Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 24/1/2025 — Clara Segura: ofici i emoció, conciliació i tecnologia; musicals i Paral·lel; futbol femení i Plaça Universitat
Falques institucionals (salut, seguretat viària, mobilitat sostenible) i entrada musical fins a la salutació del programa.
Definició d’actor/actriu, perfil elogiós de Clara Segura i benvinguda.
Matisos sobre com s’organitza (matins 6–7 h), dificultat a dir que no, episodi d’estrès i replanificació amb Bet Orfila.
Impacte del mòbil en joves; defensa del contacte humà, del llenguatge corporal i de l’empatia.
Absència de mètode rígid; escolta del públic (respiració), primera emoció en la lectura del text; referències a Flotats/Stanislavski i a la capacitat d’emocionar.
Records vitals, comunitat i jocs; decisions triades sense penediment; teoria de “saber viure” amb el que tenim.
L’art com a eina que ens fa més sòlids i menys manipulables; necessitat d’educació artística i ajuts.
Admira l’univers Fellini; anècdotes de Roma i Cinecittà; afinitats amb la Toscana.
“What a Wonderful World” i breu perfil de Gilberto Gil com a figura musical i política brasilera.
Decisió d’apostar per l’Institut del Teatre; abandonament d’Història de l’Art per incompatibilitat d’horaris; consciència vocacional.
Defensa de l’art i la cultura; model britànic d’educació teatral i formació de públics; menció de premis rebuts.
Primer gran èxit al TNC; etapa de “El més petit” amb Àngel Llàcer (complicitat artística i docent).
Record de companys de promoció i xarxa professional nascuda a l’escola.
Vincles amb Oriol Broggi i La Perla 29; desig de coincidir amb Pere Arquillué (Roxana/Cyrano); record d’Anna Lizaran.
El musical com a teatre d’interpretació; experiència a “Chicago”; debat sobre la situació del gènere a casa nostra.
Muntatge inspirat en els anys 50 i cançoner popular; evocació del Paral·lel i la seva època daurada.
Ús del bafle per preparar estats d’ànim; gira de “Conillet”; connexió vital i professional amb Florent (música).
Retrat de l’àvia Catalina i la mare Caterina com a fonts d’humor, valentia i vitalisme.
Incís lúdic (dona Taure) i peça musical/emotiva vinculada a la Clara.
Apunt docent: sorprèn veure plorar o riure pel carrer sense un telèfon a la mà.
Preferència pel teatre sense quarta paret; anècdotes d’impro amb Bruno Oro i complicitat amb el públic.
Recorregut històric (prohibicions, ressorgiments), bretxes salarials i de visibilitat; avenços i reptes pendents.
Crítica a propostes antiavortament i defensa del concepte de llibertat sense manipulació política.
Crònica urbana: comerç històric, Tostadero, galeries Universitat; figura del Doctor Robert i el tancament de caixes.
Claus docents: ridícul com a via d’*essència*; oposicions expressives; joc perillós com a motor teatral; menció de “La Trena”.
Falques finals i tema musical de comiat; cloenda del programa.
Resum general
Episodi coral amb la presència destacada de la Clara Segura, on es combina una conversa en profunditat sobre el seu ofici d'actriu, la conciliació profesional-familiar i l'impacte de la tecnologia en adolescents i relacions humanes; a més d’un recorregut per referents artístics (Fellini), musicals i la memòria del Paral·lel. El programa s’amplia amb dos blocs temàtics: futbol femení (història i desigualtats) i història urbana de la Plaça Universitat.
"El teatre va directe al fetge i al cor"
Punts clau
- Conciliació i salut: disciplina de matinada (6–7 h), dificultat per dir que no i un toc d’alerta d’estrès que obliga a reorganitzar l’agenda (amb el suport de Bet Orfila).
- Adolescència i tecnologia: debat crític sobre mòbils, relacions humanes i entrenament del llenguatge corporal; defensa del contacte humà com a nutrient emocional i social.
- Ofici i mètode: més que un mètode únic, una recopilació viva d’aprenentatges; empatia amb el públic, escolta de la respiració de la sala i importància de la primera emoció en la lectura d’un text.
- Musicals i interpretació: l’actor/actriu com a comunicador integral (interpretació > tècnica pura de cant/ball). Records de "Chicago" i estat del musical a Catalunya.
- Memòria escènica: La Perla 29, Broggi, desig de coincidir amb Pere Arquillué (Roxana/Cyrano) i el referent d’Anna Lizaran.
- Vocació i formació: pas de Història de l’Art a l’Institut del Teatre; debut i èxit al TNC; complicitats generacionals (Àngel Llàcer, etc.).
- L’art com a vitamina social: l’art ens fa més sòlids i menys manipulables; necessitat d’educació artística a escoles (model britànic).
- Blocs editorials convidats:
- Futbol femení: història, prohibicions i bretxa salarial/mediàtica; avenços recents i reptes. - Història urbana: Plaça Universitat, Doctor Robert i el tancament de caixes.
Detalls destacats de la conversa amb Clara Segura
Conciliació, disciplina i límits
- Matins productius (6–7 h) com a estratègia de focus i silenci.
- Dificultat per dir que no → cost en salut i necessitat de replanificar l’agenda.
- Prioritzar temps per gaudir del procés creatiu i de la família.
Adolescents, mòbils i relació humana
- Canvi generacional accelerat; sensació de "carca" davant del mòbil però defensa d’un equilibri.
- El perill de substituir la relació presencial per mediacions digitals.
- Reivindicació de l’empatia i l’entrenament del llenguatge corporal.
Ofici d’actriu i contacte amb el públic
- Sense un mètode rígid: la clau és observació, escolta i pràctica.
- Lectura emocional del públic: respiració, palpitar silenciós i ritme de la sala.
- La primera emoció en llegir una obra és el tresor que activa el compromís creatiu.
"La primera emoció que experimentis quan llegeixis una obra és el tresor que t’activarà per després comprometre’t amb ella"
Vocació, formació i inici de carrera
- Tria entre Història de l’Art i Institut del Teatre: aposta per la interpretació.
- Debut i èxit inesperat al TNC; complicitat amb Àngel Llàcer ("El més petit").
- Vincles amb La Perla 29 (Broggi) i reverència per Anna Lizaran.
Musicals, el Paral·lel i la música a escena
- El musical, quan és bon teatre, posa l’actor al centre: explicar una història per sobre de l’exhibició tècnica.
- Experiència d’espectadora a "Chicago" (Fosse): impacte místic-sensorial.
- Memòria del Paral·lel i el projecte "Quédate con la copla".
- Ritual musical personal: bafle al camerino per sintonitzar estats d’ànim abans de funció; record de "Conillet".
Valors i arrels
- Les "Catalines" (àvia Catalina i mare Caterina): humor, valentia i alegria com a llegat vital.
- Defensa de l’honestedat i la noblesa com a valors no passatistes.
Pedagogia i joc escènic
- A les classes: perdre la por al ridícul i treballar amb oposicions (suavitat agressiva, seguretat vulnerable...).
- Teatre preferit: sense quarta paret, comèdia interactiva i dramèdia; anècdotes d’impro amb Bruno Oro.
Blocs editorials
Futbol femení: història i desigualtats
- Bretxes salarials i de traspassos/arbitratge; traves històriques (prohibicions FA 1921 i rèpliques a altres països).
- Emergència moderna: copas i mundials no oficials, reconeixements recents i rècords d’assistència (Barça femení).
- Reivindicació de la igualtat de gènere i suport estructural.
Plaça Universitat i el Doctor Robert
- Crònica urbana: comerços emblemàtics, galeries Universitat, i el Tostadero.
- Doctor Robert: alcalde, tancament de caixes i catalanisme polític; monument i avatar històric.
Frases i idees per emmarcar
"Vull gaudir també del que faig: si hi ha massa canya, no ho gaudeixes tant"
"Som éssers empàtics: si jo m’emociono, sovint s’emociona l’espectador"
"L’art ens fa més sòlids i menys manipulables"

