Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 3/2/2023 — Comunicació vitalista, memòria familiar i societat civil: Vicenç Villatoro entre la guerra i la migració, l’ofici d’escriure, Sanz Briz/Perlasca i les epidèmies de Barcelona

Panorama general

Converses profundes i amables amb Vicenç Villatoro sobre la comunicació (com a ofici i com a mirada), el vitalisme i la literatura, la memòria familiar marcada per guerra, exili i migració, i el paper de la societat civil catalana. El programa incorpora també una secció històrica sobre Sanz Briz i Perlasca a Budapest, una mirada a les epidèmies a Barcelona i un tast de música i del procés creatiu de Villatoro.

"Escrivim i llegim per viure més." — V. Villatoro

Idees clau de l’entrevista a Vicenç Villatoro

Vitalisme, literatura i comunicació

• Diferència entre vital (energia per viure/actuar) i vitalista (creença en la força de la vida): Villatoro s’identifica sobretot com a vitalista.

• La literatura neix de la vida: sense vida, la literatura és “un joc de paraules”.

• L’“ofici de mirar”: el periodista i l’escriptor observen el món per trobar-hi la vida que volen viure; no és passiu, és una contemplació activa.

• Comunicar és també gest, postura i energia: la gestualitat acompanya i reforça la paraula; parlar sense text escrit, només amb notes, obliga a concentració i vitalitat per retenir l’atenció.

• La comunicació és a tot arreu: triar una camisa o fer una selfie és un acte comunicatiu; lectura crítica de les fotografies (de posar vs. instantànies), i del desplaçament cap al jo a l’era del mòbil i TikTok.

"L’atenció del públic no l’obtens només pel que dius, sinó també per com ho dius."

Educar i llegir: ciències i lletres, i el pes de la història

• Crítica a la “disfressa científica” d’algunes disciplines humanístiques; alhora, defensa d’una cultura general mixta: ciències i lletres s’han de complementar.

• Ensenyem sobretot història de la literatura i història de l’art, no pas a llegir ni a mirar; la cronologia importa a l’historiador, però qui gaudeix l’art pot prioritzar la qualitat per davant del “qui ho va fer primer”.

Començaments i finals: el pacte amb el públic

• Els començaments donen el manual d’instruccions (to, registre, clau de lectura); són un pacte amb el lector/oient.

• Els finals requereixen “signes de puntuació” (baixar llums, corals, etc.) per indicar que s’ha acabat; qui parla en públic ha de pensar el final per evitar divagar.

"Les primeres tres frases estableixen les regles del joc."

Memòria familiar, guerra i migració

• La Guerra Civil és el gran punt i a part familiar i col·lectiu del s. XX: canvia vides, obliga a exili i reconstruccions.

• Dilema existencial i universal: anar-se’n o quedar-se. La visita al barber de Castro del Río inspira l’altra cara de la migració: quedar-se també és una decisió vital.

• Contrast Castro del Río (polarització “blanc/negre”) vs Terrassa (més grisos i ponts de postguerra), amb figures com Mn. Pere Ribot que faciliten trobades entre excombatents de bàndols diferents.

• La trilogia de Villatoro (Els que se’n van, els que es queden, els que tornen) busca el general en el personal: vides “normals” com a mirall universal.

El pare: curiositat com a motor

• El pare, autodidacte, mestre sense haver anat a escola, i fotògraf; la curiositat com a motor de realització personal fins i tot en contextos adversos.

"La primera vegada que vaig entrar a una escola va ser per fer-hi de professor."

L’ofici d’escriure

• Periodisme vs literatura: el primer exigeix ritme i termini; la segona altres tempos i tria de paraules. Durant anys, articles a màquina i novel·les a mà per sincronitzar ritmes.

• El dietari alterna amb la poesia; la novel·la avança més constantment.

Societat civil catalana

• Sense estat propi (o amb l’estat en contra), la societat civil ha creat hospitals, ateneus, clubs, cultura (Palau de la Música, Sant Pau, etc.). Ha estat clau de supervivència i progrés; cal preguntar-se si avui en manté la força i si serveix amb les regles actuals.

Altres seccions del programa

Història i memòria (Budapest, 1944–45)

• Ángel Sanz Briz i Giorgio Perlasca salven milers de jueus amb proteccions i cases espanyoles; Perlasca es fa passar d’ambaixador; Sanz Briz opera amb creativitat legal i riscos personals.

• Debat sobre memòria: reconeixement desigual (Itàlia vs Espanya), Justos entre les Nacions, i el silenci dels supervivents (por, protecció del patiment, incredulitat de l’entorn).

"Els que han patit volen tancar el patiment i no transmetre’l."

Epidèmies a Barcelona: de la Pesta Negra al tifus (1914)

• Recorregut per grans pandèmies (Pesta de Justinià, Pesta Negra, febre groga, tifus). Impacte social i respostes (processons que agreugen contagis, quarantenes, lazzarets).

• Naixement d’infraestructures clau: Casa de l’Aigua (Trinitat Vella/Nova), cloració, i Hospital del Mar com a eix de salut pública (de la Guerra Civil a la sida i la Covid).

Editorial i música

• Apunt crític sobre Justícia a Espanya (TJUE i exiliats vs caixa B del PP).

• Música: “What a Wonderful World”; perfil de Willie Nelson; i cançons de Villatoro amb Ramon Montaner (àlbum “Fugida”).

"Marxaran les paraules… i jo estaré ben quiet a l’últim tren." (lletra de Villatoro)

Temes principals

• Comunicació: gest, energia i pacte amb el públic
• Vitalisme i literatura: vida com a font i finalitat
• Memòria familiar: guerra, exili, migració (anar-se’n/quedar-se)
• Societat civil catalana: institucions i modernitat
• Història i memòria: Sanz Briz, Perlasca i l’Holocaust
• Salut pública: epidèmies i infraestructures a Barcelona
• Procés creatiu: periodisme vs literatura; cançó i dietari