Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
Amb Ferran Carreras, en Josep Capellades i en Joan Mateu.
Subscriu-te
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 20/1/2023 — Clara Segura: ofici, emoció i cultura — teatre i musicals, tecnologia i adolescència, futbol femení i memòria de Barcelona
Benvinguda al programa i to de presentació.
Definició d’actor/actriu, virtuts i introducció laudatòria de la convidada.
Rutina matinal (6–7 h), correus a primera hora, cansament postpandèmic i reorganització de l’agenda per evitar estrès.
Debat sobre tecnologia, relacions socials i educació dels fills en l’era digital.
Clara aposta per un mètode eclèctic, la màgia irrepetible del teatre i la lectura emocional del text.
Records familiars, esplai, música i camins a peu; identitat de poble.
Fer el millor que podem amb el que tenim; les arts com a nutrients de l’ànima i cohesió social.
Experiència al Grec amb La Perla 29 i fascinació per Cinecittà i el cinema italià.
Fragment de “What a Wonderful World” i repàs a la trajectòria de Gilberto Gil com a artista i ministre de Cultura.
Decisió de carrera, intensitat d’estudis i tria definitiva per la interpretació.
La cultura com a protecció cívica; la necessitat d’arts a l’escola per formar públic i ciutadania crítica.
Debut i resposta del públic; prolongació d’una temporada que havia de ser curta.
Anècdotes amb Àngel Llàcer; connexió amb Oriol Broggi i La Perla 29; ecosistema teatral.
Desig de coincidir amb Pere Arquillué (Cyrano) i record d’Anna Lizaran com a far artístic.
Debat sobre el musical a Catalunya; defensa que el centre és el personatge i la comunicació escènica.
Paisatge escènic del Paral·lel, barreja social i creació d’un espectacle de cuplet i copla.
Ritual amb música al camerino (bafle), escalfaments i preparació emocional abans de funció.
Relació amb Florent (Blind Records), convergència entre teatre i producció musical.
Aprendre a dir no; reivindicació d’honestedat i noblesa; homenatge a la mare (Caterina) i l’àvia (Catalina).
Referència simpàtica al signe de Taure i pas a la següent part.
Interjeccions (“Fins demà!”) a mode de cortineta abans del bloc magazine.
Clara tria el teatre; interacció amb públic, improvisació (amb Bruno Oro) i defensa de la tragicomèdia.
De les arrels victorianes a les bretxes actuals en sous, traspassos i arbitratge; avenços i limitacions.
Crítica a mesures antiavortistes a Castella i Lleó; demanda de respecte real per la llibertat de les dones.
Evolució urbanística, comerç històric, galeries, cafès, monument al Dr. Robert i context polític-fiscal del 1899.
Pedagogia de la vulnerabilitat; reinventar-se a escena; la perillositat del joc com a motor artístic; «La Trena» nit rere nit.
Indicatius de Ràdio Desvern i comiat final de l’episodi.
Visió general
Aquest episodi és una conversa profunda i viva amb la Clara Segura —actriu, directora i docent— que travessa la seva trajectòria artística, la conciliació personal, el valor social de la cultura i la pedagogia de l’emoció. A més, el programa inclou dues seccions magazine: una crònica històrica sobre el futbol femení i una ruta d’història urbana per la plaça Universitat de Barcelona.
"El teatre va directe al fetge i al cor."
Perfil i trajectòria
- Actriu versàtil i polivalent, formada en interpretació, música i dansa; compagina escenaris amb docència a l’Institut del Teatre i direcció escènica.
- Èxits recents amb «La Trena» i recorregut ampli a teatre, cinema i TV; reconeguda amb Premi Nacional de Cultura, Gaudí, entre d’altres.
Vida personal i gestió del temps
- Disciplina matinal (6–7 h) per estudiar i organitzar: productivitat en silenci abans que la casa es desperti.
- Va rebre un toc d’alerta postpandèmic per estrès i baixada d’immunitat; aprèn a dir no i fa planificació amb suport professional.
- Conciliació amb la maternitat: del logístic (infant petit) al psicològic (adolescència de 13 anys).
Tecnologia, adolescència i contacte humà
- Reflexió crítica sobre l’impacte de la tecnologia en les relacions: risc de pèrdua de llenguatge corporal i empatia.
- Defensa del tracte humà, mirant als ulls, com a base d’ofici i de vida.
L’ofici d’actriu: mètode, emoció i màgia
- No segueix un mètode únic: fa recull d’eines de mestres, directors i companys.
- Lectura emocional: la “primera emoció” d’un text com a tresor per a la connexió interpretativa.
- Sensibilitat extraordinària per a modular l’emoció (riure/plor) i sentir el “palpitar” del públic.
- Referents esmentats: Flotats, Jouvet, Stanislavski; el teatre com a art irrepetible.
Vocació i formació
- Dubte inicial entre Història de l’Art i Institut del Teatre; la intensa càrrega lectiva decanta la balança cap a l’escena.
Cultura i política cultural
- La cultura ens fa menys manipulables i més lliures.
- Reivindicació d’arts a l’escola (com al Regne Unit) per formar públic i teixit cultural.
Complicitats artístiques i escena catalana
- Complicitats amb La Perla 29 (Oriol Broggi) i companys com Àngel Llàcer i Bruno Oro.
- Records del debut exitós al TNC i del “picar pedra” en companyies i sales.
Musicals i el Paral·lel
- Defensa que el musical requereix, sobretot, actuar i comunicar (no sols cantar o ballar).
- Desig de fer un musical amb bon relat i gran direcció.
- Memòria del Paral·lel: espectacles populars, barreja social i tradició escènica; experiències pròpies creant números de revista.
La música com a motor
- Ritual prefunció amb música (bafle a camerino) per entrar en l’estat emocional just.
- Vincle personal i creatiu amb el productor Florent (Blind Records); la música com a columna sonora de vida i ofici.
Valors, família i caràcter
- Aprenentatge vital per posar límits i reivindicar honestedat i noblesa.
- Homenatge a la Catalina (àvia) i la Caterina (mare): humor, valentia i coratge.
Docència, clown i el ridícul
- A l’aula, defensa “hem vingut a fer el ridícul” per desactivar la por i obrir l’empatia.
- La comèdia com a tragicomèdia (dramedi): oposats que conviuen (seguretat/vulnerabilitat, tècnica/improvisació).
Interludis i col·laboracions
Interludi musical
- Fragment de “What a Wonderful World” i perfil de Gilberto Gil: innovació musical, compromís polític i mediambiental.
Història del futbol femení (col·laboració de Joan)
- De finals del s. XIX fins avui: prohibicions, estigma i desigualtats.
- Dades impactants (salari mínim, traspassos, sous i arbitratge) que mostren una bretxa de gènere persistent.
- Avanços recents (Barça femení, lligues a països restrictius) i retrocessos (prohibicions).
Memòria urbana: plaça Universitat (col·laboració de Josep)
- De plaça verda a nus de metro; comerços emblemàtics i galeries desaparegudes.
- Monument al Dr. Robert: història, enderroc i reposició; tensions polítiques i fiscals de finals del XIX.
- Retrat d’una Barcelona vital (cafès 24/7, varietats) i d’un teixit comercial que es transforma.
Idees clau
- Cultura: educa, cohesiona i emancipa.
- Teatre: art viu, irrepetible i empàtic; el públic és part de l’obra.
- Pedagogia: el ridícul com a porta a l’autenticitat.
- Conciliació: disciplina, límits i comunitat de suport.