Cònex: voluntariat i vida activa +55; Edicònex i serveis | Memòria i monuments de Barcelona (Sisena Flota) | Novetats musicals (Primavera Sound, Youth Lagoon)

Adios de Cern, 98.1 Adios de Cern, 98.1 Adios de Cern, 98.1 Adios de Cern, 98.1 Adios de Cern, 99.1 Adios de Cern, 99.1 Adios de Cern, 99.1 Adios de Cern, 99.1 Adios de Cern, 99.1 Adios de Cern, 99.1 Adios de Cern, 99.1 Adios de Conex, 99.1 Adios de Conex, 99.1 Adios de Cern, 99.1 Adios de Cern, 99.1 Adios de Cern, 99.1 Adios de Cern, 99.1 Adios de Cern, 99.1 Adios de Cern, 99.1 Adios de Cern, 99.1 Adios de Cern, 99.1 Adios de Cern, 99.1 Adios de Cern, 99.1 Adios de Cern, 99.1 Adios de Cern, 99.1 Adios de Cern, 99.3 Adios de Cern, 99.1 Adios de Cern, 99.1 Adios de Cern, 99.7 Adios de Cern, 99.1 al nostre programa. Escolta, Ràgicor, va, què és l'entitat Còdics? Bé, l'entitat és una entitat de voluntariat. Penso que poder ser una de les més importants que tenim avui a Barcelona o al país que està gestionada únicament per voluntaris. I la seva funció és que persones que han tingut unes experiències que han tingut uns coneixements durant la vida, les volen transmetre amb altres persones que els volen escoltar. I així establim unes relacions entre unes persones que ja ho tenim tenim el camí recorregut i que llavors volem expressar aquests coneixements amb altres persones. així establim uns graus de professors voluntaris que fan gestions administratives, manteniment i un grup que són els usuaris que aquestes persones doncs venen a escoltar el que els altres els volen dir. és una entitat que precisament l'any que ve farem 40 anys i hem passat uns moments com ja en un període de 40 anys tots sabem que passem uns períodes més dolços uns altres una mica més més agres però diríem que en aquests moments passades unes dificultats com vam tenir amb les pandèmies hem tornat a rebrotar. Estem en una societat que cada vegada és més individual és menys participativa la gent ho veiem amb els mòbils tots o sigui quan vas amb el transport públic tots els caps estan ajupits i tothom està mirant el seu mòbil i es van creant uns mons molt molt centrats i ens falta aquesta comunicació aquesta llibertat el poder parlar amb persones que tenen la mateixa dificultat o sigui nosaltres socialment a Conex que sempre diem que som persones de més de 55 anys tots tenim un patró tots tenim unes mateixes dificultats familiars unes dificultats econòmiques o unes unes vivences i llavors és molt fàcil poder compartir-les amb persones que estan dins del teu entorn l'excusa l'excusa o el motiu que són les classes jo diria que és secundari o sigui realment el que volem nosaltres o el que pretem és la sociabilització o sigui mitjançant aquests cursos i mitjançant aquestes trobades que fem entre nosaltres el que realment es va teixint es va teixint un teixit sociable o sigui la gent ens ajudem la gent ens trobem en un lloc jo sempre argumento que quan una persona tota la seva vida està treballant i els que tenim una certa edat doncs fins a casa hi podríem arribar a 50 anys de vida laboral i llavors tu tota la vida has estat dins d'unes rutines d'uns estàndards jo diria que és com aquell que pica amb un martell i els últims 50 anys tu has picat amb aquell martell i llavors un dia un dia et venen i et diuen bueno deixi ja el martell i ara sigui feliç sigui feliç el temps que li queda disfruti i tu encara la mà la mà va picant encara aquella mà va picant el martell i llavors dius però si jo l'únic que sé fer és picar llavors és un moment una mica complex perquè llavors has de buscar l'alternativa amb aquelles amb aquelles amb aquelles rutines que tenies i costa molt de trobar o sigui a les nostres edats trobar fer amistats és difícil no anem pel carrer d'escolta fer-te amic meu és difícil llavors penso que el gran fer la gran finalitat que té Conex és això és agrupar amb gent que té un espirit un espirit de continuïtat un espirit de a veure nosaltres per exemple dins de Conex hi ha una persona que a la millor era un enginyer però que tenia una debilitat doncs en col·leccionar ocells doncs aquesta persona centra tot l'esforç en aquella cosa que li agradava i la transmet a altres persones llavors hi ha gent que hi ha molta gent a tot arreu que diu ostres doncs a mi m'interessa això llavors nosaltres creem un curs un curs que és un senyor que parla específicament d'ocells i hi ha unes persones que s'apunten a aquell curs i anem diversificant hi ha altres persones que ara el tema del vi està és molt recorrent està molt de mòdemes doncs hi ha una persona que diu home jo i potser aquella persona no ve d'aquesta matèria però diu bueno doncs jo faig un curs de vins i llavors hi ha unes persones que s'interessen per aquell tema i assisteixen a aquest curs hi ha unes altres persones que tenen una tendència doncs a fer un esport no tan actiu però fem caminades doncs nosaltres anem reconduint dins de l'organització anem reconduint aquestes aquestes necessitats i les les anem transmetent a les persones que les vulguin compartir Fantàstic ben trobats soients qui us parla qui us ha parlat i que continuarà parlant és el Jordi Sánchez president de Conex des de l'abril de l'any passat no? sí i encara jo soc dels dels madurs encara dels que estem verds dins de la dins d'allò però encara no fa un any que tens que ser president ara farà un any que hem de presentar a la Junta i parlant de noms a veure Agustí Gómez Passoles què et diu? a mi em diu que és un senyor que es va va tenir una una visió sobre aquest tema i unes inquietuds perquè ell valorava que això que parlàvem que quan un es jubila què li queda? què hem de fer? vull dir pensar que estem aparcats en un lloc fins que ens morim i ell es revelava davant d'aquesta d'aquesta situació va dir no jo estic en una plenitud jo tinc uns coneixements i llavors es va ajuntar amb una sèrie amb un grup i van dir fem alguna cosa fem coses fem activem i llavors es va generar el tema de Conex jo si em permets ja que has tret el tema de l'Agustí jo el vaig conèixer personalment perquè en l'any va morir va morir fa sis anys cinc anys el 2017 efectivament jo personalment treballava en l'any 92 quan les olimpiades 93 92 91 92 i nosaltres des de la Generalitat vam fer vam crear el primer Congrés Nacional de la gent gran el primer Congrés que es feia a Catalunya justament per parlar de tots els temes de la gent gran hi ha un programa que es deia Vida als anys etc i llavors en fer el comitè organitzador del Congrés van convidar totes les entitats de persones grans que hi ha a Catalunya FATEC la Federació d'Entitats de la Tercera Edat etc i llavors va venir el senyor Gomes Pessola i va dir bueno nosaltres tenim una entitat que és d'això a mi em va agradar molt no vull allargar-me massa em va agradar molt aquest senyor perquè així com les altres entitats fan coses per la gent gran a Conex és la gent gran que fa coses vull dir una persona que sap o té una mica d'idea o es dedica o que li agrada o el seu hobby és com deia el Jordi els ocells o la vinya o l'escriptura com és el meu cas oferim ens oferim voluntàriament a compartir aquests coneixements el que nosaltres sabem amb altres persones i això ho fem això que és romàntic ho fem en forma de cursos jo tinc anotat aquí que la definició que l'Agustí Gomes Pessola el fundador el 84 deia Conex volem fer possible que quan les persones s'assoleixin la jubilació no perdent la il·lusió de continuar vivint intensament fent servir les seves dots de creativitat d'aprenentatge i de realització d'alguna manera diria que és l'ideari la filosofia del que avui és la vostra associació ben trobats oients una associació al voltant de mil estem associats de mil associats participants o sigui que ja comença la sèrie i escolta teniu més associats que nosaltres oients no més o més o més bueno aviam continuem la presentació reprenent la història que explicava el Jordi Conex és una entitat de voluntaris què fa un voluntari a Conex un voluntari a Conex hauria de fer el que ell estigui més satisfet i estigui més gust de fer nosaltres nosaltres ho tenim estructurat ho tenim estructurat evidentment hi ha una una una junta tenim una junta de direcció que que l'anem renovant cada quatre anys si no hi ha si no hi ha cap novetat l'anem renovant cada quatre anys i en dos dos períodes llavors renovem també nosaltres hem de pensar també que la gent no ens podem aferrar amb un càrrec perquè comencem a tenir una edat que a 65 anys que seria una mica l'ideal 65 anys tenim un esperit tenim una força però quan el temps va passant quan has fet dos mandats doncs ja has passat vuit anys llavors poder l'esperit i la força no és la mateixa i es necessita la minar per sota això és un dels objectius que nosaltres fem que les juntes s'han de renovar cada dos períodes jo també ho dic els veïns m'em tenen clavada ja com a president s'ha de la minar llavors nosaltres tenim ho tenim estructurat d'una forma diríem que hi ha una junta directiva que és la que fixa una mica els propòsits les intencions després tenim un conjunt de voluntaris que deu oscilar entre 120 120 i pico que hi ha dos grups uns que són els professors els voluntaris professors que són els que imparteixen les classes de les matèries que siguin llavors tenim uns altres voluntaris que són els que fan les tasques administratives recepció manteniment tenim aquests voluntaris que fan diguéssim el que és la gestió tota la gestió administrativa i inclusió de manteniment perquè és una de les coses que el manteniment el petit manteniment doncs intentem resoldre-ho nosaltres i després tenim un apartat que és molt important però que jo el posaria el posaria una mica part que és una secció que en diem el cangur amic el cangur amic són unes persones que han de tenir una sensibilitat especial perquè són uns visitadors de gent de gent gran que per alguna circumstància estan sols i aquestes persones grans que estan soles estan molt desemparades llavors dins del que és el cangur amic s'estableixen uns visitadors que van a visitar a fer acompanyar aquella persona un cop a la setmana van veient la seva evolució per poder avisar si hi ha alguna incidència que les persones estan realment soles les visitem a residències o a domicilis i és un servei que es dona gratuïtament és un voluntariat ja dic és vocacional és una cosa que s'ha de ser una persona molt especial per fer aquesta tasca després dins de tots els departets tenim Edicònex que això ho explicarà més bé el gestor Lluís Edicònex que es dedica m'avanço jo una mica tu ja una miqueta d'espoiler molt poquet que si no li treus a l'explicació quan nosaltres arribem aquesta disposició de temps podríem dir i de no tenir obligacions moltes vegades ens agradia jo dic que quan un estava en la vida laboral i deia ara vindrà el mes de vacances es feia una agenda i deia pintaré l'habitació ajustaré les fotografies i es feia una llista el segon dia ja l'havia fet ja l'havia fet ja havia posat quatre fotos ja estava avorrit i d'això llavors volem que Edicònex sigui alguna cosa més extens i que és que aquestes vivències i aquest patrimoni que tenim individualment es pugui escriure es pugui transmetre i quedi una constància això ja us ho explicarà ell perquè ell ho sabrà jo si em permets la pregunta que ha fet el Ferran què fa un voluntari a Cònex jo ho resumiria jo amb un titular una persona a Cònex fa el que la seva generositat li permet és a dir Cònex hem definit que és una entitat de voluntariats i per tant és el temps que tu tens que és un temps preciós que el vols destinar generosament per compartir amb altres persones Matissem Josep Lluís coneixement i experiència natural però tu comparteixes el teu temps dediques el teu temps per compartir els teus coneixements i experiències amb altres persones i això com hem dit sempre això ho fem en forma de cursos com ha dit això però hi ha persones que potser simplement com diu el Jordi molt bé diu no jo faré perquè és important en una entitat per exemple a recepció rebre les persones rebre les trucades telefòniques etc escolti que m'han dit que aquí vostès fan no sé què no sé quant sí sí mire-li i aquesta persona li explica això és fonamental per una entitat per tant hi ha diverses possibilitats anem a suposar tu Ferran que tu vols un dia jo vull anar a connexió jo vinc aquí i ofereix tal cosa i ja està llavors conecs et fixa te posa en nòmina lo cual vol dir que no cobras ni un duro pero posa en nòmina i llavors tu realitzes la teva activitat això corredura aquella idea meva que el voluntariat en el món això és impagable impagable però impagable i a més és un moviment dels últims 50 anys perquè abans hi havia uns voluntaris bé o malament però han sigut els que eren els missioners res més no hi havia altres voluntaris però farà 50-60 anys al món hi ha hagut aquest moviment que és impagable no hi hauria un estat no hi hauria una organització que fos capaç de pagar quan dic pagar no només monetàriament sinó també d'organitzar tot aquest moviment del voluntariat sí bueno jo a França a França sí que he conegut en els anys 50 i alguna cosa he conegut moviments el voluntariat aquí a vegades 50 farà 70 anys al nostre país a Catalunya inclús a la península ibèrica doncs a l'estat és a partir de les olimpiades pràcticament que es comença a conèixer a parlar de voluntariat però a França sí que existia i a Alemanya no conec però a França sí que existia però torna a mi no farà més de 70 anys al voluntariat sempre han hagut els cooperants cooperants internacionals que missioners o laics que anaven que a França els donaven la legió d'honor fins i tot i tant i tant i tant sí Déu-n'hi-do la quantitat de coses aviam jo entenc pel que heu explicat que tant el coneixement com l'experiència també es poden entendre com les informacions i veritats subtingudes a partir de la realitat o de l'ensenyament d'un mestre que és el que d'alguna manera està fent cònex i entenc que aquest concepte de definició és el que sintetitza millor l'assistència i objectius de cònex és correcte això? la meva apreciació vull fer una repetició de la idea que ens ha deixat abans el societ Lluís que deia hem de tenir en compte que cònex no és un centre d'acollida no és un centre de formació de la gent gran allò que us he explicat que crec que paga la pena remarcar-ho que cònex és una entitat tornem una altra vegada a la definició un centre on la gent gran fa coses no es fan coses per la gent gran sinó que la gent gran fa coses que això és molt important i per mi aquesta és la diferència amb moltes altres associacions que tornem una altra vegada al voluntariat que són fantàstiques però que compleixen una altra funció o tenen un ideari diferent o complementari al que es posa sí uf interessant això molt interessant emily claire barrow toronto 6 de juny del 76 és una actriu de veu i cantant de jazz canadenca 46 anys nascuda de pares músics professionals i es va animar a cantar i estudiar piano violoncel carinet i violí als 7 anys quan ja havia començat la seva carrera ràpidament va cantar tant a la televisió com a la ràdio ha rebut 3 nominacions pels premis Juno de Canadà i va ser anomenada vocalista femenina de l'any als premis nacional de jazz del 2008 doncs aquesta interpret aquesta cantant ens ha deixat la versió de la nostra sintonia avui a la nostra programa 76 retornem amb cònex que ens havien i ens falten moltes coses i ens havíem deixat moltes coses per comentar hem parlat del voluntariat hem parlat dels objectius de cònex però explica un detall de les activitats que fa cònex cursos i tallers etc qui pot parlar perquè tenim un tercer convidat que no que no l'he presentat que està al darrere nostre que a la red de guàrdia com diu el Joan que es diu Jordi Mestres Jordi benvingut Hola ben trobat doncs explica'ns activitats que fa cònex aviam el senyor Jordi Mestre és el delegat o el representant el responsable d'activitats presenta't presenta't davant del programa sí jo soc el Jordi Mestre i realment la meva funció dins de cònex és en un apartat que es diu activitats on d'alguna manera vull dir tenim com dos branques una que és molt important és la connexió entre cònex o diguem-la el que és la junta de cònex o el cap de cònex i els professors o sigui l'un d'altres el que busquem realment és mostrar sempre el nostre agraïment en tots aquests voluntaris professors que d'alguna manera dediquen un temps molt valuós per tota la gent de cònex en principi diguem-ne que aquest és un apartat i després evidentment per la pregunta que m'havies fet cònex té o sigui una amplitud molt gran en relació a tots els cursos que desenvolupem quins cursos podem desenvolupar aquí estem present que hi ha activitats que són molt diverses en funció de la gent que podem captar de tots aquests professors que tenen capacitat que tenen coneixement i que tenen ganes de transmetre llavors et trobes que aquí trobes gent molt diversa pots trobar-te des de la persona que en principi pot fer pintura sobre sorra per exemple i aquesta activitat el que fa cònex és promocionar-la en funció de l'acceptació que té evidentment nosaltres tirem el curs endavant i podem trobar per exemple gent que la seva passió ha sigut per exemple el tema d'ordinadors i independentment que aquesta gent potser no ve d'aquesta professió inicial però sí que té uns grans coneixements llavors ha tingut la inquietud de transmetre aquests coneixements a gent com nosaltres o sigui gent d'una certa edat que té uns coneixements limitats i llavors aquesta gent s'apunta amb aquests cursos per ampliar els seus coneixements o entrar dintre diguem-ne del sector de no sentir-se apartat una mica socialment pel tema del que representa avui totes les tecnologies llavors a partir d'aquí què tenim? tenim història de l'art tenim el tema per exemple un curs del vi tenim el tema de francès tenim el tema dels cursos d'anglès vull dir els cursos són molt variats i realment sí que te n'ho dones compte que després hi ha quantitat de cursos que tenen una gran acceptació llavors la nostra pretensió tal com deia el Jordi abans és buscar fórmules d'estar cada vegada més actualitzats vull dir intentar veure que hi ha coses que segurament l'acceptació social dels cursos potser no tenen molta inquietud o la gent no té moltes inquietuds llavors hem d'intentar buscar maneres de promocionar sempre cursos que la gent tinguin interès llavors vol dir que avui en dia la gent per exemple la gent de la nostra edat hi ha tens present que clar la gent pot ser des dels 55 fins als 80 i escaig d'anys vull dir el context és molt variat i sí que et trobes que potser hi ha gent que per exemple el tema de les tecnologies no han dominat o sigui són persones que s'han sentit una mica marginades o una mica escloses llavors però tenen inquietuds d'intentar aprendre llavors vull dir intentem sempre buscar camins per intentar buscar gent que pugui donar aquests cursos perquè hi hagi molta gent que pugui aprendre i dirà endavant totes aquestes coses i d'alguna manera utilitzar tots els mèrits aquests tecnològics en aquests apartats després hi ha gent que té la inquietud del que parlem la història de l'art és una cosa per exemple que funciona molt bé després hi ha activitats físiques com pot ser el tema de les caminades ara arribarem ho dic realment hi ha gent de dansa i un curs que funciona molt bé és el de música el de música també funciona bé la música és que com deia abans el Jordi quan et jubili a veure si puc fer això o altre és un curs en el qual tenim una senyora que és fabulosa una senyora gran també fabulosa que ens ensenya el llenguatge musical amb una acceptació fantàstica i gent que no havia tingut oportunitat de saber el que és el don i el que és un bemoll llavors ara ho fan i no només això sinó que són capaços de cantar de cantar una partitura lo cual és tot un èxit és a dir cursos tallers xerrades i t'interromput bueno aquestes són les tres modalitats no és el mateix un curs que un taller no no evidentment hi ha la seva i ara havíem quedat o tu havies anomenat les caminades com funciona les caminades bueno en realitat te'n presenta que també és un bueno com tot hi ha gent que té iniciativa i és un curs que es va presentar ja fa temps i la veritat és que quan es va promocionar la dubte era saber quina acceptació tenia realment té un seguiment molt important llavors hi ha una persona que evidentment vull dir és una persona que té moltes inquietuds amb aquest tema i és una persona que té preparades em sembla que són actualment em sembla no sé si té 40 sortides preparades quan parlem de sortides preparades estem parlant de sortides al voltant de lo que és Barcelona o la zona de l'àrea metropolitana de Barcelona llavors per exemple avui concretament avui és divendres però bueno ahir si no m'equivoco doncs no sé si van estar per Conxerola vull dir aquí a costa sí llavors potser van a Sant Boi potser poden anar a fer caminades a través de per exemple hi ha una caminada que és molt típica que em sembla que és la que van fins a Sitges després caminen fins a Vilanova vull dir que realment és una activitat que té molt sempre es busquen activitats en aquest cas puntuals amb les dificultats són molt poques es tracta de fer un recorregut per posar un terme mig d'uns 10 quilòmetres aproximadament però amb la dificultat d'esforç no és molt gran vull dir això vol dir que agafa gent de totes les edats pràcticament i tot això evidentment el que es fa sempre és partir d'un punt determinat de Barcelona a través de transports públics i t'has de desplaçar fins a Badalona perquè després resulta que vols anar fins a Montgat però té molta acceptació aquestes tenen molta acceptació perquè aquestes tenen una caminada però jo llegeixo la vostra web que feu visites guiades d'interès cultural que també camines exactament però això és un altre apartat sí, no, no, sí efectivament sí senyor vaig obrint com ho diem allò el balón sí, sí aquí exactament aquí també evidentment també hi ha l'altre curs d'una persona que independentment de la classe que dona físicament o sigui a el que és a Conex o sigui després també tant en tant hi ha un programa i llavors fa sortides culturals que també són de les activitats que també tenen moltíssima acceptació i també independentment o sigui el que és el tema físic en aquest cas puntual també hi ha una altra activitat que és la marxa nòrdica que aquesta és una cosa que es va incorporar em sembla que si no m'equivoco aquest any em sembla que es va incorporar aquest any i també és d'aquelles activitats que en principi quan nosaltres la vam plantejar no sabíem molt bé l'acceptació que tindria però evidentment també són d'aquelles coses que evidentment també té molta sortida avui dies normalment la gent que fa caminades pot estar inquieta o pot tenir ganes de prendre com va això de la marxa nòrdica el que no fa caminades dubto que estigui d'entrada a la marxa nòrdica sí sí exactament vull dir són però jo crec que és curiós però a mi em fa la impressió que la gent que fa les caminades no realment o sigui que està molt bé aquesta puntualització però a mi em fa la impressió que la gent que fa les caminades va a les caminades i la marxa nòrdica vull dir que no com empagina les dues activitats perquè un de la caminada ho deu tenir com això com una caminada i l'altre ho deu tenir com un exercici exactament sí senyor sí senyor exactament no no no segur que és així jo crec que una cosa amb l'altra vull dir el fet de dir hòstia jo faig les caminades al mateix temps faig la marxa nòrdica no jo crec que no o sigui no s'entrellacen segurament perquè la gent ja fa una mena d'esport diguem-ne esport llavors si ha de fer alguna altra cosa ja ho compagina perquè una de les altres curiositats que hi ha és que dintre de Conex és curiós com hi ha gent que a vegades penso bueno però tu quants cursos fas aquí vull dir hi ha gent que igual fa la marxa nòrdica després va a biodansa després resulta que fa anglès i vull dir que realment hi ha gent que Conex li aporta o sigui li ocupa un espai de temps molt important i sobretot el que deia el Jordi abans és la importància que té el fet de socialitzar-te vull dir el fet de trobar-te i és també increïble com pots arribar a la nostra edat saber que després d'una classe o sigui pots crear un grup de un grup de gent amb la qual vull dir evidentment t'hi trobes molt identificat i on fomentes unes relacions personals que et porten una mica més amunt fantàstic perquè em dones peu això és un tema psicològic i aquí tenim un psicòleg que ara entrarem re 5 minuts amb ell el senyor 4 P resulta que el senyor Josep Lluís Benet Vidal és psicòleg és pintor és professor és polifacètic què? què diu el psicòleg això? bueno jo afegiria un altre P però com que seria malsonant no la poso no val més que no eh? val més que no eh? moltes gràcies Ferran per les 4 P a partir d'ara li dirà la meva dona haver-hi subit en compte l'altre Pep de Pandó que suposo que no li diguis aviam vosaltres als psicòlegs dieu que el coneixement que el coneixement és el contingut de la ment fruit d'un procés d'aprenentatge i per tant inclou també les creències i les dades empíriques i l'experiència vital és a dir molt bé molt més complicat això és des del punt de vista el vostre o els psicòlegs no? sí, sí el coneixement és alguna cosa més que el saber que jo deia abans molt a dir això ja era tercer de facultat no en el primer la definició que has fet resulta que aquest senyor que està parlant és un valencià nascut al si d'una família d'artistes músics pintors i escriptors i que aviat va presentar aptituds pel dibuix i la pintura el senyor José Américo que va ser el teu professor un sorollista un artista fantàstic mira, deixa'm dir una petita cosa em sembla que encara no l'hem tancat una exposició que a mi em va agradar que veus allà a la plaça de la Mercè sí, sí davant de l'església exacte que és el primer Palau Martorell que és el primer és el primer molt interessant sí, molt veus li he trepitjat una mica del seu són quadros són quadros petits són quadros petits jo diria jo diria tu que ets sorollista també a part de ser valencià ets degut al teu que vas tenir referent tens a sorolla sí jo l'exposició que vaig veure l'impressió que vaig treure era el sorolla no sé si és més autèntic però potser més primitiu era l'exposició del sorolla de punts amb una llibreta sí i que el s'exposava sí o sigui no era el sorolla d'haver pintat sinó sorolla més directa o el primitiu sorolla total la història sorolla pintor de llum que a mi m'agrada molt i que actualment que encara diu el Joan que està per veure que la recomano és una exposició de pintura sí, sí la pintura també m'agrada molt sí, sí i sorolla també en particular bueno tornem amb aquest senyor valencianet que pintava valencianet valencià valencianet ja t'ha passat l'edat eh del barri de Russafa i que de jove i que de jove aquest senyor del barri de Russafa va participar en diferents certaments de pintura jove i a més obtenia premis i pensions i tot això no, no és tot un palet és polifacètic és totalment em deixa impressionat i ho veia de professor per no dir pedagòs perquè a més en sap bueno doncs aquest senyor és el el responsable de l'apartat de lletres de Conex i hi ha un apartat de comunicació que suposo que té a veure bastant amb l'escriptura i amb les lletres la comunicació per difondre missatges i crear corporació jo recordo que tu m'havies comentat que dius que tu hi creus molt amb aquest missatge de comunicació del que és no per difondre missatges i crear corporació que d'alguna manera tu ho tens enfocat amb l'escriptura com funciona l'escriptura Bé jo explicaré una mica el per què jo estic a Conex jo quan et vaig jubilar com que em sento i sempre m'he sentit molt afortunat de la vida perquè la vida gràcies a Déu o gràcies a no sé qui m'ha tratat molt bé jo considerava que tenia un deute en la vida i quan vaig descobrir Conex ja en els anys 90 que he dit abans amb el senyor Passoles llavors jo el primer que vaig fer va ser a veure què puc jo oferir llavors bueno jo tenia moltes coses a oferir la veritat però clar no crec que per exemple fer un curs de psicologia clínica parlant de l'esquizofrènia i de la paranoia i dels conflictes de l'ànima no crec que això interessés a molta gent la gent se situa més a nivell de neurosis no tant a nivell de psicosi bé llavors com que per una altra banda a mi sempre m'ha agradat també escriure fa molts anys que estic escrivint relats curts i tal i qual i abans de jubilar-me ja vaig publicar la meva primera novel·la doncs llavors vaig oferir el que dèiem abans la generositat no? què fa una cònex? posa una cònex el que creu que pot compartir amb els altres i als altres li poden interessar llavors vaig veure que no hi havia res a nivell de lletres per entendre'ls llavors vaig oferir fer un taller d'escriptura creativa un taller d'escriptura creativa és tractar d'animar no d'ensenyar perquè l'art no s'ensenya sinó que l'art s'opina si de cas no? llavors l'escriptura no deixe ser un art llavors les persones que podien tenir interès escriure tal i igual llavors fem un taller d'escriptura amb poques persones en aquest cas nosaltres jo vull tenir poques persones perquè clar en el taller com el seu nom indica no és un curs de dona teòrica que també és dona teòrica però sobretot el que la gent ha de fer és escriure escriure llegim els escrits que la gent fa els critiquem els comentem el tal o qual cadascú opina i l'autor l'autora en aquest cas va prendre notes del que els altres li diuen del feedback d'això i bé ja llavors ja fa això ho fem des de l'any 2016 ja fa molt temps ja han passat moltes generacions d'escriptors i escriptores i la primera la primera novel·la que va sortir del taller d'escriptures una senyora que per cert està morta va agafar un càncer de pàncreas i va morir llavors van estar treballant durant dos anys la seva novel·la i em diu Josep Lluís això jo ho voldria publicar creus que ho podrien publicar i tal i llavors diu perquè és que he vist quantitat d'empreses editorials que hi ha per internet però és que em demanen molts diners i jo dic bueno Charo això no te preocupis que ja sé de què va el tema perquè a mi m'ha passat també la primera novel·la a mi em van estafar em van demanar moltíssims diners i no m'enrotllaré amb això la qüestió que vaig dir escolta això ho podíem editar nosaltres i d'aquí va sortir Edicònex que no és un editorial sinó un servei sense afany de lucre empresarial de suport a l'autodició de les persones grans quants llibres heu ajudat Edita? en aquests moments crec que estem per uns 40 45 Déu n'hi do sí ben trobats joients aquesta persona que escolteu que ens explica el seu relat és el psicòleg clínic que es va interessar per la pintura com a teràpia rehabilitadora de malalts mentals a la clínica mental de Santa Coloma de Gramenet aquí a Barcelona tu en aquesta etapa es vas exercitar la interpretació de les pintures de malalts d'esquizofreni com a camí per penetrar i entendre la malaltia mental i el deliri inconscient sí, senyor fort això sí i també vaig treballar en la formació de concepts abstractes en psicòtics crònics molt fort pare, pare que és molt fort això és la meva tesi doctoral doncs aquest senyor que podria semblar un cul inquiet un tast de ulletes un volàtil variable voluble però jo em quedo amb un adjectiu per definir-te versàtil ja Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! No! ... que no! Fins demà! ! ! que és... que no! no! ! ! ! ! tindries... ! ! que no! t'ho puc publicar! no! No! No! que és aquest! És poder transmetre els teus coneixements vers els viatges a unes persones que t'escoltaran encantadíssimes! No! No! Ja et saben que tant quan parlo d'algun viatge estrany... I és dels temes que van a més! O sigui, realment abans parlàvem que hi havia unes matèries que anaven quedant en desús, perquè els temps estan evolucionant i nosaltres hem d'evolucionar, evidentment. Sí! Llavors, un dels temes, com ja es havia dit, la història, viatges... Sobretot, aquestes parts actives. O sigui, pensem que un jubilat de 65 anys, avui en dia, és un jove de 65 anys. Una persona fa 40 anys, de 40 anys, era un vell. Ja ens ho deien? Avui en dia, això ha evolucionat d'una altra manera. Llavors, tots estem molt necessitats físicament, estem molt bé, i emocionalment també. Llavors, crec que aquestes matèries, per això nosaltres seguim evolucionant, amb actualitzar les matèries per no quedar en desús. És a dir, és que si seguíssim un patró de fa 20 anys... Es moriria. Es moriria. Renovar-se o moriria. Exacte. Ara, quan sortim, paren nota i ja està. Exacte. Més que res per no tallar ara el programa. Jo, si em permeteu, jo diria que tot això que estem concentrant aquí, jo us recomanaria que a la pàgina web de conex.cat. Jordi, t'ho torno un peso, perquè tot això ve a la segona part, que us he de preguntar on esteu ubicats, què pot fer l'oient que ens escolta per contactar amb vosaltres, com funciona això, quina escuta, etcètera. Però tot això, no fem l'espòiler, deixem el temps del Joan que ens expliqui les seves històries i la segona part del nostre programa entrarem en aquest tema. Doncs parlarem després. D'entrada, volia fer un homenatge a un valencià. Ja que tenim aquí el nostre psicòleg, que és valencià, i jo també tinc avis valencians, volia fer un homenatge a en Raimon. En Raimon perquè per primera vegada des de fa molt de temps ha aconseguit a inaugurar una exposició al seu poble que segurament es convertirà en exposició permanent d'aquí uns mesos. Xàtiva, no? Xàtiva. Xàtiva, xàtiva. Per tant, sisplau, Raimon. Ma mare, sola, xàtiva, al carrer blanc. Ma mare, que sempre espera que torni com abans. He deixat germans i amics que em volen i esperen com a mare que jo torni com abans. He vingut així perquè crec que puc dir-vos en la meva estimada llengua paraules i fets que encara ens agermanen, paraules i fets que encara ens fan sentir. Bé, jo espero que en un any puguem veure realment nou museu, sinó ara només ja aquesta exposició, però sembla que hi ha espai i que tota ja t'hi va estar decidit a tirar endavant. Bé, avui continuaré parlant de temes d'anècdotes, o sigui, no aprofundirem en cap tema important. Però bé, temes divertits d'aquests que em van sortint llegint i tot això. Per exemple, sabíeu qui era el capdell Verginterot, Vergintxentòrix? Ei, astèrix! Eh? De la tribu dels adorns. Ei, aquest només tenia por que se li caigués el cel al damunt. Va ser un contrincant dur de pelar pels exèrits de Júi César a la Gàlia. El capítol Sgao, posseïdor d'un veritable sentit polític i militar, amb la seva manera de lluitar i llibrar a les seves tribus, va infringir dures derrotes a tots els cossos legionaris. Després de molts enfrontaments, Vergintxentòrix va reunir el gruix de les seves forces a la ciutat de Bècia, que va ser envoltada pels romans. Després de setmanes de setxa, el camp Gal no va tenir més remei que rendir-se al Fèsler a canvi de la vida dels seus homes i dels habitants que havien quedat a les ulls. El capdiu Gau va ser encadenat, engaviat i traslladat a Roma perquè Júi César el pogués exhibir com a trofeu de guerra. Després de passar sis anys amb una mesmorra de la presó Mamertina, es diu que va ser estrangulat. La venjança arribaria molt més tard i de forma escrita, l'Astèrix. El petit Gau sempre s'imposava als exèrcits del Fèsler. El van estrangular perquè no tenia la pòssima, eh? Exacte. Del panoràmics. Al món han existit molts estats petits. Segurament el més petit que encara hi és actualment és el Vaticà, la Santa Ceu. Però sabíeu que el maig del 1968, o sigui abans d'ahir, la independència de l'autoanomenada República de l'Illa de les Roses... Fem història. L'any 1957, l'enginyer bolonyès Giorgio Rosa va construir una plataforma de 400 metres quadrats de badriàtic que havia de servir per descarregar ciment transportat per diferents naus. Aquesta plataforma tenia una mànega que portava el ciment a terra. El nausi no va anar gaire bé i finalment Rosa es va fer amb la seva propietat. li devia fer gràcia ser propietari, ja que la plataforma estava amb aigües internacionals. La república era la república de l'Illa de les Roses. I diguem oficial, o esperant, bandera, himne, moneda i segeïs, que els venia com a souvenirs a la gent que visitava l'Illa, o la plataforma. Poc va durar. Les autoritats italianes, després de negociar discretament, van enviar un destacament de policies. Van desembarcar la plataforma i la van ocupar. Poc després, l'Illa artificial va ser desmantellada per sempre. L'últim pas d'en Rosa. Demana suport a l'Associació Mundial de Parloans d'Esperant. sempre que de l'Aparició. Avui en que no existis, aquesta Illa? No, no, era artificial, igualment va esmuntar traços, s'ho van emportar tot i ja està. Sí, se va desaparèixer. Les guerres mèdiques, perses i grecs. De petit, no entenia el nom d'aquestes guerres. Era perquè havien participat molts metges, molts doctors de l'època. Mèdia era un regne ubicat al centre oest de l'actual Iran, amb capital a Ekhmatana, que entre els segles IX i VI abans de Crist s'aniria estenent paràcia, com ho demostren les trobades arqueològiques fetes a la serrabada dels euros. Ja Heròdot descriu sis tribus medes i els atribueix una unitat ètnica, lingüística i religiosa. Amb l'apugeu de la dinastia persa Akemènida, Mènida va passar a ser una regió administrativa del nou imperi persa. No obstant això, és possible que cultures enllonades geogràficament com les povis gregues seguissin anomenant els pobradors de l'actual Iran com a medes. No anavan massa desencaminats. Els soldats d'èbit dels exèrcits perses eren, en la seva majoria, els temuts medes, provinents d'aquella regió. Difícilment es pot pensar en les nostres illes medes, com uns illots en què es van establir o arribar a aquestes tribus. ara bé, si han trobat vestigis grecs, potser ets si que va ser una antiga metròpoli grega. Algú ha sentit a parlar d'un tal Jack Johnson? Doncs situem-nos. En Jack Johnson, anomenat el gegant de Galveston, va ser el primer boxejador negre guanyador d'un campionat mundial. El Cucux-Clan, però també els abusos que cometia amb esposes, amants i companyes, el van obligar a exigir-se. A on? A Barcelona. El dia de Sant Jordi, del 1916, va ser un gran dia a la Monumental. Aquell dia, l'excampió del món dels pesos pesants es va enfrontar al suís Fabien Abenarius Lloyd, conegut amb el sobrenom d'Arthur Craven. Aquest, també fugitiu, havia marxat de França per no combatre la Primera Guerra Mundial. Els cartells penjats pels carrers de Barcelona descrivien l'enfrontament, estava en castellà, com la gran fiesta del boxeo. Jack Johnson, negro de 110 quibos, contra Arthur Craven, blanco de 105 quibos, con una bousa de 50.000 pesetes per al grador. Bueno? No. Sis càmeres van gravar el combat. Segons diverses fonts, Craven va pujar el quadrilàter mig volut. O mor de por, si atenem el rebat d'altres referents. Estava pàl·lit i tremolava. Durant diversos minuts, el boxejó de blanc es va viure a protegir-se la cara i les parts més importants. Cada vegada era més evident que el combat estava totalment manipulat. El cao es va produir al sisè assaó, quan Johnson, amb un únic directe, va enviar Craven a terra. L'endemà, tots els mitjans van qualificar el combat d'estafa. Torrat i tostat, les dues coses. Però no va acabar aquí la història. El fugitiu Jack, que no podia tornar als Estats Units per les violacions o abusos sexuels que havia comès, va proseguir la seva gira europea. Ja amb 37 anys, li van proposar enfrontar-se al boxejó de blanc Jess Huilard a l'Havana. Corria el rumor que s'hi perdia, el deixaria tornar a casa i li retirarien els càrrecs. Huilard, 10 anys més jove, gaudia d'un físic envajable. La comptesa es va programar a la feusa. Ah, 45 assals. Déu. Però ja el 15, Johnson estava esgotat. I el 26, va quedar noquejat. L'endemà de ser derrotat, Johnson va demanar el passaport al consulat nord-americà de Cuba. Ho hi van denegar. Tot era un engany. Finalment, a la primera era del 1920, va poder pactar el seu retorn als Estats Units a canvi d'un any de presó. Una curiositat. Totes les dones de les que diuen que havia abusat eren blanques. Bé, ja he fet aquestes 3 o 4 anècdotes. Jo també, per donar temps, m'acomiado amb dues cosetes de les camarades, sempre, d'aquestes que diem d'actualitat. Aquests tios, aquesta setmana, s'han dit algunes frases d'aquestes redondants que se'm restreny que es puguin dir. I jo penso, amb una que es va dir, anem amb compte amb la gente de dient. Aquest grup social que, segons l'amic Reijó, ha sent violentat, molestat o interferit per les iniciatives legislatives del govern d'esquerres. Quan pretenen reforçar els drets de les dones i protegir les milòries. País. Una altra. Que important és conservar una biografia coherent i saber aparcar-se temps, sense estridències i afany de protagonisme. Oi, senyora Mames? Moltes gràcies. Joan, amb tu hem perdut Bertinger Històrics, una illa, l'imperi persa, els Medes. No les illes, no les illes, eh? Les illes no. Pep, amb tu no perdrem res, no? No, no perdrem res. Avui parlaré d'un parell de monuments de Barcelona que han tingut molt mala sort, que són molt de sort. Veus com han perdut alguna cosa? A potser amb això el recuperem, vés a saber. Perquè hi ha molts monuments que no coneixem i alguns els tenim a tocar però com que no es queden l'atenció per petits, per lletjos o perquè els hem vist tantes vegades no els donem cap tipus d'importància. Però farem primer una mica d'història. L'any 51 l'estat espanyol estava amb l'aigua al coll. Patia un boicot internacional i tot el sistema autàctic no havia donat cap resultat. per altra banda en plena guerra freda els Estats Units mantenien una gran flota al Mediterrani per controlar els moviments de la Unió Soviètica. I una gran part d'Europa havia quedat sota l'òrbida soviètica i encara tot el que en deien al talo de ser. I encara França i Itàlia que eren aliats als Estats Units tenien cada una un partit comunista molt fort que no era que no era fora assenyat pensar que en un moment donat poguessin arribar a tenir força per condicionar certes polítiques de cooperació o fins i tot assolir el poder. Això va jugar a favor de Franco. A canvi de fer de titella dels americans ells li van rentar la cara la seva dictadura nacional catòlica i visceralment antisoviètica. El tractat d'amistat de 1951 faria que els mariners de la sisena flota utilitzessin els ports mediterranis de l'Estat com a llocs d'esbarjo. I a partir d'aquí amb un altre tractat o ampliació del primer com es vulgui mirar doncs fer un canvi d'armament altres tanks avions assessors i el govern feixista els permetia tenir unes bases per avitallar les tropes i fer reparacions als aparells que necessitessin. I gaudir permisos de poca distància que poguessin ser necessaris recuperar-los en cas de conflicte. Recordem les bases de Rota, Saragossa, Torrejón de Ardoz entre altres. I a casa nostra a part de l'emissora de Pals Radio Liberty que va emet el 54 al 75 només va tenir Barcelona Barcelona. Barcelona va ser el port preferit com a esbarjo de les tropes. Una mica com va ser Tailàndia per les tropes destinades al Vietnam. L'arribada dels mariners americans va ser tot un esdeveniment a la ciutat. Una ciutat que encara tenia cartelles de racionament, runes dels bombardeix, uns sous entre mil i dos mil pessetes al mes els millors i molts d'altres molt més baixos. La gent els veia com una mena de superhòmacs, molt alts, molt rossos o molt negres, depèn de cada un dels marins que es trobava per davant, però era així. I per altra banda, ells eren unes joves que durant tres mesos no havien vist una dona que no fos amb una revista, ni havien begut alcohol o potser una quantitat molt i molt limitada i de cop els deixaven anar a una ciutat que pel que ells buscaven els oferia el mateix que els hi podia donar París, però a un preu 15 o 20 vegades inferiors. Una setmana a Barcelona amb el sou en dòlars de tres mesos. Paradís. La gent els veia com sortits d'una pel·lícula de Hollywood, però la gran majoria provenien de l'Amèrica profunda, que no havien vist el mar fins que els van embarcar i eren de famílies humils, exceptuant naturalment els comandaments. Un dòlar heu de pensar que valia entre 60 i 80 pessetes i una prostituta cobrava pel servei entre 15 i 50. Anaven a un bar, els cobraven un entrepà o una beguda a un dòlar i ells en deixaven una altra de propina. Això, doncs, els cambrers devien fer uns ulls que Déu n'hi donar. Sense apuntar les despeses dels vaixells, es diu que la despesa dels soldats, fetes per ells mateixos, era d'un milió de pessetes diàries, que van 51. Miquel. Tot ho trobàvem barat i anaven a buscar coses i tal. Llavors, a partir d'aquí, doncs, prostitutes, bordells, sales de festa, bars adaptats, cuitacorrents, els gustos dels novinguts, tablaus flamencos, locals de jazz, noves pensions, nous hotels i restaurants que els van caure en gràcia, doncs, van ser els principals beneficiaris d'aquesta loteria. i que el turisme abans dels anys 60 va ser la sèptima flota, no? Sí. Efectivament. Sí, sí, sí. Els primers que van venir aquí van obrir els ulls a la gent de moltes coses. Pocs mariners passaven, a més a més, de la plaça Catalunya. Encara que en algun reportatge, en alguna revista americana, en alguna revista d'aquí, doncs, veies algun mariner, doncs, allà amb la moreneta o per la seva família, els devien pagar perquè hi hagi a fer-se la foto o ho haig de saber, no ho sé. Però, bueno, i la plaça Reial i el carrer Escudellers eren com un imant per aquests nois amb la butxaca més plena que el cervell. El restaurant Amaya, los caracoles, el jambori, les cerveceries de la plaça Reial, molts locals nous i altres rebatejats amb noms americans, com el cosmos i altres que hi havia, el boca a orella els va fer que aquest peregrinatge es repetís cada cop que un vaixell arribava a Barcelona. Podríem explicar moltes anècdotes i en farem unes quantes. Coses com anècdotes, coses curioses. es diu que el jambori més d'un cop el van tancar 24 o 48 hores, només per ells, per fer concerts privats i els mariners es feien portar pollastres rostits de los caracoles perquè l'Espany el xiquen el trobàvem boníssim i no tenien tampoc uns gustos molt més. Quan passava una cosa així era una dedicció pel local i pels cambrers. Es diu que es posava damunt de la taula en una gorra i ells hi llençaven allà d'hores i anaven consumint i els cambrers doncs anaven cobrant sense... així no hi havia problemes de canvi i ni control ni pels que bevien ni pels que cobraven. O sigui que en algun cambrer també es va fer una fortuneta. Van arribar, com he dit, del xiclet, les xocolatines, els cipos, els tallaungles per un cantó i la llet en pols i el formatge americà per a les escoles i tanks i aviots i altre material doncs perquè es distreguessin els militars espanyols també. Per altra banda també va arribar la Coca-Cola i encara Barcelona és una de les ciutats del món on es consumeix més Coca-Cola al món. També va aparèixer el plat combinat, el restaurant Tobogant, el primer self-service allà a la plaça Real i que va tenir molt d'èxit. Era un sistema que aquí doncs va tenir molt d'èxit també per la gent d'aquí però el que la gent no sabíem era el sistema emprat a les presons i a les casernes americanes i aquells joves americans s'hi havien acostumat ja de molt joves. Algunes prostitutes en lloc de dur el mariner a la pensió o a l'hotel se'ls enduien a casa, es presentaven als seus fills. Moltes vegades l'estratègia sortia bé i el mariner s'instal·lava tota la setmana amb una pluja de regals per tota la família i anades a la buqueria a comprar menjar. Podem imaginar que una setmana durant una setmana aquella casa cada dia era Nadal i Reix. Menjaven canet. I Nadal i Reix. Perquè tot ho trobàvem barat ho compraven regals pels nens vestits per la noia i ells feien una mica de vida familiar que també els feia una mica de gràcia. No tot van ser flors i violes en aquestes visites i va haver moltes baralles propiciades per l'accés d'alcohol. Sort que normalment era entre ells i la policia militar havia treu la porra i posat ordre d'alguna manera contundent. I encara que serà mentida el propietari del local on s'havia produït una baralla era el més feliç de tots. Ja que l'endemà presentaven la factura feta per ell mateix a les oficines de la sisena flota i sense cap control en efectiu l'indemnitzaven. O sigui que anava molt bé. No es tenen notícies de suïcidis ni assassinats ni maltractaments de les prostitutes que n'hi va bé perquè depenien directament de la policia militar i la d'aquí no va fer mai cap atestat. Tot quedava en mans americanes que impartien justícia i pagaven les indemnitzacions. Es veu que en cas de buscar algú un oficial acompanyat per la policia militar tocaven xulet i tots sortien dels locals tots els mariners i formaven a banda i banda del carrer Escudellers i la policia identificava els que buscava. O sigui que la cosa estarien molt ben muntat. Molts locals escarmentats per les baralles anteriors tenien els tamborets fixats a terra per evitar que fossin hostilitzats com estri d'atac pels mariners. En alguns locals eren permissius fins i tot en la prostitució de menors. A l'hotel Cosmos que s'havia dit que també però això no... Al final de la Rambla a tota hora hi havia presència femenina. Allí apareixia el senyor Fernández que donava classes d'anglès per facilitar el contacte amb els seus clients a les meucas perquè és que amb el francès potser no n'hi havia prou. Es veu que aquest no era un cas únic. Al Cosmos les prostitudes d'aquí convivien sense barrejar-se amb les anomenades gavines que eren unes prostitutes de luxe que anaven seguint les escales dels vaixells americans i que es dedicaven als oficials. Els vestits i les joies que duien no es podien comparar amb les d'aquí i a més a més parlaven anglès. A l'apartalt es van habilitar unes habitacions per rematar la feina sense sortir del local. Així que al matí feies classe i a la tarda feies ballaves i allò i a la nit passi-ho i tinta. Feien pràctiques. Els mariners tornaven als vaixells amb unes barcasses que els duien del port als vaixells respectius a unes hores convingudes. Com que tothom volia aprofitar la jornada les darreres barques anaven sempre molt plenes i de vegades massa. El 17 de gener del 77 la darrera barca sortia amb més de 100 persones a bord i no cal dir que molts amb unes condicions deplorables per culpa de l'alcohol. Sembla que van fer una maniobra massa oberta van topar amb una barca de pesca un carrer de basc em sembla que era i la barca va volcar i van haver 49 mariners morts. Un d'ells va morir l'endemà víctima d'un infart a causa de l'esforç que havia fet salvar altres companys. Doncs un petit i desconegut monument recorda aquest fet desgraciat. Està situat a l'embarcador on s'agafen les golondrines allà al port de la Pau a la banda dreta queda molt apartat. Vaig anar-hi allà expressament per veure si el que deia jo encara era cert. Corroborar que era veritat el que diem aquí al Benvinguts, no? Sí, sí, sí. Mirant el mar a la dreta bastant cap allà. La gent atravessem el monument a Colón i anem o cap a les golondrines o cap al moll de la fusta o per allà el pont. La part dreta és on està a la transmediterrània. Sí, el monument és petit, fa 2,90. Home, tan petit? Però vull dir que no és molt voluminós i fins una mica més la meitat és un monolit de pedra on hi ha gravat els noms dels morts. Hi ha una placa de metàl·lica amb el escut dels marines i de la marina americana unes unes ancores i una àliga etcètera i tal que dona que dona les gràcies a tota la gent tant dels militars americans com de gent de Barcelona que van ajudar perquè els pescadors s'hi van abocar a tot això però esclar era el gener era la setmana dels barbuts la més freda diguéssim a Barcelona que acostuma a ser veritat això i ells entre que anaven torradets i que doncs no hi havia la llum que hi ha al port no sabien la hipotèrmia no sabien cap on havien d'anar sí o sigui que la cosa va així doncs aquest petit monument recorda aquest fet desgraciat la gent no ara està aquí quan el van inaugurar l'any següent de la desgràcia aquesta estava cap allà on hi ha el World Trade Center perquè en aquella zona és on va tenir l'accident on va ser el que passa que amb el temps doncs per donar-hi una mica més de prestigi de vista el van passar aquí que és el lloc on anaven a embarcar els marinis recorda els ollens quin any va ser això? això va ser l'any 77 17 de gener dia de Sant Antoni el dia 17 de 1977 77 o sigui que ja teníem entre cometes més que la democràcia no teníem dictadura aquí és un monolit el monolit de pedra que ja ha gravat a la pedra el nom dels 49 mariners hi ha la placa aquesta de bronze amb el nom dels el vaixell el guam i el trenton no té cap més cosa perquè vull dir són uns vaixells que un el van amb unes maniobres el van esfonsar perquè ja estava fora d'ús i un altre van anar a parar el van mener a la Marina Índia el home que era el trenton a la Marina Índia però també va tenir un accident i se li van morir uns quants jo devia estar maleït aquest pobre aquest pobre vaixell bueno doncs aquest és aquest monument que és tan desconegut que molta gent no sap ni qui hi havia molta gent ni recorda què va haver jo realment no recordo mira que l'any 77 ja teníem edat no el recordo aquest accion després sí que vaig veure amb el temps vaig veure el monument i després doncs ja havia llegit altres coses vull dir no l'he descobert ara però sí que realment és una cosa que la gent es queda bastant parat perquè no recorda sí perquè teníem 20 i escaig d'any per això per això no eren caps nens la difusió hauria de ser mínima mínima sí sortiria una noteta petita a la vanguardia i ja està m'he interessat entre tanta desgràcia expliquem una història una història més alegre l'en Johnny que en aquella època en Johnny tenia 21 anys i aquell dia duia una llufa de campionat amb prou feina s'aguantava dret i com que no a part de no aguantar-se dret tampoc dominava gaire la bufeta ja va anar corrents al Califòrnia i va demanar pel lavabo es va equivocar d'habitació es va ficar al magatzem però un cop al cap i va quedar establornit dormint la mona l'endemà al dematí arriba l'Amèri que era la mestressa obre el bar i se'l troba allà assegut de veure taula suposo que meditant a veure com ho explicaria amb el seu soparí és el que havia passat passa que l'Amèri se li va tirar el coll i el va abraçar perquè aquest t'havia salvat la vida aquest va perdre la barca aquest noi va perdre la barca als dos anys al cap de dos anys van venir uns pares agrair-li a l'Amèri que se n'hagués anat sense reomplir la nevera que si hagués fet això l'hagués trobat allà i l'hagués despertat i l'hagués fet anar a buscar la barca veus com de tant en quant val la pena passen coses i ell cada any per Nadal li enviava una felicitació a l'Amèri amb les fotos d'ell d'ell i la seva dona d'ell la dona i els fills i així fins al final o sigui que és al mínim una història simpàtica amb tota aquesta ja veus com de tant en quant el que jo volia dir tenir la bufeta terça et pot salvar la pell i molt educat perquè avui s'ho fan amb un arbre ell no va trucant mira això li va salvar la pell tu un costum tan alts els arbres no els devia trobar prou gros a poc a poc tot això va anar canviant el país dels anys 50 i ara molt diferent dels anys 70 i 10 anys més tard la diferència encara es va fer més gran pensem que allà als anys 70 ja començava a haver-hi tot el turisme sexual d'aquí cap a Tailàndia el que ens avergonia dels americans que ens feien aquí no desonàvem a fer on anàvem a fer Tailàndia la gent anava a comprar aquelles horroroses coberteries de coure de no sé quin coloterien aquelles joies més o menys bones i tal i molts doncs a fer el massatge amb final feliç bueno el 76 està amb nosaltres a Tailàndia no compren coberteries però tampoc fèiem turisme sexual i tampoc fèiem turisme sexual ara home queda bé algú del grup sí que em feia però és a dir jo vaig anar per feina és a dir la guerra del Vietnam és a veure com un atac a escala mundial el crit de Yankees go home va arribar a casa nostra manifestacions pintades algun marici que el van arribar a tirar a l'aigua amb alguna manifestació i s'ha juntat també aquella campanya nuclears no gràcies es deia que alguns vaixells de la Navy portaven energia nuclear i armes també nuclears era l'època de la crida que va fer molta feina i molt ben feta l'any 1986 uns quants interessants grans de la crida entre ells un jove s'Àngel Colom i Jordi Sánchez van llançar pintura rosa en un vaixell de la flota americana allà al moll de la fusta stop aclarim que el Jordi Sánchez no és el president de conèixer que avui ens acompanya era en un altre lloc ara per ser no era l'altre és molt clar que els ullets no t'equivoquin i van acabar pintant la paraula fora no gaire grandeta les imatges de la portada de la Vanguardia d'aquell dia ens mostraven un soldat de guàrdia dalt del vaixell amb la pistola a la mà apuntant cap al cel seguint el protocol i amb una cara de no creure el que estava veient l'altra foto on es veuen els components de la crida llançant quatre pots de pintura contra un vaixell ancurat en tens la cara de sorpresa del mariner entrenat per lluitar contra el Vietcoc el dia de Santa Esteve de 1987 en un local de la plaça del Duc de Marina Seli molt freqüentat pels mariners uns desconeguts van llançar dues bombes de mà segons un testimoni l'autor o autors de l'atemptat van cridar viva el Líbano hi va haver un mort i cinc ferits l'endemà l'exèrcit roig català d'alliberament va reivindicar l'atemptat curiosament no es va obrir ni un sumari ni van haver detencions i l'exèrcit roig català d'alliberament a part d'això hi ha quatre cosetes més que van fer només durant aquell any aquell any doncs sense morts només aquesta doncs no se n'ha parlat ni l'any de línia vege això pelillos a la mar i a partir d'aquí hi van ser els americans que van decidir posar a un final el destí de Barcelona com a esbarra dels soldats i això va facilitar la feina diplomàtica de l'Estat que volia posar fi les disbauxes dels mariners de permís i si no ens movem de la plaça del duc de Marina Seli ens quedem al mateix lloc i retrocedim en molt temps explicaria una mica l'altre monument en Pep fins al 87 va estar a sexta fora d'aquí tampoc me'n recordo el que passa que ja anaven venint poc hi havia certes tensions Espanya volia entrar a l'altre i no la deixaven i Espanya no sabia també com fer-los fora perquè començava a fer una mica de vergonyeta aquest turisme sexual que es veia molt clar que era així ja tenia bases a Rota i a Saragossa però ells venien aquí de vacances ells venien de vacances jo el que sí que recordo és que quan a l'estiu doncs entraves en un bar i si vien uns marinos jugant jugant el millón et posaves allà al costat mirant com jugaven esperaves que fossin les 8 o un quart de 9 que és el que s'anaven a sopar i me'n deien té i et deixaven 13 partides gràcies allà que eres el rei del mambo això sí que m'havia passat a mi alguna vegada això m'havia passat a mi alguna vegada bueno tornem a la plaça del duc de Marina Seli la plaça del duc de Marina Seli d'on està el passeig de Colón és una plaça petiteta a Batllei aquella zona hi havia hagut el convent franciscà de Fra Menors davant d'una petita esplanada que anteriorment a la construcció del convent al segle XIII s'anomenava plaça o platja de les barques un cop construït el convent la plaça passà a dir-se de Sant Nicolau que era el nom d'un petit hospital anterior al convent o sigui que estem parlant si del segle XIII o segle XII abans d'Ila Barba també un cop interrocat el monestir es va ampliar la plaça i va passar a dir-se duc de Marina Seli com a oreus de la família del Montcada que segles abans havien anat als terrenys estem parlant ja de l'any 1837 amb la desamortització i totes aquestes coses per donar més lluïment a la plaça es va decidir posar-hi una font possiblement culminar-la amb un monument dedicat a una persona vinculada a la mar ja que estava amb un indret a prop de la platja ja vam explicar la temporada passada que es va descartar que l'estat tot fos dedicat a Colón perquè s'ho tenia previst fer-ne una més gran després va sortir molt més gran de la que teníem prevista però vam pensar que Colón mereixia un estat per millor també vam explicar que la columna de 18 metres que és de ferro era el primer cop que es feia servir aquest material amb finalitat ornamental a la ciutat de Barcelona a partir d'aquí em sembla que és l'única cosa bona que us diré del monument perquè finalment es van decantar per fer-lo el monument dedicat a Blasco de Garai a qui se li atribuïa l'utilització de la màquina de vapor a la navegació Blasco de Garai 1550-1552 es creu que era d'una família d'origen basc però si no era on va néixer i on va morir o sigui que hi comencem bé tampoc se sap on va estudiar alguna formació devia tenir ja que a part de mariner va ser inventor entre els seus invents segons ell mateix hi havia un sistema per veure el fons marí un sistema per estar sota l'aigua l'estona que calgués un molí manual per moldre a gran escala aparells per destilar aigua de mar i un aparell per fer navegar un vaixell sense rems ni veles i fins i tot un aparell per tenir llum sota l'aigua que no sé com s'ho faria sense electricitat però també és a saber no hi ha dibuixos ni planos per una part sembla que Blasco de Garay volia protegir els seus invents de l'espionatge industrial i el rei Carles I es volia protegir de l'espionatge internacional entre això i documents perduts doncs poca cosa se sap ell en lloc de rems sí que feia servir un sistema de pales i salvant totes les distàncies hem d'imaginar una cosa com els vaixells del Mississipi no sabem la mida ni la forma d'aquestes pales i tampoc la manera exacta de fer-les funcionar sembla que eren sistemes d'engranatges i politges per optimitzar la força dels homes que la feien funcionar potser com els pinyons del canvi de marxes d'una bicicleta ves a saber tampoc hi havia bicicletes penses que estàs parlant de far-se quasi bé 100 anys sí, sí, sí per això l'invent es va provar diverses vegades una d'elles a Barcelona amb un cert èxit el vaixell anava a una o dues milles per hora una milla marina espanyola de l'època seria aproximadament o com a 6 o com a 7 no 6 quilòmetres una milla marina una milla marina avui no avui no però aquella veu que sí m'has quedat parat però sí, sí, sí una milla marina o 68 ara sí perquè són les milles però bueno total dues milles suposo que si un vaixell d'uns rems ania com una persona caminant perquè la milla la milla aquesta era el que feia una persona caminant amb una oda 5 quilòmetres i pico la milla terrestre i la marina era una mica més llarga és el que he buscat perquè jo en qüestions de milles i menys espanyoles tampoc no bueno doncs va enviar escrits això dèiem això i al·limentes com un vaixell convencional amb rems girava una vegada sobre si mateix el rem amb aquest sistema i el d'aquest sistema sense rems ho feia dues vegades va enviar escrits on s'indicava la quantitat d'homes necessaris per diverses mides de vaixells no ho dirà perquè també no sé eren de 200 botes de 300 botes i tal i no sé quins tamans adjudicà-los però bueno sembla que la cosa anava prou bé perquè deia que la gent que necessitava era més nombrosa que l'equivalent els remers i amb l'avantatge que no quedaria que fossin tan forçuts ni especialistes perquè els remers havien de fer-ho tot alhora saber tota una sèrie de moviments etcètera etcètera a més havien d'anar donant si tocant el manubri més o menys no sabem per quin motiu no va acabar de reixir a part d'una certa oposició d'alguns consellers del rei que no ho veien massa clar tampoc ni l'escafandra ni els sistemes de busseig dit en paraules actuals no van ser adoptats per la marina potser eren molt complicats l'invent potser era bo però devien faltar segurament els mitjans i els materials fàcils d'utilitzar dic jo eh tot això m'ho faig jo solet perquè no però penso que és bastant de sentit comú i li va anar millor amb els molins amb aquests batits molins manuals que es veu que anaven força bé i l'aparell per destilar aigua de mar per consum humà que es podia portar doncs als vaixells i una mala interpretació d'unes cartes de l'inventor va fer creure que la caldera de destilar l'aigua salada era per moure el vaixell i això va fer que se li atribuís durant molts i molts anys pràcticament fins al segle XIX doncs l'invent dels vaixells de vapor tot això es va revifar un cop adjudicat el monument i per evitar el ridícul l'Ajuntament va haver de canviar el destinatari ràpidament al Museu del Prado vaig veure que es guarda una estàtua de marbre dedicada a Blasco de Garay amb una inscripció que diu Blasco de Garay Barcelona vol dir que és el prototip per després font de l'enferro del monument que es volia posar aquí o sigui que el que sigui ja va bé que des del centre ens reconeixin alguna cosa però vull dir que les coses estaven molt avançades llavors a Cuitaculents es va buscar un nou titular per al monument i l'Ajuntament va decidir que fos Galsarà Marquet els Marquets van ser una nissaga molt important i el nom de Galsarà era molt comú en aquella època a repetir estem parlant de l'any 1300 aquesta gent estic també una mica encara més enrere fa 900 anys sí doncs la la família era molt important i en 74 anys hi va haver 3 Galsarans importants dels quals dos van ser Vicel Mirals i Consellers de la ciutat l'Ajuntament en el seu moment molt previsor no va aclarir a qui dels dos dedicava el monument he trobat un article de l'any 1851 que parla de la inauguració del monument i l'autor sí que es decanta per un dels Marquets ni que sigui per eliminació i el guanyador és el Marquet més antic la primera vegada que figura la història del Saran Marquet és el 1331 anant de Vicel Mirall a la flota manada per Guillem de Cervelló que acabava de prestar a Catalunya i per la guerra contra la República de Gènova i va ser conseller de la Barcelona Baix Medieval l'article de la Viquipèdia també arriba a la mateixa conclusió a través d'altres fons doncs ho donem per bo se'n va acudir a consultar el nomenclàtor de Barcelona per si algun carrer dui el nom de Galçavan Marquet i si n'hi ha un al barri de Sant Martí la ressenya és mínima diu així Galçavan Marquet 1366 1410 Vicel Mirall de Catalunya si va néixer el 1266 ja no és el que el 1233 era Vicel Mirall de Catalunya també devia ser el fill o el nen o el nen ves a saber sí sí sí doncs bueno doncs és un altre Marquet doncs ja està el monument per l'un i el carrer per l'altre i tots contents i he parlat d'aquests dos monuments com a exemple de monuments poc coneguts per diverses raons i encara no he acabat amb el Medina Celi ja s'acaba però déu-n'hi-do encara la seva inauguració el 29 de juny del 1851 no va agradar creien que hi havia personatges que mereixien més aquest honor no va quedar clar a quin membre de la família amb aquest anava dedicat com ja he explicat la columna tot i era la primera vegada que es feia servir de ferro colat etcètera la van trobar que era massa baixa no hi havia prou amb els edificis alts del voltant també es va posar en dubte l'autor del monument al senyor Marquet perquè és una estàtua de dos metres i pico i el Damià Campeny que era la persona que li van encarregar ja tenia en aquell moment més de 80 anys i llavors doncs sembla que ho va fer una altra persona i va acabar ell només li va donar les indicacions les ornamentacions de la columna també van ser criticades el dia de la inauguració quan l'alcalde va estirar la corda per deixar l'estàtua a la vista el drap es va enganxar la cerimònia es va haver d'interrompre fins que el fill d'un fuster del barri que estava entre el públic es va oferir afilar-se la columna ho va fer i va poder desenganxar el drap i la corda i el monument va quedar al descobert l'aplaudiment més fort aquell dia va ser per la xerit bailet exacte ahir vaig anar expressament a veure el monument i encara hi puc afegir més desgràcies la figura del nostre heroi envoltada d'una capa un espàs a la cintura i el braç dret davant del pit sota la capa treu la mà amb un pergamí dic un pergamí perquè ho havia llegit prèviament perquè anir mirant tot molt de l'objectiu de la màquina no es veu ben bé què hi posa no què hi posa què és un pergamí què hi posa és impossible resumint tot i mirar-ho en calma i amb la màquina com acabo de dir fa el mateix efecte de sempre sembla un guàrdia civil de postguerra ah sí sí perquè és realment si busqueu a la viquipèdia veureu l'estat i ja som aquells guàrdies civils i m'imagino ple d'escrements de coloms segurament ahir estava molt lúbul i no es veia a més a més en cap lloc consta a qui va dedicat no hi ha cap lloc que digui marquet res de res i per això la gent es creu que és del duc de Medina Sal i si per això no és tot no és suficient a causa de la sequera la font és buida o sigui que més mala sort aquest moment no pot tenir i fins aquí el meu rotllo d'avui i fins la sebana a viure Pep fantàstic El govern català actual opta com productora dels serveis de la Generalitat per l'Espanyola Telefònica en comptes de la Catalana Parlem curiosa manera de ser independentista optant per la dependència de l'Ibex i d'Espanya en lloc de per la sobirania i a les empreses amb seu a Catalunya la realitat supera la ficció doncs tornem en Connex a veure, a veure aviam que sona el darrer brot del cine l'insòlit cas de Dimitri i Nicolete quan de senyor quan de senyor en deien Milor Forgoten el nen robat de la casa al cine què significa tot això Josep Lluís? això són els títols de diverses novel·les que he publicat aquest senyor que ens parla és professor de la narrativa russa contemporània a les aules universitàries d'extensió universitària a la Universitat de Barcelona és professor del taller d'escriptura creativa de Connex a Barcelona responsable de l'espai de lletres de Connex a Barcelona i impulsor del servei d'assessorament voluntari per l'autoaudició edicònics que abans en parlàvem adreçat a gent gran aquest senyor a més escriptor el que dèiem pintor escriptor psicòleg fas por tu ho has dit abans en comptes d'una P seré una T de tastaulletes jo t'he dit t'he dit versàtil a veure tornem tornem on esteu Jordis els dos Jordis el Josep Lluís on esteu ubicats nosaltres estem ubicats a dos seus a Barcelona una és la Gran Via Casanova i l'altra és a la travessera de Gràcia de l'Escorç perdó de l'Escorç a prop del camp del Barça cap a Collblanc quant costa ser soci bé nosaltres ser soci no costa res el que sí que fem és els cursos fem unes matriculacions una persona quan ha de fer un curs ha de matricular això té un cost de 30 euros i llavors al triar el curs el curs que vol que un cop matriculat pot triar dos, tres, quatre cursos que la mateixa matrícula ja li serveix després cada curs en funció normalment estem ja diré el preu de l'any que ve i així no que ningú es porti engany que ningú paguen 35 euros per tot el curs de l'any lectiu que acostuma a ser una hora i mitja a la setmana una hora i mitja a la setmana i llavors ell durà tot aquest curs pot assistir que el curs d'octubre a juny és com un curs o no és el programa de ràdio que és d'octubre a juny a juny curs escolar com el curs escolar a finals de juny és quan ja donem per tancades les classes i és tot el període o sigui aquesta hora i mitja que pot durar el curs durant tot tot l'any aviam hem parlat del cangur amic i hi ha un programa que es diu Sàmex què és? Sàmex és una assessoria que tenim gratuïtament o sigui hi ha un departament que assessora d'una forma gratuïta i imparcial a qualsevol dubte que podem tenir de tipus fiscal laboral ja no perquè ja no sinó de tipus familiar herències per exemple doncs temes recurrents la hipoteca inversa tots aquests temes el testament vital el testament vital tot això tenim una persona que gestiona gratuïtament aquestes consultes amb una particularitat que penso que és molt destacable que ell no agafa feines simplement assessora dona la seva opinió neutral i llavors quan tu li dius home podries fer la gestió llavors ell diu es remet a la teva gestoria o sigui que no és un gestor que tramita les coses sinó que informa i assessora sobre el tràmit i t'orienta a quina administració has d'anar quina sol·licitud s'ha de fer etcètera però òbviament no és una gestoria gratuïta que tindríem perquè entre altres coses seria un xollo impressionant per la mare depèn del preu ja és prou és un servei és un servei més que es dona perquè moltes vegades dins de la gam nostra sorgeixen inquietuds de futur de dir què passarà com ho hem de fer doncs llavors ens sol·licitem l'hora sol·licitem una visita amb aquest senyor aquest senyor ens ho explica ens diu el positiu i el negatiu i llavors tu decideixes perquè tu et veus menys hàbil i se't fa més muntanya aquestes coses efectivament i a vegades també aquest senyor es presta a fer xerrades sobre diversos conceptes per exemple l'altre dia va estar parlant de tot el tema del que significa la inflació paraula que està bastant de mot en aquests moments i diguéssim recomanar o parlar més que recomanar els diversos punts o sistemes o productes d'inversions etcètera etcètera veig que participeu a la Fira Gran sí i feu precisament bé fem un un stand i llavors oferim els nostres serveis els nostres coneixements els oferim a diguéssim al grup que impera tot el tema de Fira Gran feu un cinefòrum fem un cinefòrum a mi em fa gràcia perquè molta gent diu ostres aquestes pel·lícules tan antigues però el que realment el que es tracta és de veure l'essència de la pel·lícula i després la xerrada que es fa després de la pel·lícula tot l'intercanvi de percepcions de cadascú i la facilitat aquesta és una activitat que vam començar a fer abans de la pandèmia també i vam tenir la gran sort de trobar un voluntari que justament és entre cometes expert en cinematografia i llavors el vam fitxar ràpidament per conduir aquesta cosa i l'èxit és molt gran perquè des d'abans de la pandèmia i amb tot el parèntesi aquesta activitat s'ha tornat a reprendre amb un èxit impresionant ho fem un cop un cop al mes el primer dimarts de cada mes el primer dimarts de cada mes ho fem un cop al mes i llavors després és convocar en una sala passem la projecció de la pel·lícula que està que està anomenada per aquest dia fem un petit resum quants socis quants professors quants alumnes teniu bé que l'oient sàpiga els hem dit on esteu ubicats els hem explicat o no els heu explicat el cost i que han de fer per fer-se tan voluntari com actiu participant però dades dades socis estem de l'ordre d'uns 70 o 80 vull dir va oscil·lant perquè hi ha gent gran que llavors el soci és el que té la capacitat de decisió dins de les juntes generals i en una assemblea quan es fan les assemblees segons els estatuts de l'entitat que òbviament hi ha uns estatuts aprovats per la Generalitat etcètera doncs segons els estatuts en les assemblees generals que normalment són anuals les ordinàries o les extraordinàries és el cas doncs el soci que no ha de pagar cap quota especial de moment almenys doncs és el que té dreu a veu i vot exacte llavors tenim ja com hem anomenat els voluntaris que són les persones que ofereixen el seu temps perquè l'entitat funcioni ja siguin de tipus administrativa de tipus de professorat de tipus de manteniment o sigui aquestes persones que voluntàriament ens ofereixen una part del seu temps per fer una gestió interna sigui administrativa evidentment nosaltres amb aquests volums diríem funcionant com una petita empresa o sigui necessitem tenir el departament de comptabilitat necessitem tenir departament de comunicació de departament de recursos humans que és el que gestiona les noves inscripcions o sigui tot això funcionem com funcionaria doncs una petita una petita empresa llavors aquests són els el complement dels voluntaris els de canguramic també estan enclobats dins d'aquesta xifra i després tenim de l'ordre doncs de 950 usuaris l'usuari és els alumnes els alumnes l'usuari és el que ve els fer els cursos i de professors el que dèiem professors estàvem sobre uns 80 o sigui dins dels 120 i pico voluntaris professors estem sobre uns 80 és a dir que quasi bé teniu tants professors com socis al voltant sí sí ajudeu els autors a presentar els seus llibres sí sí per descomptat vull dir un dels serveis que fa Edicònex és no només com diem nosaltres sempre l'autor o una persona ens entrega un word un manuscrit en word i nosaltres li donem un llibre llavors aquest llibre nosaltres no només el posem en les xarxes socials el posem també en la pàgina web cada llibre cada autor té una pàgina web diguéssim dintre de la global de Conex i també tenim una sala a disposició de l'autor si és que no té ell pel seu compte o ella pel seu compte doncs nosaltres l'oferim i jo personalment també m'ofereixo i ho faig sempre a presentar el llibre per exemple aquest dia 1 de març fem una presentació d'un llibre que acabem de publicar sobre la guerra civil d'un regidor de l'Ajuntament de Barberà del Vallès un llibre extraordinari que ha fet sobre les cartes dels seus avis durant la guerra l'avi estava en el front i l'avi estava a Barcelona i llavors és un llibre fantàstic el presentarem a Barberà del Vallès davant de tota la gent que li interessi sí, sí nosaltres ajudem a presentar el llibre l'única cosa que no fem és la distribució perquè el llibre és de l'autor al 100% el llibre és de l'autor al 100% i nosaltres òbviament tampoc venem els llibres perquè els llibres repeteixo són de l'autor sí senyor sí senyor sí senyor aviam el Jordi Mestres que el tenim aquí calladet disposi d'un canal audiovisual que arribi a tots els vostres associats o és més important o és més ja dient que sigui el president o el Josep Lluís a veure nosaltres estem com ja hem comentat estem en una fase de reconducció de tot amb els temps moderns en aquests moments estem treballant molt a fons amb el que seria la difusió a través de xarxes socials Instagram Facebook el que seria xarxes socials i llavors el que sí que tenim molt molt ben controlat és la comunicació entre els diferents grups de professors de voluntaris a través de WhatsApp vull dir que fem els grups de WhatsApp i evidentment la pàgina web és tot ho tenim però per aquesta comunicació més àgil doncs establim una sèrie de grups de professors alumnes cada cada professor té el seu grup dels seus alumnes perquè pugui haver una fluïdesa amb la comunicació un professor un dia es troba malament doncs ràpidament avisa'ns avisa nosaltres llavors la difusió la comunicació nostra doncs es posa en marxa per dir no vingueu a classe o busquem una alternativa tot això ho estem ho estem movent a través de de WhatsApp o Telegram i llavors el que seria la la publicitat la que analitzarem doncs en pàgina web el Jordi òbviament s'ha referit ara a la comunicació interna de l'organització per descomptat que funciona molt bé però i estem ara tractant de fer una mena el que podríem dir ampulosament un pla estratègic sobre la comunicació externa de la nostra entitat per exemple avui és una experiència és una experiència de comunicació externa perquè estan comunicant entre altres llavors sí que seria el que passa com sempre passa necessitaríem una persona relativament especialitzada en aquest món eh no sé si el Joan o això estaríem disposats a col·laborar no és que sempre tira'm la canya a veure què passa eh perquè ens aniria molt bé tenir aquest canal de difusió no només per tenir nosaltres els nostres podcast que ja ho vam fer abans de la pandèmia reprendre aquesta funció que inclús a nivell intern estaria molt bé sinó que a més poder fer bolos en totes les emissores tant de ràdio com de televisió locals si més no de l'àrea metropolitana explicant això seria interessant sí però tampoc no és per proselitisme sinó per per oferir aquest servei perquè la gent sàpiga que nosaltres estem oferint aquest servei eh vull dir no es tracta de captar clients sinó d'oferir servei doncs ara jo dono una volta més expliqueu per què jo o qualsevol oient m'he posat allà pel davant aviam si em comenceu per què em he de fer soci activista d'acòrins per què? t'has de fer soci perquè resulta que tu ets una persona que tens moltes coses a comunicar tens temps oblida't amb el Ferran Carabé el oient el oient no no l'oient estic parlant de l'oient ara ja llavors aquesta persona vol comunicar a les altres persones té temps i té alguna cosa a comunicar i simplement és posar-se en contacte amb nosaltres i els ordi i els ordi els dos ordis li orientaran i l'acolliran perfectament i li trobaran un lloc per descomptat de treball teniu dos persones que són ben importants o que passa que després em renyaran perquè els hi foto amb un compromís però que són fantàstiques i úniques que són el Joan Mateu i el Josep Carabé per descomptat jo entrant que ho ha explicat molt bé però jo ho reduiria per què t'has de fer soci per tu molt bé per tu perquè és la millor manera evidentment de trobar-te realitzat d'alguna manera quan tu realitzes alguna cosa que a tu et va bé tu tindràs unes satisfaccions encara que sembli una mica egoista jo soc voluntari per mi perquè per mi em dóna unes satisfaccions i me'n vaig molt content a casa quan he fet una tasca que penso que l'he pogut transmetre a altra gent llavors egoistament no ho faig perquè els altres no ho faig per mi i si jo estic content està content un tòpic del voluntariat aquesta és una de les grups que molta gent no entén tu està bé amb els altres primer has d'estar bé amb tu i això el psicòleg t'ho podria i el tòpic del voluntariat és un tòpic en el món del voluntariat que reps més del que dones és el que està dient ara el Jordi amb una veritat com un tòpic Sí, sí Jordi tu què? responsable d'activitats què has de dir? Espera't que canviarem explica'ns explica'ns va et donem una mica de canxa abans de finalitzar perquè ens facis també les explicacions de cònex i les activitats Jo real vedo si em refirmo una mica amb tot el que ha dit o només faltaria no, no, no no, no no, no no, no bueno, això no em preocuparia gaire, no et creguis tu saps que com ha dit el Jordi tots els que treballem aquí és per temes de voluntariat i del que sí que estic d'acord és que jo penso que cònic el gran avantatge que porta és el que abans em refirmo el que he dit abans sobretot el fet que quan et trobes amb la gent al final fas un grup de gent i amb el que o sigui a part del que reps dels coneixements que et puguin transmetre a la gent que està preparada per això sobretot és el concepte de relació personal o sigui el fet aquest que tu a la nostra edat puguis trobar-te a un àmbit on et puguis trobar amb gent més o menys a les teves característiques i que facis un punt de fusió no és fàcil o sigui sembla mentida jo per exemple fa poc temps que estic a Conex potser no sé fa em sembla que són 4 anys i realment nosaltres bueno que no és un històric i en canvi el que sí que m'en dono en compte és que s'ha aconseguit fer un tipus de relació que a la nostra edat pensava que ja no seria possible amb gent molt diversa i tot és per un punt d'unió d'alguna cosa perquè tothom el que té és ganes de comunicar-se el que té il·lusió per fer coses per fer activitats i això és el que conecs o sigui realment et permet permet lliurement i després hi ha una cosa que sí que també és molt interessant és que tota aquesta gent que té capacitat per transmetre la gent que té coneixements i vol transmetre quin avantatge té que quan tu vas a una aula i la persona que t'està escoltant són persones de la nostra edat aquella persona hi va allà perquè li interessa realment o sigui no estem parlant amb un professor d'institut o amb un professor d'una escola que sap que no sap si potser la gent aquella s'encancerà del que està explicant aquí el que hi va és perquè realment hi vol estar i el que hi vol estar és perquè vol realment vol gaudir del que li estan transmetent i el que sí que vol és gaudir i disfrutar de tot aquell entorn i això és una meravella i en aquesta línia de socialització que diu el Jordi és molt interessant fer l'experiment que jo he fet moltes vegades de posar-me a la porta i veure entrar les senyores sobretot les senyores venen absolutament pentinades venen bé perquè és un motiu de sortir de casa d'arreglar-se és un acte social és un acte social es relacionen amb les altres senyores després de classe al mig es van a prendre un cafè parlen de les seves coses dels seus neix de tal i qual i sobretot que les peus que totes venen arreglades totes i això és el valor afegit que té aquesta jo mateix enric perquè no m'hi imagino ni un voluntari ni un alumne home la senyora amb rulos bata de boatiner i els i com ets les les pantufles no me l'imagino és una manera de sortir de casa sobretot de les senyores perquè els homes sempre més complicats els homes sempre en aquestes coses fan més vergonya o mandra o el que sigui això seria cosa és curiositat a percentatge teniu més persones del sexe femení que del masculí doncs mira contestant en aquest moment ho està pensant realment vull fer un un cant a les dones sobretot amb agraïment perquè les dones el que sí que tenen és una gran o sigui són crec que tenen una gran empenta per iniciar coses i amb aquests grups i amb aquests grups de gent que nosaltres estem concretament crec que el porcentatge evidentment de dones és molt bastant més elevat que de homes un 70-30 sí potser sí jo crec que amb aquesta proporció però sobretot perquè això dona d'entendre una miqueta el concepte que els homes en aquest aspecte segurament quan ens jubilem d'alguna forma busques sortides però tot el que és el tema d'aquestes aules ens costa una miqueta més vull dir sempre has de tenir una mica més d'empenta en canvi les dones per això no sé com s'ho fan com s'ho munten però realment crec que tenen molta més capacitat per iniciar coses d'aquestes i això demostra el fet que la majoria dels casos les dones són realment la majoria en aquest cas puntual aquesta és una realitat i de totes maneres vull dir bueno això és una mica demostra una mica encara que sigui una cosa que no sé si té molt paral·lelisme quan una persona es queda amb una parella i es queda sola la dona és una persona que té una empenta que realment els homes no tenen perquè segurament deu ser una cosa ja innata de la pròpia persona però sí que és veritat que les dones són participatives el concepte de vergonya crec que no és el mateix vull dir el mateix vull dir són i realment estem encantats que les dones participin d'una forma tan activa el que sí que ens agradaria és que hi hagués també més aportació d'homes però no per res puntuals senzillament perquè hi ha molta gent que segurament estarà pel carrer passejant pensarà que la seva vida no té molt motiu de ser ja perquè no té moltes coses que fer i té quantitat ja veus això curiosament tenim uns quants anys a la vera avui no em costa tant però a l'home a l'home com a sexe era el que quan es jubilava anàvem a vigilar les obres públics i a donar vés als coloms i jo no tinc la imatge de les senyores donant vés ni vigilant ni vigilant les obres públics aquesta és una realitat mireu una cosa o sigui en principi jo porto molts anys a l'agrupació de jubilats de la caixa la caixa és una entitat que quan jo vaig entrar tot eren homes doncs bé l'agrupació de jubilats com que poden entrar viudes i amigues la proporció és un 70-30 a favor de la dona i la participació d'un 90-10 i molt més a part d'això el que tu comentes que realment a part del percentatge és la participació la dona realment jo crec que en aquests aspectes és molt més participativa molt més l'home sempre d'alguna forma necessita més impulsar-lo és que penseu per exemple es fa una excursió i és una parella que viu junta que potser et ve la dona i no veu perquè la dona penso i quina mandra a l'excursió i la dona es prepara per les semilles és activa és així donem suport no només no només a cònic sinó des del benvinguts també a la idea de la creació d'un museu per Sant Just Jordi Sánchez Josep Josep Josep Lluís Benet Jordi Mestres cònic moltes gràcies moltes gràcies per haver vingut benvolguts oients en retornem en el proper programa la�� schlecht i no lalya d'alguna d' context és i també en el llibre de la gent que va anar... Ara escoltes, Ràdio Desfer. Bona nit, benvinguts a Bits 40.0, amics S1, amic Rugarantia i no amic Lo González. ¡Bien! Ho he aconseguit, ho he aconseguit, que no vingui. A la sisena ha fallat i ens falta el Pierluigi, ningú ho entén encara, han passat un minut i encara no entenem què està passant, però... Aplaudiments, crits... Ara en seriós, el trobem a faltar, Lluís. Sí, el trobem a faltar perquè el González, el Pierluigi no ha pogut venir avui, estava curant, evitant segurament que algú quedi en cadira de rodes. Sona molt remunvant, però és cert. És cert, és cert, així d'importants són les vides d'alguns, mentre jo em preocupo de pujar els volums, hi ha una persona el mateix... Està salvant la mobilitat d'una persona, no? I pujar els humors de la gent, a mi em poses de bon humor, tio, que puges de volum. A mi em puja una altra cosa, també. Ei, I love you. Chaval. S'està fent un cor, s'està fent un cor amb les mans. Sí, sí, sí. Doncs això, bona nit a tots els ullets de nou, aquí un nou divendres, perquè s'emetrà el divendres. I avui ja hem acabat el repàs el 24, finalment. Gràcies a Déu, perquè ja s'estava fent cancino. Sí, una mica. Després de dos mesos i mig s'ha acabat el 24, que no, segurament encara treurem alguna cosa, però bueno. Jo n'he portat una, ja. Si veus, veus. No sé, l'Oidis? L'Oidis. No. Hem de mirar-lo de les entrades aquelles, després tu ho tanquem. Vé l'Oidis a Barcelona, per els que no ho sàpiguen. Exacte, i si hi haurà baralles per anar a l'Oidis. Masses coses venen ja, eh? Una mica prou, eh? Jo estic patint ja molt. No, home, no, tio. El que sap és que s'ha d'aconseguir permís per poder aconseguir totes aquestes coses, però mai està malament que hi hagi oferta. Sí, estic d'acord. I avui, parlàvem fora d'antena fa uns minuts, que quina ha estat una mica l'estructura del programa d'avui. Sí que tenim algun especial. Tenim, de fet, preparats un especial del mític S1, i també tenim una continuació de l'especial del Rubén, per si se tèrcia i cap, eh? Cuidado. Veurem. Coses molt interessants, per tant, pel programa d'avui. I, doncs, si us sembla, comencem amb el que hem dit, novetats, que cadascú portem unes quantes. O sigui que, no ho sé, per exemple, segur, per ordre d'arribada al local. Jo que he sigut el primer avui, sense que serveixi de precedent. En l'apartat de novetats, la veritat és que m'he tirat bastant a la guitarra, ja que partaven dos dies de tecno i tal, i us he portat algunes cosetes, exceptuant un tema, més aviat el que és una mena rock, entre cometes, i la veritat és que la primera referència que us he portat, que és una banda que es diu Moma, amb O i dos i més ja, que, no, aviam, tenen debat sobre si són novetats o no són novetats, o són originals, no són originals, gens originals. Però m'encanten. Exacte. Són unes ties de Brooklyn que foten indie rock de tota la vida, guitarrers afiladetes i veus melòdiques, i em flipa, estan a la primavera i jo seré el primer de la llista. Venen, venen, quin dia, ho sabem o no? El dia que... El dia que toquen. El dia que jo estaré de primera fila. Vaja merda de preparació, eh, tio? Això no és digne de tu, segur. Venen al divendres. Vaja, divendres ja estarem destruïts, però hi serem, perquè el primer dia ja acabarem mortimers. És molt probable. Hem de fer una dosificació, com mai, de forces, perquè tots tres dies, els que anem... Bueno, aquí tots tres... Venen el dijous, perdó. Dijous, bravo, vinga. Estarem perfectes. Perfectes, perfectes. Anirem molt forts a veure Moma. Son així de bé, aquest tema de I want you. I want you fever. Va bé. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Lluís Lagun! Us sona? Sí! Doncs bé! Aquest artista que té un nom de Trevor, em sembla, Trevor... algo... Powers! Trevor Powers! És inventat! No pots dir Trevor Powers! No! Doncs es diu que és així! Vull dir el power del 89 es diu Trevor Powers! Aparentment! Sembla la mentida però sí! És un nom de superheroi, no? Sí, sí, sí, total! La seva personalitat A és Trevor Powers! Exacte! I la B és Power Trevor, no? Power Trevor! Hòstia! Power Trevor! Doncs... Aquest senyor té un disc acabat de sortir dalt del font que diu Rarely Do I Dream! I l'anterior, no sé si el vau escoltar, jo el vaig escoltar bastant! Crec que va estar ben considerat, és el 23? 23! 23! Va estar ben considerat en llistats així de finals d'any i tal, i el vaig escoltar bastant! Com hem cabit-lo? Doncs... És amb l'etiqueta una mica dura del Dream Pop, no? És una mica durillo però penso que... Etiqueta dura del Dream Pop eh! Això seria un... Estic pensant encara que... Un oxímoron del puta mare! Sí, sí, sí! Però bueno, jo penso que té un software...