir 14 nits al mes fora de casa i ara mateix on estic doncs potser no passo de dues o tres nits al mes inclús alguns mesos cap doncs me n'alegro molt estaves parlant i se m'estava ocorrent una pregunta que per un cantó és la lògica i per l'altra cosa pot ser la realitat és a dir els protocols de seguretat deuen ser universals però m'imagino per dir alguna cosa i no vull ofendre ningú no és el mateix l'aeroport de Quinsassa o d'un país del tercer o quart món l'aeroport ubicat allà que l'aeroport de Barcelona per entendre'ns hi ha diferència dóna gust que facis aquesta pregunta perquè és molt reflexiva i és molt interessant mira l'aviació si mirem una miqueta al darrere a el que és la història el punt d'inflexió més important de l'aviació civil ve després de la segona guerra mundial està aixafant el guió és fantàstic però perquè allà hi va haver un desenvolupament tecnològic molt important i després perquè és després de la segona guerra mundial quan es crea l'organització d'aviació civil internacional és un organisme que pertany a les Nacions Unides i allà es genera es genera l'embrió de el que serà una organització que molts països aniran adherint i marcaran unes recomanacions regulatòries recomanacions dic perquè no tenen un poder realment executiu unes recomanacions per tal d'homogenitzar l'aviació a nivell mundial realment no tots els països són membres d'aquesta organització eh i no tots els països hi ha ocasions que són capaços de complir totes les recomanacions i és clar l'exemple que posaves no és el mateix volar a l'aeroport de Barcelona que un aeroport a la República Democràtica del Congo per desgràcia no és igual què succeeix? que les companyies aèries tenen també un marc regulatori molt fort i tenen una sèrie de protocols de seguretat que inclús de vegades són adicionals i més restrictius que els que pugui posar aquesta urbanització d'aviació internacional per què dic això? perquè en el moment en què una companyia sobretot una companyia europea saps què vola a l'aeroport d'on sigui pots estar tranquil perquè la pròpia companyia s'haurà encarregat de supervisar i revisar que aquests aeroports compleixin els criteris de seguretat mínims inclús per exemple en el cas d'Europa la Unió Europea té una llista negra de companyies que no poden volar a Europa perquè considera la Unió Europea d'una manera més restrictiva que aquestes companyies no compleixen els estàndards mínims que s'hauria de complir són poques són casos aïllats són casos ja dic molt, molt, molt concrets però ho dic perquè és una manera de pensar home si jo agafo un avió a Barcelona i vaig a un aeroport a l'altra punta del món puc estar tranquil? jo dic que sí que pots estar tranquil sí, però per exemple ara mirant-te pensava un dels països més pobres del món i que a més està tocat per la mà del diable perquè els hi passa de tot és Haití Haití un dels països més pobres terratrèmols lluites civils a terra ja sigui encara que sigui per qüestions humanitàries et deus jugar a la pell home sí la veritat és que normalment quan hi ha un aeroport que succeeix en tota una sèrie de condicions com un terratrèmol o una revolta o que l'aeroport no és segur això ho vam veure fa poc fa uns mesos amb l'aeroport de Tel Aviv ja són les autoritats qui s'encarreguen de suspendre el que és l'operativa de l'aeroport és a dir també aquests països ells han de garantir d'alguna manera que l'aeroport està complint aquells criteris mínims de seguretat en el moment en què aquells mínims es perden ells mateixos s'encarreguen de suspendre les operacions quan parlem ja de vols de rescat o vols humanitaris normalment ja és una operatia que moltes vegades entren inclús aeronaus de transport militar que ja van per una altra via però clar això no treu que realment és una cosa molt noble i molt arriscada per qui ho fa parlant de memòria i no ho tinc apuntat diuen que el tràfic aeri és dels més segurs una cosa certa el tràfic aeri si hi ha algun accident pocs supervivents queden però fa molt de temps que no escuto que hagi hagut un accident aeri important l'altra cosa són avionetes o avions esportius però recordo el sotest asiàtic que encara els deuen estar buscant però tragèdies parlo dels últims que tingui la meva mala memòria em digui dels últims 7 o 8 anys una tragèdia aèria no la recordo a veure l'aviació ha anat experimentant d'una manera exponencial un un un augment en la seguretat que és que és indubtable vull dir com com bé parlaves el transport aeri és dels medis més segurs que hi ha vull dir quants morts acostumem a veure caps de setmana a les carreteres i quants morts veiem en aviació l'aviació és una cosa que ha anat evolucionant i que té una tecnologia en constant evolució i que com bé deia des d'aquest organisme a les Nacions Unides sempre hi ha hagut una primera premissa i un primer lema que és el de la seguretat la seguretat ha anat ha anat en augment i ha anat en augment també perquè ha anat acompanyat d'un augment de la tecnologia i un augment de l'estudi del factor humà al final l'aviació té cent i pocs anys i l'aviació comercial podem dir que té 60-70 anys després de la segona guerra mondial amb els motors exactament vull dir està clar que el ser una cosa tan nova al principi quan hi havia accidents era una cosa que hi havia accidents per novetat perquè ningú sabia què havia passat i ningú sabia què podia passar a mesura que la tecnologia va evolucionant el factor humà es va evolucionant i els accidents i incidents també es van estudiant clar tot això acompanya una evolució que porta mesures mitigadores que al final eviten i milloren aquesta seguretat els avions actualment i ara ja es parla bueno els avions que es fabricaven ja fa 20 anys es parla de tercera generació ara de quarta generació vull dir avions que estan molt protegits que tenen molts sistemes per dir-ho d'una manera col·loquial d'alarma i que mitigaran molt el que és el fall humà que era el principal causant dels accidents d'aviació quan començava Fernan i sobretot els materials sens dubte com compares els materials d'avui els de fa 40 anys 40 és increïble els metalls des del titani metalls super treballats fiables la fibra de vidre que no és la mateixa avui que fa 40 anys no absolutament allò que dèiem l'aerodinàmica que l'aerodinàmica vosaltres heu sigut pioners per moltes coses vull dir per exemple pel sector de l'automòbil i la Fórmula 1 és pionera o d'alguna manera referència per molts dissenys dels automòbils normals a nosaltres com a usuaris avui el túnel del vent que fa uns quants anys van començar a sentir el que anava fa que consumeixi el cotxe d'aquest senyor el teu i el meu dos i tres i quatre litros menys només per disseny gràcies al túnel del vent i això vosaltres a dalt sou els primers que marqueu referència sí sí absolutament sí el que parles dels materials els motors la fiabilitat tot el que s'ha guanyat en els últims anys sí sí efectivament és el que ha aconseguit aquesta millora tan exponencial de la de la seguretat per això et deia al començament ciència tecnologia i l'art del volar aviam dintre d'aquest apartat teu directament involucrat tu com a pilot t'has trobat alguna cosa estranya allà del ja no et parlaré d'ovnis perquè jo amb els omnis no hi crec però bueno si tu hi creus diguem-ho si has vist alguna cosa rara no aviam i t'ho dic ben clar jo deixo per l'est per què no hi crec només per una sola cosa l'ovni és objeto volante no identificado això podrà existir però vida extraterrestre jo diria que els països més importants del món el seu PIB el multiplicarien per 8 s'empanyarien el primer que trobi un microbi és a dir vida en qualsevol història d'aquestes que veiem damunt del nostre del nostre camp fins avui no s'ha trobat cap vida no tens cap microbi perquè el microbi és el primer pas per tant això dels extraterrestres jo com a humà i tauro és a dir tu veus la terra que has vist raro la veritat jo mai he vist res estrany en aquest sentit parlant d'ovnis no objectes extraterrestres sí que és veritat que molta gent ho pregunta però si alguna cosa he pogut veure que considero espectacular és veure molt de prop el que és la formació de tempestes sí que he vist fenòmens meteorològics que he vist des d'una cabina o inclús quan un avió carrega electricitat estàtica els pilots veiem que no sempre succeeix el foc de Sant Telmo es diu el foc de Sant Telmo és una espècie d'espurnes que veus com passen a través dels vidres de l'avió de la part frontal de l'avió que mostren la gran carga de carrega d'electricitat estàtica que té això sí que és una cosa ho veus i és força espectacular i sí que no ho pots veure en cap altre lloc Has tingut alguna vegada algun problema amb algun ocell o què? Els ocells és un problema general dels aeroports especialment en alguns més que altres especialment en aquells que estan a prop del mar o que potser estan a prop d'alguna zona on puguin habitar voltors impactes d'ocells sí que n'he tingut inclús en una ocasió ens va provocar una aturada de motor però bueno però no deuria ser un ocell important no deuria ser era un ocellot era molt gran era molt gran sí sí sí era era una gavina molt gran però bueno ens va provocar d'anys i de més però bueno com sempre dic a l'aviació tot està pensat per tres vull dir està tot molt molt pensat sempre amb la premissa de seguretat cosa que no ens va suposar cap altre problema que aterrar i ja està van haver de baixar aquell motor i ja està és curiós perquè a Espanya el que era el Félix Rodríguez de la Fuente va aconseguir solucionar el problema de les aus a Barcelona i va va instaurar una cosa que bueno ja està molt extesa però no està a tots els aeroports del món que és l'ús de falcons per intentar fer que els ocells marxin la cetreria el Félix va ser més que l'introductor perquè això ja fa molts segles però va ser l'impulsor sí correcte i amb dues coses segons diuen els naturalistes el llop l'estudi del llop i la cetreria el gran impulsor va ser el Félix Rodríguez de la Fuente i aquí a Espanya és una cosa que és molt comuna demanar que hi ha ocells i va un senyor amb un falcó el deixa anar i els ocells se'n van i s'espanten hi ha altres aeroports que no que el que tenen és un sistema d'altaveus i persons i intenten espantar els avions inclús parlant del que deies de Kinshasa hi ha algun aeroport d'Àfrica on jo he vist que el que fan és surten amb una furgoneta i comencen a disparar trets a l'aire i així els ocells se'n van de la pista i algun lloc també pot ser pot ser també pot ser aviam l'última pregunta abans de fer una petita pausa i entrar en un altre tema per mi apassionant Ferran què són les esteles dels avions? jo suposo que aquesta pregunta la fas amb trampa per veure si hi ha aquí els benvinguts no fem trampes les esteles químiques que ruixen els chemtrails les esteles dels avions no deixen de ser un principi així com abans parlaves del principi d'Arquímedes o el principi de sustentació no deixen de ser un principi químic és a dir és una condensació vull dir la turbina treu aire molt calent que ha pressionat molt calent a alta temperatura i es troba en un entorn molt fred la temperatura de la que estem parlant és d'entorn a menys 50 graus sota zero i de la mateixa manera que a l'hivern si tu obres la porta a la dutxa i surt tot el vapor i es condensa encara més i fa més fumera si poguessis obrir la porta a la dutxa cap a una terrassa doncs encara ho veuries més espectacular com una sauna o un ventur succeeix el mateix amb l'aire calent que surt d'una turbina què passa que aquest aire es condensa i es fan microcristalls i no deixa de ser una mena de núvol d'acord és un núvol és un petit núvol que crea l'avió aquest fenomen va estar molt estudiat i segueix estant estudiat el que passa que ja no és tan important perquè de nou la tecnologia ha evolucionat pels militars perquè van dir escolta quan van començar amb els avions de reacció a veure que deixaven anar una estela però veien que era ràpid que no sempre era a la mateixa alçada van dir escolta això ho hem d'estudiar bé perquè si l'enemic ens veu des de baix o sigui si deixem anar una estela l'enemic ens veurà des de baix i ens poden derribar llavors hem de trobar quin punt podem pujar suficient podem guanyar alçada sense que surti aquesta estela i com es diu aquesta temperatura es diu nivell mintre l'alçada a la que es formarà aquesta estela és el nivell mintre i és una cosa que està estudiada des de fa molts anys a partir d'aquí hi ha una corrent des de fa uns quants anys que assegura que si els avions es fan servir per fumigar és el que t'anava a dir feu fumigacions sobre la població és que no puc assegurar puc assegurar que el que porta a l'avió és combustible i que el cremar-se és el que es deixa anar és vapor d'aigua hi ha prou problemes tenim per treure suficient optimitzar el pes com per a sobre carregar coses per fumigar i és més els avions que es dediquen a la fumigació saben molt bé que són avionetes que han de volar molt baix perquè si no en el moment en què ruixes qualsevol producte s'escampa i s'expandeix i no és efectiu a la fumigar I think to myself, what a wonderful world, I see the skies are blue, clouds are white, bright blessed day, a dark sacred night, and I think to myself, what a wonderful world, the colours of the rainbow, so pretty in the sky, but also on the faces, of people going by, I see friends shaking hands, saying how do you do, they're really saying, I love you, I hear babies cry, I watch them grow, they learn much more, that I'll ever know, that I think to myself, what a wonderful world, I will never know, I love you, I hear them grow, they enjoy them, they hike and walk and drink faith, and they have to make. And I think I willать them. Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit