Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 29/12/2019 — Carme Malaret: ceràmica contemporània i pedagogia; Espai de Lliure Creació; tradició taurina a Barcelona i el Dràcula històric

Resum general

Episodi coral que combina entrevista cultural, història local i divulgació històrica. La convidada, la ceramista contemporània Carme Malaret, repassa la seva trajectòria, la seva relació amb el fang i el seu enfocament pedagògic. També presenta l’Espai de Lliure Creació com a projecte autogestionat i obert. Completen l’episodi: una secció sobre la tradició taurina i les places de braus de Barcelona, i una peça de viatges sobre el Dràcula històric (Vlad Țepeș).

"La cultura és ara més necessària que mai"

Carme Malaret: trajectòria i obra

Orígens i formació

• Descobreix la ceràmica de forma progressiva i apassionada en classes de dissabte; compagina estudis de Biologia (UB, 1990) amb formació ceràmica (Escola Robert Brillas, 1981) i Belles Arts – Escultura (UB, 1991).

"Si t’atrapa [el fang], és que t’atrapa per sempre."

Instal·lacions i trajectòria expositiva

• Des dels anys vuitanta, exposa en col·lectius i individualment; destaca el període amb la Galeria EUDE i les intervencions al New Art (instal·lacions en espais no convencionals com lavabo i dormitori).
• Obra concebuda com a instal·lació i diàleg amb l’espai: les peces "es desplacen" i s’adapten al lloc, prioritzant el concepte i l’experiència.

El fang com a llenguatge

• El fang és el seu material central: versàtil, amb tipologies de baixa i alta temperatura, i un camp infinit d’investigació.
• Complementa amb altres materials (fotografia, llum, ferro, vídeo) quan l’obra ho demana, però sempre al servei del fang.

"L’última paraula sempre la té el forn."

Obra pública i peces emblemàtiques

• Guanya el 1992 el concurs de la UB per a l’obra pública "Porta i la seva ombra". Altres peces públiques: a Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern (5x5x5 i l’escultura "Porta-cadira" dedicada al pare), i participacions internacionals (Itàlia, Montreal).

Pedagogia de la ceràmica

• Enfocament d’"acompanyament": la docència com a intercanvi on professora i alumnat aprenen plegats.
• Objectiu: ajudar a trobar el llenguatge propi de cada alumne, amb atenció a la tridimensió i a la manipulació del material.
• Davant la cultura visual de xarxes, fomenta la reinterpretació i la creació personal (no copiar; aportar mirada pròpia).

"No ho entenc com un ‘jo sóc la professora’, sinó ‘jo us acompanyo’... El descobriment el fem conjunt."

Ceràmica contemporània: tendències i context

Diversitat i eclectisme

• Ceràmica actual marcada per la transversalitat i la convivència de corrents: funcional, artesanal (repetició de models), i artística (obra única, instal·lacions).
• Els concursos han anat modulant tendències: períodes de primacia dels esmalts (control químic i de temperatura), d’altres de textura i fang vist, i avui filigranes i fragilitats en porcelana i ús d’impressores 3D amb injecció de fang.

Geografies de la ceràmica

• Japó: ceramista reconegut com a artista, alta consideració social. Països nòrdics i Anglaterra: també alta valoració i mercat consolidat. EUA: va ser transgressor; ara percebut menys dinàmic (amb excepcions). Sud-amèrica: diàleg entre tècniques indígenes i mirada contemporània. Xina: tradició de porcelana espectacular. Àfrica: tècniques de cuita primitives (forats a terra, ceràmica fumada) amb resultats estètics interessants.

Artesà vs artista

• Per a Malaret, l’artesà també és artista: la diferència principal rau en la reproducció (sèries) versus l’obra única. Cap jerarquia de valor; són capacitats i finalitats diferents.

Espai de Lliure Creació (Carme Malaret)

• Inaugurat el 2013 en plena crisi: projecte autogestionat, obert i cooperatiu; un "laboratori" per impulsar projectes diversos (de grafiters a artistes consolidats).
• Formats i reptes: mostra col·lectiva "Sigues Original" amb peces 13×13 per concentrar la idea; clau d’accés com a metàfora i mecanisme de micromecenatge per sostenir despeses (aigua, llum) gràcies a la generositat d’artistes.
• Visió: espai dinàmic on art, ciència i pensament dialoguen en igualtat per cercar un llenguatge propi.

"El volum és espai, i només materialitzant aquest espai podem visualitzar el volum."

Difusió i projectes

• Difusió basada en boca-orella i treball cooperatiu (blogs i xarxes de l’espai, no personals).
• Projectes: continuar la pedagogia, consolidar l’espai i recuperar temps per a obra pròpia (col·lectiva a Les Bernardes de Salt i noves propostes).

Història local: places de braus a Barcelona (Pep/Josep)

• No hi ha constància de places fixes al Baix Llobregat (sí portàtils als 80, penyes taurines a la zona).
• Barcelona és un cas singular: va arribar a tenir tres places en funcionament històricament; el Torín de la Barceloneta (1834) és la més antiga, creat per finançar la Casa de Caritat.
• Episodi clau (1835): cursa desastrosa, avalots i crema de convents; impacte urbanístic posterior sobre places i mercats de la ciutat.

Viatges i història: el Dràcula real (Joan)

• Distinció entre Vlad Dracul (el pare) i Vlad III Țepeș, l’Empalador (el príncep de Valàquia venerat com a heroi nacional per resistir els otomans).
• Bram Stoker mai no va visitar Romania; el "castell de Dràcula" turístic és sovint un altre castell més accessible que el fortí real.
• Biografia essencial: educat a Constantinoble, retorna i venja l’assassinat del pare i el germà amb extrema crueltat (empalaments massius). Mort envoltada de misteri i sepultura disputada (Snagov o Năpăști).

Apunts finals

• Reforç a la idea d’un museu local per preservar patrimoni material (ceràmica, eines, fotografies, documents) i exhibir el present.
• Cloenda musical i felicitació de festes de l’equip del programa.