Comiat de “Benvinguts, Benvolguts i Ben Trobats”: Sant Just, política i xarxes, cultura vs esport, 40 anys de ràdio i IA; crònica de Barcelona i avanç del Primavera Sound

Tot ser 98.1 Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! No, no, no s'han equivocat de programa ni d'emissora. Estan sintonitzant el 98.1 de freqüència modulada, és a dir, ràdio d'Esbert. Per avui ens carreguem de pompa i circumstància per acomiadar l'últim programa del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats. Aquesta obra musical composta per Sir Edward Elgar es va realitzar a l'estrena a Liverpool un 31 de maig, com avui, del 1901, és a dir, fa 123 anys, sota la direcció del mateix compositor al capdavant de la Liverpool Orquestra Society, a qui va dedicada l'obra. Als Estats Units és coneguda simplement com himne de graduació i està directament associada amb les cerimònies de graduació en les High School i en les universitats. Ara sí. Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats. Tal com van dir en l'anterior programa, el número 118, i penúltim d'aquest Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats en aquesta època, fer ràdio és una feina d'equip. En l'estructura de Ràdio d'Esbert, que és una emissora municipal, al capdavant del Servei Municipal de Comunicació, hi ha un funcionari professional, independent del partit polític, que guanya les eleccions i o que governa l'alcaldia. En l'estudi de Ràdio d'Esbert, on gravem el programa, tenim el cap de Comunicació, Prensa i Participació Ciutadana en el nostre municipi. Jo diria que des de fa 15 anys i mig, més o menys, i fa quasi 18 anys que va començar a treballar a l'Ajuntament. Tècnic superior en imatge i so, mestre en educació musical, llicenciat en periodisme, educat, tranquil, discret, comunica serenitat i prudència. És el director de Ràdio d'Esbert, Héctor Surioli Sánchez. Benvingut, com estàs? Doncs molt bé, i molt agraït per aquest petit resum. Hi he dit alguna mentida? No. Una pregunta perquè avui t'acompanya, ja el presentarem, ja l'esvallarem al secret, en dos minuts, i la primera pregunta va directa a tu. Héctor, tu vas començar a treballar en Ràdio d'Esbert fa 25 anys, concretament el mes de maig del 99, tot just abans de fer el procreu de Participació Sociologia a la UAB. Vas estar a Ràdio Sant Boi, vas estar a Ràdio Nacional... Com va anar demanar la beca formativa per entrar a Ràdio d'Esbert? Te'n recordes? Fa pocs anys, eh? Sí, sí. Recordo que estava estudiant Imatge i So, com has comentat abans, després d'acabar els estudis de batxillerat i cou aquí a Sant Just. I mentre estudiava aquests estudis, doncs vaig veure l'oportunitat de presentar-me a una beca, aquí a l'emissora municipal en Ràdio d'Esbert, de dues hores, una beca de dues hores diàries per fer un programa de ràdio que vaig començar a fer als migdies. I recordo això, va ser la meva arribada d'emissora, però com has dit, no va ser la primera emissora perquè ja havia estat prèviament com a tècnic a Ràdio Sant Boi, que de fet és el poble on vaig néixer, perquè jo vaig arribar a Sant Just amb cinc anys i per tant també hi tinc arrels allà. I res, la Ràdio Nacional van ser unes pràctiques d'aquests estudis que també em van servir per conèixer el mitjà i el que em va atrapar, doncs, va ser més començar a fer aquest programa aquí a Ràdio d'Esbert, aquestes dues hores. Fantàstic. Però mira, ara, després tornarem amb tu, eh? Ara tenim l'últim protagonista, l'últim contartulià, l'últim convidat assentat al meu costat i només podia ser el major, que diuen els anglosaxons. Sempre l'he conegut amb aquell posat de plom, d'autodomini, d'equilibri. Transmet jubilitat amb la seva mirada somrient. És l'alcalde del nostre municipi, Joan Basaganyes i Camps. Benvingut, com estàs? Molt bé, molt content de compartir aquest programa amb vosaltres. Joan, de Sant Joaní a Sant Justenc, com va anar? La meva mare és de Sant Just. De fet, tota la meva família materna és de Sant Just. El que passa és que la meva mare era professora i el primer destí que li va tocar, com a professor, va ser l'Institut de Puigcerdà. i allà va conèixer el meu pare, que era de Puigcerdà. Aleshores, es van enamorar, es van casar i em van tenir a mi. Com que en aquells moments no hi havia el túnel del cadí, van voler buscar un destí que estigués a mig camí entre Puigcerdà i Sant Just d'Esbert. i van escollir el Ripollès, concretament l'Institut de Ripoll. El que passa és que els agradava més el poble al costat que Sant Joan de les Abadeses i allà és on vaig passar els primers anys de la meva vida, fins que vaig anar a la universitat. Però sempre molt vinculat amb Sant Just perquè, com et deia abans, hi tinc tota la meva família materna a Sant Just i, per tant, les visites aquí eren molt freqüents. Com curiositat, i això que el teu pare és també de la meva terra de la Cerdanya, com curiositat el teu cognom és molt comú i variat al Ripollès, més que a la Cerdanya, amb dos S's o amb una, amb S al final o sense. No he trobat el N-Y, tan típic dels catalans, en substitució de la N-Y. Algun ADN polític deu tenir el teu cognom. Per exemple, dos dels alcaldes democràtics dels últims 30 anys a Sant Joan de les Abadeses es diuen Massaganya. Això sí, i de dos partits polítics diferents. Això sí, tots dos, amb dos S's i sense S al final. Dius que sempre t'ha agradat la política perquè és la principal eina que tenim les persones per millorar la societat en la qual vivim. És correcte, això? Sí, és correcte. De fet, la meva família paterna no era originàriament de la Cerdanya, sinó era de la Garrotxa, d'un poble que es diu Cerinyà. El que passa és que l'avi o el besavi del meu pare va marxar per feina a Puigcerdà i allà es va instal·lar. Però originàriament eren de la Garrotxa, on aquest cognom sí que, amb les seves diferents varietats, és bastant comú. I és un cognom, pel que he pogut descobrir, d'origen basc. No sé com van venir a parar aquí aquests bascos que es van instal·lar al Ripollès i a la Garrotxa, però el que significa Bassaganya a Neusquera és una casa a la muntanya. Per tant, hem esbrinat que tenia origen situat al nord de Navarra, a la part d'Eusqualdun i al País Basc. Que curiosament allà no en queden. Parlem de curiositats, que és ben curiós, eh? La Cerdanya, que jo estic arrelat, el Ripollès, el Josep, que és garrutxí, tu a Marrels també, a la Garrotxa, passen coses, eh? De no dicar-te la política, on et veus a la vida? Mira, jo segurament, el dia que deixi la política, m'agradaria dedicar-me a la docència. Jo he estat molts anys treballant a l'administració com a tècnic i és complicat, un cop has set alcalde, tornar a llocs dins de l'administració amb altres responsabilitats tot i que jo sempre he disfrutat molt com a tècnic d'administració local. I segurament un que ja comença a plantejar què farà el dia de demà on em veuria més còmode és a la docència. Jo en el seu moment, quan vaig acabar la carrera, em vaig treure al CAP el Certificat d'Aptitud Pedagògica, precisament les pràctiques les vaig fer a l'Institut de Sant Jurs i sempre m'ha tret. Els meus dos pares són professors, suposo que alguna cosa hi té a veure i per tant, molt probablement, reenfocaria la meva vida cap aquí. Doncs mira, m'has fet espòiler perquè, jo veus, la pregunta que tenia preparada amb tu, dic, en 10 anys que estaràs en plenitud al mig dels 50 anys, on et veus. Sí, aquí, o sempre havia pensat, o en algun altre lloc a l'administració, que és on la meva formació vaig estudiar Ciències Polítiques i a l'administració. Després vaig fer un màster en Gestió Pública, on em trobo més còmode laboralment és en el món de l'administració pública. però és veritat que un cop has estat a la cúspida de l'administració segurament és complicat anar en altres llocs dins d'aquesta administració. No sé, és un plantejament que em faig, així... Com ets el mes jove, ho dèiem abans de començar el programa, és el mes jove avui del Benvinguts, tens encara 10 anys per pensar-t'ho. Mentre tu penses... Com hem dissenyat l'últim programa, els dos últims programes com un conte, la setmana passada vam tenir el Bruixot, vam tenir a la Fada, avui, sentats a la taula, tenim el Caballer, tenim el Geni de la Llum, o Truida, després en parlarem, i tenim el nostre Juglar preferit. És el Carles Margarit. Carles, què? la nostra sintonia amb el teu sexo? Aviam com sona. i tenim el Carles Margarit. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Tres. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Veient el Carles i escoltant-lo, hem tingut dos intérprets també en directe aquí. Una, em sembla que la vas veure, una amiga meva, la Mònica Grín. Vam tenir els Santos Puertas, també, que em sembla que el Carles també el coneix i és un altre Sant Justenc. I avui, com a punt final, el Carles amb la versió amb el seu sexo. Brutal. Moltes gràcies, Carles. De res. Ara el tens aquí, pregunta-li, pregunta-li, pregunta-li, diga-li, diga-li coses. No, però més que preguntar-li, és una cosa que últimament penso, bueno, he pensat moltes vegades. No és preguntar, és més aviat compartir. Com més he anat per fora, pel món, tampoc és que ni hagi anat molt, però... Aquí Sant Just, o sigui, no conec un lloc millor per viure. I l'altre dia ho comentava amb la meva mare i pensava... És un lloc que per un cantó té un equilibri molt bo, que és que mantens l'anonimat per un cantó i per l'altre et sents protegit. Jo em recordo de petit aquí jugant al carrer, al carrer me la vista, bueno, hi havia tant cotxes ni res. jugant a pilota, o anant a l'esplai o així, o quan vivíem al Walden, i sempre m'he sentit acollit i protegit aquí, en aquest poble, i sempre que he sortit, em sap, sempre vols tornar aquí. I més valor li dones, és igual on vagis, sempre vols tornar aquí. Que maco, eh? Doncs sí. Hèctor, jo també, eh? Comparteixo plenament, Carles. Bé, a més a més, és que tu també vas viure al Walden, que vam viure als inicis, i allà també va ser molt maco. És que, a més a més, aquí hi havia una connexió, que la mateixa gent que anàvem a l'escola, vivíem a prop, o sigui, tota l'estona anaves trobant amb la mateixa gent, i anaves compartint, i bàsicament el que hi havia darrere era l'afecte, i mai tenies la sensació d'inseguretat, ni res, ni sempre estaves bé, no? I això ha anat canviant amb el temps, veig que, assegurem per als costums, doncs ja no es viu tant al carrer, perquè això és molt mediterrani, que també ho vaig viure a... Durant molts anys vam anar a Mallorca, i allà era molt maco, perquè les cases no estaven ni tancades la porta. I a la hora baixa, que és cap a la tarda, tothom es posava al carrer, amb una cadira, i tu podies parlar una estona, però després et deixaven, o sigui, tot fluïa, per dir-ho d'una manera, i és una llàstima que això, jo crec que s'està com una mica perdent en general a tot arreu, suposo per com va la societat, però d'un certa manera aquí també ho vaig viure, no? I sobretot és aquesta sensació que sempre vols tornar aquí, perquè és el teu refugi, no? Això que deia en Carles ara, jo que vaig criar-me, com us he dit abans, a Sant Joan de les Abadeses, que és un poble de 4.000 habitants, jo la meva infantesa la recordo al carrer, tot el dia al carrer, només entraves a casa quan el pare et venia a buscar i t'estirava de l'orella i et portava a casa, i nosaltres la família encara mantenim la casa de Sant Joan de les Abadeses i pujo cada cop que puc, m'hi escapo i m'agrada estar-hi uns dies, i aquella vida que hi havia al carrer, els nens estan tot el dia jugant a les caniques, a pilota, s'ha partut, inclús en els pobles més petits, potser ara hauries d'anar a pobles molt, molt petits per trobar encara aquesta... La Rutsi, l'has veient, eh? Aquí, el que diem, l'agenda és injust. Per culpa dels telèfons, ja no tornen jugant al carrer. Però no només són els telèfons, han canviat moltes coses, la societat s'ha tornat molt individualista... Hi ha més pors. Sí, hi ha molta por. Jo soc rata de ciutat, jo nascut a Barcelona, i jo he jugat molt al carrer, petit, encara tenia sort de viure a la Ronda Sant Antoni, que tenia unes vorelles amples. Jo podia anar amb la meva bicicleta, amb un patinet amunt avall. No passava tanta gent, tampoc no atropellava ningú. A quatre passes estaria darrere la plaça Castella, amb els seus tobogans i els seus jocs per la canalla. O sigui que realment hi ha jugat, i quan sortíem d'escola, jugàvem a futbol amb una piloteta de passeta i les porteries eren els dos escocells de dos arbres, vull dir que tot això ara és impensable. Doncs mira, escoltant l'Héctor, el Joan i el Carles, i jo per l'escomptat m'hi afasejo, saps què? És que ens sentim orgullosos d'estar en aquest poble, que hem o no nascut, clar, el més jove de tots soc jo, entre cometes que només fa 33 anys que visc en aquest poble, però em sento orgullós d'estar, de viure, de compartir les vivències amb ells i amb els 20.000 que ja som, quan jo vaig venir a viure, 12.000, imagina't. I el sector. No, que jo no acabo de compartir amb tots vosaltres el que dieu. Jo tinc dos fills, no, no, jo tinc dos fills que han fet molta vida al carrer aquí a Sant Just i que mantenen una mica aquestes vivències que vam tenir nosaltres, perquè han fet molt grup, estan molt units, són aquests amics que et queden per sempre, que estan barrejats amb els de l'escola, però també amb els companys de bàsquet, en el nostre cas, aquí a la Bona Aigua, i això ha perdurat. I els meus fills ja, un en té 25, l'altre en té 18, però tots dos són callejeros, són nens de carrer. No hi ha menys gent, Héctor, ara veus menys nens, també és veritat que ara els nens cada cop fan més extraescolars, en edat d'ensenyament primari i d'ESO, quan surten de l'escola, aquells moments que tenies per estar amb els nens, compartir amb els companys al carrer, ja la majoria ja se'n van a fer alguna activitat o una altra, s'ha perdut la intensitat que hi havia al carrer. Jo he estat tardes i després ja he estat a casa, els meus fills han estat al carrer jugant a bàsquet, jugant a futbol, pujant a les 9 del vespre perquè no hi havia cap problema, i això durant molts anys, i això jo crec que és evident que han canviat les coses, però això encara hi és. Sí, però és que només pensant en la quantitat de cotxes, la circulació que hi ha i tot, és inviable. Jo jugava els dissabtes a la tarda a davant de cas, al carrer Bona Vista, és impossible això. Això és impossible. És inviable, però no, no, que me'l alegro que sigui així, perquè jo ho considero un privilegi. Sortir de l'escola Montseny, per exemple, al meu cas, i anar a la plaça de la Pau, un espai immens on no hi passen cotxes, on està tot recollit, i és on han fet vida els meus fills en aquest cas, perquè també continuo vivint al Walden, els hi ha portat tot això. Per tant, en el meu cas... Els nens no van sols, o sigui, ara te'n vas a la plaça de la Pau, hi ha molts nens, igualment, que han sortit de l'escola, però fixa't que la gran majoria estaven acompanyats els pares. Sí, perquè... Abans els nens estaven sols, feien vida al carrer en solitari. Ara quan som més grans, amb l'edat dels teus fills, sí, però quan som més petits abans, quan érem petits, ja de ben petits, ja anàvem sols pel carrer, i això jo crec que sí que s'ha perdut. Com el que sigui, eh? Sí, sí, no, no, sí, la vida per com va. Jo a primer, jo a primer recordo, a primer, teníem sis anys, jo anava sol a l'escola, però és que els meus fills hi han anat. Sí, però si està molt bé, però si defensem el mateix. D'acord. Però sí que hi ha un cert matís d'aquesta sensació, i els nostres pares no es veien, per aquí al poble, i ningú tenia la sensació de desprotecció, ni què va, al contrari, o sigui, no hi havia cap dubte que tornaria a casa, s'hi estalvi. Sí, sí, sí. Aviam, Hèctor, tu, posteriorment, després de cinc anys i mig com director de Ràdio d'Esberra, t'incorpores directament a l'Ajuntament per dirigir tècnicament al Servei Municipal de Comunicació i impulsar els processos de participació ciutadana, ja que estem parlant de comunicació. En què consisteix, concretament, la teva feina? Actualment? Clar. Doncs, mira, soc el responsable de comunicació i de participació. I d'impulsar els processos de participació. I, per tant, la meva feina consisteix a vetllar perquè els diferents mitjans i canals de comunicació que té l'Ajuntament, com a institució pública, informin, comuniquin i promoguin la participació de la millor manera possible. Mira, tinc davant meu tot això que tu és responsable, no? Des de la web de Sant Jus, les informatives, la seva electrònica, l'APP de Sant Juscat, de Ràdio d'Esberra, del perfil de Twitter, d'Instagram... Tots els canals que actualment existeixen. I més que en vindran, segurament. Ara en parlarem, ara en parlarem de... Joan, què és el més emocionant de la teva feina? Home, doncs que de tant en quant hi ha gent que t'agraeix algunes coses que has fet o algunes decisions que has pres. I això reconforta molt. Quin consell donaries a qui vulgui dedicar-se a la política? Bona aquesta, eh? Sí. A nivell filosòfic, li en donaria un, i és que només faci allò que després creu que serà capaç de poder explicar i defensar amb convenciment. I en aquests últims temps que estem, li donaria també un consell pràctic i és que no faci cas a les xarxes socials. Héctor, bona aquesta, eh? Sí, des del punt de vista de les crítiques. Ja veus, eh? El jefe. Mira, ja vaig aprendre... Un dia hi hagi una entrevista amb el que havia estat el líder dels Verdes d'Alemanya i deia que des que era un polític molt actiu i hi peractiu a les xarxes socials, especialment a Twitter, el que abans era Twitter, i va dir que va arribar a un punt en què tenia la sensació que no era ell mateix la manera com es comportava políticament, que era molt agressiu quan era una persona molt tranquil·la i molt dialogant. i no sé si va ser un procés en solitari o amb acompanyament, però va arribar a la conclusió que el que l'estava condicionant molt eren les xarxes socials. i va deixar-les i feia la segona reflexió des que havia deixat les xarxes socials, no només es considerava millor persona menys agressiu, menys intolerant, menys beligerant, sinó que a més a més s'havia tornat millor polític en el sentit que prenia millors decisions. li donava una llunyania, una distància i li permetia tenir un enfoc respecte als problemes que eren capaç de tenir quan estava a la melé aquesta, que són les xarxes socials i aquesta política virtual que s'ha creat en els darrers anys. Em va semblar una reflexió molt interessant. Segurament no l'hauria de fer davant del responsable de... Héctor, la teva feina a la misèria, ja ho veus? No, perquè a les xarxes hi ha molts continguts i l'Ada Colau, per exemple, va deixar les xarxes, va anunciar-ho públicament i va sortir perquè era inviable, era ingestionable. A més, normalment, com la majoria de vegades i en altres ocasions, per altres canals, el que t'arriba són més crítiques que felicitacions. I, per tant, hi ha molta gent jove que està patint actualment, també comentaris fora de lloc totalment i que et poden ensorrar completament. Jo, quan m'ho miro ja amb una perspectiva, moltes coses a la vida, això de les xarxes socials, saps el que em fa més ràbia? Dues coses. Una, que a nivell tecnològic hi ha coses que ja em passen a 3,30 metres. Però l'altra és la impunitat, perquè tu pots fer qualsevol crítica, qualsevol insult, i queda en l'anonimat, aquesta impunitat. I això em fa molta ràbia. Em fa que les xarxes socials, per mi em desprestigien, que d'alguna manera el que diu el Joan, ho entenc malament el que deia el polític, aquell dels vers a Alemanya, des d'allà de la xarxa social, per agafar mala sang, per ser més persona. Repeteixo, m'ho miro des d'una perspectiva, però no crec que vagi molt equivocat. D'alguna manera, la realització del nostre programa radiofònic ha sigut com un conte. La setmana passada hem tingut el Bruixot, a la Fada, el que deia abans, ara tenim el Cavaller i el Lleni de la Llum, és el Gènio de la Làmpara, o el de Roïda. L'equip de hockey ja et té ganes, Sant Joan. Els vas provocar perquè esteixi a Europa, i la propera temporada passarà en el nom de Sant Just, de Portugal a Itàlia, passant per Alemanya i Suïssa. Això et costarà gaire llarg, eh? Ja et veig incentivant reformes a les vivendes i donant llicències d'obres a d'orges per fer calaix. Has d'afluixar pasta, eh? Poca broma. La veritat és que, quan els hi vaig, quan vaig fer que ja... Els vas provocar, ho sé, perquè l'últim partit... No sabia que anaven tant... Tan forts, eh? No sabia que anaven tants equips a Europa. Els vas punxar. Sí, no, amb bromes a part, la veritat és que la temporada que han fet ha estat excepcional. Té molt de mèrit, perquè és un equip amb un pressupost molt baix. I més enllà de l'èxit del primer equip, el que vull posar en valor és la gran feina que està fent el hockey, sobretot a nivell de base. Perquè és un esport difícil. El meu fill gran juga a hockey. I, a diferència del futbol, que amb una pilota i dos jerseis que fan de porteria ja pot jugar a qualsevol lloc, el hockey és un esport difícil que has d'aprendre primer a patinar, que és un procés que dura aproximadament un any, que per un nen és avorrit. I, tot i així, estan captant molta gent, molts nanos i nenes, i estan fent un aprenentatge a aquests nens i nenes no només a nivell esportiu sinó també a nivell, jo sempre dic, a nivell humà. El hockey és un esport que cultiva la cultura de l'esforç, de la superació, del treball en equip, perquè és un esport que necessita molt la solidaritat entre companys perquè l'equip guanyi. I són valors que potser en aquest sentit sóc una mica antiquat, però crec que convé mantenir com a societat ens va bé que sobretot la gent jove pugi en valors com aquests que avui en dia paradoxalment on t'estàs trobant més és en el món de l'esport. Jo vinc d'uns anys en què els meus pares veien l'esport com un... Jo de petit m'agrada molt l'esport i ho veien com una activitat que restava hores d'estudi. Era com una contraposició entre l'estudi i l'esport. I en canvi jo crec que avui en dia l'esport el que s'està demostrant és que és molt complementari amb l'estudi perquè molts dels valors que adquireixes a l'esport després et serveixen a nivell acadèmic i ben portat sempre, ben portat. però vull aprofito per agrair la feina que fan molt important no només el hockey sinó totes les entitats esportives de Sant Jús i per aquest motiu es mereixen tot el nostre recolzament. Doncs mira, Jordi, Garolera m'ho estic treballant pel club perquè l'alcalde aflossi pasta. Jo crec que no es poden queixar. No, però ara repeteixo, Europa et costarà molta més pasta. Tu què opines? Comunicació? Segurament. Carles, tu què? Jugaves a futbol? No hi havia hockey? Sí, però... Mal pagat. Estaves amb l'altre Carles el dels 55 anys d'avui. Moltes felicitats que se n'enteri tota l'audiència. Moltes gràcies. A l'últim programa del Benvinguts, 55 anys del realitzador, del que ens ha manat, del que ens dirigeix, del que ens deixa sense veu. Que no mana gens. Carles, tu què? Jugaves amb ell, no? Sí, sí, jugàvem durant molts anys, vam jugar i... I no traies pasta de l'Ajuntament, com ara? No, no, zero. ni... Bueno, és que ens anàvem allà a passar bé. No, sí, sí que traiem un benefici, perquè no pagàvem pista. Ah, la llum la paga. Veus, veus? Ui, que no se n'enteria els homes de galles perquè encara podrà cobrir retroactivament els interès. Això ja és el passat, o sigui que és igual, ja no... ja no... Però bueno, jo penso que l'esport està bé, a mi m'agrada molt, però en aquests moments jo crec que està una mica sobrevalorat en general i que hi ha altres aspectes que s'hauria de... d'ajudar o de promocionar, no? Vull dir, pavellons, les coses esportives, tot això genera uns valors i està molt bé i tant, no? però... per exemple, bueno, en el meu cas, no? O sigui, la música no té aquest... ni d'embroma, té aquest recolzament i és tan important o més... o sigui, de vegades quan fan llibres documentals que a una persona que està tocant li posen... li fan un estudi al cervell quan està tocant en actiu i té el cervell completament actiu en tots els sentits perquè hi ha una part intel·lectual i després hi ha una part de psicomotriu i a part que per tocar bé has de tenir una vida i has de tenir una capacitat d'introspecció bestial perquè sortir alguna cosa perquè tu quan estàs tocant el que fas és el que sents a dins ho treus fora però no és el que sents a dins entès romànticament sinó el que sents a dins de veritat o sigui, t'estàs despullant musicalment parlant a fora i llavors això és el que fa que quan algú t'escolta estigui captant això i no cal que sàpiga música i li estàs enviant energia, missatge o el que tu vulguis que el commou i que una sèrie de notes ordenades d'una determinada manera puguin commoure algú és una cosa inexplicable aquí entrem en el terreny de la metafísica i això per mi és la gran diferència que hi ha entre l'art i l'esport però és que les disciplines artístiques són les úniques que quan et passa una cosa greu són allà on et podres refugiar i això no ho prepara això ja ho deia el teu pare i això no ho prepares en un dia ni dos ho deia que la poesia te n'apartes que el teu pare deia no que la poesia és el refugi i llavors aquesta eina jo penso que és tan important i que s'hauria de penso que s'hauria de fomentar no els nanos Joan t'està demanant subvenció no no no això et costarà entre el hockey i el Carlos a un llibre jo faig una reflexió general no és tant de demanar diners ja ho sé per exemple a Sant Jus s'ha fet una aposta important el mateix que s'ha fet amb l'esport també s'ha fet amb la música tens els tallers de música també són uns espais municipals que gestionen que sereixen gratuïtament perquè es pugui fer l'aprenentatge a nivell musical però és veritat el que diu en Carles és que segurament la dimensió que agafa l'esport és molt superior a la de la cultura en general i potser hauria de ser més més equilibrada però bé també juntament amb el amb el pavelló Carles que deies també estem arreglant el teatre teneu vull dir que estem intentant com podem equilibrar aquells polítics Carles no l'enganys mai no no no és que el problema darrere fons és l'educació és tenir accés a l'educació no és tant de l'escola és d'extraescolar sinó que comenci a l'escola o sigui per exemple als Estats Units quan tu vas a l'institut allà hi ha una marching band hi ha tot això i llavors d'una manera lúdica accedeixes a la música i molt abans segurament també això ho desconec però és potenciar això i l'esport també perquè tu saps als Estats Units l'esport és el que marca la diferència per poder entrar en una universitat o una altra l'escola també fan música i la fan més en sèrie que quan érem petits jo crec a Estats Units sí no no aquí aquí sí però els plans d'estudis cada cop intenten com anar l'altra gent o reduir les hores i tot això i és un error total o sigui hi ha una cosa que és que jo soluciono coses de la vida a través de la música perquè m'han generat unes estructures mentals a dins que m'ajuda a resoldre problemes vull dir per exemple per reflexionar per pensar i tot aquest tipus de coses i llavors ho trobo o sigui per mi és l'eina més potent que hi ha per mi i és el que em salva de tot així de creu sí sí sí o sigui ja pot haver el teu refugi és el terrat a nivell musical per entendre'ns i de sensacions de sentiments mira parlant de sentiments aquest 2024 40 anys de Ràdio d'Esvern pocs pocs ajuntaments tenen una misura municipal amb 40 anys d'història que la vau fundar el 1984 Héctor què prepareu per com valorar-ho? Festa Germanó Records Bona Sintonia jo diria que mai tan ben aplicat això de la Bona Sintonia què? Explica'ns alguna història l'últim programa del Benvinguts alguna primícia 40 anys estem al mes de juny ja passat mig any correcte no sabem res només calent a l'aigüera us avisarem us informarem aviat perquè alguna cosa sí que farem per descomptat ho sabem però explica'ns alguna història alguna història de dels 40 anys de la commemoració no teníem l'equip de la ràdio vam estar parlant l'equip actual de la ràdio vam estar parlant de què fer i sí que volem fer una trobada oberta a tothom també al poble perquè les ràdio és de tots i no només dels que la fem sinó també dels que l'escolten i per tant havíem estat mirant la possibilitat de tenir algunes actuacions en directe de gent que està vinculada al municipi o a la ràdio directament eh Carles Carles et veig bofant eh tu els 40 anys de ràdio t'ho bofant eh jo només vindré si m'ho demana el Carles el Carles és el Carles Rius és que ha pagut molt bé això mira i està aquí el xerif i calla no diu res però imagina't amb el hockey el que li demanen com per què sortiré d'aquí esquilmato són moltes les persones que han passat per aquí jo porto anys aquí a la ràdio i he vist moltes cares moltes persones que han passat per ràdio d'Esvern ho sé moltes jo tinc aquests 40 anys explica'ns alguna alguna cosa que fareu no puc concretar res carles ja està i és que carlos són polítics pensa que anem cap a la Nadàlia això ja està han passat sis mesos i el temps passa molt ràpid ho veus ja ja bé bé bé bé menys reunions bé bé bé Carles està escarmentat molt pretes li has patut un teximet a la boca i que va que obre la boca cauen calents hauria pensat quals te n'ho diu res aquí ara Joan mar o muntanya? muntanya muntanya i què t'agrada llegir? novel·la política novel·la política i menjar? menjar truita de patates a més també m'anava molt cuinar-la mira el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el i tu Carles què? qualsevol cosa a la brasa però feta per mi eh? ep jo me lo disso jo me lo como ho has estat tan interioritzat ho entens? és que fins i tot se la fot a la brasa a ella m'estan venint algunes idees per l'aniversari de la ràdio eh? ah bona bona amb aquests nostres culinaris que tenim per aquí sí sí llavors què? i el i el i el i el major i el major que pagui prometo no que faci truita prometo contribuir amb una truita de patates mira bona eh? homemade quina música t'agrada? cantautors cantautors? sí i a tu molt variada i a més escolto música de tots els ets eclèctic sí jo com jo mira saps el que em passa? i a mi jo em sentint al programes mai m'agrada parlar de mi mateix però és l'últim i sí que tinc que dir que la música l'art m'hi ha dit el menjar m'agrada el que m'agrada per mi gusto mi gusto és el millor a mi m'agrada parlant de menjar i de música tot mentre estigui ben fet i em comuniqui el jazz a mi m'agrada molt però no m'agrada tot el jazz el Carles Margarit m'agraden molt les versions que em fan però jo que l'he sentit alguna vegada no li vull posar cap pero perquè toca melodies que a mi m'agraden i les toca bé i no li tinc que fotre la pilota que és l'últim programa si no callaria doncs està Joan què què li puc dir fred o calor Joan fred indiscutiblement fred fred i cada cop més mira curiositat quina és la teva posició material que té més valor emocional què és la que salvaries d'un incendi cap no soc gens materialista en el cas d'un incendi salvaria persones objectes materials però jo d'un incendi ja t'ho dic jo sé que tu ets no no no saps els àlbums de fotos el record dels meus pares dels meus fills quan érem petits i jo els ho salvaria un incendi els records els sentiments perquè mira un disc del Carles Margarit si se'n crema saps què puc fer anar a la botiga a comprar un altre o demana res amb ell que me'l faci una foto un record sentimental les sensacions és el que jo crec que al final ni es poden explicar ni ni es poden comprar però s'han de mirar d'explicar s'ha d'intentar sí però un sentiment no es pot explicar s'ha de viure i el teu gènere de cine preferit Héctor què? també aquell la novel·la política per llegir i ara quan li pregunti el del cine em dirà jo què sé hitzo coses impressionants les històries perdó les històries reals són les que m'agrada m'agrada veure i tu? de cinema també i especialment si estan vinculades amb la política no estrictament la política si no en fets polítics per exemple la meva pel·lícula preferida és Art de Mississippi no és una pel·lícula estrictament política però sí que reflecteix reflexa un moment polític important com va ser el de la segregació als Estats Units Carlos he trucat al cine o què? no m'has preguntat per la música ja vindrà tranquil al cine és que jo miro de tot al cine hi vaig molt a mi em passa igual mentre sigui bo bueno per mi el tema és que m'enriqueixi que quan sorti d'allà em porti a llocs que si no d'altra manera no hi hauria anat no i allò que diuen els anglesos el feeling que et comuniquin quan parlàvem aquest senyor de la comunicació i les emocions però no és només passar una estona que no sigui purament un entreteniment que també està bé sinó que durant la pel·lícula i després et porti a la reflexió i a llocs que d'una altra manera no hi hauria anat mira sentat on tu estàs vam tenir farà un parell d'anys a la Clara segura i recordo jo tinc molta mala memòria però hi ha coses que no se m'obliden que jo li vaig dir el que més m'agrada de les teves interpretacions és que m'emocionen i em va dir carai que és maco és que és veritat fent el mateix paper tu o ella o jo t'emocionen o no t'emocionen i és el mateix la música ara que t'ho pregunto quina música t'emocionen doncs el mateix la que m'enriqueixi i em porti tu ets acràtic com jo a mi m'agrada molt el jazz però no m'agrada tot el jazz m'agrada molt la música clàssica però no m'agrada tota la música clàssica sí però és que per mi el que em resulta molt impactant és que sempre he escoltat música des de molt petit a casa sempre s'ha escoltat molta música des de cançó francesa jazz música clàssica i el que m'impacta molt és que aleshores tu ets passa molt de temps sense escoltar un determinat intèrpret o una determinada cançó i quan hi tornes et diuen coses noves que no havies descobert llavors això vol dir que és d'una riquesa tan bèstia que és inabastable i això tant em passa per dir-ho d'una manera escoltant una sonata de Beethoven que és de les composicions més extraordinàries que ha fet l'home o escoltant el Max Davis o sigui jo escolto i després hi vull tornar una vegada i una altra perquè sempre m'està dient coses i m'interessa el que està passant allà i m'enriqueix no? Doncs això a mi em passa amb moltes arts en el cine a vegades llegint un llibre que l'he llegit set vegades i és una una tonteria o no però que em continua emocionant El petit príncep un llibre petit i cada vegada el llegeixo que és un tema recorrent sobretot el se l'ho llegia a l'estiu perquè és a més molt ràpid sempre trobo algun matís i a la meva imaginació escenes diferents que no havia la primera vegada ni la segona ni la tercera que l'havia llegit imaginat Carlos què? és Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Eres una! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fo'has fet bé! Gràcies! Has arribat! tok sol ha m'un instrument melodic és molt complicat perquè ha d'omplir p't tot espai! No és fàciltoo cool! Si... Committee這些!!! I com a reonda El referent Тем! algun dia, si torno a la ràdio m'agradaria fer un programa amb tu i parlar de totes aquestes històries de la música, amb la sensibilitat aviam si trobem alguna algun caleró de subvenció però no s'ha de pensar sempre en els diners no, mira ho vaig dir en un programa ho he intentat amb els meus fills, sobretot amb el petit que va estudiar el mateix que el xèdif és també licenciat a casa li dèiem el corrupte perquè és licenciat en ciència polítiques i de l'administració i ja per fer-ho, no s'ha dedicat a la política, eh? i jo recordo si deia, mira els calés a casa, ens han servit només per una cosa, per una per no tenir que pensar en ells jo encara guardo una rajola del meu avi, que sempre l'he vist ja vens estar embarcada en un mar maco però una rajola que posa Verge Santa del Roser fes que en aquesta casa no hi hagi ni poc ni massa sols, o just per viure bé i què és això de viure bé? bueno, tothom té les seves prioritats però viure bé és això, viure bé sí, però és que les coses més importants de la vida no es compren els diners no però si no els tens et fan pensar en ells bueno, això també és una filosofia per discutir-ho Joan, què et feia més por de petit? jo de petit quan vivia a Sant Joan dels Avedeses vaig tenir la mala sort que durant molts anys la casa del costat per la qual havia de passar cada dia quan anava a casa era una casa abandonada i en aquell moment el carrer on vivia era un carrer fosc molt més fosc que ara i era una casa molt gran i abandonada i va estar abandonada molts anys i em feia molta por passar per davant d'aquesta casa el Comte Arnau el Comte Arnau crec que eren les dones que li tenien més por les dones més les raons àmbies Héctor no fer res es perd el temps? no bueno és que no fer res és molt saludable no tothom pensa igual però és que no fer res i és fer alguna cosa és farta veus com si tornem a la ràdio me'l he de portar algun dia per parlar d'aquesta filosofia m'agrada què és el que més t'agrada fer al teu temps simple? m'agrada m'agrada llegir m'agrada fer esport i veure esport i m'agrada estar amb la família i tu Héctor estar amb la parella amb els amics i compartir experiències diverses i que t'omplen el dia a dia al marge de tot el que ja tenim que no és poc el Carles ho deia que tocar sol és molt complicat compartir és una gràcia que jo estic a favor dels instrumentistes i aquest senyor li agradaven els cantautors ho ha dit abans però possiblement el que té més sentiment i sensació de la vida és poder compartir sí compartir el que passa és que per poder compartir has d'anar preparat perquè has d'oferir alguna cosa és que pactar pactar sempre s'ha de dir sí pactar sempre s'ha de dir això els polítics t'ho podran dir si no t'imposes però hi ha una part que és pactar però tu has d'oferir alguna cosa a l'altre que li interessi ja sigui pel motiu que sigui sobretot si és per enriquir-lo no de diners i per exemple amb la música quan tu veus algú que surt a escenari només estàs veient el 10% o molt menys el important és el que passa abans com què? els assajos? no, no ni assajos la preparació d'un mateix per poder estar allà i poder estar despondent musicalment parlant que és el que tu aspires una mica i que a partir d'aquí si és possible commoure i a més a més és que és una sensació o sigui quan surts a tocar tu el que vols és connectar amb el públic la música és un llenguatge és a dir funciona igual que el llenguatge verbal el que passa que no té significat i amb la qual cosa va molt més directa va molt més directa no hi ha filtres ara què dius això Joan què prefereixes viure sense internet o sense telèfon? sense internet o sigui que veus necessita el telèfon per compartir per comunicar i aquest senyor en sap molt el que veus és que aquest senyor sense internet estaria més més penjat com fuet però bueno què és el que més t'il·lusiona o t'emociona en aquest moment Carles? a mi? a tu que em sorprenguin viure la vida i tu Héctor? ho ha dit aquests moments compartits amb altres persones i les sorpreses gratificants que et poden aportar Joan tu què? què t'emociona? ara mateix veure créixer els meus fills petits els meus fills i què és el que et fa sentir més orgullós o satisfet? veure que van pel bon camí i a tu què és el que més t'agradaria aprendre? o provar? que no hagi fet? sí clar si ho has fet ja ho has provat si ho has fet ja ho has après entre cometes no qualsevol cosa que em pugui sorprendre en positiu cap problema ara després ja arribarem amb els desitjos i tu què Carles? què? què t'agradaria aprendre? no és que jo ja ho estic fent és més solú el convuit no no no va tan sobrat no no no vaig tan sobrat de res però vull dir aprenent cada dia sí però és que és com un camí vull dir tant a la vida bueno és que per mi la vida i la música són indivisibles i el que passa a la música em passa a la vida i tota l'estona està connectant i cada dia vaig aprenent i l'important és el que vaig fent cada dia és com un granet de sobre castellà i jo a la nit quan me'n vaig a dormir penso demà estudiaré tal cosa jo em passo molt gran part del dia sol i perquè ho busco i ho vull i em faig moltes preguntes i unes quantes són sobre la música i quan me'n vaig a dormir tinc la il·lusió de demà al dematí poder estar estudiant i per mi això ja no té preu o sigui i no necessito res més místic eh llavors un dia d'aquests no ens el trobem en un monestir o un... no no no no no toco que toco molt de peus a terra eh aviam quins somnis tens pendents de complir? M'agradaria poder viatjar a alguns països que encara no he estat més que somnis sóc com poc somiador m'agradaria això poder fer alguns viatges que tinc pendents ell diu que les xarxes són maledicció tu que és una maledicció i al final arribarem a un no sé a un punt de de dir que avui les xarxes són imprescindibles és correcte? Tal com estem portant la societat sí però també li deig la part negativa eh com tot una cosa perfecta només és el saxo del Carles tot l'altre sí tu què? xarxes socials benedicció o maledicció? no m'interessen gaire perquè és que embruten molt eh ja et dic ens ho trobarem no no no no no no no però és que la xarxa o sigui entenc com una eina però com depèn de com la facis servir no? però veig que fa molt mal sobretot en els adolescents i els joves de vegades veig que estan reunits i no es parlen entre ells i trobo ho trobo trist la comunicació el compartir però és que no hi ha res com la comunicació directa perquè el llenguatge no verbal és molt més important que el que dius quantes vegades? jo diria que moltes vegades les coses no són el que diuen sinó de la manera com es diuen que és d'alguna manera aquest llenguatge és que ara la música és més important com toques que el que toques les rotes tindien què diu? i tot això a la xarxa tot això a la xarxa és expert no hi és i en política Joan? això què? és el que hem comentat abans que evidentment són necessàries perquè és un mitjà per arribar per explicar els teus projectes o les activitats allò que fas però a la vegada també poden acabar sent molt tòxiques perquè generen un tipus de debat molt crispat és un arma de doble fil Carles quin és el millor consell que t'han donat mai? Consell? Consell ara no sé què dir bona no, no però és que mira quan m'has dit això el que m'ha vingut al cap és quan jo soc molt petit estic al Palau de la Música i estic escoltant un dels grans sospatistes de tots els temps que era el Chet Baker i era molt petit i et puc dir perfectament on estava sentat i en aquell moment vaig pensar aquí passa alguna cosa i vull saber què passa i més que un consell és descobrir què està passant allà home, és que el Chet Baker és una gran gran però tota la vida intentant descobrir això i acabaré i no ho hauré descobert però ho hauré intentat però has tingut la sensació d'aquell moment que és impagable bé, no només he tingut la sensació sinó que m'ha portat a fer el que faig que és dedicar-me a la música i a tu què Joan el consell un consell que em va donar el meu pare en un moment complicat de la meva vida i que et va ajudar molt i que li hauré d'estar eternament agraït és un tema però el tens present que és l'important i tu Héctor? home, jo crec que ser feliç amb tot el que això comporta en tots els àmbits i amb totes les relacions que tenim amb la resta i serveix per mi per la família per tothom llavors quin és el que més relaxa o tranquil·litza? mirar el mar la natura en general perquè a la muntanya també s'hi està molt bé escoltar música en un moment determinat tot això em relaxa amb aquest estudi el metge sensibilitat i a tu què? que et relaxa? tranquil·lita? em tranquil·lita? tocar el sacso? sí o passejar per Forés que és un poble molt petit que hi vaig des que ja vaig néixer que té molt pocs habitants i pots sortir a caminar i no trobar-te ningú i només sents els ocells i el so del vent com a curiositat Sant Joaní a Sant Joan de les Abadeses és dels pobles a Catalunya que en proporció número d'habitants tu has dit 4.000 no arribeu ara no però quan jo era petit no arribeu quan jo era petit és en proporció el nombre d'habitants que teniu amb més entitats com es diu ateneus bueno ateneus socials culturals culturals de Catalunya en proporció tenen entitats de tot no només de muntanya de ping-pong i de caniques tenen de tot i a més com tenen un pic important amb Ripoll que més telemarinera perquè allà s'està coent un tema polític telemarinera a Sant Joan el PSC nacionalista i a Ripoll l'Eurriols telemarinera totes les però a Sant Joan l'Eurriols va quedar segona també sí, sí per això t'ho dic per això és una taca però per el primer vau vam quedar al mes qui és? el Roque? no, a les autonòmiques a les municipals va guanyar en Ramon Roque aquest mes no pensava que volies dir les últimes autonòmiques però que s'està coent sí cony l'Estision o el no sé el nou PSC la seva ja al costat de Ripoll l'Eurriols Déu-n'hi-do no? és una comarca sobretot a Ripoll i Sant Joan també Déu-n'hi-do amb molta població d'origen magrebí i molt més a Ripoll que a Sant Joan i genera un xoc cultural que si políticament no es gestiona bé doncs acaba provocant el que ha provocat a Ripoll són temes complexos són realitats complexos que han vingut per quedar-se i per tant o hi ha política en majúscules o el que ens trobarem és que que aquests discursos fàcils populistes amb arrels xenòfobes acabaran arrelant i quan arrelen és molt difícil de treure'ls en el subconscient de la gent jo estic preocupat perquè cada cop que pujo allà veig com com està impregnant més i més aquest tipus de discurs sí sí què? què és el que t'agradaria que diguin de tu el dia que desfilis cap a les estrelles? que diguin el que vulguin i tu que em volien recordar hi ha una cosa important aquí és que les persones morim dos vegades una quan ens morim i l'altra quan ningú ens recorda eh ja t'ho dic jo o un però és veritat però l'important bueno l'important o sigui mentre algú et recorda encara hi ets encara que no hi siguis físicament i penso que això és important i bueno quan m'has preguntat ho he dit així molt directe però potser el més important és que em si pogués ser que em recordessin com una bona persona i ja està només això tu què Joan? el mateix estem tots d'acord i si no ja de part avorrits què és el que més et diverteix? o t'entristeix? divertir segurament un bon dinar amb amics el compartir sí i tu què? jo què de què? el que més em diverteix el més em tristeix l'un i l'altre el que més em diverteix sí és compartir amb les persones que estimo i el que més m'entristeix és quan bueno quan hi ha una situació delicada sobretot temes de salut no? que que bueno que són complicats però també aprens molt no? hi ha una cosa molt sorprenent que he viscut a primera línia de foc que és que la capacitat d'adaptació de l'ésser home és molt bèstia el Darwin ja ho deia sí però en la vida ho saps ho deia el Darwin no? sí però vull dir que quan tu et trobes en una situació delicada et sorprens de tu mateix de la teva capacitat de per una part de tenir continuem com amb la vida quotidiana per dir-ho d'una manera i alhora estar allà a primera línia de foc donant suport ara s'ha posat molt de ara ja fa uns anys això que diuen la resiliència és a dir d'un tema negatiu que tu puguis sortir enfortit això és la resiliència no? i cada vegada més els psicòlegs i psiquiatres aquesta gent que diuen que saben més que nosaltres que funciona per aquí dintre pel terrat jo crec que en saben poc i bueno però en saben més que nosaltres i en saben bueno sí però vull dir que en general els psicòlegs i psiquiatres diuen que d'aquí dintre no arriba ni al 8% el que saben ells és que és molt misteri per això és que mira jo puc estar mirant i podem estar parlant durant un dia durant un mes mai sabré el que penses tu una mica sí no sabré el que dius però el que interiorment tu estàs pensant això és una mica la gràcia home però quan parlo intento dir el que penso sí però possible sí bé això també és per recorda-te ja van 3 o 4 envites que t'estic fent pel proper programa això s'allargarà s'allargarà tu abans que te'n vagis estimat xerif la turita què? amb ceba o sense? amb ceba eh? no veus? i una mica cremadeta i el teu record més feliç què? el més anent dels meus fills 3 desitjos bueno ho hem dit aquest senyor és el geni de la llum la família de la làmpara no? si un geni et concedeix 3 desitjos quins escolliries Carles? bàsicament tenir salut que és la base perquè pugui fer tota la resta amb les que la salut diuen és el primer el segon i el tercer i després és el punt de si tens salut ja tens molt de guanyat que no sé poder ser poder tocar el millor possible musicalment i que les coses a la gent del meu entorn i en general al món doncs vagin el millor possible en aquest món tan complicat que vivim i et deixes un poder arribar a entendre el set que tu has dit abans això s'intentarà i tu què? els teus desitjos? geni? mira a nivell personal egoista doncs el que deia en Carles tenir salut i a nivell més global ostres a mi m'agradaria doncs que aquestes persones que tenen molt poder que causen tant de mal i tant de dolor algun dia ho poguessin pagar no? que els fes justícia que no que no que no marxessin impunes que no marxessin de rositas que siguin castellà d'aquest món mira la setmana passada vam tenir un astróloga que ens va explicar coses de sant just ens va entre cometes tenim el bruixot que ens explica les previsions del temps i l'astròloga es va unes són les previsions i l'altre són les prediccions i ens va deixar ben clar que segons l'astrologia al final tot es paga tot es paga tot es paga es paga no es parla es paga és a dir què significa el que no vaig tenir molt clar perquè és una mica com el Carlos que estan a 3 metres 30 pel damunt de la meva intel·ligència intel·lecte si es paga tot amb aquesta vida o amb una altra però ell ens va dir que astrològicament fora boca posen aquesta vida et passen factura sí però més que castigar potser és que no no que no ho haguéssim fet no no com el bueno perquè moltes vegades bueno entraríem en una discussió que amb els meus amics religiosos sempre dic això que tot sigui pecat por pensamiento palabra obra o omisión que que em deixes entens o sigui que no em comencis a dir por omisión jo sé que ara el nostre benvolgut major i xèrif Joan Bassaganyes se n'ha d'anar saps el que li diem als de l'invingut jo estaria molta més estona aquí parlant amb ell perquè sabeu que m'hi trago bé amb vosaltres però li hem de dir que moltes i moltes gràcies per compartir l'últim benvinguts benvolguts i ben trobats tinc moltes més coses eh per parlar estimat xèrif m'he despullat bastant eh aquí no es tracta d'espullar ningú es tracta de compartir una bona estona i gràcies moltes gràcies a vosaltres per convidar-me i moltes felicitats per aquest programa que és molt interessant doncs gràcies per descomptat a tot ràdio després faré l'arregat final que també sortiràs et deixem perquè altres compromisos també et reclamen però ens quedem amb el cap de comunicació ja m'informarà ja mal i amb el nostre juclar amb el cavaller i el juclar i el geni i el geni de la làmpra el geni de la llum me'n vaig amb altres compromisos vinga que vagi molt bé i gràcies per estar aquí et perds et perds l'última copa de cap ja em sap greu ja doncs tu t'ho perds perquè a més hi ha una cosa que això t'agrada molt doncs mira tu t'ho perdres ens la menjarem diguis que hi ha truita de patates per exemple amb ceba i una mica cremada i see skies are blue and clouds are white the bright blessed day the dogs say goodnight and i think to myself what a wonderful world the colors of the rainbow so pretty in the sky are also on the faces of people going by i see friends shaking hands saying how do you do they're really saying I love you I hear babies cry i ara l'Híctor també se'n s'ha d'anar i hi ha tantes coses per poder parlar mira l'Híctor malauradament m'he quedat sense poder discutir amb tu i amb el testimoni del Carles Margarit una cosa que per mi és molt interessant que és la intel·ligència artificial aplicada a la ràdio però abans de dir-te això sí que ho he deixat ben clar que la ràdio que té un patró que tu saps quin és el patró la ràdio? doncs ja te'l diré jo la ràdio teniu a Guglian Marconi tot i que el descobriment de la ràdio no està gent de polèmiques el 14 de maig del 1897 l'enginyer elèctric i premi Nobel italià Guillermo Marconi va realitzar la primera transmissió de ràdio de la història ja fa 127 anys doncs tu saps que aquest programa ho digués l'últim dia també tenim un patró i tenim un patró que es diu Benvenutus Scotiboli no sabeu qui és Benvenutus Scotiboli doncs mira Benvingut Scotiboli que és un bisbe italià sant per l'esquerra catòlica va estudiar dret a Bolònia va ser nomenat capellà pontifici després arbiaca d'en Cona el papa Urbà IV va ser va fer de benvingut el seu bisbe i tenia va destacar pel seu esprit reformador i tenia gran fama per la seva afabilitat paciència i constància doncs hem intentat seguir el seu exemple en el nostre programa radiofònic veus que també tenim Pep no ho sabies això el el Benvenutus Scotiboli benvingut Scotiboli benvingut sí sí patró de la ciutat d'Oximo de l'any 1755 ostres tinc tantes coses per parlar amb tu respecte sé que t'has d'anar malauradament simplement dir-te Héctor ha canviat molt la ràdio des que tu vas començar ja fa 25 anys jo diria que amb la intel·ligència artificial la visió de futur que m'imagino ens espera serà la creació d'una emissora de ràdio sense intervenció humana programant de manera automàtica la programació musical la programació de notícies els pronòstics meteorològics la programació de varietat de continguts de programes inclús els d'humor tot en veus sintètiques personalitzant els locutors perquè sonin amb l'accent local el to, el dialecte o bé clonant la veu l'última pregunta que te'n vas com aplicareu les ràdios la intel·ligència artificial generativa per millorar i enfortir la vostra actual proposta de continguts? Mira ràdio d'Esvern sempre ha estat una ràdio pionera amb l'aparició amb l'aparició de tota la tecnologia i no és diferent amb la intel·ligència artificial perquè ja hi estem treballant i el que ens aporta aquesta intel·ligència en el cas de l'emissora és que estem aconseguint extreure totes les paraules de tots els programes tots els podcasts que tenim penjats per tal que puguin ser cercats a internet cosa que avui no es pot fer és a dir podrem trobar unes declaracions del teu programa fent una cerca a internet que estan dins d'un podcast en veu perquè ara les cerces són per text però la intel·ligència artificial ens permet escriure en un moment les dues hores de programa d'avui i que qualsevol persona pugui cercar contingut d'aquest programa gràcies a aquesta eina no sé si m'he explicat sí, sí, sí per exemple aviam si ho entenc el Josep ara ens explicarà històries i durant 119 programes ens ha explicat històries de Barcelona històries interessants amenes que han passat que són explicacions no farà falta escoltar el programa X per saber el que ell ha dit sinó si tu li preguntes la història del carrer de l'oblit per dir alguna cosa de Barcelona ja et sortirà directament no tindràs que clicar buscar el podcast on ell ho ha explicat exacte la intel·ligència artificial que ens permetrà d'alguna manera vosaltres veieu a la ràdio el desenvolupament el desenvolupament que pot tenir amb els oients més és que ara no pots buscar contingut radiofònic si no ho escoltes per tant és a dir jo ara no sé qui ha parlat de qualsevol tema a totes les ràdios del món no? i em pot ser molt interessant trobar-ho per tal de poder escoltar una reflexió sobre o un coneixement sobre qualsevol d'aquestes coses i actualment no podem fer aquestes cerques perquè ni YouTube ni podcast radiofònics tot el que és àudio no està indexat perquè són paraules el text està tot indexat tots els documents existents estan a internet i qualsevol cosa que busquem ens poden els cercadors trobar però la veu no i la intel·ligència artificial ens permetrà això que si aquí s'ha parlat d'algun tema i nosaltres l'estem buscant ens indexarà i ens dirà aquí hi ha un programa de ràdio que s'ha fet a ràdio d'Esvern fa l'any 2019 i que parlaven d'això i ho podràs escoltar una meravella no? no és tant Carles a mi em fa por perquè aquesta innovació em fa por i em fa por que anul·li la imaginació que et safi l'espontaneïtat que es carregui el directe això no crec que passi el què? l'intensió artificial o l'obligació t'estitia? tot això que has dit no? no anul·larà l'imaginació? no, no crec ni et safarà l'espontaneïtat? mentre hi hagi persones i no es carregarà el directe perquè resulta que aquest senyor punxarà un botó em clonaran a mi la veu i a tu et clonaran la interpretació de la sintonia i el fet punyat és tu i jo no, no, però és que com sempre quan hi ha una diguem-ne una revolució sempre es fan unes prediccions molt més terrorífiques del que després passa a la realitat i que per tant ens ho ha d'agafar una mica amb certa precaució crec jo i que està molt bé els avenços i les aplicacions que puguin tenir fins i tot per exemple el camp mèdic i així però ja ho veurem la ràdio ho recordo ja desapareix amb l'arribada de la televisió després la ràdio ja desapareix amb l'arribada d'internet i no ha sigut així i està més viva que mai exacte i a més la tecnologia amb més emissores que mai ens ha permès ara que ens puguin estar escoltant o ens escoltin demà a l'altra punta del món la meva cunyada viu a Estats Units Sintonitza Ràdio Sberra i Sintonitza el benvingut quan jo vaig entrar aquí això era impossible i això que diu aquestes prediccions jo tinc a casa una gasseta il·lustrada la revista que era la gasseta il·lustrada dels anys 70 que deia com serà per solament 2000 ara tu mires aquell article i et fas un tipus de riure tres túnels atrevessant on ens agrada fer els immensos no sé què d'aquelles coses igual que et deies al TVO quan ets petit que et deia què m'he traït l'any o no sé quantos i dirà un platillo els volantes per tot arreu no sé què avions amb remolc doncs aquestes coses però una revista seriosa a fer les seves prediccions inclús els cotxes elèctrics però que anaven seguint amb una mena d'imant d'electroimant uns cables de sota terra no has res pensat perquè ningú s'havia inventat però no has pensat que podria existir ni l'intellet artificial ni internet ni tota una seta de coses que han anat apareixent després per tant estiguem una mica tranquils home jo em quedo tranquil escoltant el que es diu el director i escoltant el que es diu el mestre és a dir que això al fi del cap ens facilitarà millor la vida mira és el que volia dir fa un parell de mesos vam tenir aquí a la catedràtica d'intel·ligència artificial de l'UPT la Carina Givert i ens deia que ella és una forofa i que creu que és la intel·ligència artificial per descomptat marcarà una fita i una benzi però ens va deixar ben clar és molt important saber-la regular per descomptat ens ho deies que no se'ns vagi a la mà perquè si no en principi Europa està fent això ara que no se'ns vagi a la mà sé que t'entens que anar a menjar macarrons i tu t'entens que anar a menjar a la brassa que dius que te la fas tu jo no volia marxar però sense agrair agrair-te a tu i al teu equip la feina feta aquests programes que ens has ofert a Ràdio d'Esvern de tanta qualitat i amb totes aquestes persones convidades que has pogut fer passar per Ràdio d'Esvern ha sigut un orgull i saps que sempre tu i el teu equip sereu benvinguts benvolguts i ben trobats amb 98.1 moltes gràcies moltes gràcies jo que ja tinc una edat i que pensava que estava de tornada a moltes coses a l'Ector encara em sap tocar la fibra moltes gràcies a tots dos que est ces Fins demà! And I think to myself What a wonderful world I see skies of blue Josep, l'últim programa, ple d'emocions. Malauradament no està aquí el tercer, el Joan, que no ha pogut venir avui. Des d'aquí li enviem un record totalment carinyós. És el teu temps, tu mateix, que ens expliques l'últim programa. Mira, no molta cosa, perquè almenys volia fer-me una mica també de comiat, no? Ahir vaig anar a veure l'ou com balla, vaig aprofitar aquesta època de Corpus. Dic època de Corpus, perquè abans Corpus era el dijous. Ara demà és la vigília de Corpus, perquè ara el dijous l'hem passat a diumenge. No, però tots aquests dies fa l'ou com balla, que és una cosa típica de Barcelona de fa molts anys. Van parlar en el seu moment del professor de Corpus, que era superimportant. I que estava tota, doncs, pautada i milimetrada perquè n'hi haguessin baralles, tant els civils com els militars, com els eclesiàstics, qui anava primer, qui anava darrere, etcètera, etcètera, tota una seta de coses i tal, no? I, doncs, a part d'això, i explicar l'anècdota que per la manca d'aigua, doncs, l'ou com balla, el catedral, sí que tenia aigua, perquè necessitaven tenir aigua per les oques i uns peixos que tenen la catedral allà al claustre, doncs, a la casa de l'Ardiaque, l'ou com balla estava clavat a dalt d'un filo ferro, que no es movia perquè no podien malbaratar l'aigua. I al Museu Marès, l'ou com balla, aquell ballava una mica perquè estava penjat d'un fil i el vent el movia. És una mica... La sequera, eh? És la sequera, la sequera, coses d'allò. Però, a part d'això, doncs, vaig anar, quan vaig anar a veure l'ou com balla a la casa de l'Ardiaque, doncs, que allà hi ha l'arxiu municipal de Barcelona, doncs, vaig tenir l'ocasió de fer una visita, una visita guiada. Vaig tenir davant mateix, vull dir, que no el podia tocar per qüestions de conservació, però el tenia allà, a un pam del meu nas, un privilegi d'Andrònic segon paleòleg, emperador de Bizanci, que al gener del 1296 atorgava els habitants de Barcelona i altres territoris de la corona catalana aragonesa, un privilegi per comerciar Constantinople, a petició, doncs, del Mau Sonyer, que era, doncs, el cònsol dels catalans a Constantinople. És a dir, poder veure això, l'original, davant del teu nas, doncs, posa la pell de gallina. A més a més, amb una gent, la gent de l'arxiu, amables, que estimen la seva feina i t'ho fan viure d'una manera que si no heu de tenir l'edat que tinc, hagués tingut d'uns 16 anys, jo ara em faria així bé, perquè t'ho fan veure d'una manera, doncs, que em va agradar molt, va ser molt maco. I si algú té algun dia, doncs, ocasió d'anar amb alguna d'aquestes visites, perquè en fan sovint de visites guiades, gratuïtes o no n'hi ha, i val la pena tenir l'ocasió de veure segons quin tipus de llibre, pel que sigui, jo he vist gravats de Barcelona, que els he vist moltes vegades reproduïts, però tenen aquell original llibres, inclús, després, com a curiositat, llibres colcats, colcats, llibres enretats, que els han de tenir, els han d'haver de restaurar. El motiu que els llibres, els antics, tinguessin tant de marge era un dels motius, era perquè les rates arribessin, els hi costés molt arribar la lletra. És una cosa així, és que jo ahir ho vaig comentar-ho allà, i Tomàs va quedar una mica parat, i es pensava que ho deia en broma, i un arxiver, doncs, em va donar la raó, que em va fer molt content. Bona, bona, bona, aquesta. Que em donés la raó, no? Vull dir que són aquestes coses que... Veus el que dèiem, el todòleg, Josep. És el todòleg. El que m'agrada, soc un xafarderat, desallat, sí, sí, sí. I, bueno, doncs, d'això, doncs, una mica, doncs, era de comentar això. I com a comentar, doncs, una altra cosa, ja que estem així, una mica així, ara aquests dies, dic aquests dies, perquè, doncs, l'any 1896, que parlàvem de comunicació i tal, es va estrenar la línia telefònica Barcelona-Madrid, amb el crèdito mercantil de Barcelona i la Direcció General de Correos i Telegrafos d'Espanya, que els hi hem d'agrair a la Direcció General de Correos i Telegrafos, que el primer que fes va ser prohibir parlar en català per telèfon i donar potestat a les telefonistes de tallar la comunicació si es parlava en català. O sigui, que espero que, com deia el senyor Batlle fa una estona, ho estiguin pagant els que se'ls va dir això d'una manera o d'altra. Mira, això també és tema, per si algun dia tornem a la ràdio, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, que ens odin tant i que no ens deixin marxar. Déu-n'hi-do. Bé, doncs, dit una mica això, acabaria més o gairebé... Alguna cosa deixaré anar encara, però ho diria, doncs, vull que trenquem aquesta etapa, aquesta etapa meravellosa, que mai m'hauria imaginat, el dia que em vas proposar, doncs, de participar-hi. Que, mira, tot i tot va anar tan bé, perquè jo pensava que seria aquella temporada, jo pensava que faríem 8 o 10 programes i, per si ho ve tingui, s'ha acabat. I després, doncs, va aconseguir tot naturalment. Incluso el parèntesi tan gran de la pandèmia, doncs, ho va trencar. Al contrari, ens va fer tornar encara amb tots amb més ganes. Ens havíem trobat bé i trobàvem a faltar, doncs, aquest programa de ràdio. La veritat és que sí. I ràdio, com vaig dir l'altre dia, Ràdio Sopènes és una ràdio petita, però és una petita gran ràdio i no hem volgut, hem procurat molt tots tres, tu, el Joan i jo, de no fer el ridícul. Tots hem vingut a fer un paper, no hem fet un paper que no fos el nostre. Tu no has vingut a parlar aquí d'Alta Cuina, ni en Joan a parlar de tendències de moda, ni jo d'esports. Cada un ha tocat una mica els teves que sabia una mica per poder sortir-ne. La ràdio, i en aquest cas la Núria, va creure que tu podies ser vàlid i tu vas quedar amb nosaltres per complementar aquest projecte. Ara, segur que si en aquell dia li dius amb el Joan i a mi veniu a fer 119 programes de ràdio, estàs boig, doncs que tu veig que soc, vull dir, si no sabré ni què dir. I escolta, bueno, podríem fer 119 més, segurament. Perquè el que sí que és veritat que jo vaig dir-ho, digues que de Barcelona no te l'acabes. Que pensava que no s'hauria de remenar molt, però, i lo bé que m'ho he passat. Però bueno, primer dintre aquell programa matinal de Just a la Fusta, amb aquell magazín, aquell temps que es va anar ampliant i després es va esdevenir un espai propi, i en canvi ja hem repetit això l'endemà, a més a més, o sigui que hem anat evolucionant i he anat això. Ets un cronista perfecte. Benvinguts, benvolguts i ben trobats. Va ser aquesta ràdio amable, que tothom sabia que l'entrevista que tu portaves, fos qui fos, no vindria aquí despolitant, ni que tu li preguntaries coses rares. Que en Joan explicaria curiositats d'arreu i ens convidaria a viatjar lluny a prop amb els seus consells, indicacions i la seva escuritat, i jo em vaig proposar d'esvetllar la curiositat de tothom amb coses de Barcelona, que era el que jo més domino. Aquesta Barcelona que jo conec com a cap i casal de Catalunya m'era més fàcil parlar d'això que intentar parlar de pobles de la Cerdanya, que encara que no sepessin hagués sabut molt, doncs potser la gent no té tants referents i pedria mig programa explicant on està situat, quin tipus de conreu tenen per poder situar... Veus, en aquesta comarca t'hauria pogut ajudar una mica. Sí, però tot i així s'hauria tingut difícil. Els endervitats també s'han sentit còmodes i distesos, com nosaltres, de la mà de la Núria i d'en Carles. Els hem de agrair la seva personalitat i experiència, que ens l'hem transmès, que nosaltres, com a debutants en aquest missat, doncs ens era molt necessari trobar-nos aquest suport que hem tingut perquè ens anéssim animant a fer aquests programes que hem anat fent. Jo buscava que... Vaig començar amb possibilitat dels carrers de Barcelona, que es poguessin explicar de manera breu, perquè teníem poc temps, i a més hi havia moltes coses curioses dels carrers. Canvis de nom, errors, canvis per motius polítics, i algunes coses impensables en una ciutat com Barcelona. Pensar que hi hagi un carrer de l'oblit, perquè eren vuit carrers i hi van posar nom de set i com que no sabien què va, però esclar, jo l'oblido i es quedava-se tan ampla. Sembla mentida. El carrer aquell de Lías Pagès, aquell senyor tenia aquell rètol que posava a Lías Pagès, i es deia Joan Maristany, o sigui que el carrer de Lías Pagès, com el seu nom indica, està dedicat al senyor Joan Maristany, perquè el funcionari que va prendre nota va pensar tot en català i va posar així. No ho sé, hi ha moltes coses. El carrer més estret de Barcelona, el carrer de les Mosques, que això venia d'antic, i això va ser així fins al 1904, que el municipi de Sant Joan d'Horta, 6 quilòmetres d'aquella Barcelona, emmurellada, va passar a ser un lloc d'estivell dels barcelonins i després a formar part de la ciutat. I alhora, ens vam llegir un dia que hi havia el carrer Creuet, que porta el nom del propietari del terreny, Francesc Creuet i Pujolà, que el va comprar el 1787. Aquest carrer era més de 7 que el carrer de les Mosques. I uns dies abans d'emetre el programa vaig anar a comprovar-ho, personalment. Havien passat molts anys i el carrer podia haver canviat molt. I sí, sí, havia canviat molt. Era molt diferent, els nous edificis havien recolat, l'emplada del carrer no era la mateixa, però encara hi havia un tros final, uns 8 o 10 metres, una mica més, que era com el carrer original, que tenia aproximadament un metro i justet d'emplada. I vaig anar a mesurar-ho per poder decidir-ho. Ara no us puc dir si avui dia el carrer de les Mosques ha recuperat el seu primer lloc, perquè no he tornat a comprovar-ho allà. Un dia aniré per curiositat. porta un metro, no? Una cinta mètrica. Sí, sí, sí, com aquella vegada i tot el que he fet. I, bueno, la meva intenció, doncs, a part d'entretenir era això, era motivar els oients a que s'animessin a buscar informació dels carrers on ells havien estat, on vivien els seus familiars, on anaven a estiuejar i que era possible. Amb una mica més de temps vaig parlar d'Edil de Fontsardà, el creador de l'Eixample, que tenia una biografia plena i molt interessant, plena de curiositats i anècdotes. Vaig descobrir que ella tenia una filla no reconeguda, la Clotilde Sardà, i on sabia la seva existència, però no en sabia res més i va resultar que ella era una gran arpista que va actuar amb el nom d'Esmeralda Cervantes, aquest nom que li va suggerir en Víctor Hugo, i que, a part d'aquestes curiositats, tenia d'ella una biografia pròpia que vaig explicar també en el seu moment prou interessant. Víctor Balaguer, que si en Sardà era el pare, en Víctor Balaguer, diríem que se va ser el padrí, perquè va posar el nom dels carrers de la ciutat, i això amb el seu llibre em va donar molta informació que he utilitzat durant aquests programes. Jo sabia que molts noms li van fer canviar, i ell disciplinadament va obeir, no vaig trobar cap escrit de queixa per la seva part, i sí que vaig trobar molts dels canvis que li van imposar. No he trobat encara, i espero potser trobar-lo, doncs allistat sencer, tal com l'havia posat, com l'havia proposat ell, però no l'he trobat, això que ho he anat buscant. Diré que anem un dia a l'arxiu de la ciutat, a veure què... Ara tindràs més temps. Tindràs més temps, sí, sí. Hem parlat de les fires de la Sorrona, de Passebre, de Sant Tomà, de Santa Rita, de Sant Pons, aquesta tradició mil·linària, el carrer Tallers, o el Passeig de Gràcia, també han tingut al seu espai, entre altres, la plaça Catalunya, la plaça Palau, la Universitat, i altres potser més de passada, però Déu-n'hi-do les coses que hem arribat a parlar l'altre dia me'n feia creus i tot, la veritat. Els camps on he jugat el Barça i els canòdroms, que per cert no comptava que n'hi havia hagut abans de la guerra i al final en van sortir set. Em pensava que n'hi hagi tres o quatre en vegades les presons, les regències reials de la ciutat. Fins i tot vas tenir la gosadia d'explicar la volta a peu a la catedral i a la Universitat Central, que pensava que era una cosa poc radiofònica, però al repassar mentalment el que podia dir o a veure com aniria, vaig trobar tantíssimes coses curioses que vaig pensar que valia pena fer el programa i em sembla que va estar prou interessant perquè realment sí que hi havia moltes coses. Parlar de personatges curiols o la Monyos, en Ramon Jolivert, el Tonó del Metro, aquell bon senyor que havíem vist tantes vegades cantar, o en Josep Molera, que el nom no ens diu res, però el Noi de Tona sí, era el Noi de Tona. I també en Julio Muñoz Ramonet, que va arribar a ser l'amo dels amacènes de l'Àguila i que es va saber guanyar la confiança de les autoritats franquistes i que es deia que tot just acabada la guerra guanyava un milió de pessetes diari. Hi ha una dita que recordo que me la deia el meu pare que es deia En el cielo manda Dios i en Espanya el Muñoz. Ja m'havien dit. Li van adaptar de la casa de Quirós. Sí, sí. Sí, sí. Les barraques de Fira amb tots els programes els seus espectacles que no serien possibles que van ser objecte del programa anterior que no vaig incloure en aquest anterior amb aquests espectacles però que també havíem explicat el pas d'en Buffalo Bill per Barcelona i amb visor assegut el Sitting Bull o el Toro Sentado de la nostra infància. El naixement del Paral·lel el barri xino les pandèmies els botxins antics que no vaig voler entrar amb coses més de cap aquí perquè eren massa tètriques. La pena de mort no és que sigui divertida però té les seves curiositats vistes amb el temps i no sé tota una seta de coses que bueno, vaja. El que sí que ha tingut falta força cura tampoc és no donar massa noms ni anys ni mesures per no atabalar els urllens. En canvi, més que res s'ha de trobar curiositats i anècdotes que crideixin l'atenció a despertar l'interès i de vegades aquestes anècdotes et fixen una mica a la memòria. Oh sí, home, aquell com se diu aquí en Josep Guardiola aquell que va inventar aquella màquina de torrar a la Guardiola que hi ha en les Guardioles. Doncs petites coses d'aquestes que t'ajuden, no sé. Jo trobo que són coses molt interessants i l'altre, si hi ha una cosa que et fa gràcia sempre tenim alguna enciclopèdia encara a córrer per casa i la Viquipèdia que ens donarà totes les coses més sabudes, no? Tinc una bona col·lecció de llibres sobretot de Barcelona. No els he comptat mai però sí que he dit algunes vegades que ocupen uns quants metres. I parlar de llibres a metres doncs sembla una mica d'aquests nous rics que compraven els llibres a metre per omplir els prestatges i que si podia ser que el color del llom fes joc amb les cortines, no? Però bueno, malgrat tot, ahir que vaig anar a l'arxiu de Barcelona de Casa de l'Ardiaque em van explicar que la Maroteca només de diaris tenen més de 3 quilòmetres de prestatgeries. O sigui que si els de l'arxiu de Barcelona parlen de metros de llibreria també puc jo parlar modestament dels meus 3 matrets de Barcelona, no? No, no, no, t'ho diràs. Busco els encants o llibreries de vell sempre trobo llibres interessants amb els que van sortint de nous a més a més i algun antic que fins on jo puc arribar també me'l compro, no? Un antic d'antic de veritat. Ara hi ha molts facsímils també que ajuden a trobar coses molta cosa digitalitzada o sigui que realment té aquest bon aliat amb un horari increïble, no? Internet les 24 hores del dia a la meva disposició. Però ja us ha escoltat el que ha dit l'alcalde que prefereix quedar-se sense internet que no sense telèfon. Sí. Però bueno, a mi l'internet m'ajuda molt i sobretot la gent que som com jo que som poc dormilegues a qualsevol hora no tinc esperar que m'ho avui a la biblioteca i jo ja començo a avançar feina. Bueno, i sí, sí, el que dèiem d'internet cal triar una mica però comentàvem fora de micròfon no fa massa amb en Vicenç Villatoro que diu que els que fem consulta i així fem pràctica i cada vegada sabem més on anar on anar a espigular per trobar les coses doncs de manera doncs millor, no? I aquí s'ha d'anar en compte perquè moltes vegades et trobes que molts errors moltes coses gent que fa allò de cortar i pegar que es diu, eh? Tallar i enganxar que no sense fer comprovacions però quan et diuen les 10 coses que no imprescindibles de Barcelona pots comptar que d'aquelles 10 com a mínim 3 no són veritat això ho he trobat per exemple el dit de Colón el dit de Colón té 20 centímetros més del que li tocaria per proporció perquè es vegi és una cosa estètica però segons uns està claríssim que assenyala cap a Mallorca perquè era mallorquí altres diuen no, no, està assenyant cap a Gènova perquè era italiat no, no, està assenyant cap a Amèrica dins cap a Amèrica el tenien que posar de cara al Tibidabo i encara generia més dubtes allà on senyala ell o sigui que s'ha de filar una mica prim i el que deia abans jo he tingut molta cura de no fer un calc perquè hi ha molts llibres de persones clar, el que són les dades no puc dir que Gaudí no va fer la pedrera no puc dir eh? tinc que dir les coses com són i això tothom et dirà el mateix ara el que sí que he procurat és que doncs trobar coses que no surten en un sol lloc si una persona té un llibre que parla de coses de Barcelona i dirà mira, amb el capítol tal parla de la pedrera com el va dir en Josep en un programa però Braque Amallà jo hi he fet tota una sèrie de coses que he anat buscant per donar contingut al programa i fer-me aquest article fer-me el meu diguéssim no ho sé almenys l'he intentat Carles què? Què l'hem de dir al nostre cronista i al todòleg què li dius? el pobre de dir què potser que li has de dir molt bé he fet el que he pogut un crac però bueno el que deia tots hem anat al millor de nosaltres tots tres per respecte als oients a l'emissora i a l'entrevistat tots hem anat no fer el ridícul i tot està a l'alçada d'uns dels altres i també he fet que ens ho passessin bé i em sembla que aquest passar-nos-ho bé doncs també ho hem sabut transmetre no com un músic que toca la trompeta com ens estava parlant el Carles no parlava d'ell parlava el que li va passar amb ell etc però a la nostra manera també hem intentat transmetre les nostres vivències el bé que ens havien passat l'interès que teníem per les coses que estàvem explicant quan ens van donar aquestes dues hores de programa primer vam pensar ostres tu molta estona molta saliva però després vam veure que això ens permetia presentar millor el tema fer algunes consideracions i no fer com si vinguéssim aquí recitar l'elissó com anar a l'escola i el Carles perquè no ens ha donat més temps perquè si ens hauria donat mitja hora més hauríem arrodonit encara més cada programa vols dir si ara no ploris ja ja ho comprovaràs quan facis el Déu n'hi do sí no sé no sé el fer bueno en tots els programes he incorporat alguna cosa que m'havia passat preparat el que descobria al repassar les dades per no dir cap disbarat i d'aquesta vegada és una petita anècdota que podia fer el més interessant el més gros va ser quan li he parlat dels canòdroms no havia pensat jo els canòdroms perquè a la nostra època els havíem conegut amb una cosa decadent jo em pensava que el canòdroms sempre havia sigut així no havia llegit en cap lloc que havia tingut una època d'esplendor i tal i quan jo em pensava que els tres que coneixia segurament trobaria algun altre doncs ja està i no pensava quan van començar que era una cosa clamorosa que venia d'abans de la guerra i va ser una sorpresa doncs que vaig tenir que aparcar el tema unes quantes setmanes per acabar-me de comentar i poder-lo explicar o sigui que m'ho vaig passar molt bé jo buscant-ho i explicant-ho espero que els oients doncs també ho feien en el seu moment bé, sense anar més lluny ara si repetís programes i tal encara hi podria afegir coses que he anat trobant sense anar més lluny ahir veient una exposició sobre el corpus me l'explico ara vaig explicar el que deia abans que la festa del corpus era molt important que tot estava molt pautat perquè no es barallessin ni els organitzadors ni els militars ni els civils ni els capellans etcètera i que tot estava reglamentat i tant és així que en casos d'altres seguissis importants de caire religiós o civil en lloc de ressenyar un detall d'ola dels participants doncs es deia per celebrar el naixement del príncep es farà una professor una possessió com la de corpus el que hem dit tothom ja sap a quin lloc s'ha de posar o sigui que la referència era aquesta no calia dir i primer sortirà fulano i després mangana i després aquest no no serà com a la corpus tothom ja sabia on s'havia de posar i no calia més això una petita coseta que vaig descobrir i aprofito és que és una tonteria però el protocol hi ha pres i estic convençut que serveix per evitar conflictes tothom sap on ha d'anar tu t'imagines que no hi hagués un protocol és el que la gent o alguns se'n va donar a fotre doncs el protocol serveix per evitar conflictes sí, sí i bueno i tot això em vaig animar a explicar quan vam parlar quan vaig parlar de l'estatua de Colom de l'anècdota familiar de la meva tia àvia que sempre deia que de petita l'havien enfiat al dit de Colom jo he pensat com pot ser ella deia clar jo tenia dos o tres anyets no me'n recordo i a casa no n'havien parlat més i un dia doncs en remà això va estar un gravat en què es veia doncs el braç el braç de Colom l'estatua de trossos que l'havien fet en diferents funeries i vaig pensar dic segur segur que perquè el meu el meu besavi era era metge militar l'espital militar quan l'espital militar estava a la plaça a la plaça Castella i el que ara és que ara que estigui tancat la paloma a la sala de vall havia sigut una funció ara torna a estar oberta i torna a estar oberta i funciona molt bé no no hi ha anat a tres o quatre concerts allà i fantàstic funciona l'han restaurat perfectament i hi ha com una cosa normal a més a més de coses puntuals oh no no però mira perfecte això no ho sabia nota que passo molt temps molt temps a la garrotxa ja doncs ha quedat molt maco funciona molt bé i té una programació regular setmanal mensual perfecte funciona molt bé sí sí ho havia sentit però com que no ho acabaven de fer mai pensava que encara no havia anat doncs mira me n'alegro molt com que sempre se senten coses noves doncs el que deia això doncs vaig veure un gravat a veure aquí hi havia diferents trossos de l'estat de Colom i en un lloc amb una mena de carret hi havia doncs l'avantbraç amb el dit i com que una de les foneries que es va fer era la Paloma el que ara és la Paloma estava al costat de l'Hospital Militar estic convençut que a l'Hospital Militar eren clients de la fulleria devien necessitar alguna cosa una reixa qualsevol cosa no sé i li devien dir doncs al meu el meu besavi passi per aquí que veurà que tenim mal aquesta estada que això ara per l'Exposició Universal això ho petarà amb el d'allò amb el llenguatge de l'època perquè segur que no l'haguessin dit així perquè era l'única manera de poder enfilar una nena de 3 anys amb el dit de Colón i tal bueno va ser va ser curiós i estic convençut no puc comprovar-ho perquè tothom tothom que em podia donar reu són morts però va ser interessant total que estic molt content d'haver participat en aquesta aventura diafònica i bueno i ho hem fet tan bé com hem pogut per tant moltes gràcies i a reveure Carles com tu dius com tu dius un crac and I said to myself what a wonderful van començar el benvinguts benvolguts i ben trobats per casualitat amb incertesa com una ficció sense conèixer el medi de comunicació però amb la mateixa energia que aquesta versió de la nostra sintonia cinc anys després la realitat ha sigut ben clara 119 programes 77 convidats i 167 versions de la sintonia en l'últim programa podem dir amb total satisfacció la realitat supera la ficció han desfilat han participat ens han explicat escriptors conferenciants comunicadors actors esportistes artistes siguin pintors i ceramistes artesans cantants instrumentistes col·leccionistes historiadors educadors mestres i professors editors restauradors humoristes transformistes presidents d'entitats i fundacions guardonats i premiats lingüistes astròlegs i astrònoms pilots que ens han fet volar amb avions i pilots que han participat amb curses de camions científics polítics gestors i directors d'empresa naturistes i poetes ai els que hem fet el benvinguts benvolguts i ben trobats som seguidors d'Horaci amb les seves locucions Carpe Diem i Sapere Aude entre moltes d'altres som fidels del gai saber el gust per reconeixer-se i hem descobert que en diversos programes hem estat serendipitats una serendipia és un descobriment o una troballa voluosa que es produeix quan s'està buscant una altra cosa diferent i apareix de manera sobtada inesperada accidental casual o afortunada comparteix l'element casual amb la xeripa sort o xamba però la serendipia més requereix sagacitat sagacitat és la veritat que té una persona per comprendre les coses i percebre en claredat el que comporten i és sinònim de molts adjectius agudeses tús i claredat etc. La ràdio majoritàriament és temps és notícia és immediatesa és rapidesa pel contrari en els benvinguts benvolguts i ben trobats hem volgut fer ràdio tranquil·la i amable res ens ha impedit fer ràdio hem tingut convidats cecs hem tingut convidats impossibilitats i amb cadira de rodes hem explicat i comunicat vida hem viscut i comunicat emocions hem caminat i viatjat per la terra hem volat pel cel i més enllà hem imaginat a l'audiència feliç aquest balanç que quedarà en la història dels benvinguts benvolguts i ben trobats de Ràdio Esver entre l'1 de febrer del 2019 i el 31 de maig del 2024 i fins al darrer programa diem insistim i persistim en la idea de la creació d'un museu per Sant Just d'Esver acabarem Josep avui que estem tu i jo sols acabarem amb les últimes paraules que va dir l'emperador August ònimo y okandi acta es fàbula que significa amb ànim de bon rotllo s'ha acabat l'espectacle nosaltres us diem que amb molt amorositat ens acomiadem salut i ràdio adéu-siau ara escoltes ràdio d'esvert sintonitzes ràdio d'esvert la ràdio de Sant Just plurantà hui tullu avui la intro ha durat més que mai sí, sí perquè estava acabant d'ajustar els botonets estàvem estirant les veus doncs bona nit amics primer de tot aquí en presència tots quatre de nou i oients i oientes què en tindrem avui dos vuit o cap o vuitanta mil vuitanta mil no però jo crec que ens en propem més a les vuitanta vuitanta sí epa de forma de forma asincrònica vull dir la meva família fan set o vuit mínim hòstia nano tiu però ja ens escolten i pagant els meus cosins les meves germanes l'Àlex també allà des de Bilbao molt bé l'Àlex fa número 1 salutació especial al Führer ara parlarem de Führer però salutació va per ell aquesta cançó el Führer original és l'Àlex salutacions mil veïnes és un home estrany però interessant exacte ojo ojo oveitis mal mal oveitis mal no sabrem com definir-lo els seus orígens ja són com valencià català exacte ull de cona ara és basco sí sí sí és un mix curiós i ell mateix com a persona també és un mix curiós sí després aquí t'estimem amic exacte ganes de veure't allà bueno a octubre no? és la data exacte perquè no hi ha PPK aquest any per nosaltres i per tant bé és igual els orients s'està interessant menys 33 mil això que estem dient i hem intentat el tema musical exacte sí nois es queden dos tres setmanes pel Primavera Sound una fita històrica per nosaltres rats aquí fortes i que avui he sigut fa uns segons conscient que en Luís i tu també venies estic ofès tio estic ofès jo molt ofès que no vinguessis en realitat no podies fallar per a les idies no tio clar no però què collons estem en realitat ni ho veuré tio no home no però de veritat us ho dic que fares moltes birres fora abans d'entrar unes quantes això no fallarà però quan sereixi pel matí a les a les 7 del matí a les 9 a les 7 del matí cap i pot fas congrés dissabte al matí o no? no dissabte ja no n'hi ha no vinc en condicions molt bé els congressos són potser inclús més durs que la primera sound no saps sí sí sí algun congrés pot acabar pitjor pitjor sí sí més tard no no vindré al 100% al 100% i de fet em vaig plantejar si venia el divendres si em palmava però això va ser massa difícil tampoc hi ha entrades exacte amb la qual cosa estic tranquil sí les repesques van cares la nostra fan número 1 la Cris ha aconseguit ha aconseguit sí ha aconseguit dijous dijous amb un preu exorbitant exorbitant eh però què preu? eh em va semblar molt car ho diré en fora d'antena ho diré en fora d'antena que ho digui ella quan col·labori com faci la seva vinga Cris t'estima molt t'estima molt t'estima molt t'estima un missatge ara mentre estem gravant a veure si està disponible ara mateix i si és així la connectarem en directe en fals directe perquè quan s'emeti això no és el directe però eh tu no saps la gent tu no saps l'agenda que té aquesta noia com ara bueno si sona de flut doncs perfecte bueno nois concentrem-nos estàvem diem primer vera sound tres setmanes un primer vera sound que és ens va semblar bo però jo crec que a mesura que ha passat els mesos ens sembla més bo això m'ha passat a mi que quan em va sortir vaig dir bueno no està mal i ara és el festival de l'any total però bueno i clar avui farem un repàs de primer vera sound jo personalment fent un altre repàs al llistat dels grups en una estona he tret com deu coses que no havia escoltat abans vull dir espectacular o sigui que haurem de triar molt aquest dimecres quan surtin els horaris que quan s'emeti el programa ja hauran sortit en principi és el divendres però hi ha una oferta abrumadora diria serà més complicat que mai perquè combina l'oferta abrumadora segurament amb una distribució molt difuminada per tot el festival amb uns senyors com nosaltres amb els quals cada dia ens costa més i hem de esclar hem de fer un equilibri energètic sublim perquè si volem aguantar 3 dies amb condicions o mordor pitchfork mordor pitchfork ja no es pot fer molt bé doncs nois cadascú hem portat coses a primavera si no m'equivoco aleshores algunes off primavera també off primavera jo també tinc un parell off primavera però concentrem-nos voleu fer un petit repàs així ràpid així de dies per exemple estem al dijous dijous primera sound quines coses si teniu els mòbils així de debat així se'n recordeu perfecte què és imperdible a nivell de noms grossos així els masts que estaran segur subratllats quins serien en paper jo en paper votem un cadascú vinga un cadascú dijous dijous diré idols segur que no me'ls perdon molt bé idols haig de sortir un nom diferent desgraciat vinga per favor doncs que li liou molt bé jo trio FK a Twix trio no m'hi trobaràs doncs jo vull anar estarà mordor evidentment i a veure però tio jo crec que serà un bon concertaco sens dubte jo tiro per electrònica i anirem a DigiRoom oh DigiRoom perfecte tio molt bé molt bé tio doncs és que hi ha moltíssima cosa no diem divendres i dissabte no no no ara perquè si ho voleu fem un repàs d'alguna cosa ho teniu per dies allò que heu portat o no ho teniu així no però de memòria tot podria vale vale vale doncs ara si us sembla passem a fem alguna repassada per grups de dijous que encara no haguem compartit aquí amb nosaltres per exemple jo he de descobrir avui dos o tres com us deia que segurament el seu us coneixerà eh segurament quina puta quina puta fama tio no home fama no tio si és un puto una enciclopèdia humana tio cabron i el Rubén també però el Rubén és despistat i aleshores és com jo però tu però tu segur se'n recorda de tot el cabron és increïble vale doncs voleu posar alguna cosa de dijous teniu alguna cosa així destacable jo porto una de dijous però comencem amb tu o no comencem-te sí vinga va va ja que soc el que porto el mando i mano encara que no mani realment però mano ets el nostre jefe és el mateix poso un grup que es diu Juli juli hombre els tenia els tenia al radar ets un gran dit tío espectacular tío xaval el descobriment d'aquesta setmana em sembla increïble i serà bueno imperdible imperdible en sèrio rotllo són els garave grunts podríem així 90 sorollós i són ara considera'm idols exacte i a la merda Juli com és diu deus dir Juli la pronunciació perquè em sembla que són americans són americans vull dir que serà Juli Juli Juli Flutter Flutter es diu el tema i així sonen a veure què us sembla acest que en men com Fins demà!