Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 4/3/2022 — De Barrabás a Interviú (Marisol, Lola Flores i el “llenguatge” dels mitjans), passant pel Vaticà per dins i els secrets de la Catedral de Barcelona

Visió general del programa

El programa combina història de la premsa satírica i del reportatge il·lustrat a Espanya amb la mirada d’un protagonista, una radiografia interna del Vaticà i una ruta per la Catedral de Barcelona. El to és divulgatiu i crític, amb anècdotes periodístiques potents i reflexions sobre ètica, humor i poder.

Conversa amb Josep Hilari Ifon: premsa, humor i ètica

Barrabás: humor esportiu i una “fórmula” editorial

• Naixement d’un setmanari d’humor esportiu amb Ivá i Òscar Nebreda, inspirat en Xut i Onze.
• L’estrena es forja a cop de números zero fins que un Barça–Madrid desencalla el llançament.
• Concepte clau: crear una fórmula (format + continguts) i ser fidel al que el públic espera.
• Entre els col·laboradors: Antoni Franco, Perich, Gin, Joma, Bañeres, etc.
• Final agredolç: tensions i polèmiques (cas Orantes) i clausura posterior.

“Si no el fas tu, el faig jo.” — Forçant la sortida coincidint amb el clàssic per assegurar impacte.

Por Favor i el context Puig Antich

• Llançament el març de 1974 coincidint amb l’execució de Salvador Puig Antich.
• Ifon admet desconnexió política personal en aquell moment: ell pensava en el producte editorial, no en el context.
• El programa fa memòria de les irregularitats del judici i del debat pendent sobre la revisió del cas.

Interviú: el nu de Marisol (Pepa Flores)

• Origen de les fotos (1970) amb César Lucas; publicació al setembre del 1976 sense consentiment de l’actriu.
• Estratègia: esperar després d’agost per fer-ne “rellançament”.
• Compres i preus: de 200.000 a 250.000 pessetes; el preu forma part del relat mediàtic.
• Efectes col·laterals: pressió mediàtica, impacte en la vida privada (Gades) i en vendes (LP de Marisol).

Sortida d’Interviú, retorn i creació d’El Jueves

• Ifon se’n va de la revista (12/1976) per discrepàncies internes; torna breument un any després.
• Funda El Jueves (1977) —única capçalera seva que perdura 45+ anys— i reivindica l’etapa inicial.

Nusos, celebritats i economia del paparazzi

• De Jacqueline Kennedy a Laura Antonelli i Lola Flores: el “factor fama” multiplica vendes.
• Mercat d’imatges: des dels “robats” fins al topless de Sofia Loren pagat a 3 milions (valor publicitari del preu pagat).
• “Robades” o pactades? Algunes suposades robades eren acceptades o provocades: coartades públiques vs. acords privats.

Ètica periodística: el punt de trencament

• Ifon es penedeix d’unes fotos comprades a ETA sobre un assassinat (seqüència d’Ibarra) publicades a Primera Plana.
• Reflexió sobre l’“adrenalina” de l’escalada d’impacte: cal saber on aturar-se per no fer mal gratuït.

“Quan busques que contra més escàndol, més que tinguem, puja el nivell... i el problema és saber parar.”

L’humor avui i el llenguatge dels mitjans

• Debat sobre la vigència de productes d’humor (ex. Polònia) i l’ecosistema actual de crits, insults i escalada de to.
• Interviú va aportar sobretot un nou “llenguatge” informatiu —directe i popular— que després van adoptar altres mitjans.

“No publicarem la segona part” — la tàctica de dosificar revelacions per tensionar l’expectativa pública.

Dossier: el Vaticà per dins

Estat, població i govern

• Estat minúscul (0,44 km²), creat el 1929 pel Pacte del Laterà.
• Teocràcia absolutista de iure, però amb límits de facto en l’exercici del poder.
• Nacionalitat per concessió i lligada a servei; la personalitat internacional la té la Santa Seu.

Treball i quotidianitat

• Més de 3.000 treballadors de múltiples cossos; cultura laboral amb picaresca i absentisme.
• Religioses en règim de semiesclavitud domèstica (sense salari ni descans): denúncia del desequilibri.
• Sous similars a funcionaris italians (~21.000 €/any, lliures d’impostos) i tres serveis clau intramurs.

L’“economia Vaticana” quotidiana

• Benzinera (combustible més barat d’Europa), farmàcia (45 empleats, 2.000 clients/dia) i economat tipus duty free.
• Accés restringit... però picaresca amb préstec de credencials i compres per encàrrec.
• Consum de vi per càpita més alt del món: celler de primeres regions a preus imbatibles.

Cultura i tecnologia

• Cinema Vaticà d’última generació; Filmoteca (des de 1959) amb 8.000 arxius, inclosa una filmació de 1886.
• Anècdota: el Papa Francesc elimina la poltrona papal al cinema i s’asseu en una butaca normal.

Ruta: Catedral de Barcelona (exterior)

Confraria dels Esteves i gremis de transport

• Relleus, ossaris i escuts (fre i sella) vinculats als freners i Esteves (patró: Sant Esteve).
• Indici de porta gremial directa a la capella; avui cegada.

Gàrgoles i llegendes

• 160 gàrgoles: destaca l’“elefant” (llegenda apocalíptica si cau) i el cavaller amb el cap del cavall girat cap a la porta gremial.

Porta de la Pietat (gòtica)

• Timpà (rèplica de plàstic) per evitar furts; original al Museu Diocesà.
• A la llinda, restes d’un article de la Constitució de 1812 (La Pepa), part d’una moda de gravar-la a catedrals.

Casa dels Canonges i pont neogòtic

• Reforma de Joan Rubió i Bellver (1921–29); residència oficial del President des de Macià.
• Placa a Apel·les Mestres amb relleu de Frederic Marès.

Cloenda i reflexió

Propaganda i extrema dreta

• Recordatori dels 11 principis de Goebbels; focus en el de l’“orquestració”.

“La propaganda s’ha de limitar a poques idees i repetir-les incansablement... Si una mentida es repeteix prou, esdevé veritat.”

• Crida a aturar la guerra i a llegir críticament el discurs públic.

Efemèrides

• 38 anys de Ràdio d’Esver; compromís amb noves “visions” i memòria cultural.

Idees clau

• Fórmula editorial: coherència i constància fins que el públic diu “prou”.
• Ètica vs. impacte: saber frenar l’escalada és fonamental per no vulnerar límits humans.
• Llenguatge mediàtic: la innovació d’Interviú va transcendir el paper i va contagiar TV i ràdio.
• Poder i quotidianitat: el Vaticà com a microcosmos amb privilegis, picaresca i tensions laborals.
• Patrimoni viu: la Catedral com a palimpsest gremial, artístic i polític (de gàrgoles a La Pepa).