Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 17/1/2025 — Carles Rexach: VAR, evolució del futbol i els místers del Barça (Sassot, Olsen, Artigas, Buckingham i Michels) al capicua 101
Promos de programa (“Bits”), campanya de seguretat viària i identificació d’emissora abans del contingut.
Explicació del concepte “capicua”, episodi 101 i presentació de Carles Rexach com a protagonista.
Debut amb 18 anys (1965), 665 partits i 211 gols; Pitxitxi amb 17 gols en una lliga de 30 jornades i comparativa amb el volum golejador actual.
De terrenys irregulars i tacs a mida a gespes impecables; pilota de cuiro pesada vs pilota lleugera; impacte en córners i serveis de porteria.
Favorabilitat de fons al VAR però crítica a la indefinició del criteri (mans) i a qui té l’última paraula, l’àrbitre o la sala VAR.
Entrenadors sempre dempeus i teatralitat; celebracions de gols ostentoses; visió més clàssica de Rexach.
Debut accelerat i anècdotes de vestidor; presidència d’Enric Llaudet i el fitxatge de Silva sense permís competitiu, jugant amistosos.
Etapa marcada per la duresa, disciplina i lideratge fort amb pocs auxiliars tècnics.
Entrenador dialogant i motivador; èmfasi en la resistència; anècdota amb Martí Filosia i briefing excessiu del rival; corredisses per Collserola.
Optimisme, focus en el següent partit i alliberar pressió; anècdota a Sabadell amb l’ordre d’atacar i remuntada rival; Copa guanyada i lliga perduda per detalls.
Metodologia quadriculada, repetició i tàctica; anàlisi del rival; arribada de Cruyff, Sotil i Neeskens; lliga i copa en un context de futbol espanyol físic.
Seqüència repetida de ‘Bona nit’ sense nou contingut; probable pausa musical o tall tècnic fins al final de la gravació.
Resum general
En aquest episodi capicua número 101, el convidat és Carles Rexach, llegenda del Barça, que repassa l’evolució del futbol (camps, botes, pilotes), opina sobre el VAR i l’arbitratge modern, i fa un recorregut per els entrenadors que el van marcar: Sassot, Olsen, Artigas, Buckingham (amb Seguer) i Michels. El to és proper, ple d’anècdotes i comparatives entre els anys 60-70 i el futbol actual.
"O arbitra l’àrbitre o arbitra el VAR. I això encara no s’ha definit."
Temes principals
- Trajectòria de Rexach: debut amb 18 anys (1965), 665 partits i 211 gols; Pitxitxi 70-71 amb 17 gols en una lliga de 30 partits.
- Evolució del joc: de camps irregulars i pilotes de cuiro pesants a gespes impecables i material lleuger; canvis que han multiplicat els gols i l’espectacularitat.
- El VAR: Rexach n’és favorable en essència, però critica la manca de criteri unificat, especialment amb la mà dins l’àrea i qui té l’última paraula.
- Cultura i modes: entrenadors hiperactius a la banda i celebracions ostentoses; Rexach defensa una visió més sòbria del joc.
- Entrenadors: de l’ascensor al primer equip amb Vicenç Sassot, la duresa d’Olsen, la proximitat d’Artigas, el canvi de mentalitat optimista amb Vic Buckingham (i el pont de Josep Seguer), i el mètode quadriculat i tàctic de Rinus Michels amb el futbol total.
Evolució del joc: camps, botes i pilotes
- Abans: camps molt diferents (nord enfangat, sud dur com pedra), canvi de tacs cada setmana amb els sotillers, i pilotes de cuiro que s’empapaven i pesaven "una tonelada".
- Ara: gespes perfectes, pilotes lleugeres; serveis de porteria arriben a tres quarts de camp i córners que abans pocs s’atrevien a xutar.
- Impacte: joc més net, més gols i més penals; l’exigència física és diferent (menys brusquedat generalitzada).
El VAR i l’arbitratge
- Positiu per evitar greuges flagrants (mà de Maradona, gols il·legals), però…
- Problema clau: la norma de la mà s’ha hiper-regulat (intenció, rebot, posició del braç, mà de suport) i ha generat interpretacions contradictòries.
- Autoritat difusa: qui decideix, l’àrbitre de camp o la sala VAR?
"Si el de camp no va a la pantalla i li ho diuen de fora… qui és l’àrbitre?"
Entrenadors i estil (lliçons d’una carrera)
Vicenç Sassot (debut i confiança en la casa)
- Salt al primer equip després d’Europa juvenil; convocatòria fulminant per jugar a Santander; aprendre a tractar els veterans (el "tu" i el "vostè").
- Context de club amb Enric Llaudet de president i el cas Silva (brasilè sense permís competitiu, jugant amistosos): xoc cultural i de metodologies.
Roque Olsen (“Mister Tigre”)
- Duresa i disciplina sense grans cossos tècnics: estil militar per governar un vestidor ple de figures.
Salvador Artigas (proximitat i resistència)
- Diàleg i motivació, èmfasi en la resistència (córrer Collserola). Rexach defensa que un davanter necessita xispa (parar-arrencar), no només trote continu.
- Anècdota amb Martí Filosia abans d’un derbi: briefing tan elogiós del marcador rival que desmotiva.
"Tal com ho està explicant, no la tocaré… per què collons m’hi posa?"
Vic Buckingham (amb Josep Seguer)
- Canvi de mentalitat: del pessimisme a la confiança i gaudi del joc. Focalitzat en el partit següent: "Això ja és història".
- Anècdota a Sabadell: el tècnic marxa al descans amb 0-2 a favor; indicació d’“attack, attack, attack”; l’equip perd 3-2.
- Temporada amb Copa guanyada i lliga perduda per detalls; pressió fora, joc més suelto.
Rinus Michels (futbol total, primera etapa)
- Metòdic i repetitiu: posicions, automatismes, estratègia, i anàlisi detallada del rival (punts forts, girs, tendències).
- Arribada de Cruyff, Sotil i Neeskens; lliga i copa; xoc inicial amb la brusquedat del futbol espanyol.
Anècdotes i detalls que destaquen
- Pilota de cuiro: rematar de cap feia mal i els córners no arribaven a l’àrea.
- Sassot: del juvenil a titular en dies, viatge llarg en tren; etiqueta dins el vestidor.
- Silva: corredor descalç a voltes, només amistosos per falta de permís.
- Buckingham: mantra
"only attack, attack, attack"
- Artigas: “córrer més que ningú”, però el davanter necessita xispa.

