Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 11/2/2022 — Cultura i Barcelona: de l’Avenç i el CCCB a les biblioteques; Hermitage, centralisme i Reus (General Prim) + llegendes de Pere Botero

Introducció i marc

Tema central: la cultura com a motor de desenvolupament i identitat col·lectiva. Presentació de Ferran Mascarell (polític, historiador, editor i gestor cultural) i del seu vincle vital amb Barcelona.

"Cultura és desenvolupament, sigui intel·lectual o sigui artístic."

Trajectòria editorial i cultural de Ferran Mascarell

Naixement d’Avenç i primeres batalles culturals

• Origen d’“L’Avenç” (1976-77): des d’una inquietud universitària per estudiar el segle XX en plena fi del franquisme.

• Entrevista a Tarradellas (Saint-Martin-le-Beau): experiència fundacional; Tarradellas com a “polític d’una altra època”.

• Finançament inicial: suport clau de Pere Duran i Farrell; xarxa de complicitats (Bricall, Oriol Regàs, impressor Llobet, etc.).

• Xoc amb l’administració (1982): la frase que marca època —

"Ferran, ho tens malament perquè no ets dels nostres"—

impulsa Mascarell a crear l’associació de revistes (la PEC) per negociar subvencions transparents i plurals.

Revista Saber (1980-83): cultura integral i finançament creatiu

• Concepte: la cultura és una sola, integrant arts, ciència i pensament.

• Model de finançament: pignoració d’obres d’art cedides per grans artistes (Tàpies, Alfaro, etc.); promesa de 20 M Pta reduïda a 5 M per la caixa — el projecte naufraga i les peces acaben al fons de la caixa.

Polítiques culturals a Barcelona

Del 1983 al CCCB (1985): model i governança cultural

• Director de Publicacions (Diputació de Barcelona, 1983) i crida de Pasqual Maragall (1985) per desbloquejar la Casa de la Caritat.

• Disseny del CCCB: inspirat en Pompidou i Barbican; del “Centre de Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat” a CCCB de Barcelona.

• Principi rectctor: el sector públic ha de facilitar i tutelar, no substituir, el privat i l’associatiu en festivals i projectes.

Projectes clau i visió de sistema

• MNAC (Gae Aulenti) i MACBA (Richard Meier): reordenació museística i internacionalització; anècdotes amb Meier i el Barça.

• Ecosistema de festivals: Sónar i Primavera Sound amb suport públic facilitador; coexistència amb Festival de Poesia (públic).

Biblioteques públiques: del prejudici a l’èxit

• Batalla per les biblioteques (1995-2015): de 11 a 52 biblioteques i de 0,6-0,7 M a 16 M de visites anuals; les biblioteques com a “articuladores del territori”.

• Trencar el tòpic que eren espais del passat; canvi cultural als districtes quan es veu l’ús massiu.

Alcaldes i cultura: continuïtats i ruptures

• Franquista i predemocràtica: Porcioles (Museu Picasso “Aguilar”), Miró per insistència de l’artista.

• Democràcia: Serra (el més “cultista”), Maragall i Trias com a aliats de la política cultural.

• Crítica recent: excés d’ideologisme i canvi constant de responsables (sis en sis anys), sense idea de fons estable.

Públic vs privat i el cas Hermitage

• Rebuig a l’Hermitage per ideologisme anti-iniciativa privada.

"On està el problema que sigui privat si no demana subvencions i és un referent per a la ciutat?"

• Mascarell defensa un sí al privat quan el públic fa la seva feina (museus d’Arquitectura o Fotografia, etc.).

Estat, centralisme i posició cívica

• Mascarell es defineix independentista no nacionalista: reclama un Estat que funcioni —just, representatiu i emprenedor— i que no recentralitzi.

"L’únic projecte seriós que té l’Estat espanyol es diu Madrid."

• Exemples: Thyssen (negociat per Barcelona, acaba majoritàriament a Madrid), ARCO, cinema i TV concentrats a Madrid, no Corredor Mediterrani a temps.

• Mobilitat metropolitana: urgència de metro i aparcaments dissuasius; dependència d’inversions estatals.

Interludi local i cultural

Ateneu de Sant Just i memòries pop

• Evocació de l’Ateneu de Sant Just (sala emblemàtica), Beatles vs Stones, i proposta en broma de Mascarell com a president de l’Ateneu.

Seccions culturals dels col·laboradors

Reus (Joan): modernisme, vermut i General Prim

• Ruta modernista: Casa Navàs, Institut Pere Mata, cases Rull/Gasull (Domènech i Montaner), Gaudí Centre.

• General Joan Prim: figura amb llums i ombres; títols (Marquès de Castillejos, Comte de Reus), carrera militar i política, i assassinat al carrer del Turc (1870).

• “Capital del vermut” i patrimoni local (Sant Pere, refugi antiaeri, etc.).

Llegendes (Josep): Parada “Banco” i Pere Botero

• Llegendari metro “Banco” (Via Laietana) i el mite dels combois secrets de diners.

• Pere Botero / Pere Portes (Tordera, 1603): viatge a l’infern guiats pel diable per recuperar un document notarial amagat (carrer de l’Infern, Barcelona); Inquisició i prohibició de difusió. Variants a València i toponímia popular.

Apunt final

• Notícia: la Policia Nacional elimina l’examen d’ortografia per la pluja de suspensos; reflexió sobre cultura i educació.

Idees clau

• La cultura és infraestructura cívica: biblioteques i centres com a nodes de cohesió.

• Governança mixta eficient: públic facilitador + privat creatiu.

• Continuïtat estratègica per evitar “polítiques a batzegades”.

• Descentralització real i infraestructura (mobilitat, corredor mediterrani) per a la competitivitat cultural.

Cites destacades

"Mai he preguntat de quin color polític era per donar una subvenció."

"La biblioteca s’ha convertit en l’articulador del territori."

"Ideologisme és creure que el que tu penses és superior a qualsevol altra cosa."

Conceptes clau

• Política cultural
• Ideologisme
• Centre de cultura contemporània
• Biblioteques públiques
• Centralisme
• Corredor mediterrani
• Governança cultural