Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 29/11/2024 — Blues d’arrels i viatges: Santos Puertas entre Austin i Dallas; tour per la Gran Bretanya, Barcelona no apareguda, llengua i el retorn de Bits 40.0

Panorama general del programa

• Eix principal: conversa profunda amb el guitarrista i compositor Santos Puertas sobre l’arrel i l’essència del blues, la seva trajectòria entre Austin i Dallas, i el valor de la cultura en comunitat.
• Continguts extra: viatge sonor per la Gran Bretanya (Windsor, Land’s End, Illa de Wight, Canterbury, Bath i Stratford), la secció històrica sobre la Barcelona no apareguda (monuments i torres projectades però no construïdes), el microespai lingüístic del Senyor de la Barba, i el retorn del magazín musical Bits 40.0.

"El rock explica poques coses amb moltes notes i el blues explica moltes coses amb poques notes" — Jerry Portnoy, citat per Santos

Santos Puertas: identitat, arrels i ofici

Del “Pere” al “Santos”

• Motiu del nom artístic: facilitar la pronúncia i el record als EUA; bateig suggerit per Dani Nel·lo.
• Anècdota clau: a un local de Dallas el reconeixen de seguida com “Santos” — identitat fixada.

Per què el blues?

• “Aha moment”: descoberta vital de l’essència del blues (influències primerenques: Jimi Hendrix, clàssica — Mozart/Von Karajan).
• Metàfora de Wynton Marsalis: el blues és el “rú” del gumbo — sense blues, la música moderna “no camina”.

Blues vs. Rock i tècnica

• Debat sobre l’“overblowing” a l’harmònica i el valor del to i l’emoció per damunt del virtuosisme mecànic.
• Cita de Jerry Portnoy (Muddy Waters/Eric Clapton) sobre la densitat expressiva del blues.

Instruments i família

• Santos tria la guitarra; el seu germà Víctor, l’harmònica. Víctor és capaç d’“imitar el timbre” de mestres com Sonny Boy Williamson o Gary Primich.
• Naixement dels Suitcase Brothers: concepte duet guitarra-harmònica i la maleta com a bombo.

Austin vs. Dallas

• Austin com a cruïlla musical (post-Katrina) i ecosistema obert; Dallas com a “casa” del Texas blues (de T-Bone Walker a Jimmie Vaughan).
• Integració a la comunitat: ràdio K-NON, gires amb Miss La Bell White, aparició a la samarreta “Texas Blues”.

L’ofici del músic

• Diferències administratives i fiscals entre EUA i aquí: professionalització, registre de quilometratge, “tip jar”.
• Crida a generar cultura des de baix: cicles locals (ex. Palau Tordera) i formats de proximitat tipus Bluebird Café.

Projectes actuals

• Flamingo Tours (amb Míriam Swanson), nou disc d’homenatge a Sonny Terry & Brownie McGhee amb Víctor, i banda Triple Santos.

Música en directe i moments destacats

Cançons en directe

• “Sant Just d’Esvern” — homenatge emotiu al poble i al barri antic.
• “És la pluja / Rain is falling” — cançó dedicada a una “persona petita” molt especial.

Versions i sintonia

• “What a Wonderful World” com a sintonia recurrent (versions i pausa musical).
• Perfil de Sawyer Fredericks (guanyador de The Voice 2015) i el valor de versionar una mateixa cançó des de múltiples estils.

Cultura, públic i comunitat

Reciprocitat escènica

• La resposta del públic pot transformar un concert — de l’esforç exhaustiu a l’energia fluida.
• La cultura com a comunió entre desconeguts: petites connexions que fan societat.

“Quan el concert és bo, qui tens al costat —que pot no compartir res amb tu—, esdevé família per una estona.”

Viatge per la Gran Bretanya (itinerari cultural)

• Castell de Windsor: símbol reial, reconstruït després de l’incendi de 1992.
• Penzance i Land’s End: llegendes de pirates; clima suau i paisatge subtropical.
• Illa de Wight: paradís hippie 70s; residència Osborne House de la reina Victòria.
• Catedral de Canterbury: assassinat de Thomas Becket i vitralls medievals.
• Bath: termes romanes, esplendor georgià (Royal Crescent i Pump Room).
• Stratford-upon-Avon: naixement de Shakespeare i teatre viu.
• Cunard (QE2 → QM2) i el ritual del te al Ritz: tradició i modernitat britàniques.

Barcelona no apareguda (arquitectura projectada i no construïda)

• Monument a Francesc Macià (projecte làser guanyador) — no executat; polèmiques i canvis fins a Subirachs.
• Torres no fetes (1888):

- Torre Lapierre (fusta, 200 m) — amb ascensors i miradors. - Torre Comtal de Pere Falqués (ferro, pedra i maó, 200 m). - Torre Carbonell (ferro, 350 m) — inversemblant en 3 mesos.

• Urbanisme i alçades: efecte simbòlic de les grans torres, comparació amb Sagrada Família (172,5 m), i l’impacte visual previst per a l’època.
• Curiositat: globus captiu de 200 m durant l’Exposició del 1888.

Llengua amb el Senyor de la Barba (falsos amics i bon ús)

• “Pròxim/proisme”, “torcebràs” (per “fer un pols”), “afamat” (famat ≠ famós), “bitxo” (guindilla) vs. “bestiola”.
• Recordatori lúdic amb exemples i cançons populars.

Debat oient: “La música 70-80 no es farà mai més?”

• Resposta de Santos: cada època té innovadors (ex. Billie Eilish); el blues evoluciona cap al rap/hip-hop.
• El prisma és nostre: cal recontextualitzar i entendre el present musical.

Bonus: torna Bits 40.0

• Reestrena del programa amb to irreverent i melòman.
• Primera recomanació: Lloydis (àlies de Huerco S.) — ambient fosc d’alta volada.

Idees força

• Essència emocional: sense blues, la música moderna perd el seu “rú”.
• Identitat professional: el músic com a ofici regulat i digne.
• Cultura de proximitat: crear teixit des del barri i els petits formats.
• Mirada oberta: el present musical es comprèn amb context i curiositat.