Títol i resum generats per IA

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 5/1/2020 — Carme Malaret: ceràmica, pedagogia i Espai de Lliure Creació; el Torín de Barcelona i el mite de Dràcula

0:00Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats57:14
Compartir
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
FacebookWhatsAppX.comDescarregar

Visió general de l’episodi

Programa coral que combina una entrevista profunda a la ceramista contemporània Carme Malaret amb dues seccions d’història i tradicions: la memòria taurina de Barcelona (el Torín) i la figura històrica de Vlad Țepeș (Dràcula). Tanca amb una editorial satírica sobre el Nadal i els crèdits de l’equip.

"La cultura és ara més necessària que mai"

Carme Malaret: ceràmica, trajectòria i pedagogia

Inicis i vocació

  • Descobriment gradual i sense pretensions de la ceràmica quan era adolescent: classes de dissabte al Clot, trajectes en autobús, i el “cuquet” que no l’ha abandonat mai.
  • Formació dual: Biologia (UB) i ceràmica (Escola Robert Brillas). L’emoció d’obrir el forn segueix intacta:

"Encara sóc com aquella noia que s’apassiona quan obre el forn"

Trajectòria artística i llenguatge

  • Participació en col·lectius (Reflex del Baix Llobregat) i exposicions individuals; punt d’inflexió a la Galeria Eude (visibilitat a Barcelona).
  • Obra majoritàriament d’intervencions i instal·lacions: el lloc “parla” i la peça s’adapta a l’espai. Projectes destacats: Reducta de Mirades; Estar sobre un llit de roses; topografies; L’home trencat; 25 batts.
  • Obra pública: Porta i la seva ombra (UB); Cadires i taula (Sant Feliu); 5x5x5 i Porta Cadira (Sant Just). Relació profunda amb l’entorn i la memòria local.

Materialitat: el fang i el forn

  • El fang com a matèria central: expressiu, inesgotable, amb gran varietat (baixa/alta temperatura). Altres materials (ferro, llum, fotografia, vídeo) apareixen només si la peça ho demana.
  • Relació d’amor-odi amb el forn: fragilitat i incertesa com a part del procés creatiu:

"El forn és molt senyor i dona l’última paraula"

Pedagogia i pràctica docent

  • Docent des del 2000 als cursos municipals de Sant Just: enfoc d’“acompanyament” tècnic i conceptual (manual, torn i escultura) per ajudar cada alumne a trobar el seu llenguatge.
  • Defensa la tridimensionalitat a l’escola i l’aprenentatge mutu: les preguntes “naïf” obren noves línies d’investigació.

Ceràmica contemporània i tendències

  • Context actual: gran transversalitat i eclecticisme de tècniques, materials i llenguatges.
  • Tendències i criteris (sovint modulats per concursos): períodes d’èmfasi en esmalts complexos; després textures i fang al descobert; avui, porcelana ultrafina i impressió 3D amb injecció de fang.

Mirada internacional i globalització

  • Cultures capdavanteres: Japó (reconeixement del ceramista com a artista), Regne Unit i països nòrdics (alta valoració), recuperació de tècniques indígenes a Sud-amèrica. A l’Àfrica, cuites primitives de fossat i fumat que s’han incorporat didàcticament.
  • Impacte de les xarxes: abundància d’imatges; cal evitar la còpia i promoure la “volta personal” a referents visuals.

Artesà vs artista

  • Distinció funcional, no jeràrquica: l’artesà pot reproduir sèries; l’artista acostuma a fer obra única. Ambdós tenen valor propi.

Espai de Lliure Creació Carme Malaret

"El volum és espai i només materialitzant aquest espai podem visualitzar el volum"

  • Espai autogestionat i col·laboratiu (inaugurat el 2013, en plena crisi) per facilitar projectes individuals i col·lectius, sense etiquetes, on art, ciència i pensament dialoguen en igualtat.
  • Finançament creatiu: “clau d’accés” simbòlica (petites peces cedides generosament per artistes) per sostenir despeses bàsiques. Exposicions dinàmiques com “Sigues Original” (format 13x13 amb 38 artistes).

Difusió i projectes

  • Difusió cooperativa (blog, xarxes de l’espai; ella, sense mòbil ni perfils propis) i confiança en el boca-orella i la coherència.
  • Projectes propers: continuïtat docent, consolidació de l’espai, temps per a nova obra personal (col·lectiva a Les Bernardes, Salt) i futura proposta expositiva.

Tradicions i històries: toros i Dràcula

Memòria taurina al Baix Llobregat i el Torín

  • Baix Llobregat: penyes, ràdio taurina i places portàtils als anys 80; proximitat de Barcelona com a pol taurí històric.
  • Barcelona, ciutat paradoxalment més taurina que Madrid en certs períodes: va arribar a tenir tres places actives. Focus en el Torín de la Barceloneta (1834), nascut amb finalitats benèfiques.
  • 1875: cursa desastrosa, avalots i “crema de convents”; el Torín, clausurat 15 anys. També escenari d’espectacles d’aerostàtica (globus) molt populars a l’època.

Vlad Țepeș, l’home rere el mite de Dràcula

  • Distinció entre Vlad Dracul (pare) i Vlad Țepeș (fill, l’“empalador”). Bram Stoker mai fou a Romania; el “castell de Dràcula” turístic no és l’autèntic.
  • Biografia de Vlad Țepeș (1431–1476): príncep de Valàquia, marcat per la violència política; resposta cruenta (empalaments massius) com a instrument de poder i terror.
  • Mort i llegat: final incert (possibles confusions en batalla; cap portat a Constantinoble). Enterrament controvertit (monestir d’Snagov o església de Santa Maria Nova a Nàpols).

Tancament

  • Editorial satírica sobre el Nadal i la “unitat de Roma” per reflectir paral·lelismes entre realitat i ficció.
  • Bona part de l’episodi transcorre amb interludis musicals de “What a Wonderful World” i un comiat coral amb felicitació de festes i crèdits de l’equip.

Transcripció de l'episodi

Transcripció generada automàticament