Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 26/5/2023 — De Balaguer a Sant Just: saga Pujades Ferrer, celiaquia i ciència, París 75, IA, Lluçanès i el Corpus de Barcelona

Resum general del programa

"La història és la narració dels fets passats i dignes de memòria."

Programa coral que transforma la saga familiar en ràdio: Romà Pujades i Carme Ferrer comparteixen trajectòries vitals i intel·lectuals, amb parades clau en la geografia i l’ordenació del territori, la bioquímica clínica i la recerca en celiàquia. El relat s’eixampla amb crònica vital de París 1975-76 i la Transició, una peça divulgativa sobre intel·ligència artificial i AGI, propostes culturals pel Lluçanès, i una immersió històrica al Corpus barceloní. El programa es tanca amb la integració comunitària a Sant Just, cultura de proximitat (coral, llibres) i efemèrides.

Punts clau

• Saga Pujades Ferrer: migració de Lleida a Sant Just (1980), integració exemplar i producció cultural (universitat, recerca, llibres, coral).
• Celiàquia (Carme Ferrer): malaltia autoimmune, controlable amb dieta estricta sense gluten; diagnòstic basat en clínica, anticossos específics i, sovint, biòpsia intestinal; prevalença global ~1%.
• París 1975-76 (Romà): testimoni de les protestes contra els afusellaments, mort de Franco, i colònia catalana a la Cité; retorn a Madrid postfranquista.
• Ordenació del territori: diferència d’escala amb l’urbanisme; criteris per organitzar usos (indústria, agricultura, habitatge) a escala de país; docència i manuals.
• IA i AGI: potencial i riscos (desinformació, concentració de poder); qüestions ètiques i necessitat de governança.
• Lluçanès: rutes romàniques, bandolers i bruixeria; patrimoni i miradors.
• Corpus de Barcelona: del cerimonial a la cultura popular; entremesos, gegants, Casa dels Entremesos i protocol històric.

Família Pujades Ferrer: trajectòries i cultura

Romà Pujades: del taller de sastres a la universitat

• Origen familiar a Balaguer; saga de sastres des del segle XIX.
• Estudis d’enginyeria i economia; etapa laboral en informàtica, estada a París (1975-76) i pas per Madrid.
• Transició a la universitat (Geografia i Història) com a professor d’ordenació del territori; 40 anys de docència, defensa de la llibertat acadèmica.

Carme Ferrer: bioquímica clínica i celiàquia

• Doctora en Ciències Químiques i especialista en bioquímica clínica.
• Referent en celiàquia pediàtrica; publicacions i divulgació (llibre “La malaltia celíaca pas a pas”).

Cultura i comunitat

• Trasllat a Sant Just (1980), cooperació veïnal (festa major, xarxa de famílies de Ponent).
• Cor Pont de Flors i vida associativa.
• Producció literària: “La Dormi” (conte infantil) i Irene Pujadas (premis literaris, “Els desperfectes”).

Celiàquia: què sabem i què falta

Què és i com es controla

• Malaltia autoimmune desencadenada pel gluten (proteïna del blat i cereals relacionats).
• El gluten és poc nutritiu i parcialment indigerible; aporta textura (pa esponjós), no nutrients essencials.
• La lesió intestinal redueix la superfície d’absorció (de “camp de futbol” a “porteria”).
• Tractament: dieta estricta sense gluten de per vida. No “cura”, però reverteix la lesió i normalitza l’estat clínic.

Diagnòstic

• Combinació de:
• -
• Clínica (pèrdua de pes, distensió abdominal, etc.)
• -
• Anticossos específics (alta especificitat)
• -
• Biòpsia intestinal amb alteració histològica característica
• Hi ha formes asimptomàtiques i variabilitat d’expressió.
• Prevalença mundial estimada: ~1%.

Controvèrsies i matisos

• Diferències de diagnòstic per països (mestressa: a Xile, més diagnòstic en adults; a casa nostra, pediàtric).
• “Intolerància al gluten no celíaca” (SGNC): quadres empírics sense marcadors ni lesió; si sense gluten es troben bé, mantenir dieta, però no és celiaquia basada en evidència.

Reptes pendents

• Mecanismes bàsics: per què uns individus desenvolupen l’autoimmunitat i d’altres no?
• Model animal inexistent: recerca principalment en humans.
• Accés econòmic a productes sense gluten: cal equitat dietètica.

París 1975-76 i Transició

• Mobilitzacions a França contra els afusellaments a Espanya; tensió davant l’ambaixada a París.
• Mort de Franco: celebració amb xampany; percepcions diverses de la colònia espanyola.
• Madrid postfranquista: contrastos socials i polítics; ambient de canvi i també violència d’extrema dreta.

Ordenació del territori (OT)

• La OT és “cosina germana” de l’urbanisme, però a escala regional/nacional.
• Objectiu: distribuir usos i infraestructures (indústria, agricultura, habitatge, serveis) per eficiència i equitat territorial.
• Docència: criteri visual i analític (“obrir la finestra” i valorar territoris ben/mal organitzats); manuals i diagnosi comarcal.
• Recerca aplicada: economies comarcals (Segarra, Garrigues, Solsonès, Noguera, Pla d’Urgell) i ponts del riu Segre (cartografia i treball de camp de 109 ponts).

Intel·ligència Artificial i AGI

• De la web 2.0 al machine learning i la IA generativa.
• AGI: sistema capaç d’afrontar qualsevol tasca humana i generar coneixement; potencial punt d’inflexió històric.
• Riscos:
• -
• Desinformació massiva i deepfakes
• -
• Ciberseguretat i erosió democràtica
• -
• Concentració de poder i riquesa en pocs agents
• Preguntes ètiques: dades amb biaixos, privacitat, veritat, moratòries i governança global.
• Recordatori: “Penso, doncs existeixo” versus ser humà (pensar i sentir).

Lluçanès: ruta cultural

• Patrimoni romànic: Santa Maria de Lluçà (claustre irregular antisismes), capella circular de Lluçà, cripta d’Oristà.
• Bandolers i bruixeria: Serrallonga, Perot Rocaguinarda (al Quixot), Centre d’Interpretació de la Bruixeria a Sant Feliu Sasserra.
• Miradors i formacions: Cadira d’en Galceran, Pedra Dreta, Roc Foradat.
• Rutes agroalimentàries: del pa, de la coca i la llonganissa.

El Corpus a Barcelona: història viva

• Cerimònia i processó amb entremesos, bestiaris, gegants, diables i ministrils.
• Institucionalització i Casa dels Entremesos (segle XV; seu actual a la plaça de les Beates).
• Protocols, invitacions, decoració urbana (domassos, ginesta), recorreguts i veneració de la custòdia.
• Evolució (Vaticà II, represa moderna) i figures (trampes, àliga, drac), amb funció cívica i cultural.

Tancament

• Efemèrides (John Williams, jazz, John Wayne, etc.) i final de temporada.
• Sant Just com a exemple d’integració, xarxes veïnals i vida cultural que arrelà la família Pujades Ferrer.