Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 14/10/2022 — C de Convivència i Càncer: ONG i acció humanitària, ACNUR i refugiats; Centres Kàlida i arquitectura de cura; Bòsnia postguerra; cementiris de Barcelona

Visió general del programa

"Convivència, Compartir, Compromís" — tres C que s’entrellacen amb una altra C central: càncer. El programa teixeix un diàleg entre salut, societat i llenguatge, i obre el focus a la cooperació, l’acció humanitària, els refugiats, l’arquitectura com a cura, i fins i tot la memòria col·lectiva a través dels cementiris.

• Convidat principal: Joan Rabantós i Rovira, sociòleg i especialista en comunicació i gestió d’ONG, ex Oxfam/Intermón i ACNUR, director de Fundació Kàlida (centres inspirats en els Maggie’s Centres).

• Eixos del programa:

- Diferenciar amb claredat entre cooperació i acció humanitària (i evitar les sobrepromeses). - Entendre el mandat d’ACNUR i el dret d’asil, en contraposició a la migració econòmica. - Descobrir Kàlida: arquitectura per tenir cura, suport psicosocial gratuït i llenguatge no bèl·lic sobre el càncer. - Mirada a Bòsnia i Hercegovina: ferides de la guerra, segregació educativa i senyals d’esperança. - Crònica cultural i històrica dels cementiris de Barcelona, rituals, llengua i evolució dels serveis funeraris.

De les ONG a l’acció humanitària

Trajectòria i màrqueting social

• Rabantós explica com el màrqueting social (inspirat per Philip Kotler) el porta a orientar la comunicació i la gestió cap a causes socials.

Oxfam/Intermón: cooperació, límits i aprenentatges

• Diferència entre projectes de cooperació (desenvolupament, ajuda, incidència política) i el seu impacte real.
• Crítica a les sobrepromeses: «no estem canviant el món»; s’ajuda a persones concretes, i això ja és molt.
• Exemple d’Etiòpia: pous no utilitzats per factors culturals (l’anada al riu era també espai de convivència). Clau: dissenyar amb participació i respecte a la cultura local.

Acció humanitària vs cooperació

• L’acció humanitària és un «deure de rescat» (salvar vides en emergència); la cooperació entra després amb canvis estructurals.
• Metàfora clau: «Si algú cau al mar i saps nedar, tens l’obligació d’ajudar».

ACNUR i el dret d’asil

Mandat i operativa

• ACNUR (agència de l’ONU) garanteix la protecció internacional a persones forçades a fugir per guerra, persecució política, religiosa o per pertinença a un grup social.
• Xifra d’impacte: prop de 100 milions de desplaçats forçosos al món; el 80% en països veïns en desenvolupament.
• En camps de refugiats, ACNUR coordina i licita serveis (amb el Programa Mundial d’Aliments i ONG especialitzades) sota un «paraigua» legal i logístic.

Refugiats vs migrants al Mediterrani

• En arribar a Lampedusa o altres ports, una persona pot demanar asil si demostra persecució o fugida d’un conflicte reconegut.
• Distinció crucial: no és el mateix procedir d’un país en guerra que ser un migrant econòmic; els camins legals divergeixen completament.

Kàlida: arquitectura de cura i suport psicosocial

Origen Maggie’s i aterratge a Barcelona

• Inspiració en Maggie’s Centres (Maggie Keswick i Charles Jencks): espais dissenyats per arquitectes de prestigi al costat d’hospitals per oferir acollida i suport psicosocial.
• Kàlida Sant Pau (2019, Benedetta Tagliabue): obert a qualsevol persona amb càncer (no només Sant Pau), amb suport psicològic, infermeria oncològica, treball social, i tallers (nutrició, fisioteràpia, etc.), tot gratuït.

Llenguatge, adherència i benestar

• En procés oncològic, exercici suau, alimentació i gestió emocional milloren l’adherència als tractaments (evidència científica).
• Llenguatge: evitar el relat bèl·lic («lluitar contra el càncer») perquè pot ser contraproduent; posar la persona al centre.
• A Kàlida, no es parla de «pacients» dins el centre, sinó de persones que conviuen amb càncer.

Dades clau del càncer i prevenció

• Estat espanyol: ~280.000 nous diagnòstics/any; >40.000 a Catalunya.
• Supervivència a 5 anys: ~54% (gran variabilitat per tipus de càncer).
• Factors clau de progrés: prevenció, recerca i diagnòstic precoç.

Model, expansió i finançament

• Gratuïtat 100% per als usuaris.
• Finançament principalment privat (fundacions, empreses, donatius individuals), amb origen en patrons fundadors (Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Fundació Nous Cims) i suport creixent propi.
• Primícia: preparació de dos nous centres Kàlida a Catalunya (en fase d’aprovació i finançament).
• Equip: 8 persones (5 assistencials) + voluntariat i col·laboradors; espai en clau de clúster per a entitats (ex. PICAM: perruques i mocadors).

Bòsnia i Hercegovina: ferides i esperança

• Postguerra amb segregació educativa (model «Two schools under one roof»): dos currículums sota el mateix sostre, identitats i relats divergents de la guerra.
• Acords de Dayton (1995): estructura en entitats que manté fractures (Republika Srpska, Federació de B&H, Districte de Brčko).
• Senyals d’obertura: avenços de partits multietnis en alguns territoris; la joventut com a vector d’esperança.

Cementiris de Barcelona: història, rituals i llengua

• De l’enterrament intramurs (esglésies i claustres) a cementiris extramurs per motius d’higiene (ex. Poblenou 1775; Montjuïc 1883; Collserola, etc.).
• Rituals: de les cortines de dol als balcons a l’arribada dels tanatoris (Sancho d’Àvila, 1968) i crematoris; noves pràctiques (columbaris, urnes biodegradables).
• Negoci funerari: de la dispersió de funeràries al servei municipalitzat (Pompes Fúnebres de Barcelona, 1956).
• Apunts lingüístics: les afores (no «els afores»), camamilla (no «manzanilla» si ens referim a la infusió), i alternatives a «fulano, mengano…».

Debat obert sobre ONG i sector públic

• Dilema: hi ha tasques que les administracions haurien d’assumir, però les entitats socials aporten especialització, proximitat i eficiència en certs àmbits.
• Transparència i licitacions: en contextos fràgils hi ha riscos, però grans organitzacions i organismes com ACNUR han reforçat controls i auditories; la credibilitat depèn de la gestió rigorosa.

Idees força

• Evitar sobrepromeses: millor impacte real i mesurable que titulars grandiloqüents.
• Disseny centrat en cultura, participació i dignitat de les persones.
• El llenguatge importa: configura experiències i expectatives.