Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 15/12/2019 — Barrabàs, Por Favor i La Vanguardia: memòries d’edició; toros a Barcelona; Txernòbil i rescats bancaris

Introducció i fil conductor

L’episodi reuneix una conversa àgil i plena d’anècdotes amb en Josep (editor, periodista i escriptor), on es repassen reptes editorials de la sàtira gràfica i la premsa, es disseccionen estratègies de negoci i perfils d’editors clau, i s’obre el focus cap a dues seccions magazine: història dels toros a Barcelona i viatges a Txernòbil. Culmina amb una peça de “La realitat supera la ficció” sobre rescatis bancaris.

"Quan algun és polèmic, algú aporta." "Jo sóc jo i la meva circumstància."

Barrabàs: la sàtira esportiva que va néixer un diumenge a la nit

Com arrenca Barrabàs (1973)

Idea inicial de dos dibuixants (Ibar i Òscar de Breda), amb una estètica afrancesada (Charlie Hebdo, Le Canard enchaîné) traslladada al futbol.
Reptes logístics: tancament en diumenge a la nit per sortir dilluns, gairebé ritme de diari, amb poc marge per filtrar continguts sensibles.
Cautela inicial de Javier Godó; es dona llum verda coincidint amb un Barça–Madrid (1973).
Col·laboracions clau: Antonio Franco, entre d’altres.

Clau: L’humor esportiu satíric va exigir operativa quasi diària i una direcció valenta en una Espanya de canvi.

Por Favor: èxit de ressonància, límits econòmics

La barreja d’humors i l’elitisme

Tesi de Josep: per vendre sàtira cal barrejar humor (intel·lectual, de carrer i fins i tot barroer).
Por Favor va pecar d’elitisme i d’un tiratge desalineat: es feien 100.000 exemplars, se’n venien uns 20.000.

Distribució i suspensió governamental

Acord amb un distribuïdor (xilens vinculats a l’Editorial Abril, família César i Ricardo Civita): bones condicions però pobra lectura de mercat.
El Consell de Ministres suspèn la revista 3 mesos; la societat es desmunta i Josep decideix seguir sol.
Final: venda a senyora Nadal (Garbo, Lecturas), després passa a Planeta; anys més tard, el mateix Josep n’acaba decretant el tancament.

Clau: La sàtira política rarament és gran negoci; sense mix d’humor i amb mala distribució, l’equació no quadra.

Perfils d’editors: nas, audàcia i negociació

Quatre (i més) escoles editorials

José Manuel Lara (pare vs fill): el pare, editor visceral; el fill, gran negociador que fa créixer el negoci.
Antonio Asensio (mencionat com “l’Escència”): audàcia i una “flor al cul” per sortir-se’n en situacions límit.
Javier Godó: “nas d’editor” i idees sòlides, però es pot cansar de projectes per cicles.
Armando de Armas: per a Josep, el número 1 sud-americà.
Experiències societàries diverses (Bruguera, Planeta/Playboy, Primera Plana, etc.).

Clau: Editor vs gestor; olfacte editorial, coratge i timing són vectors diferents que rarament coincideixen en una sola persona.

La Vanguardia i la crisi del paper: què aporta avui un diari?

Tendències i hàbits de lectura

La davallada és global: problema del paper, de model econòmic i d’atenció.
Hàbit de Josep: llegir titulars, destacats, tires còmiques i necrològiques; valor als col·laboradors que aporten mirada i polèmica.

Direcció, opinió i estil

“Tots els directors estan supeditats a la idea d’empresa.”
Elogi del “bitllet” del Màrius Carol (pàg. 2): estil americà, anècdota al servei d’una idea; eficaç per enganxar.
Debat oient (Joan): risc de prepotència per excés de cites; Josep defensa habilitat i ofici, i el tàndem amb Jordi Joan.

Clau: El diari es jutja més pels seus articulistes i per la seva capacitat d’obrir debat que no per una línia fixa.

Grup Godó: pluralitat o poti-poti?

Percepcions creuades: dretes, esquerres… “és un poti-poti”: el grup inclou La Vanguardia, RAC1 (més sobiranista), 8tv…
L’objectiu d’un editor pot ser cobrir públics diferents, no pas militar políticament.
Javier Godó: obert al diàleg, amb grans dosis d’ironia en privat.
Relleu: Anna Godó impulsa suplements temàtics; Carlos Godó, bon gestor, però “sense sensibilitat d’editor” (anècdota d’Arafat).

Clau: Cohabitació de línies editorials sota un mateix paraigua per abastar audiències heterogènies.

Vindicació Femenina: ponts, professionalitat i respecte

Paradoxa aparent: editar Playboy i, alhora, impulsar Vindicació Femenina (1979).
Contacte clau: Carmen Sarmiento. Recomanació de Josep: cal fer ponts amb les lectores i professionalitzar el producte per captar-les, més enllà de “cridar”.
Respecte frontal al feminisme (no per moda), i esment a trajectòries de Maruja Torres, Vázquez Montalbán i Joan Mercè.

“Jo sóc jo i la meva circumstància.”

Clau: La causa necessita productes ben editats que convidin a entrar-hi; el missatge sol no basta.

Barcelona i els toros: de 1287 al 2011

Cronologia essencial

Última corrida: 25/09/2011 (la prohibició s’activava l’1/01/2012).
Arrels històriques: cites des de 1287 (Joan I, Plaça del Rei), actes festius al Born (1559), Plaça Palau (1601), celebracions amb el virrei (1670).
Carles IV (1802) motiva una plaça efímera de fusta; primera plaça estable: 1834.
Barcelona arriba a tenir tres places en funcionament simultani; oscil·lació entre noblesa i poble; Felip V n’havia restringit el patrocini nobiliari.

Clau: Tradició intermitent i ritualitzada, que a Barcelona es consolida tard però intensa, fins a la prohibició contemporània.

Viatges: Txernòbil i Prípiat, turisme entre riscos

El desastre i les conseqüències

26/04/1986, 01:23: explosió del reactor 4; prova de seguretat desbocada.
Acció ràpida de bombers i exèrcit evita un mal major, però “liquidators” amb seqüeles greus.
Evacuació tardana de Prípiat (~50.000 habitants) incrementa impacte en salut (càncers, malformacions).

Avui i el “dark tourism”

Alertes sobre seguretat de tours (mascaretes, dosímetres, roba).
Nivell radiològic alt vs resiliència ecològica: flora i fauna adaptades a un “paradís vegetal”.
Núvol radioactiu amb impacte a Ucraïna, Rússia, Alemanya, Suècia, Finlàndia; milers de càncers de tiroide estimats.

Clau: La curiositat pel lloc conviu amb riscos reals; la natura hi ha reocupat l’espai, però la petjada humana persisteix.

La realitat supera la ficció: rescats bancaris

Holanda (ING): retorna 10.000 M€ + 3.500 M€ en interessos i primes.
Regne Unit (Lloyds): recupera 23.800 M€ i hi guanya quasi 1.000 M€.
Alemanya (Commerzbank): torna 20.400 M$ a l’estat.
Espanya: el Banc d’Espanya calcula 60.600 M€ d’ajudes no recuperables.

Clau: Contrastos europeus en la gestió i retorn dels rescats; Espanya queda a la cua en recuperació.

Tancament

Recordatori de la mancança de museu a Sant Just.
Comiat amb “What a Wonderful World”.