Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 16/5/2025 — Cultura i ciutat: Mascarell (CCCB, biblioteques i Hermitage) i Clara Segura (ofici, família i tecnologia) + interludis musicals

Resum executiu

Episodi especial (nº 117) amb dues converses centrals sobre cultura i ofici:

• Ferran Mascarell repassa la seva trajectòria en la gestió cultural: els orígens editorials amb L’Avenç, la revista Saber, el naixement del CCCB, l’impuls a biblioteques, el paper dels festivals privats (Sónar, Primavera Sound), la relació públic–privat i el debat Hermitage. També entra en política comparant activisme vs política, valora alcaldes de Barcelona i denuncia el centralisme estatal (infraestructures, cultura, mitjans), explicant per què defensa un estat que «funcioni» per a Catalunya.
• Clara Segura comparteix el seu ofici d’actriu: mètode obert, la centralitat de l’emoció en escena, el ritual musical abans de sortir a escena, la conciliació amb la vida familiar i la mirada crítica sobre adolescents i tecnologia. Repasa inicis (TNC), referents (Fellini), records de Sant Just i l’Ateneu, amor pels musicals i pel teatre de proximitat (Perla 29).

"Jo no vull la independència perquè sigui nacionalista; la vull perquè vull un estat que em funcioni." — Ferran Mascarell

"El teatre va directe al fetge i al cor." — Clara Segura

Temes principals

1) Ferran Mascarell — cultura, ciutat i política

• Orígens editorials i L’Avenç
• Recupera i dirigeix L’Avenç: entrevista a Tarradellas (1976) i suport privat de Pere Durán-Farrell.
• Defensa la qualitat i la professionalització editorial en un país «sempre estret de recursos».
• Fricció amb l’administració: «no ets dels nostres» i creació d’una associació de revistes per negociar subvencions més justes.

• Revista Saber (arts, ciència i pensament)
• Projecte ambiciós i transversal; finançat pignorant 20 peces d’art d’artistes com Tàpies.
• Canvi de valoració bancària (de 20 M a 5 M de pessetes) que fa inviable la continuïtat — crítica al sistema financer i a la fragilitat dels projectes culturals.

• CCCB i grans equipaments
• Disseny del CCCB inspirat en Pompidou (París) i Barbican (Londres): visió de centre de cultura contemporània com a eix de ciutat.
• Projectes al MNAC (romànic) i MACBA (amb Meier); aposta per fer de l’administració pública un facilitador perquè el sector privat i associatiu desplegui idees (ex.: Sónar, Primavera Sound).

• Biblioteques com a política de ciutat
• De 11 biblioteques (600–700k visites/any) a 52 biblioteques i 16 M de visites/any (1995–2015).
• Combat la idea que «les biblioteques són del passat»: les defineix com a nucli cívic i cultural de barri.

• Governança cultural i Hermitage
• Valora alcaldes (Serra, Maragall, Trias) i critica la manca de continuïtat dels últims anys.
• Defensa l’Hermitage: col·lecció «extraordinària» i compatibilitat públic–privat. Rebuig per ideologisme.

• Centralisme i estat
• Desplaçament de recursos i centres de decisió a Madrid (ARCO, cinema, TV, museus, AVE abans que corredor mediterrani).
• Exemple de infraestructures: metro i rodalies a Madrid vs dèficits a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
• Conclusió: cal un estat just, representatiu i emprenedor; d’aquí el suport a una solució que faci funcionar les eines d’estat.

2) Clara Segura — ofici, emoció i vida

• Conciliació i salut
• Rutines de matí per estudiar i treballar (6–7 h); alerta de burnout post-pandèmia i aprendre a dir no.
• Suport de la productora Bet Orfila per gestionar calendaris i equilibris vitals.

• Tecnologia i adolescència
• Mirada crítica al mòbil i a la mediació digital en relacions; defensa del tracte humà i del llenguatge corporal.

• Ofici i mètode
• No és de “mètodes estrictes”: combina aprenentatges i escolta de la primera emoció en llegir un text.
• Capacitat d’emocionar-se i fer plorar sense artifici; sintonia amb l’empatia del públic.
• Referències: Flotats, Jouvet, Stanislavski; el teatre com a tècnica no totalment repetible.

• Ritual i música
• "Sempre necessito música abans de sortir a escena": el seu bafle és companyia i eina d’ànim.
• Experiència amb el monòleg Conillet i gires.

• Trajectòria i estima pel teatre
• Inicis al TNC (Èxit amb Shakespeare), vincle amb Perla 29 (espai Biblioteca de Catalunya), passió per Fellini i Itàlia.
• Records de Sant Just i l’Ateneu com a pedrera vital i cultural.
• Amor pels musicals: defensa que el que importa és l’actor que comunica (no només cantar/ballar); reivindica el Paral·lel històric i experiències com "Quedate con la copla".

• Valors i pedagogia
• Reivindica honestedat i noblesa (ser «legal»), la força de la família (àvia Catalina), i fer les paus amb el ridícul com a camí d’autenticitat.
• Docència: treballar oxímorons (suavitat agressiva, seguretat vulnerable) per trobar la veritat escènica.

Moments destacats i cites

• "Aquesta revista ho tens malament, perquè no ets dels nostres." — sobre subvencions a L’Avenç.
• "Les biblioteques són més futur que mai." — aposta de política pública cultural.
• "L’Hermitage es podia fer; el problema és l’ideologisme." — sobre iniciativa privada i ciutat.
• "El teatre és una màgia no totalment repetible; l’emoció guia el nostre ofici." — Clara Segura.
• "Hem vingut a fer el ridícul (per aprendre i ser autèntics)." — Clara Segura.

Música i extres

• Pauses musicals amb Louis Armstrong – What a Wonderful World i perfil de Gilberto Gil (ministre de Cultura del Brasil, innovador i activista).
• Epíleg amb l’inici d’un altre programa (Bits 40.0) i tertúlia sobre Arcade Fire i les tensions artista–obra.