Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 19/1/2024 — Cap i cua #101 amb Carles Rexach: del futbol de tacs al VAR — entrenadors històrics del Barça, finances, Superlliga i palaus reials de Barcelona

Panorama general

Episodi especial “cap i cua” (palíndrom) número 101 amb el mític Carles Rexach. Conversa àmplia sobre l’evolució del futbol, el VAR, anècdotes amb entrenadors del Barça, psicologia del vestidor, competicions i viatges d’abans, i un tram final sobre presidència, finances, Superlliga i el cas Negreira. Complementen l’episodi seccions musicals i una peça d’història sobre els palaus reials de Barcelona.

Temes principals

• Evolució del joc: camps, botes i pilotes; canvis reglamentaris i ritme golejador entre èpoques.
• VAR i arbitratge: suport de principi, però crítica a la indefinició de criteris i rols.
• Entrenadors del Barça: retrats vius (Sassot, Olsen, Artigas, Buckingham, Michels, Weisweiler, Rifé, Herrera, Müller) amb anècdotes memorables.
• Tàctica i psicologia: el rol de l’extrem, diagonals, i gestionar caràcters com Romário i Stoichkov.
• Competicions i viatges: de la UEFA duríssima i els desplaçaments interminables a la Copa “descafeïnada” actual.
• Barça, presidència i finances: de Núñez a avui; amortitzacions, palanques, Superlliga com a possible sortida.
• Cas Negreira: escepticisme de Rexach sobre la tesi d’influència arbitral.
• Història: palaus reials de Valldaura i Palau Reial Menor (Barcelona).
• Interludis musicals: sintonies al banjo (Lluís Gómez) i al saxo.

Entrevista a Carles Rexach

Evolució del joc i del gol

• Abans es jugaven 30 jornades; avui 38 i més competicions: més opcions de fer gols.
• Camps i botes: durs al sud, pesats al nord; canviar tacs cada camp; avui gespes imponents i botes lleugeres.
• Pilotes: abans s’impregnaven d’aigua i pesaven “una tonelada”; avui “semblen un globus”. Fins i tot trets de porta arriben més lluny.

VAR i règim disciplinari

• Rexach, inicialment partidari del VAR, lamenta la manca d’un marc clar: mans, intencionalitat, braços enganxats, etc., multipliquen casuístiques.
• Critica la confusió de rols: > “O arbitra l’àrbitre, o arbitra el VAR.”
• Més oficials que mai, però més soroll (banquetes, parafernàlia, celebracions) que ajuda poc.

Entrenadors i anècdotes

• Vicenç Sassot: debut als 18 anys; entrenador de la casa que aposta pels joves. Anècdota del brasiler Silva i amistosos setmanals per falta de permís.
• Roque Olsen (Mister Tigre): morro fort i sense staff; lideratge rígid per governar vestidors plens de figures.
• Salvador Artigas: bon tracte, resistència i córrer per Collserola; la divertida “radiografia” d’un marcador a Martí Filosia.
• Vic Buckingham (+ Seguer): estil ofensiu i optimista. Anècdota a Sabadell: l’anglès marxa al descans; Seguer compleix la consigna: > “Only attack, attack, attack.” Acaben remuntats.
• Rinus Michels (I): escola Ajax, perfeccionisme tàctic i repetició; adaptació a un futbol espanyol més dur. Arriben Cruyff, Sotil, Neeskens; èxits i fonaments del joc posicional.
• Hennes Weisweiler: xocs amb Cruyff (episodi de Salònica), diàleg calent i destitució. Interí Aureli/Aureano Ruiz i productivitat de Rexach com a mitja punta.
• Michels (II): més calmat i psicològic; entendre el jugador i rebaixar pressió.
• Lucien Müller: molt fort a casa, fluix fora; difícil passar de company a tècnic.
• Joaquim Rifé: Recopa 1979 (Basilea): penal fallat i redempció. > “Bien está lo que bien acaba.”
• Helenio Herrera (I): arrenca amb pissarra i profecia: > “Los ganaremos todos.” 9 de 10 guanyats. Resultadisme i equip envellint.
• Kubala i Herrera (II): etapa final de jugador fins a la Copa del Rei; Rexach ja fa de “segon” al camp.

Tàctica, rols i psicologia de l’elit

• L’extrem és el lloc “més difícil”: poc espai, tothom t’espera. Solucions: entrar cap dins i diagonals si el lateral puja.
• Gestionar caràcters: amb Stoichkov funciona la bronca; amb Romário cal confiança i activació. El bon tècnic domina el “galliner”.
• Referència a tècnics-gestors com Ancelotti.

Competicions i viatges

• Abans, viatges eterns (trens i escales) i UEFA molt més exigent (plena de segones potències) que la Copa d’Europa de campions.
• Copa del Rei: d’icònica post-lliga i a doble partit a actual “descafeïnada” (rotacions, porter suplent, final primerenca).

Comiat i perspectiva

• Partit d’homenatge (01/09/81) vs. Argentina: barreja d’orgull i tristesa. > “El dia més feliç, el debut; el més dur, plegar.”
• El temps passa per a tothom: Messi lluny, noves estrelles prenen el relleu.

Barça: presidència, finances, Superlliga i Negreira

• Estil de Núñez: gestió empresarial, amortitzacions, decisions impopulars; friccions amb Cruyff (renovació i model). Exemple d’amortitzar grans fitxatges.
• Situació actual: palanques, ingressos topats; Superlliga com a possible vàlvula d’ingressos (format Eurolliga del bàsquet). O bé capital privat (49%).
• > “El problema no és guanyar més, és gastar menys.”
• Cas Negreira: Rexach veu molt difícil demostrar influència arbitral sostinguda: més plausible un mal ús de pagaments que no pas “comprar” àrbitres.

Història: Palaus reials de Barcelona

Valldaura (Collserola) i el Palau Comtal de Valldaura (Via Laietana)

• Monestir cistercenc (s. XII), estades de reis (Jaume II); restes mínimes i masia del 1888 aprofitant pedres.
• El palauet comtal era extramurs (actual Via Laietana); restà un finestral romànic reubicat a la Casa de l’Ardiaca.

Palau Reial Menor (barri Gòtic)

• Origen templari; residència reial (Leonor de Sicília), més tranquil que el Palau Major. Jardí botànic i menjadora d’animals exòtics (lleons, rinoceronts) com a signe de poder.
• Enderrocat el 1859; es conserva la capella i documentació i peces en museus.

Interludis i altres seccions

Música

• Lluís Gómez, mestre de banjo, interpreta “What a Wonderful World” (vídeo al MEAM). També s’esmenta una versió al saxo i classes en línia.

Actualitat i efemèrides

• Bloc de Joan i Pep: català a la UE (parat), tancament del restaurant de la Mola; efemèrides (La Santa Espina, Il trovatore, adéu a l’Escarabat VW, papers de Salamanca, fallida Kodak) i aniversaris (Brossa, Poe, Cézanne, Joplin…).