Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 22/12/2019 — Carme Malaret: ceràmica contemporània, pedagogia i Espai de Lliure Creació; història taurina i Transsilvània (Dràcula)

Resum del podcast

Programa amb entrevista central a la ceramista contemporània Carme Malaret (Sant Just), seguida de dues seccions complementàries: història de les places de braus a Barcelona (Pep) i un viatge cultural a la Transsilvània de Vlad l’Empalador (Joan). El to combina divulgació artística, mirada pedagògica i context històric.

Convidada: Carme Malaret

Perfil: ceramista i escultora, formada en Biologia i Belles Arts, especialitzada en instal·lacions ceràmiques i obra pública.

Eix creatiu: relació orgànica amb el fang i l’espai; la matèria i el forn com a coautors de l’obra.

Eix docent: pedagogia com a acompanyament i aprenentatge mutu; cerca del llenguatge propi de l’alumnat.

Temes principals de l’entrevista

1) Orígens i formació artística

Vocació descoberta de manera progressiva en tallers de dissabte, atracció pel fang i les seves tècniques.

Trajecte acadèmic dual: Biologia (UB) i Ceràmica/Escola Robert Brillas; més tard, Belles Arts (Escultura, UB).

2) Trajectòria expositiva i llenguatge espacial

Col·lectiu "Un Reflex del Baix Llobregat" (1987–1997) i exposicions individuals (UB, Temple Romà de Vic, etc.).

Punt d’inflexió: Galeria EUDE i programa New Art; instal·lacions com "Reducta de Mirades" i "Estar sobre un llit de roses".

Concepció d’instal·lació: obra no acotada que es desplega segons l’espai d’ubicació.

3) Matèria i tècnica: el fang i el forn

El fang com a llenguatge suficient; altres materials (ferro, llum, fotografia, vídeo) com a suports.

Recerca continua en fangs de baixa/alta temperatura i esmalts; el forn com a agent decisiu.

"L’última paraula sempre la té el forn."

4) Obra pública i reconeixements

"Porta i la seva ombra" (UB, 1992), mostres a Itàlia i Montreal; obra pública a Sant Feliu (cadires i taula) i Sant Just (5x5x5, Porta Cadira).

5) Pedagogia ceràmica

Model d’ensenyament com a acompanyament: tècnica, manipulació del fang, volum i torn.

Aprenentatge bidireccional: les preguntes "ingènues" obren noves línies d’investigació.

"Aprenc tant com ensenyo."

6) Ceràmica contemporània: eclectisme i tendències

Transversalitat i diversitat de llenguatges: funcional, artesanal (repetició) i obra única.

Rols dels concursos en tendències: del domini d’esmalts a textures matèriques i, avui, porcellana filigranada i impressió 3D amb injecció de fang.

"És l’art de lo necessari": arrel funcional de la ceràmica i evolució creativa.

7) Panorama internacional i globalització

Japó, nord d’Europa i Regne Unit: alta consideració del ceramista com a artista; mercat educat en el valor de l’obra.

EUA: paper innovador històric, amb ritme actual percebut com menor.

Sud-amèrica: recuperació de tècniques indígenes amb mirada contemporània.

Xarxes socials i reptes docents: canal d’inspiració però risc de còpia; la tasca és portar l’alumne a la seva aportació pròpia.

8) Geografies i tècniques: Àfrica i altres

Tècniques africanes de cuita al fum (forat a terra, coberta de fusta; el fum “dibuixa” el fang).

Remarca de la diversitat i de l’impacte de la globalització estètica.

9) Artesà vs artista

L’artesà també és artista; diferència clau: capacitat/voluntat de reproducció vs obra única i expressiva.

10) Espai de Lliure Creació Carme Malaret

Iniciat en crisi (2013) com a espai autogestionat, obert, multidisciplinari i de debat art-ciència-pensament.

Funcionament cooperatiu i finançament simbòlic amb la "clau d’accés"; mostra col·lectiva "Sigues Original" (format 13x13) com a repte de síntesi.

"La cultura és ara més necessària que mai."

11) Difusió, comunitat i projectes futurs

Difusió cooperativa (blog, xarxes de l’espai); aposta pel boca-orella i coherència del treball.

Plans: continuar la pedagogia, consolidar l’espai i preparar nova obra per a col·lectives (Les Bernardes, Salt) i futures exposicions.

Altres seccions del programa

Pep: Places de braus i el Torín de la Barceloneta

Barcelona, ciutat històricament amb més d’una plaça en funcionament (Torín, la més antiga, 1834).

Episodi de 1835: mala cursa i avalots que acabaren en crema de convents; usos lúdics del Torín (globus aerostàtics) i períodes d’arrest.

Joan: Transsilvània i Vlad l’Empalador

Distinció entre Vlad Dracul (pare) i Vlad III (Tepes, l’Empalador); Bram Stoker mai fou a Romania.

Biografia essencial: educació forçada otomana, revenja feudal, empalaments massius, mort incerta; llegat i mites (castell, sepultura).

Cites clau