Cultura i ciutat: Mascarell (CCCB, biblioteques i Hermitage) i Clara Segura (ofici, família i tecnologia) + interludis musicals

Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. Ràdio Tosbert, durant 8.1, Ràdio Tosbert, durant 8.1. Ràdio Tosbert, durant 8.1, Ràdio Tosbert. Benvinguts, benvolguts i bentrobats. Avui us presentem l'emissió número 117 del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats, i que a més serà l'antepenúltima d'aquest programa radiofònic. Hem seleccionat dues entrevistes que vam fer a dos enjustents vinculats al món de la cultura i que hem trobat, hem trobat, escaient recordar. Un, com a conseller de Cultura de la Generalitat i també regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. I l'altre, com multipremia d'actriu i directora de teatre. Han sigut dos dels convidats que ens han visitat a la nostra programa de Ràdio Tosbert i amb els que hem dialogat sobre cultura, tant en les seves vessants de gestió com d'actuació, un darrere del públic i l'altre davant de l'espectador. Segueu-vos còmodament al costat de l'aparell receptor. Gaudiu d'una bona estona instructiva i atractiva que estareu acompanyats per Ferran Mascarell i Canalda i Clara Segura i Crespo. La cultura és el conjunt dels coneixements i trets característics que distingeixen una societat en una determinada època o bé en un grup social. Cultura són les creences, els valors, les tradicions, els costums i les formes d'organització que posseix un grup de persones i que han estat tres mesos de generació en generació. El terme cultura, conforme ha anat a evolucionar la societat, està associat a progrés i a valors. Dit altrament, cultura és la manera com els éssers humans desenvolupen la nostra vida i construïm el món on habitem. Per tant, cultura és desenvolupament, sigui intel·lectual o sigui artístic. El nostre convidat d'avui té un ideal i una passió, la cultura. Diu que vol participar a fer de Catalunya un país líder en democràcia, justícia, prosperitat i benestar. S'enjustenc de naixement. Viu a Barcelona des de fa més de mig segle. Diu que estima Barcelona, doncs la seva trajectòria vital, professional, sentimental i amical ha estat i està absolutament vinculada a aquesta ciutat. polític, historiador, professor, editor i sobretot envoltat sempre del que he relatat, cultura. Ferran Mascarell i Canalda, benvingut. Com estàs? Doncs encantat. Gràcies per aquestes paraules preliminars. Encantat d'estar aquí amb vosaltres. Benvolguts oients, la persona que està asseguda al meu costat ha estat entrevistat pels periodistes més rellevants, ha conversat en els programes de major audiència i ha expressat les seves opinions amb els medis més significats. A veure, a veure, si estem al nivell de dient el nostre convidat. Ferran, tu tant com polític com professional sempre has estat vinculat amb la gestió cultural. Tot just acabes la licenciatura en Història a la Universitat de Barcelona, recuperes, edites i dirigeixes la revista d'Història a l'Avents. Explica'ns com va anar aquesta proposta cultural, la teva, entre cometes, primera feina professional. Bé, això surt, com surten tantes coses, quan tens 20 anys de la intuïció. Nosaltres estudiavem Història, ja vaig fer també una mica d'estudis d'Economia, però Història passaven aquelles coses típiques, que s'acabava el curs i no havies passat del segle XIX, o de finals del segle XIX. Al segle XX no es treballava, no s'estudiava. I en canvi, quan tens 20 anys, la inquietud de saber, en un moment en què el Franco encara vivia, la inquietud de saber d'on havia sortit tot allò, i era. Alguns professors t'estimulaven. Vam fer una petita revista ciclostil allà a la facultat, i quan vam acabar la facultat, jo me'n vaig anar a fer el servei militar a Mallorca, i estant allà a Mallorca vaig dir, ostres, hauríem d'intentar fer alguna cosa per poder parlar d'aquella història que no podem parlar a les facultats. Amb un amic, que ja va morir fa uns anys, amb el Leandre Colomer, al bar Balòdrum de Barcelona, un dels dies que jo vaig venir de Mallorca, que és on estava fent l'Emili, jo vaig dir això, hauríem de convertir aquella cosa que fem en una cosa de ciclostil, en una cosa professional. Vam dissenyar la revista, això era l'any 77, 76, perdona, 76, se'ns va acudir buscar el suport de gent. Jo tenia com a professor, a Econòmiques tenia com a professor en Josep Maria Bricall, que era un gran professor, i li vaig dir, escolta, m'agradaria entrevistar el president Terradellas, l'any 77, 76, perdó, Terradellas encara no havia vingut. I el Bricall ho va allogar, perquè ell era un home de confiança d'en Terradellas, gràcies als estudis que havia fet sobre col·lectivitzacions i aquestes coses, i ens ho va trobar. I ens va citar a Sant Martèn de Bú, el president Terradellas, i vam anar amb el Leandra, li vam fer una entrevista que havia de durar un dia, i vam estar-hi tres, allà amb ell. Ens va deixar fins i tot ocupar una petita habitació que tenia ell allà, amb la seva dona i la seva filla. Allà vaig conèixer en Terradellas. Va ser una experiència extraordinària, perquè jo vaig tenir l'impressió, jo havia fet molt d'activisme polític, típic universitari, diguem-ne, no? Allà vaig tenir l'impressió de conèixer el primer polític, perquè el Terradellas parlava com un polític d'una altra època. Jo no l'havia vist mai, no el coneixia de res, però enllà vaig veure... Era una altra cosa, parlava d'una altra manera, no? L'activisme era una cosa i la política era una altra. A més, a més, estic carregat de records i d'anècdotes d'aquells dies amb ell, perquè trucava segons qui, l'Antonieta, la seva dona, feia de secretària, i li deia, truca tal. I ell deia així, en veu alta, sense amagar-se, em deia, mira, aquest, fins que no hagi trucat quatre vegades, no m'hi posaré. Aquest, fins que no sé què, tot. Era un murri, era un murri extraordinari aquell home. A mi em va encantar que ell coneixo. Bé, aleshores, vam fer aquest número, aquesta entrevista que va sortir amb el número zero. Vam fer una revista molt... Vam aconseguir... Si us explico la revista, ens hi passarem tot el dia, eh? Però vam, vaig... No teníem diners, en fi, etcètera. I aleshores, jo a través d'un... A través del... Del Ibáñez... Del Ibáñez, que aleshores era en aquell moment sopsdirector d'un dels diaris de Barcelona, em sembla que era el Telexpress, vaig aconseguir anar a parar amb Pere Durant-Farrell. I amb Pere Durant-Farrell, també seria llarg d'explicar-nos, a trobar uns quants diners, que després de fer-me una entrevista llarga, jo anava amb Alanut i amb jaqueta de pana, però després de fer-me una llarga entrevista i preguntar i preguntar i preguntar, i vaig fer una molt bona amistat amb aquell home, amb el Pere Durant, em va dir, va, d'acord, aquí uns dies li diré el què. I al cap d'uns dies em va trucar i em va dir, et dono diners per que facis la revista. I la vam fer. I a partir d'aquí... Sí, perquè, a més, Ferran, havíem dos coses. La primera, tens tot el temps del món. O sigui, explica tot el que em digui de gust i que nosaltres sabíem si sabem treure't les coses importants i te les sabem preguntar. Però no, simplement... L'origen de l'Avenç és aquest. Sí, no. Avenç, que originalment era l'Avenç, acabat amb B.C., o una revista cultural fundada l'any 1881, i va durar durant 12 anys, em sembla que va durar fins al 1893, per en Jaume Massó, que era el propòsit de desenvolupar les idees radicals defensades pel diari català de Valentí Almirall. Sí, això... Nosaltres, que érem joves historiadors, vàrem agafar la llista. Hi havia un catàleg de totes les revistes publicades a Catalunya, feta per Antassis i Torrent, crec que es deien, que eren dos historiadors intel·lectuals d'aquells anys. I en aquest volum molt gruixut, aquí hi havia la referència de totes les revistes catalanes que havien sortit. I nosaltres, amb el Leandre, vam agafar el llistat i vam anar fent. Vam dir la Renaixença, l'Avenç, el no sé què, el Republicà, jo què sé, hi havia la tira de coses. I vam anar a veure amb un professor, Josep Fontana, que era professor nostre, i li vam dir, escolta, de tot això, què et sembla que podem triar? I ell, també recordo com si fos ara, va fer així una mirada, va dir, tal com deu vestits, feu l'Avenç, que l'Avenç finalment és bastant el vostre, però de fa cent anys. I vam agafar l'Avenç sobre una llista molt llarga on el propi Fontana ens va dir, agafeu aquesta, que és la que més s'acosta a lo que vosaltres seieu. i a partir d'aquí vam posar l'Avenç. Allà vas tenir la teva primera experiència com a editor, perquè allà vas ser editor, director i... Bé, allà vam començar, vaig començar, sí, fèiem d'editors, i al cap d'un temps vaig passar a fer de director i editor, i va ser una experiència extraordinària. Va durar, perquè en aquell temps tot això ho fèiem sense diners, eren empreses... sempre he dit, la cultura a Catalunya sempre comença amb empreses descapitalitzades, i per tant després costa molt de... I tampoc en aquell moment no hi havia diner públic. Allà vaig tenir el primer entrebanc amb el... al cap d'uns anys, dos o tres anys, que anàvem tots a buscar diners a la Generalitat. La Generalitat, devia ser l'any 82, vaig anar a veure el que era director general de promoció cultural, que era en Joan Granados, que era director general de promoció cultural. I li vaig dir, escolta, aquesta revista ens heu d'ajudar, ningú ens dona un duro, estem fent una revista que funciona molt bé, però hòstima, és que no pot ser, no pot ser. I ella, després de conversar, molt simpàtic, després ens vam fer fins i tot amics, en Joan Granados em va dir, Ferran, aquesta revista ho tens malament, això, perquè no ets dels nostres. I a mi això del no ets dels nostres em va frapar molt, perquè jo era... jo era més... d'aquell temps ja no era de bandera roja, devia ser del suc, però amb el suc hi vaig estar-hi molt poc temps, ja devia estar més o menys 82, 83, sí, en aquell moment jo no militava enlloc, militava de vents, diguem-ne, però, bueno, devia estar més a prop del PSC, diguéssim, o del que en aquells moments era el suc, jo sempre m'he sentit socialdemòcrata més que una altra cosa. I al dir-me això vaig dir, ostres, i aleshores, com a conseqüència de què? Em va dir no ets dels nostres i realment no ens va donar diners. Jo vaig muntar una associació que la vaig muntar, sempre li he dit, li vaig dir-me al president Pujol alguna vegada, la vaig muntar perquè em veu dir això, diguem-ne, que es diu l'associació, la PEC, l'associació de publicacions periòdiques. Jo vaig ser el primer president i la vaig muntar per dir, i vam agrupar sis o set publicacions, que eren les úniques que hi havia en català en aquell moment, el Serra d'Or, la Terra, nosaltres, etcètera. I a partir d'aquí, la Generalitat ja no es podia barallar perquè no eres dels nostres, sinó que s'havia de barallar en una associació on hi havia gent de tota mena, diguem-ne, i allà va començar la negociació anual de subvencions cap a les revistes. En Joan Granadus després ens vam fer molt amics. En Joan Granadus recordo la seva imatge amb aquell bigoti de línia. Era tot un personatge. Era tot un personatge. Va portar la televisió. Sí, sí, i a més era directiu al Barça, va estar molt involucrat quan va venir en Cruyff. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Alguna cosa d'aquestes, sí. Ferran, tu paral·lelament a l'Avenç coedites i diriceixes la revista Saber. Bé, això ho ve. Entre el 80 i el 83. Això era el mateix grup, sí. Era el mateix. Aquí l'anècdota bé. El Saber va ser una revista que ens va agradar molt. A mi em va encantar fer-la i inventar-la. Era una revista que el seu títol era revista de les arts, les ciències i el pensament. Jo sempre he pensat que tot això... Jo sempre he pensat que la cultura és una. no són... No hi ha una cultura artística, una cultura científica o una... No hi ha una cultura per una banda i una ciència per una altra i un art per una altra. Tot és cultura artística. Perdó, tot és cultura. I dins de la cultura artística per això sovint diem la cultura política o diem la cultura social o diem la cultura... La cultura és una. La definició que tu has fet abans ja anava una mica per aquí. Aquella revista volia ser una síntesi. i va ser una revista que va funcionar la veritat és que bé en un context en què sense diner, suport, diner públic era molt difícil de fer. Aquesta revista va morir per una cosa que m'agrada explicar-la perquè és així. Nosaltres per finançar-la vam demanar personalment un a un a un grapat a una vintena d'artistes importants del país una peça i ens l'abandonar. En Tàpies els més importants el Viladecans que devia ser dels més joves tota aquella colla de la gent d'aquells anys. Vam anar a la caixa i vam dir pignoreu-nos això. Quan ho valoreu us ho deixem i ens doneu. I ens van donar ens van dir en aquell temps ens van dir crec recordar que ens van dir alguna cosa així com això val uns vint milions de pessetes i nosaltres anàvem amb això podem fer la revista no hi ha problema. Vam tirar la revista endavant anàvem firmant els papers amb la caixa anàvem enredarint i el dia que vam anar a firmar el paper definitiu els vint s'havien convertit en cinc. Per tant vam tenir que arrencar un terç del que havíem pensat però la revista ja estava llançada ja havíem tret un número o dos ja havíem gastat no sé què i la caixa no va voler rectificar. Al final la caixa es van quedar les vint peces que jo cada vegada que veig el fons de la caixa i em trobo amb alguna d'aquelles peces n'hi ha una de l'Alfaro que encara me'n recordo ara em corrou algunes vegades li havia dit en els directius de la caixa en aquells temps que s'hi podia parlar perquè ara no se'n viuen però en aquells temps quan s'hi podia parlar els havia dit escolta aquí hi ha vint peces que les vint anem a buscar jo una peça a peça i que em van a ho enganyar literalment però bueno no evidentment no se'n van no se'n van perdona aquestes peces es van incorporar a l'acubox permanent de la caixa sí exacte i són allà allà hi són allà hi són sí alguna vegada alguna ja et dic alguna exposició i me la veig allà i penso ostres si ens haguessin donat el 20 milions no em passava res però saps que ens en van donar 5 i ens van tot es va fer molt complicat no vam aconseguir resistir però té molt merita Ferran que et donin peces obres artistes reconeguts havíem fet per una revista que encara no havia aparegut o sigui et van d'alguna manera confiar en la idea que tenies donant o aportant però saps què passa que l'avenç va tenir molt d'èxit perquè era una revista feta amb molta qualitat en un país que sempre ha anat estret i que totes les iniciatives públiques sempre comencen amb menys diners dels que necessiten i per això s'allarga tot i per això a vegades surten productes que no són els que tens imaginat doncs perquè falta això falta un milió d'euros per aquí o un milió perdó un milió de pessetes però ja parlant d'aquell temps vam fer una revista que va funcionar molt bé gràcies entre altres coses als magnífics dissenyadors que vam tenir en Miri el Noia que eren dues persones fantàstiques en canvi el Sabel va fer en Sarraïma si no recordo malament en Claret bueno com havíem fet l'avenç i l'avenç havia funcionat la gent ens va fer confiança ja veien que no i dedicàvem moltes hores moltes hores vam aconseguir el suport indirecte de gent un impressor que es deia Llobet un impressor que es deia Llobet que era un exiliat a Mèxic que havia tornat aquí que tenia una impressora li vaig anar a explicar el projecte i l'home va dir escolta us ajudo a fer-la l'únic que vull és que tracteu bé sí sí és la nostra intenció tractar bé donar veu a l'exili totes aquestes coses era relativament el Pere Durant que ens va ajudar sempre allà vam funguir el Mricall que ens va ajudar sempre l'Oriol Regàs l'Oriol Regàs que ens va ajudar molt perquè l'Oriol ens va deixar no ens va donar diners però ens va deixar una primera oficina la primera que vam treballar la primera i la segona les dues primeres oficines eren locals dels petits locals de l'Oriol Regàs l'Oriol era un personatge i diuen de la Goix Divin però personalment era un encant de persona molt tímid molt retret molt cap a dintre que no sortia de nit tot i que muntava les nits i en canvi que li interessava molt la història era qüestió de el producte si el producte acaba funcionant i és bo la gent diu home val la pena dedicar-hi esforços mira jo et faig un petit perquè tu et sembles una mica bruixot i adivines les coses a més de que facin mai molt bé ho veus home aquest temps tenim que dir coses diferents i que més que siguin avions perquè tenim previst portar el que va ser el seu soci que és l'Ignasi Rigó el germà del que ha sigut fins fa quatre dies i allà ens explicarà moltes coses perquè ell us pot explicar moltíssimes coses t'ho dic perquè jo l'Oriol Regàs el coneixia no et diré molt però sí que havien coincidit diverses vegades precisament al Baix Empordà ell tenia una barqueta una menorquina que se la canviaven sempre que era quatre o cinc anys i anava posant el nom que sempre feia molta gràcia amb el Virgo un es deia Virgo Potens l'altre es deia Virgo Clemens l'altre i ens trobàvem pel mig de les cales i xerràvem i com tu dius era un personatge i a més era un personatge diferent del que la gent creu correboro per el que jo el coneixia totalment la teva explicació no era un individu se'm va anar tot en orris poder perquè era massa bona persona confiava massa perquè tenia tenia un sentit del negoci molt dels anys molt bohèmin molt dels anys 60 70 el Ribó no sé jo no el vaig a través de l'Oriol jo no el vaig tractar mai perquè una cosa era el negoci de nit i l'altra cosa eren les coses de l'Oriol de les coses de l'Oriol l'Oriol tenia dues germanes la Rosa que viuen a l'Empordà la Rosa i la Georgina la Georgina la que sap coses moltes de l'Oriol no en fi amb qui jo tractava era amb la Georgina perquè la Georgina era la que li muntava era la que li feia de noixer dos per sentir que totes estàvem la Georgina era un personatge més a banda d'entranyable encantadora o continua sent jo fa molts anys molts anys que no la veig perquè l'estiu passat vaig coincidir amb ella si algun dia hi tornes a coincidir li dones un record del Ferran que segur de Ferran a Ferran per cert curiositat a part de que tu i jo som com ho diuen jo en castellà tocallos tocallos tots dos hem fet l'Emili a Mallorca ah sí a Guaita jo també vaig estar al CIR quan em va tocar i allà m'hi vaig passar tota l'Emili o sigui que una cosa més jo m'hi vaig passar també l'Emili però t'he de dir que va ser per mi va ser una joia perquè per una sèrie de circumstàncies no em va tocar fer res excepte estudiar molt i llegir molt o sigui que per tant va ser un sempre ha sigut un privilegi vaig tenir sort allà vaig tenir molta sort aviam t'havia interromput amb aquesta història que tu no vas explicant del saber i d'on vas de la revista Saber vull dir i d'on vau poder aconseguir fons però tu quan deixes el saber en l'any 1983 vas ser anomenat director de publicacions de la Diputació de Barcelona és realment quan hi ha interès en política o és en el 1885 quan en Pascual Maragall et proposa que desenvolupis el projecte cultural de la desaparitat la teva consciència evidentment és el que tu estaves explicant que ja la universitat havies tingut no jo entro en política pròpiament dit a la universitat a la universitat i també no saps massa perquè per instint el primer jo feia feia tarda a la facultat de lletres aquí d'Ala Pedrales història mercantils i al matí durant un any feia coses per casa i a l'any següent feia econòmiques a l'autònoma i aquí anava la tarda i el primer dia de classe que eren uns primers dies d'octubre devia ser de l'any 71 el primer dia de classe no hi havia lloc per la gent no s'hi cabia estàvem drets i allà es va fer una assemblea i en aquella assemblea jo vaig cometre un error que és parlar i vaig dir home això és insostenible és inaguantable com pot ser fer les classes drets no podem prendre nota vaig cometre aquest error el dia següent al matí a la primera hora de la tarda quan jo vaig arribar ostres primer se m'acosta una noia explica coses després se m'acosta una altra noia després se m'acosta se'm van acostar 3, 4 o 5 persones de les quals 4 o 5 eren noies i jo aquell dia pensava què passa avui sempre ha sigut no no espera espera què passa avui el que passa és que com havia parlat a l'assemblea i no era conegut perquè no acabava d'arribar en fi no acabava conegut tots els grups polítics quan veien que algú parlava i no coneixien l'assignaven a algú i li deien intenta saber qui és aquest i si veien un noi solien posar una noia a intentar saber qui era i si veien una noia al revés posaven un noi i això era el mecanisme per captar adeptes dintre de l'activisme universitari a mi aquell dia se'm van presentar una gent del PCI una noia del PSUC l'Helena Posa que després vaig treballar amb ella se'm va presentar una persona de bandera roja en fi, etc. se'm van presentar diferents persones de tots els grups que hi havia dintre la universitat i tots m'oferien coses em deien vine a un seminari vine a un no sé què vine a... tenim una festa jo què sé coses d'aquestes jo no relacionava la meva intervenció amb això jo pensava que allò era la universitat i bueno al final vaig anar coneixent tots aquests grups i va arribar un dia que vaig dir els que més m'agraden són aquests de bandera perquè són els... eren els més els més deixats anar en el sentit que eren una mica hipiosos a l'hora de polítics els del PCI eren aquells que eren tots rígids els del SUC ho sabien tot massa i eren... bueno total em va agradar més la gent de bandera i em vaig fer i aleshores allà vam fer política el que passa és que era política igual a activisme jo sempre diferencio una mica jo dic que a Catalunya tenim una gran capacitat per fer activisme i molt poca capacitat per fer política l'activisme és una petita variant dintre de la política l'activisme és una petita variant de la política malauradament nosaltres és la variant principal i crec que el que ens perd avui dia encara en la vida política catalana és no ser capaços de diferenciar entre el que ens convé des del punt de vista de l'activisme i el que ens convé des del punt de vista de la victòria política però això si voleu ho deixem pel final bé i en aquell temps com jo em vaig posar a militar amb la revista perquè era una militància i dedicada amb totes les hores del dia en fi etc doncs vaig deixar això però bueno jo em sentia socialdemòcrata devia votar en el encerra en les primeres eleccions municipals em sentia relativament a prop de tota aquella gent havia tractat en rebentós en alguna conferència que havia assistit i em sentia socialista en fi a casa tenia l'acostum de brindar pel socialisme quan era jovenet diguéssim coses d'aquestes per uns que s'han d'escriure en un llibre diguem-ne però són purament de família i a partir d'aquí l'any 83 jo mantenia feia l'avenç i publicacions de la Diputació i l'any 85 el Maragall a través de la revista jo havia conegut molt la Maria Aurelia Campany i un dia la Maria Aurelia Campany em truca i em diu escolta tenim un projecte encallat i tu em va dir amb això de l'avenç has demostrat que saps una mica de lletres i sumar i restar això de l'avenç que funcionés i que s'aguantés era un símptoma que algú sabia sumar i restar i com el món literari és un món que això de sumar i restar no sempre li agrada o no sempre ho posa en primer pla jo vaig agafar una certa fama de gestor que saps sumar i restar a banda d'una mica de lletres un dia em truca la Maria Aurelia i em diu el Pasqual et vol parlar amb tu volem parlar amb tu i me'n vaig a veure el Pasqual Maragall i la Maria Aurelia allà a l'Ajuntament i aleshores el Pasqual em va dir escolta em va dir la Maria Aurelia que saps sumar i restar això es veu que era molt important i que saps una mica de lletres per tant nosaltres tenim un projecte encallat això era el 85 un projecte encallat des de l'any 79 que era la Casa de la Caritat del Raval que estava estava per fer en el primer en el primer programa polític del 79 de les primeres eleccions municipals els socialistes també altres grups segurament deien hem d'arreglar la Casa de la Caritat però bueno havien passat sis anys i la Casa de la Caritat no s'havia arreglat no havia ni començat el projecte i a la Maria Aurelia se li devia acudir això aquest el mascarell que saps com i resta em van dir escolta dissenya un projecte per això i jo vaig demanar només tres coses una que em deixessin anar a veure el Pompidou de París que em deixessin anar a veure un centre a Londres i que em deixessin anar a veure un centre a Nova York i em van dir no el de Nova York no que és molt car però el de París i el de Londres sí jo me'n vaig anar a París a Londres vaig veure això i em vaig posar a escriure amb l'Oliveti encara hi havia Olivetis en aquell moment em vaig posar a escriure el projecte de la Casa de la Caritat que jo li vaig dir centre de cultura contemporània de la Casa de la Caritat que eren cincces i un dia anys després el president Pujol em diu escolta Mascarell tu ets el culpable que aquelles cincces cap fos Catalunya ostres vaig dir president no hi havia pensat mai en això però tens raó jo sóc el culpable i li vam no per aquest comentari però certament el centre quan la Casa Caritat ja no tenia sentit li vam posar el vam canviar li vam posar centre de cultura contemporània de Barcelona però l'origen és aquell primer paper fet mirant-me el Pompidou i el Barbican ara que no em sortia el Barbican de Londres i allà va sortir doncs un primer document que és l'origen del centre de cultura contemporània actual tu has explicat més d'un cop que és dels projectes amb la teva vida professional que més tan agradat que més tan atrapat jo he disfrutat molt amb aquestes coses que has gaudit però he participat a molts i per tant jo he disfrutat molts la remodelació del Manac del Museu Nacional d'Art de Catalunya que era el Museu d'Art de Catalunya compartit amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya que el vaig compartir amb l'Eduard Carbonell i amb el propi Pere Durant Farell allò va ser per tota la renegació la Gaia Olenti l'arquitecte el gran saló com posar els romànics i de la manera que està d'un altre allò va ser apassionant els projectes els projectes nous que hi ha hagut al Museu d'Art Contemporani pròpiament dit amb el amb el Meier que el vaig tenir que portar al futbol tres o quatre vegades quan venia perquè li encantava anar a veure el Barça i sempre que anava al Barça feia uns partits fatals i em deia hòstia porta'm un dia que juguin bé perquè tu em dius que juguin molt bé però com veia difícil com veia aquí no hi havia manera el Richard Meier que li agradava anar al Barça bé després amb el món privat jo què sé a mi jo puc explicar els orígens del Sònar puc explicar perquè hi era i vaig trobar els primers diners puc explicar l'origen del Primavera Sa on puc explicar d'aquestes coses totes han sigut divertides o sigui jo sempre he entès la meva feina a l'administració pública com treballar al servei que el món privat o el món associatiu pugui fer coses jo no he cregut mai que el món públic hagi de fer festivals sempre he cregut que ha de tutelar ha de fer possible que el que tingui bones idees les faci i evidentment ha de garantir una estructura pública una de les coses que a mi em reconeixen és la insistència en fer biblioteques a Barcelona no se'n feien de biblioteques perquè hi havia la idea que les biblioteques eren del passat i que ara tocava fer coses noves perquè no sé què i jo l'any 95 li vaig dir a en Pasqual Maragall li vaig dir escoltar jo entro a l'Ajuntament altra vegada si em deixes fer biblioteques i em va dir que sí després vaig tenir uns entrebancs fantàstics amb un magnífic gerent que hi havia a l'Ajuntament que em deia que no calia fer biblioteques i me'n vaig perquè el Pasqual m'ha dit que sí i aquest magnífic gerent em diu quan vam discutir això però per què vols fer biblioteques si les biblioteques només serveixen perquè les dones i els homes grans s'escalfin els panellons paraula de gerent municipal dels anys 90 ara he fet un salt de 10 anys no, estàvem al 85 sí, però jo he fet un salt vinga anem cap on vulguis no, no escolta repeteixo tranquil·litat tenim moltes coses i a més ja ho anticipo em sembla que t'ho he dit a micròfon tancat jo de totes les teves vertents de polític historiador editor ja saps que la que més gaudeixo amb tu és el de professor perquè aviam per què et dic professor expliques coses que jo no en sé i a més les saps explicar bé bueno dit això dit això abans de fer una petita pausa que també té història et comentaré que ahir per el que tu estaves explicant un cop al mes tenim un programa de televisió en aquest poble a la televisió d'Esplugues TV que està dedicat al panorama municipal i un cop al mes va a l'alcalde i explica les seves coses ahir semblava que sabia que em sembla que ho sap que avui estaries aquí l'alcalde l'alcalde de Sant Just ah de Sant Just que va explicar que en dos anys si tu vol tindrem remodelada una sala emblemàtica que és la sala municipal de l'Ateneu que precisament fa un parell de mesos vam tenir aquí també el president de l'Ateneu explicant-nos coses i i això forma part de la cultura i forma part del que tu deies que la gestió pública o un consistori té que fer no vaja té que fer de mecenes d'idees que ja estiguin o sigui a l'Ajuntament diria no té que construir una sala sí que té que remodelar una sala emblemàtica com la que tenim aquí a Sant Just i no només és emblemàtica pel poble sinó que és recordada dintre de la comarca del Baix Obregat de lo maca que és i de les característiques que té que tu com a Sant Just tenc segur que la deus haver vist més d'una vegada sobre l'Ateneu podem fer una sessió sencera per això sobre l'Ateneu només cal que et digui dues coses la primera el meu pare i la meva mare es van decidir casar-se ballant a l'Ateneu la primera la segona jo vaig ser vaig fer moltes coses a l'Ateneu fins als 16 o 17 anys 48 que me'n vaig anar entre altres coses me'n recordo com si fos ara el Gironès de Sant Just una tarda d'un diumenge devia ser de l'any 62 devíem tenir 12 11 12 o 13 anys no ho sé va fer una sessió a la sala de l'Ateneu a la sala del cinquantanari una sessió sobre les músiques que es portaven al món i va posar amb un toc a discos va posar una cançó dels Beatles i una cançó dels Rolling Stones i allò va canviar la meva vida perquè jo em vaig fer eston i aleshores a partir d'aquí tot tot radicalment és diferent aviam jo soc dels dos però he sigut més de Beatles però soc dels dos algú ha de tenir algun defecte has de tenir algun defecte per cert mira ara que tu dius i abans de fer la petita pausa musical Albert Macià ens explicava aquí i va ser un dels motius per què el van portar que després de 10 anys de gestió com a president de l'Ateneu ho deixa Ferran Mascari podria ser president de l'Ateneu de Sant Jús fantàstic m'està eh eh eh ahí lo dejo Albert gràcies eh t'he preparat un gran substitut teu ens havíem quedat i arribarem a la a l'una de les múltiples facetes del Ferran que ens havíem quedat amb la Casa de la Calitat i que fem un petit salt i passem del 85 al 87 i fins al 91 va ser el coordinador de l'àrea de cultura de l'Ajuntament amb el Pasqual Maragall de tots els alcaldes que ha tingut Barcelona Ferran culturalment aquell suspens des d'en Porcioles fins avui a l'Ada Colau t'he dit no vull acabar el termini o no vull tu pots fer i dir el que creguis però estem parlant de cultura no? Entre el Porcioles que va ser alcalde entre el 57 i el 73 després va venir el Massó després va venir el Viola tots aquests els has conegut tu Massó el Viola el Sofies el Nací Serra el Pasqual Maragall el Clos l'Areu el Xavier Trias i l'Ada Colau a què suspens? Suspendre suspendre tampoc m'agrada gaire perquè t'ho dic perquè l'agafo a fil del que t'ho deies és que em vaig trobar amb un individu que em va dir biblioteques sí però el problema ja no és de l'individu és de qui el manté o de qui el posa no era un gran gerent no té res a veure té res a veure però hi havia un concepte en aquells anys sembla mentida però en els anys 90 hi havia un concepte sobre les biblioteques per part del món de la política molt oportunista en el sentit de dir això sembla que ja has passat quan les biblioteques eren més futurs jo segueixo dient que són més futurs que mai la prova és que fixa't l'any 95 quan vam acordar això amb en Pasqual a Barcelona hi havia em sembla que eren 11 biblioteques i entraven unes 600 o 700 mil persones l'any ara n'hi ha 52 i hi entren 16 milions de persones l'any o sigui en un període de 15 anys perquè de fet va ser entre el 95 i el 15 no pràcticament 20 entre el 95 i el 2015 a Barcelona s'ha fet un pla extraordinari que ha convertit la biblioteca en un centre en el territori on hi entra gent de totes les edats on hi entra molta gent on es miren llibres on s'escolten conferències ha sigut l'articulador del territori i la biblioteca realment a tot Catalunya funciona molt bé i els que hi hem cregut des d'aquest punt de vista crec que hem tingut raó perquè tot arreu està passant el mateix s'estan transformant etc. ara hi havia gent que no hi creia jo en aquells anys quan jo deia ei necessito un solar a qualsevol territori de Barcelona a qualsevol districte els regidors dels districtes normalment em feien mala cara i em deien ostres ara t'he de trobar alguna cosa jo aquí vull posar tot el que sigui però no una biblioteca però després home jo vaig poder fer com a regidor de Gràcia la de l'ECEPS que és una biblioteca molt exitosa i esclar quan la gent va començar a veure que hi entrava tanta gent que es compartia en un lloc de referència en els barris en els territoris que bé els regidors van començar però hi havia un moment que no que no era així ara això era un cas particular sobre les biblioteques a veure tots els anys del franquisme culturalment a ningú li interessava gaire pensa el Porcioles va fer dos coses interessants el Porcioles el metro no a veure es va deixar es va deixar colar al museu Picasso encara que fos amb un nom amb un nom canviat perquè deien museu Aguilar perquè era la finca es deia Aguilar i a poc a poc ho van anar canviant de fet alguna vegada s'ha dit que el van enredar una mica amb el propi Porcioles per aconseguir fer el museu el propi artista i després va deixar fer tots els que van venir després d'ell d'aquella època predemocràtica van deixar fer la Fundació Miró gràcies a la insistència de l'artista a l'enric massó al viola i al socialista fixeu-vos que les dues úniques coses significatives culturals que pots mirar amb tots aquells anys del franquisme són Picasso perquè va voler l'artista i Miró perquè va voler l'artista si no segurament no s'hagués fet res diguéssim per tant home suspendre'ls ben suspèsos perquè el que sigui allò no interessava a ningú després home jo diria que hi ha hagut una certa continuïtat el Maragall aviam també t'he de dir per parlar amb tota claretat l'home més l'alcalde més cultista de tots els que jo he conegut va ser el Serra el Serra era un home cultista li agradava la cultura i creia totes aquestes coses el Pasqual era un home també doncs d'una certa identitat i amb gens de familiars i amb ell i amb ell doncs totes aquestes coses justament per la proximitat probablement li donava per la proximitat que ell tenia en un món intel·lectual pel seu avi i totes aquestes coses probablement li donava menys importància que li donàvem els que no teníem aquest bagatge a aquest entorn personal li donàvem molta importància en això jo sempre he dit que allò que ens constitueix és la cultura nosaltres som dos coses abans has fet una definició la cultura nosaltres som dos coses tenim gens i tenim memes els gens és el que el nostre cabell és negre però en canvi després el tenim el tenir negre és gent el tenir-lo és mem és cultural i per tant la cultura és tots aquells coneixements i tots aquells valors que anem construint i que ens permeten viure individual i col·lectivament doncs jo sempre he pensat que això és la clau perquè les societats avancin i progressin i totes aquestes coses i per tant home aquell alcalde aquells alcaldes que hi creuen m'hi sentia còmode Pasqual era un home que hi creia Trias era un home que hi creia ara hi creuen poc és a dir hi creuen poc paradoxalment perquè creuen molt amb els grups amb les sectes però no creuen jo mai he preguntat mai porto 30-40 anys fent política ni a un col·laborador meu ni a l'hora de donar una subvenció us prometo que és així mai he preguntat de quin color polític era mai mai a la vida o sigui m'és igual considero que tothom té defectes i tothom té virtuts diguem-ne i per tant allà on hi ha una proposta cultural si jo he cregut que era bona he intentat ajudar-la fins al final diguéssim vingui d'on vingui la faci qui la faci jo crec que ara passa que en fi hi ha molt d'ideologisme hi ha molt això és bo de bons i dolents aquest país nostre això dels bons i dolents ens ha perdut sempre en fi totes aquestes coses no em facis dir qui és el pitjor de tots perquè no com a bon polític no no no no no això és més d'actitud que de política però ho agafem de l'altre costat has dit tres noms que un cop més estem totalment d'acord jo des de fora perquè no tinc res de polític Serra Maragall i Trias han sigut tres senyors barcelonins molt posats per la cultura deixem-ho dir mira ara en els últims sis anys a Barcelona parlo de Barcelona sí des del 2015 amb els comuns hi ha hagut sis em sembla que són sis responsables de cultura ja és un mal símptoma mal símptoma alguns amics meus de generació universitària en Joan Sobirats amic meu de Pandera Roja i de tot econòmiques en fi etcètera el Joan hi ha estat un parell d'anys quan ha vingut el que ara és el Jordi Martí que ara és el responsable de cultura va entrar va començar a treballar amb mi a l'Institut de Cultura de Barcelona el vaig fitxar jo clar no tenen res a veure aleshores si la continuïtat està muntada sobre responsables que van canviant d'idea cada any i mig doncs la cultura se'n recent no, no, no hi ha aquestes coses necessiten molta continuïtat per tant tu necessites una convicció cultural que digui escolta aquest és el programa després si els executors van canviant per les raons que sigui però com a mínim has de tenir una idea de fons i la idea de fons dels últims anys jo no sé quina és perquè diem que no a determinats museus diem que sí a coses i dius però per què no a una iniciativa privada per què sí a una altra per què no hi ha cap iniciativa pública rellevant per què el museu d'arquitectura no es tira endavant etcètera aleshores no està sent una bona època per quan se la dona des d'aquest punt de vista bueno esperem que esperem que això canviï sí sí per tant i parlant d'això jo m'havia apuntat per preguntar-te o sigui el tema de l'armiteix realment l'Ajuntament per què no vol aquest tipus de museu encara que estigui privat i que es consideri que les obres no seran les més importants no doni imatge a una ciutat en l'armiteix i quin és el motiu polític ideològic més que polític sí és polític al final és polític però la raó és ideologisme pur que és el mal que té la política cultural actual ideologisme vol dir que ja no dic ideologia dic ideologisme en el sentit que tu tens tant la convicció que el que tu penses és superior a qualsevol altra cosa si tu penses per exemple que és el que els passa a la gent que ara governa Barcelona si tu penses que la iniciativa privada per definició és malèbola per la ciutat perquè busca no se sap què diguem-ne abans d'haver demostrat que busca alguna cosa beneficis el que sigui si tu penses això tot el que et ve del món privat ho rebutges aleshores jo dic home aviam si a mi m'estessis dient jo faig un museu d'arquitectura o un museu de fotografia que són dos museus que a Barcelona tindrien un lloc extraordinari i que no s'estan fent o que no s'estan impulsant tot i que estaven les bases posades dic home que tu fessis aquests dos i que alhora diguessis jo facilitaré tot el possible no m'hi gastaré diners però facilitaré tot el possible perquè hi hagi l'Hermitage no veig on està el problema quan tu dius no a l'Hermitage bé doncs no a l'Hermitage perquè el privat no m'interessa conec bé aquest cas perquè la primera vegada que vam parlar amb l'Hermitage ho vaig fer jo fent de conseller de Cultura amb el president Mas amb el director de l'Hermitage a Moscou o sigui allà mateix vam parlar d'aquesta possibilitat i jo sempre els dic però per què dieu que no ah perquè no sabem jo sí que sé perquè jo vaig arribar a negociar abans tenia a les mans la col·lecció que venia i la col·lecció que podia venir era extraordinària llavors per què m'esteu dient que no ah és que no sabem la col·lecció no la seu perquè no heu volgut perquè no heu anat a veure el Piotrowski que és el director i heu discutit la d'allò per tant on està el problema que el Sònar sigui un festival privat jo vaig ajudar tot el que vaig poder perquè el Sònar existeix és un festival privat és un referent internacional extraordinari per Barcelona on està el problema que sigui privat que guanyen molts diners home fer-los un edifici oi que ja no els hi dóna subvenció de cap naturalesa doncs ajuda'ls i això home si realment es fan hiper milionari però no ningú una cosa d'aquestes no t'hi fas per tant on està el problema de tenir un bon festival encara que sigui privat que el festival de poesia és públic al mateix moment que arrencava el Sònar arrencava el festival de poesia de Barcelona el festival de poesia és públic estupendo magnífic el fem amb diner públic amb diner que surt dels impostos de tots el Sònar es fa amb diner privat però això es va per la ciutat no hi ha aquesta dualitat estranya en dir això no perquè és això això a mi m'exespera perquè a més a més és negatiu per tots bé en aquest punt estem per tant sí jo crec que hi ha massa prejudici ideològic a l'hora de fer aquestes coses aquesta exageració entre els que són de dreta són dolents els que són d'esquerra o viceversa això és un mal extraordinari per la vida cultural i ja no dic per la vida social sí per tot gràcies que sempre s'ha discutit tant aquest tema i al final ha acabat com ha acabat que dius acabarà a Màlaga o a Madrid ja tenen també el francès el Picasso i el Pompidou bueno sí sí Ferran gràcies a les oportunitats que et va donar la ciutat Barcelona vas esdevenir conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya en dues ocasions primer amb el Pasqual Marell el 2006 i després amb Artur Mas el 2010 i posteriorment en dues ocasions delegat de la Generalitat de Catalunya a Madrid com va canviar la teva manera d'entendre tant la política com la cultura deixem a part el teu pas per les conselleries de la Generalitat com a delegat de la Generalitat de Catalunya a Madrid amb el Rajoy com ho vas com ho vas pelar tot això no a veure jo crec que aquí hi ha un procés abans has dit nacionalisme això ens donaria per un debat jo no em sento nacionalista no m'he sentit mai nacionalista penso que el nacionalisme és un concepte molt equívoc que té que té una tradició al segle XX que no és especialment vindicadora a mi si em dius tu ets nacionalista no tu ho veus dir precisament per la controvèrsia o sigui que era ell en un nacionalista ja et dic que amb alguna cosa contrari no no si no no et repetia jo ara explico el per què et matitzava amb el sentit de dir per mi l'element important és el següent jo justament per la meva experiència professional política he tocat tant des de l'Ajuntament com des de la Generalitat toques molt a prop l'Estat toques mira ara posàvem l'exemple de l'Hermiteix jo et puc posar l'exemple de la Fundació Thyssen els Thyssen va ser l'Ajuntament de Barcelona qui va negociar Esqual Margall i jo mateix l'any 89 els que vàrem negociar amb aquest home per tal que la seva col·lecció vinguis a Barcelona la Generalitat en aquell moment no tenia diners per ajudar-nos i l'Estat que en aquell moment el ministre era el Solana va dir literalment hombre Pasqual si tu quieres que esto venga a Barcelona está bien pero no vamos a dedicar todo el dinero de la Estado a una cosa que venga a Barcelona hacemos un poquito en Barcelona y un poquito en Madrid el poquito en Barcelona y el poquito en Madrid va acabar amb 80 peces a Barcelona i 500 a Madrid i amb una inversió de 45.000 milions de pessetes d'aquell temps diguéssim perquè aquella col·lecció vingués bàsicament a Madrid tot estava negociat per Barcelona va ser l'empatia del Pasqual l'empatia simpatia del Pasqual la que va convèncer en aquell home i la feina que vaig fer jo per aconseguir que al monestir de Pedralbes hi poguessin caure les peces i tot això tot i que no teníem diners ni per remodelar l'estat jo l'he vist Arco si voleu un dia us explicaré per què es fa Madrid i no Barcelona per què el cine s'ha traslladat tot a Madrid i quasi no se'n fa a Barcelona per què la televisió es fa tot a Madrid i només es fa a Barcelona el poder i les decisions preses és a dir algunes errònies nostres i altres la majoria perquè l'únic projecte que té Espanya l'estat espanyol no Espanya l'estat espanyol l'únic projecte sèrio que té es diu Madrid tot l'altre som una sucursal que afavoreix que puguin fer el projecte a Madrid aleshores jo això ho vaig anar descobrint veient de detall a detall peça a peça des de la socialdemocràcia en els anys 90 en els finals 90 després del joc jo vaig viure vaig viure els jocs i veia com a mesura que anàvem construint els jocs Madrid anava decidint fer una expo universal de Sevilla per contrastar i una capitalitat cultural de Madrid per contrastar perquè Madrid no se volia quedar sin nada que l'únic que feia era repartir els recursos i desfocalitzar el tema principal que era Barcelona i vaig veure com l'AVE per decisió del Felipe González havia tenia que llegar antes i vaig veure com no es feia el corredor mediterrani i jo he sentit els 4 anys que he estat a Madrid he sentit dir-li a un secretari d'Estat conegut que literalment em va dir Ferran com sois los catalanes mira si tu te subes a un globo i subes per arriba ja veràs com mires el corredor mediterrani i no importa que passe por la costa o passe por Madrid literalment un secretari d'Estat forte sí o jo què sé o un home bueno representants extraordinàriament coneguts de Madrid que et deien oye li deia oye esto del Consejo d'Estat ¿para qué sirve? porque lo estamos pagando també els catalanes i jo li deia esto con este conflicto que ahora tenemos lo normal sería que sirviera para hacer una propuesta de avance ¿no? i ell deia no, no te castigues el Consejo d'Estat está para que nadie cambie ¿sabes por qué? em deia ¿sabes por qué? porque aquí en Madrid estamos de puta madre em deia ell bueno quan això ho vas veient vas veient dius jo no m'he fet jo no vull la independència perquè sigui nacionalista jo la vull perquè jo vull un estat que em funcioni i l'estat espanyol no em funciona no em funciona és a dir li pago molts impostos i no em retorna tant de bo que fos un bon estat si hagués sigut un bon estat l'estat espanyol no estaríem discutint el que estem discutint els últims 10 anys l'any 2010 quan ens posem a fer manifestacions a partir de la sentència del Tribunal contra l'Estatut quan ens posem a fer manifestacions massives no és perquè ens haguem tornat tots nacionalistes a la manera clàssica tots hem vist que aquell estat no funciona i per tant volem una cosa que tiri que ens permeti allò que em deies al principi jo crec que aquest país podia ser molt millor del que és més democràtic més just més pròsper més benestant si l'estat funcionés l'estat és una eina al servei de la gent i si l'eina no funciona tu t'enressents s'enressenten les empreses les persones els serveis públics escolta ara volem arreglar la mobilitat a Barcelona no arreglarem la mobilitat de Barcelona sinó arreglem el sistema públic de cohesió metropolitana per tant mentre Renfe inverteixi el que inverteix a Madrid jo he estat 4 anys vivint allà i sé el que són els metros de Madrid i aquí portem 40 anys intentant que es faci mig metro més cada segle d'arrangement del sistema metropolità Sant Just d'Esberna hauria de tenir metro no el té és que és tot així diguem-ne fins i tot si no recordo malament hi ha un lloc per aquí que hi ha una placeta que està esperant una estació diguéssim t'interrompeixo és la placeta que el Jaume Plensa el mes de juny va cedir la Chloe l'estàtua emblemàtica ara del poble doncs allò està reservat i ahir l'alcalde que jo et deia la intervenció mensual al panorama municipal va dir que ja està aprovat que veurem aviam quan es porta a terme l'estació de metro de l'Ajuntament d'Esplugues allà a la plaça de Madalena que serà el primer pas diu clar no té sentit fer el tram baix passant per la carretera perquè sigui directe cap a Barcelona des de Sant Just si al cap de 4 mesos o 4 anys tenen que tornar a foradar el terra per fer el metro primer deixa foradat el metro i després si vols fes el tramvia per dalt amb un país amb un estat correcte al costat nosaltres tindríem una ciutat metropolitana relligada des del punt de vista dels serveis públics Barcelona no tindria els problemes que té de mobilitat el conjunt de l'àrea metropolitana estaria raonablement ben connectada això vol dir bàsicament metro metro i llavors metro parking rights és a dir parcaments d'aquests en les estacions de metro de tot l'espai metropolità això vol dir tenir un bon estat a hores d'ara insisteixo l'únic gran projecte a Madrid es fan les estacions abans que hi visqui la gent és a dir Madrid es va allargant la xarxa va creixent i posen una estació i a partir d'aquí venen els pisos a nosaltres tenim les cases tenim la gent tenim la societat i no tenim l'estació és perquè l'estat no és just en guidance que és un socialògic britànic sempre deia hi ha dos coses que els estats han de fer perquè la gent els reconegui han de ser justos i han de ser representatius bé doncs jo visc en un estat que no he tingut mai la impressió que sigui ni just ni representatiu és representatiu dels interessos d'alguns però no dels nostres o jo considero que no dels nostres. I ara hi ha una professora italiana, però amb una universitat americana, que diu, a més a més, els estats han de ser emprenedors, és a dir, han de ser capaços. Ella diu, encara que digueu el contrari, els Estats Units no és tan avançat tecnològicament perquè la iniciativa privada l'hagi desenvolupada, la tecnologia ho és, perquè l'estat ha marcat tendències de desenvolupament tecnològic que el món privat ha pogut aprofitar. Just, representatiu i emprenedor. L'estat en què jo he vist ni és just, ni és representatiu, ni és emprenedor. Més aviat és regressiu. Això ha de canviar. Jo ja m'estic fent gran. Sembla mentida que ens odin tant i que no ens deixin a marxar. No, però no sembla mentida. És molt senzill. Ja està, està claríssim. És una manera de dir que se m'ha corregut ara, de dir-te, tanquen sòdien però no ens deixen marxar. Som el rusc d'on treuen la mel. Hi ha tantes coses, tantes coses. El que passa és que el Joan i el Pep també voldran... Portem una hora amb tu, eh? Sí, sí. I a mi m'ha quedat... Han passat volant, eh? I ens han quedat, no hem tocat ni la teva... Ja continuarem bé. Queda registrat, eh? Sí, sí, sí, sí. Ja saps que jo tinc una gran memòria i sento-me-ho. Serà en ple. I see trees of green, red roses too. I see them blue, for me and you. And I think to myself, what a wonderful world. Un actriu o actor és aquella persona que actua o representa un paper en una obra de teatre, cinema, ràdio o televisió. S'utilitzen relacionats com a idees i sinònims els substantius, artista, intèrpret, comediant, estrella, figura, protagonista, etc. Els estudis necessaris i efectius per ser actor o actriu són aquells que et formen en les tres disciplines. Interpretació, música i dansa. La nostra convidada està formada sobradament en totes aquestes disciplines. I a més, utilitza magníficament els recursos corporals com la veu i la mímica, que la fan que tot plegat transmeti en les seves interpretacions totes les emocions i sentiments possibles de la naturalesa humana cap a l'espectador. Atenta en tot i llesta, no se li escapa res del que passa al seu voltant, s'enjustenca de pedra picada, mirada atractiva, figura cuidada, actriu versàtil i polivalent que la fa capaç d'abordar amb èxit personatges de diferents registres. Captivadora, ella sola omple l'escenari. Clara Segura i Capesco, molt més que teatre. Benvinguda, com estàs? Molt bé, molt bé. Carai, quina presentació. Molt bé, moltes gràcies. He dit alguna mentida. No, no, no, però sempre sorprèn quan et parlen de tu així. Bé, suposo que sempre a vegades ens costa també acceptar-lo bo a vegades, no? L'essència d'anar telemàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona. Títol de Solfeig i Can Coral pel Conservatori Superior de Música de Liceu de Barcelona. Vas fer fins a sisè de piano al Conservatori Superior de Música de Liceu de Barcelona. Has cursat estudis de dansa i cant. Actualment compagines la teva feina com a actriu de cinema, televisió i teatre, amb la de professora d'interpretació de l'Institut del Teatre i en altres centres d'expressions artístiques. Ets la directora de La Trena, l'hora de major èxit aquesta temporada teatral. M'agrada el Martí, de 13 anys i de Llup, de 8. D'on treus el temps? Ai, sempre diuen que el temps és el xiclet, no? El típic xiclet que es fa l'àstic quan... Però sí, trec el temps moltes vegades al matí molt d'hora, que ja és una disciplina que em veu una miqueta de piano, perquè era la manera de poder estudiar tranquil·la. Ho feia de 7 a 8 abans d'anar a l'escola, quan era petita. I crec que això se m'ha quedat, perquè també és l'hora que encara sí... Ara ho faig més d'hora, ho he de fer de 6 a 7 o 6, 7, 30, perquè és encara quan la casa està tranquil·la, quan tothom dorm. Perquè la nit em costa més, o estic fent funció i llavors arribo cansada i no... o desperta i tinc ganes de distreure'm amb alguna sèrie o alguna cosa, o si estic a casa i els nens costa més perquè moltes vegades t'adorms explicant el conte o quan ells s'adormen tu també t'adorms, i llavors em costa més concentrar-me. I en canvi de 6 a 7 és una hora per mi bastant productiva. Les dones del meu voltant que em coneixen, que em porten la gestoria i tal, diu, ja estan uns mails a la Clara a les 6.32, dient, escolta'm, Sílvia, que això de l'IVA, que no sé què... I sí, moltes vegades aprofito per fer feina a aquestes hores. Sí, sí, però el dia té 24 hores, i per molt que tu dius que és un xiclet. Sí. I també dorms, i també fas de mare, i també fas de parella, i també tens que estudiar guions i veure noves propostes. És cert que jo... Sempre ha sigut una dona molt avançada amb tot, i molt bona amb tot, però jo admiro la gent que les 24 hores les poden convertir en 30 o 35. Això és el miracle. Té un preu, eh? Té un preu que jo crec que va fer un toque d'avís fa un parell d'anys. Sí, just abans de la pandèmia. No, no, no, post-pandèmia, post-pandèmia. És que el de la pandèmia ja no saps el que ha passat abans, el que havia passat després. Però crec que va ser quan vam tornar a fer per tercera vegada cobertura al Condal. Recordo que un dia pujant les escales del teatre, ostres, estava però rebentada. Abans d'arribar a la funció vaig pensar, ostres, què passa? No sé si és Covid, no era Covid. I era com un pic d'estrès, un pic de... Perquè la meva feina m'agrada molt i llavors també sempre m'ha costat molt dir que no. I això té un preu. Té un preu que un dia no vaig petar, però vaig anar-me a fer proves, tal, i era això, era com una sensació de no poder, de no, ostres, que estic massa cansada. I era que havia baixat tot el nivell immunològic, estava molt més baix, llavors vaig com haver de començar... I llavors vam com reorganitzar-nos. Jo tinc un àngel de la guarda que és la Bet Orfila, que a part de productora de la Trena i de moltes altres coses amb l'Oriol Brogi i de la Perla 29, també m'ajuda amb la meva agenda. I llavors, com que és mare de tres dones, dona emprenedora, a vegades em diu, a veure, al setembre comencen els col·les. Si tu pretens fer la pel·li, aquest setembre, o sigui que es aguanta. Pensa que tal, pensa que al Nadal no hauràs fet festa perquè l'any passat no hauràs fet festa, però m'ajuda com a posar els punts sobre les i's. I llavors penso, és veritat, això no ho he de fer. I llavors amb la Bet vam fer com un planning de dir, intentem donar-nos una mica més d'aire, perquè sí que és veritat que en un moment tenia la sensació que tothom m'estava com esperant. A veure, quan acaba? El 18, el 19, comencem assajos. I, ostres, és aquella cosa de dir, és que jo vull gaudir també. I ahir gaudeixo treballant, però quan és tanta canya, no ho gaudeixes tant. Estàs més de mal humor, perquè estàs més cansat, perquè no tens temps de preparar-t'ho com t'agradaria preparar-t'ho, perquè no veus els nens, perquè no sé què... I tot vol temps a la vida. I ara amb el Martí, amb 13 anys, tens més feina per altres coses, i menys, entre cometes, d'acompanyar-lo al col·le, per exemple. Exacte, perquè això ni per raó... A Lluc encara. A Lluc encara, encara al col·le, i encara anar-lo a buscar, i aportar-lo a activitats extraescolars, però sí, sí, amb el Martí no tinc aquesta feina, però en tinc una que és més de psicologia i... Tu diràs, 13 anys, les hormones... 13 anys, és molt fort, perquè clar, nosaltres amb 13 encara estàvem a IGB, fèiem setè, i just ara ell... Bé, perdó, ell estaria ara fent vuitet. Està ara fent vuitet. I llavors aniria a l'institut l'any que ve, i ell ja fa dos anys que està a l'institut, amb la qual cosa tot s'ha avançat dos anys. Sí, sí. I és un temazo, el fet que ja els hi donen el... Ja, bueno, socialment, no? S'està establert el mòbil. Tu ho has dit. I això, és una batalla... Que jo crec que és una batalla que... Jo em sento... Me'n recordo quan jo era jove, pensava... Aquells avis que no entenien el rock and roll, però què és això? Si aquests pares estan carques... Jo ara em sento carca, em sento carca amb el meu fill, perquè ja és una altra generació, i deu ser això, deu ser els canvis generacionals, que sempre passa que la generació anterior queda de seguida desbancada, perquè la que està en actiu va molt ràpid. Però sí, sí, però hi ha coses de carca que penso, és igual que em senti carca, perquè això no... Vull dir que crec que, per exemple, el tema de la tecnologia, encara no som conscients d'on ens està portant, a nivell de relacions humanes, eh? Jo a vegades parlo amb els meus fills, que són el doble de frans que els teus, jo els deia que la tecnologia, que és fantàstica, però que no s'oblidin mai del tracte humà. Clar. És a dir, per molta tecnologia que hi hagi, sigui a nivell empresarial, que necessitis una, tan sols amb una pantalla, que no necessiti anar personalment a veure el proveïdor, el client, el contacte humà. Totalment, totalment. I per molt que em diguin a mi tecnologies, etcètera, com el contacte humà, com mirar-te als fills quan et parlo. Bueno, clar, però és que això ara s'està convertint al revés, no? Això ara s'està... es parlen per fotos, es... És horrorós, horrorós. Bueno, és una altra història. Ens costarà molt a nosaltres assemilar-lo. Ens costarà molt, sí, sí. Ens costarà molt, i també penso que a la gent jove que no està acostumada a aquesta relació tan humana com la que hem tingut nosaltres, els costarà assolir-ho. També la relació humana és fonamental. Sí, sí, i després, en el fons, vull dir, sí, perquè en el fons som éssers socials, vull dir, que aquestes persones que han crescut amb aquesta tecnologia o amb aquests contactes socials a través d'una pantalla, acabaran, potser, volguen-se compartir pis o tenir família o viure amb algú. I aquí començaran els temes, perquè, clar, si tu no estàs entrenat en llenguatge corporal... Ah, no parlarem. Et dones compte, Clara, que tu ets molt més que teatre, que és molt presentable. A més, tu dius que el teatre va directe al fetge i al cor. Sí. Jo t'ho he sentit. I que consideres que no tens cap mètode, que més aviat fas una recopilació de totes les persones que t'han ensenyat coses, siguin directors, companys, actors i actrius, i que tu tan sols ho apliques en les teves interpretacions. És correcte, això? Sí, perquè jo crec que no vinc a cap escola. Costa de creure que una actriu tan valorada i premiada com tu no segueixi una metòdica amb el seu treball. Em costa molt. No, jo t'ho diria que és veritat, que jo ara, per exemple, que estic veient ara, doncs és les 104 o 105 funcions de la trena, encara estic entenent la teoria, o sigui, encara estic dient, vale, ah, vale, vale, o sigui, per què no riuen ara i abans reien? Ah, potser ja perquè hi ha una pausa, vull dir que encara estic, amb l'experiència i amb la formació, estic encara entenent què és aquesta màgia del teatre, perquè és una màgia de dir jo puc saber si són clínics d'encostipat o clínics d'emoció, no? Més o menys, més o menys, a vegades m'equivoco. Però jo noto si l'espectador ens està sentint, se'ns està seguint, no sense mirar-lo, si els espectadors, i les espectadors estan enganxats o no a la funció i ho noto. I això també és a còpia de fer-ho tantes vegades que dius estan distrets i no els veus per el rabia de l'ojo, que no sé com es diu, la cua de l'ull, la cua d'ull, doncs ho veus però ho notes amb la respiració, amb el palpitar silenciós d'un grup de persones que està mirant l'obra. I tot això et va configurant una petita teoria, però per això penso que crec que sí, crec que el bon, el bon, el bon, no sé, no sé si és mestre o alumne, és aquell que va recollint de tot arreu, no crec, jo no he estat mai, massa amant mai de mètodes estrictes i no dúctils i, com es diu, fanatismes, hi ha mètodes que són molt fanàtics per mi. Què dius això? En Josep Maria Flotats, 84 anys. Imagina't. Acaba d'estrenar al Teatre Espanyol de Madrid, París, 1940. Una obra, que diu ell, que recull les gissons sobre l'art dramàtic de Lluís Joubet, que és el seu mestre i la seva manera d'entendre el teatre. Flotats, eh? Sí, sí, sí. Defeneix l'experiència teatral com inexplicable, perquè la tècnica de la qual no és del tot científica, perquè no és repetible. Ningú s'imagina què passa abans d'aixecar-se al taló. Després explicaré una gran dota teva que tens que anar amb música abans de que s'aixecar el taló per pujar-te'l a l'anàlina. Total, que el Flotats diu que una feina, que per ell és gairebé circense, diu, que darrere d'aquests triples sals mortals emocionals que fa un actor hi ha infinites hores de feina. Això sí. Deia per allò del mètode, no? Sí, sí. I que, en el seu cas, el Jovet representa, com jo suposo que també defensaria el Stanislavski, no? Sí. Una altra referència, no? En mètodes d'actors, no? La quinta essència del sentiment en l'actuació, no? I que aquesta és la matèria prima que desenvolupem un ofici que viu de les emocions. I jo amb això de les emocions, i és tu que tens que xerrar, i després em ranyen aquest perquè xerro jo. I jo n'he conegut un actriu com tu que té aquesta capacitat de plorar. jo t'hi veïn. A tu no et costa res que et caiguin aquests llagrimots. Jo veiem, escolta, no estava a primera fila de platea, estava, no sé, a la decena o a la dosena i o anfiteatre. I se't veu unes llagrimos. és que jo no sé si et poses. Jo diria que no, perquè tu ets tan versàtil. No, no, no. No dóna temps. No dóna temps de posar-se el colírio. Dic mentida. No. Que tens aquesta capacitat de plorar. Com no he vist amb ningú. Sí, tinc una facilitat. I a més, quan rius, se't nota que no rius falsament. És que ets increïble. Bé, tinc la facilitat, però és el que et deia, no sé com, no sé quin és el mètode. Vull dir que respecto que hi hagi gent que tingui un mètode que li sigui útil per tot. Jo desconec aquell que em seria útil per tot. Vull dir que crec que vaig fent, però clar, quan jo ara he estat dirigint o he donat classes, intento fer entendre quins links hem de trobar, però els ha de trobar cadascú, perquè allò que està dient l'afecti, perquè és cert que ha de plorar l'espectador. No cal que plori l'actor, estic d'acord. Però a mi em passa, a mi em passa que quan veig algú plorar o que intenta reprimir el plor, llavors ploro, com a espectadora. Amb la qual cosa, a vegades, ajuda una mica el compromís que hi posa un perquè l'altre també s'emocioni. En el fons som éssers empàtics, vull dir que si veiem algú que s'ho està passant bé, també ens ho passem bé. A mi m'encanta quan veig aquestes coses que corren o per internet o que corrien abans per la tele d'un presentador o una presentadora amb un atac de riure intentant. Jo, no hi ha cosa que em faci més riure. I és per això, perquè perquè m'hi poso de seguida el seu... O sigui, som éssers empàtics i llavors, d'alguna manera, si jo aconsegueixo emocionar-me, doncs, a vegades crec que també s'emociona l'espectador i a vegades no, a vegades jo no m'emociono i s'emociona l'espectador que bé, també, però si no et sabria dir quin és el... Jo recordo molt una professora, la Laura Cubana, que ens va dir la primera emoció que experimentis quan llegeixis una obra és el tresor que tu t'activarà per després comprometre't amb aquesta obra. I si una obra ja et trasbalsa d'entrada, jo sé que després com a intèrpret ja sé on connectar-me perquè ja sé, ja he vist on no saps per què però t'afecta i dius ostres, allà, quan he llegit això uah, és que sé del que parla o a mi m'ha afectat i llavors no m'equivoco gaire i són aquells moments en què a mi m'afecten. Però amb la primera lectura. Jo per això m'he fet, recordo que m'hi vaig fer dues vegades foto al mirall després d'haver llegit una pel·lícula i una obra i una pel·lícula era Mare d'Entro i l'obra era Incendis. Em vaig haver de fer una foto perquè la cara m'havia quedat com desfigurada. Ets una bruixa perquè aquí amb les notes que tinc per parlar amb tu, si tinc que posar dos de les tres les has dit tu i l'altra seria per comissària, no són tres totes o moltes obres de les teves però aquestes tres que després anirem parlant són capdals amb la teva carrera diria. Aviam, fem un petit incís i retrocedim una mica amb el temps. Quins records tens de la teva infantesa aquí a Sant Just? Uf, mira, avui que m'heu portat... Que va ser el teu primer teatre, eh? Sí, i tant. Avui que m'heu convidat a la grangeta que he tornat a tastar l'ensaïmada que no és la mateixa que jo tastava quan era petita però que per mi era el ritual que anava cap a les classes de piano els dissabtes a les 9 del matí i parava a la grangeta i em menjava un donut i una ensaïmada que era com una... Era una festa com que també estudiàvem els matins de 7 a 8 abans d'anar a l'escola i tal doncs els meus pares em donaven cent i pico pessetes que amb això podies comprar les dues coses. Imagina't. I que m'he anat a Can Genestac que he agafat un dels fruits de l'eucaliptus que tal que això per mi és infantesa pura jo tinc molt bons record de Sant Just perquè era una època que anàvem caminant a tot arreu que no hi havia gaire cotxes que ens coneixíem tots que sortíem d'un moment en què es necessitava el poble fer moltes coses a nivell associatiu que hi havia l'Ateneu que jo allà anava a fer Camp Coral anava després a ballar a la Marta Roig però que també es feia l'Ateneu vull dir que jo estava vinculada al poble a l'Esplai jo tinc un superbon record de la infantesa jo anava caminant al col·le recordo que amb el meu germà amb el Carles tardàvem si sortíem a les 5 arribàvem a casa un quart de 7 caminant perquè paràvem aquí paràvem allà fèiem tot Can Sagrera perquè abans el carrer Indústria no era jo quan vaig venir a viure aquí l'acabaven d'asfaltar era de terra sí, sí Can Sagrera també encara estava de terra després més tard jo ja sabia que allà vivia l'Àngel Casas i el anàvem a espiar a través de per cert un record l'última entrevista en vida de l'Àngel Casas estava assentat on tu estàs el 20 de maig encara me'n recordo sí, sí total els bons records els bons records amb tristos sí, sí els bons records anar això jo tornava sola feia piano no sé els dimecres i els dijous tornava de ballar llavors venia amb la Mariona Castro que viu aquí dalt vull dir que vas coneixent la família l'he tingut aquí jo que m'acord i que important és a nivell personal tenir bons records de la infantesa totalment perquè amb els anys vas veient i coneixent gent que ha tingut o veu una infantesa trista sí o una infantesa molt complicada complicada amargada sí, sí clar som els privilegiats els que tenim bon record no és que sigués una infantesa en aquella época perquè tu ets bastant més jove que nosaltres no teníem l'oferta que hi ha avui ni molt menys ni l'oferta que tan sol tenies tu 30 anys més tard que nosaltres però bueno possiblement per això ens va permetre aquesta connexió humana que era entre altres coses el joc sí avui jocs de taula sí, sí la gent juga jocs de taula parlo del dòmino o el set i mitja o el parxís o la oca la gent no juga no, no, no i a la nostra època era això o l'escalàstric sí, sí, sí i tant o estar al carrer o estar al carrer jo el meu carrer el meu carrer no perquè era un carrer de bastants cotxes però la meva tia que viu darrere de Camp Mèl·lic amunt al carrer Torrent i el meu cosi de la nostra quinta nosaltres els estius estàvem tot el dia al carrer al carrer que era un carrer semi-peatonal amb les bicis ara baixa el camp dels emmallers que ara ja han tirat i les figueres aquell que ara estan fent obres que estan fent aquestes grans obres darrere la piscina les heu vist doncs allà pujar a la costa baixar a la costa 60 i escaig vivendes imagina't sí, sí és a dir el resum és una frase teva que dius si miro el camí recorregut tinc la satisfacció d'estar on vull estar maco això significa que tot el que has fet t'ha omplert i tot el que has fet dius bueno possiblement que m'he dit alguna cosa però no me n'arrepenteixo del que he fet no, jo crec que això també m'ho ha ensenyat d'alguna manera els meus pares de dir i la meva mare que també és molt pràctica i molt vital ja parlarem després de les catalanes ja està ja està tu has de sentir que has triat quan ho hagis triat ja està ben triat estarà no pensis què hauria estat si hagués fet l'altre si t'ha portat a triar-ho el que passa que clar un ha d'estar preparat per triar no? per sentir que realment allò que vol fer és allò no l'altre jo tinc una teoria ja que estem parlant amb la Clara no només l'actiu sinó molt més que el teatre i cadascú de la seva teoria i un parell d'amics sempre diem que saber viure és fer el millor que podem amb el que tenim i en el moment que estem ja quan estàs entre cometes passat entre cometes no diré de voltes però sí d'edat saber viure és fer millor el que podem totalment i amb el que tenim que és d'alguna manera és el que dèiem abans i en el moment que estem perquè ara doncs tenim que gaudir entre cometes de la tecnologia al nostre nivell totalment i una de les coses que gaudim és veure-te amb tu transatlant-nos emocions perquè forma part i jo sóc de les persones que no arribo a entendre i hi ha bastanta gent que les arts les ignoren ja el teatre el cinema si no són mastagots poca cosa llegir llibres sembla una entelequia si costa pensar que gent que viu d'esquenes de la música de la pintura dels monuments de l'arquitectura del teatre de la literatura costa que no que no tinguin aquestes altres nutrients aquestes altres vitamines perquè en el fons no ara tots estem que si en falta tinc que si en falta no sé què doncs caramba a vegades les vitamines te les dona el sol te les dona l'amistat te les dona la natura però també et cultiven l'ànima tu diràs et faig un petit incís posarem una petita pausa perquè tinc tantes coses a comentar amb tu recordo que en el grec el grec del passat el 2022 et vaig veure amb l'equip que tu actuaves amb l'equip de la PR29 i que vas presentar el 28 i mig un muntatge em sembla que era un muntatge en l'univers del Federico del Fellini i que reflexiona sobre el sentit de la vida i de l'art d'alguna manera del que estàvem parlant tu dius no sé si en altres vides vaig ser italiana però quan hi penso crec que he nascut massa tard hauria d'haver nascut quan Fellini encara era a Ginecità és correcte això? sí perquè jo vaig anar recordo que vam anar amb el Florent el meu company a Roma i jo li vaig dir i vam llogar una moto fa el 2006 o així i vaig dir jo hem d'anar a Ginecità jo ja sé que no hi és però jo hauria estat capaç en aquell moment que no ho he fet perquè no soc gaire fanàtica de ningú o fan de però jo m'hagués plantat el que passa que clar ell buscava coses molt especials vull dir que no sé si hagués pogut tenir res a fer però m'hagués plantat allà a esperar-lo a esperar el maestro i dir-li excusi per favor un attimo i és curiós perquè jo una part de la meva vida professional una etapa de la meva he tingut molt contacte amb Itàlia concretament en dues regions una la Toscana vols creure que la Toscana podria perquè jo estic molt relata a l'Empordà cada vegada que entro a la Toscana penso jo aquí hi he viscut et sento i el que no sé si allà vaig viure d'esclau de patrici ho entens no ho sé o de gladiador no ho sé per cada vegada que entro a la Toscana perquè és un passatge molt similar molt semblant a la Polà sí sí sí sí aquell impacte com tu deies jo estic a la universitat esperant que vinga el Federico sí sí sí i és no no no que això que me'n recordo que vam vam anar amb la moto vam veure-ho per fora perquè ja estava molt sí estava ja com molt abandonat però encara vam seguir una moto que a més a més vaig pensar hòstia que fill n'hi ha un senyor un home que s'havia posat tanta colònia tanta colònia que ens anava deixant empudegat tot el recorregut tota la flaire i see trees of green red roses too i see them bloom for me and you and i thank to myself what a wonderful world i see skies of blue and clouds of white the bright blessed day the dark sacred night and i think to myself what a wonderful world the colors of the rainbow so pretty in the sky are also on the faces of people going by i see friends shaking hands saying how do you do they are really saying i love you i hear babies crying i watch them grow they'll learn much more than i'll ever know and i think to myself what a wonderful world yes i think to myself what a wonderful world what a wonderful world what a wonderful world what a wonderful world Gilberto Passos Gil Moreira nascut a Salvador de Bahia a Brasil fa 80 anys més conegut com a Gilberto Gil és un cantant, guitarrista i compositor brasiler conegut tant per la seva innovació musical com pel seu compromís polític i defensor del medi ambient del 2003 al 2008 vaig exercir com a ministre de Cultura del Brasil a l'administració del que va ser i actualment és president Luis Ignacio Lula de Silva l'estil musical de Gil incorpora una gama eclèctica d'influències incluent-hi música rock generes brasilès fins i tot samba i música africana i regui doncs aquest cantant vegetarià practicant de ioga hi tenim per culte el cant d'ombre ha sigut avui l'intèrpret de la nostra sintonia i tornem amb la nostra convidada l'incredible clara jo tenia aquí apuntat havíem quedat allò del grec el Federico Fellini que tu has explicat més d'una vegada que ja des de petita tenies una tendència natural a crear històries transformant inocentment situacions quotidianes en escenes de ficció vas començar vas començar la carrera d'història de l'art ràpidament però el peu que també havies posat a l'institut del teatre va decantar el pes cap a la interpretació com va anar la presa de la decisió de passió per la interpretació va anar perquè jo vaig estar parlant a casa que em van dir bueno si vols estudiar teatre cap problema com que en aquella època els meus pares havien fet teatre a l'escola perquè els meus pares encara que van a una escola durant la dictadura van van ser en una escola encara molt republicana una escola que feien teatre feien labors feien tenien un hort les antigues escoles Núria estudiaven música ballaven a les bars que això va ser posterior però feien teatre i en aquella època i més endavant van arribar a coincidir en el grup de teatre amb el Ferran Ranyer i l'Ivars que esenògraf que després el vaig anir de profe a l'institut del teatre i me'n recordo que vam anar a veure a Màquina Baja que estava fent en aquell moment el Ferran Ranyer a la Villarroel i em va dir els meus pares escolta si vols fer teatre que vagi a l'institut del teatre que si home sí que no passa res i fins que no vaig ser conscient d'aquesta decisió també m'havia agradat molt la història de l'art però vaig pensar i vam acordar bueno escolta em matriculo jo faig les proves de l'institut si m'agafen bé si no ja entraré a història de l'art i llavors ja m'ho torno a plantejar m'agafen a l'institut del teatre i ja estava matriculada a història de l'art i vaig dir bueno no passa res aniré fent les dues coses però jo vaig agafar el nou pla de l'institut del teatre que va començar el 92 que era una reforma que es convertia en llincenciatura i en 4 anys abans fins a l'any anterior havien estat 3 anys i nosaltres érem els conillets d'indies del primer pla del nou pla i els conillets d'indies ho vam ser total perquè fèiem molts dies pràcticament tots els dies que dilluns no però la resta de dies fèiem de 9 del matí a 8.30 del vespre amb dues hores per dinar això sí però clar era impossible anar a classe em vaig trobar a principis de desembre dient però si no he pogut anar a cap a cap classe d'història de l'art i me'n recordo que vaig anar a la universitat i els vaig dir escolti és que jo crec que no podré fer aquesta carrera em sap molt greu em vinc a donar la baixa i em van tornar els iners de la matrícula que això sempre ho he recordat amb molt d'amor però sí encara és una és una assignatura pendent me'n recordo que al Museu Rodent jo que havia estat com configurant la meva teoria dient sí sí perquè jo m'hi veig aquí als museus jo què sé sent historiadora d'una cosa en concret i tal una amiga de la meva mare la Nina em va dir però tu et veus realment amb el teu caràcter estant aquí com aquesta persona que està ara aquí que estàvem al Museu Rodent de París i de cop vaig dir hòstia doncs crec que no gaire crec que em faltarà una mica de canya i llavors vaig vaig decantar-me per sort vam sortir amany els espectadors vam sortir amany aviam tu dius que el món de l'art ens pot guaurir salvar fer volar canviar la nostra realitat i que si la cultura ens fa més sòlids com a persones i menys manipulables per què no li donem el valor que ha de tenir quina pena amb això de l'art és el que estàvem parlant tant a micòfono tancat com avui esmorzant com a mare amb la teva conversa no li donem el valor que té no sé perquè això no ho acabem d'entendre suposo que a nivell polític fa fa molt respecte tenir ciutadans i ciutadanes que puguin pensar que siguin primer de tot evidentment lliures de pensar el que vulguin i de rebatre el que diuen els altres suposo que no ho sé que és una teoria molt molt de de P3 però sempre he pensat que potser és millor no protegir la cultura a nivell per poder manipular més l'ésser humà i tenir-lo enganxat amb una amb impostos alts i economies o baixes i després també fer-nos creure que tenim unes necessitats que realment no tenim perquè la cultura el teatre jo sé que és car però si hagués ajuts no ho seria tant per l'espectador però en realitat l'art no és car el seu adjectiu que va al costat és més car un cotxe i és més car una casa però si el protegíssim si l'aprenguéssim que l'estimessin a les escoles que els nens aprenguessin d'una manera lúdica fer teatre crearíem nous espectadors com el que passa a Anglaterra jo crec que els nens a Anglaterra les nens i les nenes fan teatre a les escoles i després són futurs espectadors i per això quan vas a Londres tens problemes per trobar entrades per anar a veure la Judi Denys a qui sigui fent una obra de teatre perquè realment ells tenen una cantera que han anat cultivant i estimen el seu teatre i estimen els seus autors i tant i tant sí, sí Clara tu has participat en més d'una cinquantena de muntatges teatrals has fet cinema i televisió la teva trajectòria tan solidà com versàtil ha estat reconeguda entre d'altres en quantitat de premis el Premi Nacional de Cultura el Premi Situat de Barcelona el Premi Gaudí el Premi Maradià el Premi de la Lídica els Premis Otaca i molts altres això de la cultura el primer éxit que jo recordi dalt de l'escenari de Clara Segura el vas obtenir de manera inesperada just quan vas acabar de licenciar en Art Darmàtic avui en parlàvem va ser en el 98 amb el Semli de Mosses sí és que sí i en un TNC en un TNC d'esmoronança d'esmoronança inaugurat feia molt poc ostres sí en un TNC en un moment de traspàs absolut perquè just en aquella inauguració de temporada el setembre-octubre que es farà la inauguració de temporada si no m'equivoco nosaltres estàvem ja assajant perquè anàvem a estrenar com el Nadal i ja va passar el que va passar i els flotats el van fer fora llavors es va com suspendre tot l'espectacle que havia de venir després que era de comedians crec que es deia Tempos o alguna cosa així si no m'equivoco el van fer després però no a la sala petita perquè es va comparar tot i llavors nosaltres hauríem tingut una bona resposta del públic sí és que nosaltres com que vam entrar així com destranquis i aquests nois que estan allà doncs ho faran tres setmanes res és una cosa que encara no està acabada que és com un taller i va i ho vam petar i llavors ens va anar de conya perquè vam poder anar seguint seguint tres setmanes més i tres i tres fins al juny i hi havia embufetades per trobar entrades recordo el musical més petit amb el Dani Anglès i amb un jove l'Àngel Llàcer home amb un jove atanyit de carbassa el calent l'Àngel tot un personatge que tu vas ser la seva primera professora de piano exacte sí exacte i a les classes de piano una vegada que vas ser l'Àngel Llàcer sí a més havies constituït a l'Institut del Teatre sí ell anava primer i jo segon i llavors primer i segon ens relacionàvem molt perquè sí perquè teníem molta relació ells eren una classe un curs molt potent nosaltres érem un curs molt femení perquè hi havia moltes dones hi havia solament quatre homes i que després van acabar dos i perquè els altres es van passar gest però van ser ells eren un curs així molt canyero hi havia el Joan Carreras l'Àngel Llàcer l'Albert Triola la Mireia Xalà la Gavina Sastre hi havia moltíssima gent d'aquella promoció que segur que ara me'n deixo algú que ara no me'n recordo que era d'aquella promoció però d'aquella promoció coneguts pel gran públic dos sí l'Àngel Llàcer i tu bueno no i el Carreras i el Triola aviam el Carreras i el Triola sí molt bons però no em diguis que són de la màxia dintre de la PUL com tu l'Àngel Llàcer i l'Àngel Llàcer des de que s'ha juntat amb el Manovís que l'encerta amb les producions que fan vull dir des del petit príncep és fantàstic però no em diguis que el Triola que està molt bé el Carreras amb el mateix conom que jo però no són de la màxia com Clara Segura o l'Àngel Llàcer cada cosa al seu punt el qual no significa que siguin més dolents no en absolut i aquesta professió és també molt injusta perquè hi ha gent molt bona que potser està més a l'ombra també pots coincidir amb l'Oriol amb l'Oriol Brosi sí, exacte l'Oriol estava fent direcció al mateix curs que jo diguéssim ell estava fent direcció i allà ja vam coincidir sobretot a l'assignatura d'objectes que la feia l'Alfred Casas i el Joan Baixes i allà ja ens vam fer ells van anar a Porto que jo no hi vaig poder anar perquè tenia examen de piano al setembre però vaig poder anar a Charleville vam fer alguns viatgets així molt divertits perquè amb el departament d'objectes i mira l'Alfred Casas ens ha ajudat amb la trena una mica amb els caps que fem servir a la processó i allà a Tirupati sí el teu vincle amb la Perla 29 s'ha tradurit en numerosos èxits que majoritament han mostrat a l'Emprai ja dintre de l'espai que vosaltres us heu convertit ja saps que per mi és també un espai emblemàtic que s'ho he trocat a Catalunya que vosaltres us l'heu convertit en el vostre camp base per moltes coses avui comentàvem quan esmorzàvem que recordo moltes obres allà però concretament unes el Tirano amb el Pere Arquilloll i que em faltava estona el paper de la Roxana ara t'ho dic el micròfon que abans t'ho dit el micròfon tancat i t'he fet la pregunta fora el micròfon i te la torno la feia amb el micròfon obert com és que no has treballat amb el Pere Arquilloll doncs no ho sé no hem coincidit brutal eh hem treballat amb el un Tirano el Pere i tu un paper el paper de la Roxana és que és per tu és per tu és per tu jo no sé sempre he pensat que aquesta dona que és capaç de lluitar per amor com va i s'endú un carro i se'n va alimentar les tropes ho trobo d'una valentia absoluta i i defensar l'amor que ella vull dir té com una idealització de l'amor totalment totalment i té aquesta necessita aquesta idealització de l'amor que sols li pot donar una persona del talent del Tirano exacte del talent verbal del Tirano no sí no sé m'encantaria coincidir amb el Pinyon i amb l'Oriol clar sí m'encantaria m'encantaria fer un projecte amb el Pere però que és veritat mira jo tampoc no vaig poder treballar més que un petit trosset amb l'Elisa Anna porca misèria però no vaig poder treballar amb ella i m'hauria encantat treballar perquè jo també ho penso com l'altre dia sentia que ja feia 10 anys de la seva mort que la Cesc Pinyon deia jo cada vegada penso que faria l'Anna a mi em passa també moltes temporades que penso ahir quan presenten la temporada no sé on i penso que hagués triat l'Elisa que hagués fet o si hagués vingut a veure això o què hagués dit o què li hagués preguntat no és un referent un referent sí Clara tu balles molt bé molt bé i em consta quan faràs un musical espera no en responguis no en responguis perquè amb això del musical parlàvem abans de Londres jo recordo quan era jove Londres era la referència dels musicals total hi ha molta gent que canta molt bé però no sap ballar i fins i tot hi ha bons actors però no saben ballar però realment és diferent veure una persona que canta bé que veure un bon actor quan trobes un bon actor tot canvia t'estic parlant per mi sí, sí i els musicals no tenen prestigi perquè s'ha triat molta gent que canta molt bé però no són bons comunicadors i quan parlo comunicador actor i ballerina no són actors els actors han de fer-te empatitzar amb el que els passa encara que no tot és culpa dels actors també hi ha arguments de musicals fruixis sí, sí una misèria per molt que sigui un musical no deixa de ser teatre pregunta repeteixo quan faràs un musical m'encantaria m'encantaria m'encantaria perquè sí que és un jo sempre ho penso a mi clar o sigui a mi ahir endreçava coses i vaig trobar el meu programa perquè guardo programes de coses que he vist de Londres així de Chicago amb la UT L'Emper i la Ruthie Henschel o sigui va ser una experiència místico sensitiva sexual pràcticament perquè aquelles dones allà amb la banda allà al mig que estava muntada amb una mena de com una tarima així en diagonal el director de la banda i veure aquelles coreografies que és Bob Foch a l'estil més precís i pur aquelles bèsties que a més amb un argument tan potent com el de Chicago no ho oblidaré mai i sobretot per això perquè les actuacions eren memorables i quan tens una gran actriu o un gran actor cantant sap com fer-ho si no hi arriba perfecte sap com modular i sap com parlar i sap com estirar algú perquè no és el més important el més important és aquell personatge i si el personatge canta bé doncs perfecte però el més important és explicar aquella història no mireu que bé que ho canto això és el que a mi a vegades em passa també és a dir la meva percepció com a espectador més o menys és la teva percepció com a actriu sí, sí no n'hi ha prou amb saber cantar no, no, no i no n'hi ha prou amb saber ballar bé s'ha de ser actor s'ha de saber transmetre s'ha de saber comunicar és la meva percepció jo per mi sí i aquí tenen instruments privilegiats que saben actuar saben cantar i saben ballar la Clara no, no jo no sé cantar també jo et puc ballar i m'hi defenso però cantar no tinc un registre no, no però t'ho dic en sèrio home, però tu has fet cant saps de lo que va saps gestir una partitura de solfèix musicalment sí et puc dir i cantes bé potser no cantes tan bé com sí, no canto tan bé com altres actrius de musical com anals d'eufòria per dir-ho en una manera sí, i tant però bueno tot això amb el teu bagatge ja m'ho arreglaria ja m'ho arreglaria ara ho veus d'aquí ve torna la petita una vegada com faràs un musical no ho sé tinc ganes a mi m'encantaria trobar el què i després ja ja ens hi posarem és que aquí a Catalunya però ara sense el Màrio Gas la Guanyal el Ricard Raguant el de Goll de Gom què passa? s'han acabat els musicals aquí o què? no perquè ara tenim l'Àngel és el que estaves dient que tenim sí, però l'Àngel quins musicals hi ha de Goll de Gom molt bé Maricel què? què m'ho has fet? el Màrio Gas no ho sé però el Màrio Gas jo ara recordo això moltes coses increïbles amb el Màrio Gas i precisament amb la Vicky amb la seva dona clar tu dius la Vicky potser no és una super cantant però és que jo me'n recordo molt de Guys and Dolls per exemple i me'n recordo molt de Little Night Music i me'n recordo de musicals que han fet o de Corvall per exemple que t'arriba molt perquè és que ella és una actriu grandíssima i és igual si no fa un vibrato tal o li han de baixar la partitura a dos tons i és que això amb què més dona però és una pena perquè els musicals que a Catalunya havíem sigut no se'n fan no n'hi ha i si se'n fa algú li costa el coll com el Raguant que el van fotre a Faló a l'Apolo perquè la gent no hi anava quan fotia o quan feia perdó musicals i la pena sí i a més bueno perquè ara es compren les franquícies també ara fas i es compra exactament allò i venen al Serrià i no és el mateix Songheim que Ferran Carrera i que trist passes pel Parallel dos en qüestió de sis mesos dos ales a la miseria Barça a la miseria al Molino a la miseria sí com el que havia estat el Parallel com el que havia estat l'espectàculo de les mil piernes hi havia hagut el Parallel des de la Tania d'Ori 500 vedets imagina't i nosaltres hem fet un espectacle que ens el vam també arreglar entre nosaltres dirigit per l'Àngel Llàcer amb l'Àngel Smulner la Gemma Miralles la Marta Domingo vam fer amb l'Albert Triola la Carmen Sánchez i el Quim Soler que era guitarrista ens vam inventar un espectacle que es deia Quedate con la cobla i el vam inspirar als anys 50 a Barcelona vam anar a la Maroteca a mirar diaris de Barcelona i vam començar ens vam flipar amb el Parallel tot això i llavors vam muntar l'excusa era al revés vam fer quina cançó vols cantar ah pues jo vull cantar Tu eres mi mario una que cantava la Martírio pues jo vull cantar te quiero más que a mis ojos aquesta pues jo vull cantar la bien pagar pues jo vull cantar Ojos Verdes pues ta ta ta i amb tot això vam dir hi ha algun argument si mirem totes les lletres de les cançons i com que totes les cançons són bàsicament totes d'espetxar o sigui de la rosaria vam arribar a la conclusió que podíem tenir un argument que era que totes treballàvem al llentiol en aquest suposat i bueno i totes treballàvem allà en un espectacle que es deia Cinco Solesties en Espanya que això era un espectacle real l'any 50 i pico i que totes estàvem enamorades d'Alfredo Gardel que era el productor de l'espectacle i totes en algun moment li dedicàvem una de les cançons parlant de tal i llavors com que jo havia triat Tu eres mi mario era el meu marit l'altre era l'amante perquè havia triat Te quiero más que a mi bueno tot això vam fer un espectacle que no va ser va ser un èxit pels que van venir com diu l'Àngel perquè no van venir gaire gent però però me'n recordo molt de la vida que em vaig comprar un llibre al paral·lel de tot el que dels anys 20 fins als anys 70 al paral·lel i hi havia bueno clar és que hi havia tots els barcos que arribaven els mariners hi havia molt molt de trànsit allà i llavors clar recordo molt això l'espectacle de les mil piernas doncs mira aprofitant que estàs tu i que estàs el Josep li llancem la proposta de que ens faci monogràfic de la història del teatre pel paral·lel eh Pep és que va ser una època molt irrepetible vull dir una època va començar entre la primera guerra mundial que van venir aquí espies la gent es va enriquir perquè venien productes dels dos bàndols van venir unes prostitutes que no sabien ni que existien dones com aquelles d'aquí a Barcelona i estaven doncs molt barrejant la criolla que en una banda estàvem bevent molt xandona i altres estàvem bevent bevent castalla i ballaven tots allà al mig i remenaven i s'arrambaven i que era tot vull dir era una època increïble uau i el molino doncs ara deies tu de tancat però quants anys fa que no sabíem aprovar el molino perquè feien espectacle pels turistes les coses són una mica irrepetibles jo trobo que és difícil és difícil perquè clar era una època que la gent sortia no hi havia els 600 la gent doncs el diumenge o anaven a veure la família o anaven a passejar pel paral·lel i entrar en un lloc clar era un altre món era un altre món clar clar doncs aquesta aquesta és la els sàlons que en diuen els angleses aquest és el repte que algun algun programa sí sí la meva àvia ho explicava que havia anat a passejar ella vivia a Sant Antoni i anaven a passejar pel paral·lel perquè es veia molta vida veia moltes coses que tu no veies home jo vaig conèixer fa dos anys una senyora a Venècia que em va dir no he sortit mai de Venècia i tenia 75 anys diu perquè el món ve a mi no cal que vagi a veure el món doncs una miqueta aquesta sensació diferent bona aquesta però bueno Venècia encara més perquè a Venècia hi ha tot l'art tota la pintura tot l'opintorès tot l'artisteo tot el parrandeo i la faràndula no i tot el glamour encara perquè clar és una ciutat però sí jo crec que el paral·lel en aquell moment no calia que agafessis un barco perquè et venien a anar a casa sí sí era un altre món en aquells moments era un altre món doncs mira recordant el paral·lel recordant hem estat parlant de la música clar la música sempre ha jugat un paper destacat a la teva vida jo ja he explicat que tu vas fer estudis superiors al Liceu que el teatre musical forma part de la teva carrera i t'hem vist que el piano en diversos muntatges això que no ho feia jo el que no és possible als ulls del públic és l'altaveu que sempre portes a sobre i actives abans de sortir a escena tu dius sempre necessito música m'ajuda a preparar de manera més directa els estats d'ànim que necessito per fer una funció és correcte? sí sí sí jo veig sempre amb el meu bafle és cert que el faig servir més o menys depèn de la quantitat de gent que hi hagi als camerinos per exemple a la Perla a la Biblió que tenim un camerino compartit i a vegades que hem fet obres amb músics com el Marc Serra el Joan Garriga el Maria Roc ja la posem entre tots la música però alguna vegada sí que hem buscat algun tema perquè s'ha fet alguna broma i tal i quan jo sobretot vaig començar amb això del bafle quan jo feia el monòleg el Conillet que com que havia d'anar per als pobles de Catalunya m'ha li deixat abans t'he dit m'ha li deixat perquè és la tercera pota sí sí important després hem parlat del Conillet doncs havia de jo què sé en aquella època de Conillet amb el Marc és que amb el Marc Martínez estàvem fent nit i dia que vam haver de parar els assajos de Conillet per fer les seqüències més bèsties de nit i dia que teníem millor que teníem una baralla al llit allà a l'hotel que ens fotíem d'hòsties amb un especialista no sé què que si agafa la d'aquí que si tu paguen-li la petada i havíem de parar els assajos de Conillet per fer aquelles seqüències bèsties de nit i dia perquè ell era el psicòpata el mata iaies doncs a Conillet em passava que quan després vam fer reposició vam anar de gira jo passava molt ratets el camerino sola malgrat que hi havia la Macarena que era la regidora o la Maria Rosales i el tècnic però molta estona està soleta els camerinos i llavors necessitava companyia i vaig adonar-me que m'anava superbé fer escalfaments amb el meu bafle i llavors me'l porto tot arreu Fins i tot la música ha fet que tinguis de parella amb música Ingenier Musical productor el pare dels teus fills el Florin que a més et fa els muntatges musicals i els teus espectacles no no me'ls fa però m'han fet o t'ha fet algun m'ha ajudat m'ha ajudat en algunes però sí, sí jo crec que o sigui ell és un la música forma part de l'art de la Clara sí el Florin i jo ens ho coneixen fent teatre a Sant Feliu perquè aquí no hi havia teatre en aquell moment quan jo tenia 14 anys continua sense haver teatre i és una de les coses bueno hi ha el tamboret i no hi ha sí vull dir que hi ha escoles de teatre aquí però jo recordo que l'escola de teatre a Sant Feliu era una escola molt potent en aquell moment ara no sé com està però allà ens vam conèixer i ell era un superactor perquè estava fent vam fer el per un sí per un no i me'n recordo que em vaig quedar també molt flipada amb ell i i ens vam tornar a trobar per casualitats de la vida a través de la música i un amic meu de Sant Jus que he estudiat tota la vida amb ell l'Axel Pí el de Sidoní el de Sidoní el de Sidoní que que van a gravar amb un estudi la gravació i de cop a l'estudi de gravació hi havia el Florenci Ferrer i llavors ens vam tornar a posar contacte i allà va començar tot i si no estic equivocat fa societat amb el Santos exacte amb el Santos Perropal sí, totalment Blind Records és Santos i Florent sí, sí total que la música la música forma part de la meva vida de la teva vida i el teatre com que a Florent també li agradava molt va començar a l'Institut del Teatre perquè jo crec que hagués sigut un superactor el Florent però en aquell moment tenia un grup i va petar el grup o sigui va Ballet Music em sembla que els va com contractar es deien no vi no al final era el que vam fer després de l'aire es deien de cop van tenir com un ai ai ai ai ai ai que anem a un programa a tele que pensen un disco que no sé què llavors va deixar a l'Institut i ja es va liar ja va continuar amb la música però a ell li agrada molt el teatre i això ens complementem molt bé fantàstic Clara abans em comentaves i tu sovint afirmes que t'ha costat molt aprendre a dir no i t'ensisteixes davant del que consideres una certa crisis de valors col·lectius l'honestedat i la noblesa l'honestedat i la noblesa no està en les xarxes socials que va i a més no et dona la sensació que una certa l'honestedat i la noblesa són com paraules antigues sí sí però el sentit no és antic vull dir l'honestedat l'entenc no de venir de noble no ja ens entenem sí sí sí ser noble d'esperit com dèiem això quan ho dic jo ser legal ser legal sí sí ser legal i enfront d'això tu reivindiques la importància dels vincles volguts dient estimo jo que m'envolta i a la gent que m'acompanya la Catalina i la Caterina explica'm aquestes dos aquestes dos dones l'àvia i la mare pels ullents que no sàpiguen exacte la Catalina la meva iaia Catalina la murciana la murciana i la meva mare Caterina que nascut aquí ja a Sant Just i per això una es diu Catalina l'altra Caterina Caterina exacte i sí la meva iaia Catalina hagués sigut una artista del Paral·lel segur sí perquè ella sempre cantava sempre ballava ella fregava molt perquè era una cosa que li agradava molt i quan ho feia ho feia cantant jo crec que em ve d'aquí em ve d'aquí totalment i tenia molt de sentit de l'humor era molt ditxeratxera molt molt no sé molt una persona molt humana i molt alegre però era una dona molt valenta la meva àvia molt va aconseguir no sé com treure el meu avi i en un camp de concentració durant la guerra s'ho va espavilar ella va tirar endavant quatre fills que van poder estudiar tots en una situació després de la postguerra difícil era una dona que sempre tenia les mans per donar-les per fer un favor a algú i el cor per oferir qualsevol cosa era una dona molt divertida i havíem rigut molt amb la meva àvia tots els meus cosins i tots els meus germans molt i la meva mare també ha agafat moltes coses de la Catalina però moltes moltes sí sí i la Clara la tercera sí sí la tercera sí sí sí sí perquè realment el meu avi era més serió el diaio Salvador també era divertit però era més seriós i en canvi la iaia era molt molt graciosa molt graciosa i la recorden molt perquè jo quan encara veig em trobo pel carrer alguna veïna o alguna cosa ai tu abuela ai tu abuela i encara se'n recorden molt de la meva àvia sí avui fa 33 anys que ha mort veus quina casualitat veus veus com algú passa sí tauro les dones sota aquest símbol destaquen per ser persones molt segures per això et dius clara segura també bueno me l'he heu de t'occurrar la seguretat també i amb molta paciència per la qual cosa no necessiten ni compliments ni afalacs si per alguna cosa es caracteritza la dona taures per la seva personalitat pràctica tenàs i esforçada amb una voluntat ferma i uns valors sòlids sovint es considera una persona obcecada i poc donada a canviar d'opinió el teu esperit pragmàtic clara diuen que va acompanyat d'un realisme demolidor que tens tu a més un gran sentit del deure i la teva forta personalitat es tradueix en un caràcter fort i decidit que no es deixa acobardir fàcilment on són les estratèstiques de la dona taure caramba podria hi hagi moltes més però és que és la Clara és que és la Clara no clara he estat aquí a la Mar de B amb unes classes d'història recordant veus que bé tu dius que ja no sabem caminar amb nosaltres els mateixos que ens posem la màscara d'una inexpressivitat tenim pànic al ridícul què creus? tenim pànic al ridícul dius aquestes coses com si les hagués dit una gran pensadora i això ho ho he fet per fer cursos però sí per això tenim pànic tenim pànic al ridícul per això m'agrada a mi seguir el ridícul és la connexió amb la humanitat i tots caiem tots se'ns escapa un pet quan no volem vull dir que aquestes coses i a mi sempre bueno per mi la connexió amb el ridícul és la connexió amb l'essència de l'actor de l'actriu i amb l'essència del clown també i per això m'agrada quan jo he fet moltes vegades el ridícul i sempre parteixo amb els alumnes dient-los i això en plan aquí hem vingut a fer el ridícul i jo soc la primera que l'he fet per tant traiem-nos aquesta aquesta por al ridícul no? tu a les teves classes ensenyes la suavitat agressiva l'emoció estructurada la tècnica improvisada la seguretat la seguretat vulnerable és en aquestes oposicions on resideix la comèdia dramàtica no? sí tot fins que t'he dit oposat que no t'ho dius sí, sí tot tot està tot té el seu oposat i aquí és on a mi m'agrada per això m'agrada el pallasso que està trínic que fa riure per això m'agrada el el pallasso ho t'ho diuen però a mi si prou que ho digui perquè no pugui estic intentant portar el programa a la pallasso per mi que és la Pepa Plana home però jo crec que estarà tentada de venir jo també però bueno tenim que lligar dates que ja pugui és com un tour tampoc és fàcil fa molt poc va venir Sant Just sí sí que la vam veure sí com els podem reinventar com a actors no ho sé però suposo que necessitem temps per estar amb nosaltres mateixos per això que dèiem abans de quan vas tan tan tan sobrepassat o vas tan de cul tampoc no tens gaire temps per per parar i dir on soc i què i què vull fer o o què és el que m'interpel·la no i però sí que és veritat que i ara que m'adono que ara portem cent i poques funcions a la trena i així que la gent em pregunta però no us avorriu de fer sempre el mateix i jo penso sí però vosaltres o tu potser també la teva feina segurament que acabes no fent el mateix però acabes seguint al mateix lloc veient una mica les mateixes persones potser fent trucades diferents per nosaltres també hi ha un punt que és costós no de reinventar-se en aquests paràmetres però alhora quan ho fas és com el joc dels nens els nens cada dia juguen al pati i cada dia es barallen o ploren o un altre dia riuen vull dir que el joc quan el jugues amb perillositat que també és una altra contradicció una altra oxímora no el joc perillós acaba sent interessant o acaba sent t'atrapa com a espectador quan el joc és perillós no doncs jo crec que aquest és el repte de l'actor i de l'actriu no de poder perillosament jugar cada nit és que Clara tu ens atrapes és un plaer parlar amb tu és una classe magistral escoltar-te carai a mi m'agrada molt escoltar-vos també ets la transmissió de sensacions emocions i sentiments i avui a la ràdio Clara Segura molt més que teatre a la ràdio Bona nit benvinguts a Bits 40.0 amics oients què tal com esteu Bona nit Bona nit Bona nit Avui fa bueno feia diré dos mesos perquè com fem tres setmanes més o menys que no érem els quatre és una cosa que vam tenir durant bastantes setmanes programes i han hagut baixes Rubén Garantia Luigi l'anterior Luigi no es m'ha dutat tant però els que no fallen ho sabia els que no fallen mai són els bons exacte ara penses més que ets un home que ja ho deia amb la fora d'antena que jo et dediques a Catalunya Ràdio ja soc radiofònic ha donat el salt ràdio d'esvern ja no t'arriba soc radiofònic em van fer una oferta em van dir que anés amb el Peyu i el Jair ara que s'acaba el programa doncs ara faràs un espiritus la nova Neus Rossell Neus Rossell molt bé Neus Rossell no sí Neus Rossell Neus Rossell vinga hola Neus Rossell molt bé ahí estamos bé bé doncs un abraçada des d'aquí exacte nois doncs tenim tot l'escalf tenim avui un programa més diria que clàssic però no clàssic de la mala manera sinó que tenim novetats tots quatre hem portat cançons música i després tenim especials diria no segur tenies un parell però farem un o bé no sé el que doni temps jo dic jo us explico el que tinc vinga va la setmana passada perdó el programa passada no m'interessa ja vaig fer l'espòiler ja vaig fer l'espòiler de de Desmuntant Mites sí de dues cançons de Fontaine Fontaine's DC i una de L6 Sunsystem que us sorprendrà i després he portat una secció que preparat bastant i no vull dir res amb això perquè es pot quedar pel programa molt bé però que ets tocar la fibra sensible perquè són versions de cançons de Radiohead que m'han girat al cap ah sí compro compro endavant les dues endavant les dues endavant les dues sí i després tenim el teu clàssic també especial però jo sabeu que soc bastant més humil l'audiència ha parlat i generós que l'ESA1 això sí però l'audiència sempre ha passat això jo diré afegiria que Rubén el teu especial dona un punt de qualitat normalment només per la això ho dieu vosaltres no és difícil d'estar nosaltres mira si és bona persona l'últim programa m'està parlant del teu ho vaig sentir molt bé per cert la teva secció i la va la mà la va llavors per compensar el Miki va explicar una merda d'un robot no no no cuida va ser fantàstica respect li vaig explicar absolut perquè sabia que tu m'entendries vaig plorar en aquest documental molt bé Curiosity no pot ser perquè no t'he vist Good Night Opie ah no Opportunity Curiosity era l'anterior perdó Opie meravellós documental total total el vaig veure amb el meu fill Guillem molt bé salutacions a Guillem salutacions i tant i tant i a les vostres i tant us estimem molt bé nois doncs si us sembla fem inici del programa hem gastat no massa 3 minuts i mig estem millor per el que és la deriva habitual avui anem bé exacte heu escoltat el nou tema d'Arcade Fire que han publicat el primer avançament no he sentit passo d'Arcade què dius ja comencem l'has cancelat no no està bé està bé bon debat passa a l'Arcade perquè ja et fa ràbia ell et fa ràbia el grup o què sí bueno ja ha tingut problemes així d'acusacions d'abús home ha tingut problemes han tingut problemes les que es follava ell però bueno això que es follés si era consentit cap problema però el problema està que no us semblava que fos consentit Kevin Spacey un abús de poder exacte Kevin Spacey és assalidor és cert és cert ara ha fet una mica patinada té una pinta que el jutge ha pensat que no era suficient i per això l'ha exculpat bueno l'ha exculpat per tocar menys va haver-hi bueno doncs ja està no no ho has reconegut ell però segons ell és consentit ara mateix jo estic tocant el Rubén però és consentit i sí farem una foto per pujar-la a l'Instagram Bé però Arcade Fayard també deia que era consentit clar tio ell ho ha dit i a veure aquí és la paraula d'un contra l'altre no conec el cas tant en profunditat i tampoc hi ha una sentència diria van ser rumors però no sé si ha anat més enllà jo crec o sigui en el meu cas és Wim Butler m'encanta com a músic com a persona em fa una mica rabieta sempre m'han fet sempre ell i la dona però m'he sigut molt fans que sí que sí que musicalment em flipen però que ells són circense a sobre un poquit però parlem del tema o no? bueno va posem-lo el tinc aquí a veure què us sembla posem uns minuts no pensava no era una tria que pensava posar però bueno ja que n'hem parlat té tot el sentit es diu Year of the Snake l'avançament i són així és veritat no en dubte que és allò primer de les escoltes que l'he fet no és aquesta èpica d'Arcade Fire que també està bé ja no abusar de l'èpica perquè ja està una mica vist i per tant potser a veure què us sembla dedicar-li un minut un minut i mig a això nou d'Arcade Fire sí bé bé no és un fragment molt inicial molt inicial sí sí de veritat són cinc minutets de cançó i bueno no té una super progressió m'ha semblat però bueno pensa que sona bé donem una oportunitat d'Arcade Fire sempre la mereixen la qualitat musical la tenen i aquí vagi per davant que hem sigut super mirat i recordem que els lives són bastant recordo la primera saun aquella concert que va fer petit allà a l'inici jo ho vaig veure des de la valla perquè no em va donar temps jo vam entrar estàvem allà guau xaval va ser guapo jo ets a dir que dos dels meus favorits de All of Time són els dos primers de Cat Fire em semblen increïbles total sobretot segons ombra mestra i tant després ja és cert jo que tenim una mica mateix feeling tots bé doncs seguim González o Rubén o segur què voleu que posi vostre amic bueno jo tinc una tinc algunes novetats però una referència creuada vosaltres sí sí ho he comentat també està a primavera sauna aquesta referència dijous bueno va va deixem començar per una altra me les perdré les dues per gilipolles volíem dir-ho sí bueno volia de fet posar dos que són dos dos retorns bastant penso que il·lusionants que són dos grups veteraniers tarrés