Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 4/3/2022 — De Barrabás a Interviú (Marisol, Lola Flores i el “llenguatge” dels mitjans), passant pel Vaticà per dins i els secrets de la Catedral de Barcelona
Introducció litúrgica i cultural: orígens al s. XIII, pràctica dels primers divendres i marc simbòlic del programa.
Ifon relata l’origen amb Ivà i Òscar Nebreda, el periple dels números zero, el llançament aprofitant un Barça–Madrid, el concepte de “fórmula” editorial i la taula de redacció. Inclou l’anècdota de la “segona part” com a tècnica de tensió narrativa i el paper d’Antoni Franco.
Llançament de la revista enmig d’un moment polític convuls; Ifon admet que pensava en el producte i no en el context, mentre el programa repassa la figura de Puig Antich i les irregularitats del procés.
Història de les fotos (1970) de César Lucas, compra i publicació (1976) sense consentiment, decisions de calendari, intents d’avís previ i impactes públics i privats.
Ifon deixa Interviú per discrepàncies internes (12/1976), hi torna breument i després impulsa El Jueves (1977), l’única capçalera seva que perdura dècades.
Estratègia basada en la fama: de Jacqueline Kennedy a Laura Antonelli i Lola Flores. El preu com a relat (ex. 3 milions pel topless de Sofia Loren) i la frontera entre fotos pactades i “robades”. Conclusió: l’aportació clau d’Interviú fou el canvi de llenguatge periodístic.
Penitència per publicar la seqüència d’un assassinat (fotos comprades a ETA, cas Ibarra) a Primera Plana. Reflexió sobre l’escalada d’impacte i la necessitat de saber aturar-se.
Naixement d’Emanuel per alleujar tensions de caixa d’Interviú amb “deixalles” editorials i historieta eròtica. Successius segrestos a Madrid, maniobres legals i beneficis (46 milions en 6 mesos). Pacte final per augmentar la permissivitat a Interviú a canvi de tancar Emanuel.
Diàleg sobre per què persisteix la sàtira televisiva (context polític) i com la cultura del crit i la desqualificació ha colonitzat els formats. Ifon defensa que Interviú va transformar el llenguatge informatiu.
Radiografia de l’estat: naturalesa teocràtica, nacionalitat, plantilla i *picaresca*. Economat, benzina barata i farmàcia hiperfreqüentada; consum de vi i cultura (cinema, filmoteca). Perfils laborals i desigualtats (religioses).
Denúncia de l’auge ultra i recordatori del principi de Goebbels: repetir poques idees incansablement fins convertir la mentida en veritat. Crida a aturar la guerra.
Confraria dels Esteves i gremi dels freners; llegendes de gàrgoles; Porta de la Pietat (rèplica de plàstic, original al museu) i inscripcions de la Constitució de 1812. Casa dels Canonges, pont neogòtic i placa a Apel·les Mestres.
Ironia sobre el 23-F i la realitat present; 38 anys de Ràdio d’Esver; resum de visions del programa i comiat a l’audiència.
Visió general del programa
El programa combina història de la premsa satírica i del reportatge il·lustrat a Espanya amb la mirada d’un protagonista, una radiografia interna del Vaticà i una ruta per la Catedral de Barcelona. El to és divulgatiu i crític, amb anècdotes periodístiques potents i reflexions sobre ètica, humor i poder.
Conversa amb Josep Hilari Ifon: premsa, humor i ètica
Barrabás: humor esportiu i una “fórmula” editorial
- Naixement d’un setmanari d’humor esportiu amb Ivá i Òscar Nebreda, inspirat en Xut i Onze.
- L’estrena es forja a cop de números zero fins que un Barça–Madrid desencalla el llançament.
- Concepte clau: crear una fórmula (format + continguts) i ser fidel al que el públic espera.
- Entre els col·laboradors: Antoni Franco, Perich, Gin, Joma, Bañeres, etc.
- Final agredolç: tensions i polèmiques (cas Orantes) i clausura posterior.
“Si no el fas tu, el faig jo.” — Forçant la sortida coincidint amb el clàssic per assegurar impacte.
Por Favor i el context Puig Antich
- Llançament el març de 1974 coincidint amb l’execució de Salvador Puig Antich.
- Ifon admet desconnexió política personal en aquell moment: ell pensava en el producte editorial, no en el context.
- El programa fa memòria de les irregularitats del judici i del debat pendent sobre la revisió del cas.
Interviú: el nu de Marisol (Pepa Flores)
- Origen de les fotos (1970) amb César Lucas; publicació al setembre del 1976 sense consentiment de l’actriu.
- Estratègia: esperar després d’agost per fer-ne “rellançament”.
- Compres i preus: de 200.000 a 250.000 pessetes; el preu forma part del relat mediàtic.
- Efectes col·laterals: pressió mediàtica, impacte en la vida privada (Gades) i en vendes (LP de Marisol).
Sortida d’Interviú, retorn i creació d’El Jueves
- Ifon se’n va de la revista (12/1976) per discrepàncies internes; torna breument un any després.
- Funda El Jueves (1977) —única capçalera seva que perdura 45+ anys— i reivindica l’etapa inicial.
Nusos, celebritats i economia del paparazzi
- De Jacqueline Kennedy a Laura Antonelli i Lola Flores: el “factor fama” multiplica vendes.
- Mercat d’imatges: des dels “robats” fins al topless de Sofia Loren pagat a 3 milions (valor publicitari del preu pagat).
- “Robades” o pactades? Algunes suposades robades eren acceptades o provocades: coartades públiques vs. acords privats.
Ètica periodística: el punt de trencament
- Ifon es penedeix d’unes fotos comprades a ETA sobre un assassinat (seqüència d’Ibarra) publicades a Primera Plana.
- Reflexió sobre l’“adrenalina” de l’escalada d’impacte: cal saber on aturar-se per no fer mal gratuït.
“Quan busques que contra més escàndol, més que tinguem, puja el nivell... i el problema és saber parar.”
L’humor avui i el llenguatge dels mitjans
- Debat sobre la vigència de productes d’humor (ex. Polònia) i l’ecosistema actual de crits, insults i escalada de to.
- Interviú va aportar sobretot un nou “llenguatge” informatiu —directe i popular— que després van adoptar altres mitjans.
“No publicarem la segona part” — la tàctica de dosificar revelacions per tensionar l’expectativa pública.
Dossier: el Vaticà per dins
Estat, població i govern
- Estat minúscul (0,44 km²), creat el 1929 pel Pacte del Laterà.
- Teocràcia absolutista de iure, però amb límits de facto en l’exercici del poder.
- Nacionalitat per concessió i lligada a servei; la personalitat internacional la té la Santa Seu.
Treball i quotidianitat
- Més de 3.000 treballadors de múltiples cossos; cultura laboral amb picaresca i absentisme.
- Religioses en règim de semiesclavitud domèstica (sense salari ni descans): denúncia del desequilibri.
- Sous similars a funcionaris italians (~21.000 €/any, lliures d’impostos) i tres serveis clau intramurs.
L’“economia Vaticana” quotidiana
- Benzinera (combustible més barat d’Europa), farmàcia (45 empleats, 2.000 clients/dia) i economat tipus duty free.
- Accés restringit... però picaresca amb préstec de credencials i compres per encàrrec.
- Consum de vi per càpita més alt del món: celler de primeres regions a preus imbatibles.
Cultura i tecnologia
- Cinema Vaticà d’última generació; Filmoteca (des de 1959) amb 8.000 arxius, inclosa una filmació de 1886.
- Anècdota: el Papa Francesc elimina la poltrona papal al cinema i s’asseu en una butaca normal.
Ruta: Catedral de Barcelona (exterior)
Confraria dels Esteves i gremis de transport
- Relleus, ossaris i escuts (fre i sella) vinculats als freners i Esteves (patró: Sant Esteve).
- Indici de porta gremial directa a la capella; avui cegada.
Gàrgoles i llegendes
- 160 gàrgoles: destaca l’“elefant” (llegenda apocalíptica si cau) i el cavaller amb el cap del cavall girat cap a la porta gremial.
Porta de la Pietat (gòtica)
- Timpà (rèplica de plàstic) per evitar furts; original al Museu Diocesà.
- A la llinda, restes d’un article de la Constitució de 1812 (La Pepa), part d’una moda de gravar-la a catedrals.
Casa dels Canonges i pont neogòtic
- Reforma de Joan Rubió i Bellver (1921–29); residència oficial del President des de Macià.
- Placa a Apel·les Mestres amb relleu de Frederic Marès.
Cloenda i reflexió
Propaganda i extrema dreta
- Recordatori dels 11 principis de Goebbels; focus en el de l’“orquestració”.
“La propaganda s’ha de limitar a poques idees i repetir-les incansablement... Si una mentida es repeteix prou, esdevé veritat.”
- Crida a aturar la guerra i a llegir críticament el discurs públic.
Efemèrides
- 38 anys de Ràdio d’Esver; compromís amb noves “visions” i memòria cultural.
Idees clau
- Fórmula editorial: coherència i constància fins que el públic diu “prou”.
- Ètica vs. impacte: saber frenar l’escalada és fonamental per no vulnerar límits humans.
- Llenguatge mediàtic: la innovació d’Interviú va transcendir el paper i va contagiar TV i ràdio.
- Poder i quotidianitat: el Vaticà com a microcosmos amb privilegis, picaresca i tensions laborals.
- Patrimoni viu: la Catedral com a palimpsest gremial, artístic i polític (de gàrgoles a La Pepa).

