Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 3/3/2023 — Barcelona nocturna: Up&Down, Regine’s, Oliver Hardy i La Vaqueria; i el Carrer Aribau entre cinemes i pornografia psicalíptica
Tò de celebració (aniversari), perfil del convidat i to cavalleresc; marc general: 50 anys de nit barcelonina.
Absències de Josep Hilari, Joan Mateu i Pere Caballé; esperança que Pere s’hi afegeixi més tard.
Ignasi destaca recordar el bo, l’espontaneïtat de l’èxit i el paper de l’equip; Up&Down neix sense sobreprogramar.
Dues plantes (Down cosmopolita, Up elitista); americana obligatòria i armari de jaquetes per no aigualir la nit.
Desfilada de figures nacionals i internacionals; convidats televisius d’Àngel Casas sopant després del programa.
Ignasi hi és gairebé 5 anys, posa en marxa la “locomotora” i marxa quan ja roda a 300 km/h per noves fites.
Retrat d’Oriol Regàs com a gran organitzador; com es coneixen; rols complementaris (ell no era home de nit; Ignasi sí).
Projecte ofert dues vegades i refusat; Regàs s’hi aboca en un moment emocionalment baix; risc i aprenentatge.
Dinar clau amb Joan Gaspart i Grup Z; condicions d’Ignasi; obertura (1986) i piano-bar; direcció sense ser accionista.
Contracte amb Núñez i Navarro; entrada de Gaspart (Gamo Investment); doble restaurant i música en directe (Luqui Guri, Burrull).
Barreja de públics sense conflictes, privacitat anti-premsa, anècdotes de VIPs, campana per als puros i partides de dominó.
Replantejament estètic i d’ambient amb Estrella Salietti; sortida per discrepàncies econòmiques després de dos anys.
Manament d’Ignasi: gaudir fent gaudir; l’ofici requereix més que saber fer dos plats; la importància del servei i el detall.
Cocteleria amb cuina limitada (pandèmia a l’inici); xef de confiança “salsero”; idea de fer de marxant de pintura.
Nomenclàtor i llargària del carrer; la mítica orxateria (1910→trasllat), avui marca amb pastisseria i xocolata.
Del Cine Royal (1912) als danys del 1938; reobert com a Central (1939); Balanyà i UB acorden multisales (1993).
Obert el 1962 amb West Side Story (95 setmanes); reestrenes i llegat de sala gran de referència.
Fauna cultural (llibreries Estudio, parades) i memòria d’aparadors gourmets (mandarines, peres, pinya americana de Nadal).
De postals i llumins eròtics (XIX) a publicacions locals; moral del turmell; censura i redades; films porno d’Alfons XIII (germans Baños).
Etimologia popular (full de figuera + fregar); ús per a l’obscè; acceptat per la RAE, no per l’IEC.
Apunt polític sobre la força i la unitat; resum del programa i invitació a la memòria urbana (museu) i a la felicitat quotidiana.
Resum general de l’episodi
"Jo als llocs que tinc, és casa meva, i hi faig una festa cada dia. El que vull és que no hi hagi problemes i que la gent es diverteixi molt."
Aquest episodi té dues parts principals:
- Bloc 1 – Història viva de l’oci nocturn de Barcelona (anys 70–2010s) amb el testimoni d’Ignasi Ribó Masó: de l’auge d’Up&Down a la direcció de Regine’s (Hotel Sofía), la creació d’Oliver Hardy, la mítica La Vaqueria, El Mató de Pedralbes i l’etapa recent al Fanzibar.
- Bloc 2 – Passeig pel carrer Aribau: memòria urbana amb l’Orxateria La Valenciana, els cinemes Aribau i Central, i un repàs sorprenent a l’origen i difusió de la pornografia psicalíptica a Barcelona.
Bloc 1 — La nit barcelonina amb Ignasi Ribó
Perfil i fil conductor
- Ignasi Ribó Masó: empresari i dissenyador d’oci nocturn, conegut per unir discoteca i restauració amb un segell d’elit, cura del detall i tracte proper.
- Filosofia de vida i d’ofici:
- Recordar el bo, arxivar el dolent. - L’èxit com a treball d’equip (màquina i vagons). - La restauració com a diversió: fer-ho bo i fer-ho bé.
Up&Down (1981–1996): records, codis i celebritats
- Records d’Up&Down:
- -
- Ambient espontani i selecte sense sobreprogramar
- -
- Equip inicial de 6 (Ignasi, l’únic supervivent de la comissió)
- Dues plantes, dues ànimes:
- -
- “Down” més cosmopolita
- -
- “Up” més elitista amb dress code (americana) i armari de jaquetes per no frustrar la nit.
- Passarel·la de famosos: Julio Iglesias, Maradona, Kevin Costner, Ronaldinho, Pedro Almodóvar, Amenábar, Sara Montiel, Tita Cervera, entre molts altres.
- Context final: suspensió de pagaments (1996), embargaments i tancament (2008), ja sense Ignasi.
Oriol Regàs i les arrels (Bocaccio) i l’intent del Tropical
- Oriol Regàs: gran organitzador i observador d’idees (Bocaccio, 1967); complementarietat amb Ignasi (ell, menys nocturn i menys de tracte directe).
- Tropical Platja (Gavà): projecte rebatut dues vegades per la comissió d’Up&Down; Regàs s’hi aboca en un moment emocional baix (fracàs de “Piscines i Esports”). Resultat: aventura arriscada i gairebé ruïnosa.
Regine’s (Hotel Sofía, 1986–1989)
- Fitxatge via Joan Gaspart i Antoni Asensio (Grup Z); direcció general (no accionista).
- Obertura la vigília de la final de Sevilla (1986) amb un pla per exhibir la Copa d’Europa en pista: simbolisme i timing.
- Paper clau de la decoradora Estrella Salietti (parella d’Ignasi en aquell moment).
Oliver Hardy (1989–1993): club anglès i piano-bar
- Projecte en un edifici de Núñez i Navarro; entrada de Gaspart amb majoria (Gamo Investment).
- Doble restaurant (un amb terrassa), piano-bar en directe i estil “club anglès”.
- Músics destacats: Luqui Guri (caràcter exigent; continuador de Tete Montoliu), Francesc Burrull, Horacio Fumero; festivals de jazz amb visites internacionals.
La Vaqueria (1989–2013): el lloc canalla i estimat
- Barret de públics: canalla + pijos + fumadors + ducs… barreja sense conflicte.
- Privacitat i premsa controlada: confiança VIP (ex. Rocío Jurado i Ortega Cano, sense paparazzi).
- Política de fum: campana a les 15:00 i 23:00 per encendre puros (dinar/sopar sense fum, després sí).
- Vida social intensa: Joan Barril, Joan Ollé, Pedro Ruiz, etc. Partides de dominó i ambient festiu.
El Mató de Pedralbes (2013–2015)
- Crida per reflotar el local; redisseny d’Estrella Salietti, espai de bar esportiu amb butacots i grans pantalles.
- Sortida per discrepàncies econòmiques: “fer X” a “doble X”.
Fanzibar (2020–…): l’última aventura
- Obert just abans de la pandèmia; cocteleria i mossegades (cuina limitada, però amb xef salsero de confiança des de fa 30 anys).
- Mirada endavant: projectes artístics (fer de marxant), col·laboracions prèvies (Pescadito de Val, Vaqueria Loreto).
Bloc 2 — El carrer Aribau: cinemes, orxates i psicalíptica
Fites urbanes
- Orxateria La Valenciana (des de 1910): del núm. 1 (trasllat al 16 cap al 2000) a marca icònica de orxates, fruits secs, pastisseria i xocolata (Severino Cortés).
- Cinemes:
- Aribau Multifines (ant. Cine Royal, 1912; danys 1938; reobertura com Central el 1939; reconfigurat com a multisales el 1993 amb Balanyà i la Universitat). - Cinema Aribau (1962): inaugurat amb West Side Story, 95 setmanes en cartell i reestrenes (1971, 1982, 2012). Sala gran, cortina lateral i carisma d’estrena.
- Ecos de grans sales: Coliseum, Waldorf, l’Ocell… i les matinals de 25 pessetes.
- Llibreries de vell i fruiteries “d’alta gamma” (record nostàlgic d’aparadors de delícies de temporada).
Barcelona i la pornografia “psicalíptica”
- Pionera al XIX en material eròtic importat per França: postals, baralles de cartes, papers de fumar i caixes de llumins amb imatges “pujades de to”.
- Moral de l’època: veure el turmell al tramvia ja excitava; el mercat eròtic creix amb publicacions locals (cap a 1890) i coplets.
- Termini clau: psicalíptic/psicalíptica (de “psico” – full de figuera, i “líptic” – fregar/untar):
- -
- S’usa per a “acudit verd”/obscè
- -
- Acceptat per la RAE (no per l’IEC)
- Alfons XIII: finança (i guionitza) films porno dels germans Baños; tres bobines mudes trobades al cap d’un segle en un convent de València (restaurades per la Filmoteca): “El confesor”, “Consultorio de señoritas” i “El ministro”.
- Redades i censura (primer terç del XX): milers de llibres confiscats, multes a llibreries; però la indústria editorial i cinematogràfica barcelonina persisteix.
Idees clau
- Oci nocturn com a art d’acollir: codis, ambient, música i gastronomia integrats.
- Equip i timing: el carisma personal i l’equip fan rodar la “locomotora”; el moment emocional/urbanístic pot decidir un projecte (Tropical, piscines i esports).
- Memòria urbana: Aribau condensa cinema, comerç tradicional i cultura popular; Barcelona ha estat capdavantera fins i tot en allò “psicalíptic”.
Moments destacats
- Dress code d’Up&Down amb armari de jaquetes per salvar nits.
- Angel Casas Show: convidats internacionals acabant la nit a Up&Down.
- La campana dels puros a La Vaqueria.
- West Side Story: 95 setmanes a l’Aribau; George Chakiris visitant Barcelona.
Temes citats i noms propis
- Persones: Oriol Regàs, Joan Gaspart, Antoni Asensio, Estrella Salietti, Luqui Guri, Francesc Burrull, Rocío Jurado, Joan Barril, Joan Ollé, etc.
- Locals: Up&Down, Regine’s (Hotel Sofía), Oliver Hardy, La Vaqueria, El Mató, Fanzibar.
- Llocs/entitats: Carrer Aribau, Orxateria La Valenciana, Cinemes Aribau i Central, Balanyà, Universitat de Barcelona.
Conclusió
- Un viatge per la Barcelona nocturna de les darreres dècades i per la memòria urbana d’Aribau mostra com la ciutat combina glamur, espontaneïtat i cultura popular —des de la pista de ball fins al pati de butaques i els papers de fumar “psicalíptics”.

