Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 7/10/2022 — De Bocaccio a Por Favor: humor, censura i poder mediàtic a la Transició (Perich, Vázquez Montalbán, Forges i Marsé)

Resum general

"El que avisa no és traïdor" — un dels mantres que va popularitzar la revista

Episodi coral i molt viu centrat en la gènesi i l’impacte de la revista satírica Por Favor (1974–1978), el seu context de censura i transició política, i els perfils humans i creatius de figures clau com Jaume Perich, Manuel Vázquez Montalbán, Forges i Joan Marsé. El programa també deriva cap a anècdotes de redacció, gastronomia barcelonina (Casa Leopoldo) i una reflexió sobre el poder mediàtic d’ahir i d’avui.

Context i obertura

• Nova durada del programa: Ràdio d’Esvert amplia l’espai a 120 minuts setmanals, arrencant la 4a temporada i la 59a emissió.
• Presentació del convidat: Josep Pilar i Juan, amb el suport dels col·laboradors Joan Mateu i Fernando.
• To distès inicial (Dia Mundial del Somriure, bromes del 29 de febrer) abans d’entrar en matèria.

Naixement de Por Favor: de la censura a la sàtira

• Origen: el tancament de la revista/entorn Bocaccio per ordre del Ministeri d’Informació i Turisme porta a una negociació que concedeix permís per a quatre publicacions.
• El nom: rebutjat "Séptimo de Caballería" per raons militars; es proposa i s’aprova Por Favor.
• Llançament: presentació coincidint amb el 1 de març de 1974 (context marcat per l’execució de Puig Antich).
• Posicionament: anar “un pas més enllà” d’Hermano Lobo i La Codorniz, amb sàtira política incisiva.

L’equip i la trastienda

Noms i rols

• Direcció/espina dorsal: Manuel Vázquez Montalbán i Jaume Perich (Barcelona), amb Forges com a contrapunt madrileny; Joan Marsé com a cap de redacció.
• Dinàmica interna: anècdota del “càsting de secretària” amb tribunal i whisky; mostra el to informal i irònic de la redacció.

Retrat de Jaume Perich

• Caràcter: aparentment seriós i introvertit, però amb humor d’alta densitat.
• Clau creativa: més que el dibuix, destaquen els seus aforismes i l’agudesa conceptual.

Retrat de Vázquez Montalbán

• Polivalència: excel·lent poeta, assagista, periodista; com a novel·lista rep una valoració més matisada.
• Debats ideològics: discussions sobre l’“imperi americà” i memòries contraposes de la guerra civil.
• Estil: “ploma fàcil” (a l’estil d’Umbral), capacitat d’escriure amb agilitat i solvència.
• Univers: Barça, gastronomia, crònica cultural i política.

Joan Marsé

• Identitat literària: la seva obra gira entorn d’un mateix univers (Guinardó, Pijoaparte), “una sola gran novel·la” amb variants.
• Comiat: el convidat destaca el funeral de Marsé com l’únic on va voler veure el difunt; s’hi entreveu estima personal profunda.

Censura, suspensions i enginy editorial

• Tipus de censura: a Bocaccio, per "sexe" i imatge; a Por Favor, censura política i control des de Madrid.
• Compàs d’espera: el Consejo de Ministros suspèn Por Favor durant 4 mesos (en el duel simbòlic amb Cambio 16).
• Pla B: neix la revista Muchas Gracias per mantenir la periodicitat setmanal. Part de l’equip (p. ex. Forges) no s’hi suma; s’hi incorporen noves firmes (Tom, Quim...).

Polèmiques i mantres

• Secció “Senyores i senyores”: friccions amb Emilio Romero i gir satíric cap a “sabandijas”.
• Circulen i arrelen frases-mantres com:

- > "El que avisa no és traïdor" - Referències al “Pequeño Saltamontes”.

Gastronomia, memòria i ciutat

• Casa Leopoldo: notícia de reobertura com a restaurant xinès econòmic; contrast amb la memòria de tertúlies, puros i cuina de producte.
• Reflexió: transformació del Raval i del mapa gastronòmic; ironies sobre la proliferació de negocis xinesos.

Poder mediàtic ahir i avui

• Ayer: figures com Ansón, Pedro J. Ramírez, Cebrián, Balbín o “El Loco de la Colina” com a nodes d’influència.
• Avui: protagonisme radiofònic i discurs anticatalanista en veus com Carlos Herrera (COPE); debat sobre paraigües mediàtics (El País, La Vanguardia).

Píndoles i cites

• Dedicatòria de Montalbán sobre els Marx:

- > "Para que te marximices más"

• “Diàleg de besugos” sobre coherència vital vs. ideològica i el “3% al partit”.

Tancament

• Pausa musical: “What a Wonderful World”.
• Comiat en bucle: seqüència de “Bona nit” fins al final.

Temes principals

• Censura i transició: de la censura prèvia al càstig econòmic i les escletxes d’astúcia editorial.
• Humor polític: Por Favor com a revista satírica de referència post-Hermano Lobo i La Codorniz.
• Retrats d’autors: Perich (aforismes), Vázquez Montalbán (ploma fàcil, gastronomia, Barça), Forges (humor de Madrid), Marsé (univers únic, Guinardó).
• Poder mediàtic: continuïtats i canvis en les elits periodístiques i els seus altaveus.
• Memòria urbana: Casa Leopoldo i la mutació del Raval.

Conclusions clau

• Por Favor va ser una operació editorial valenta i oportuna, nascuda d’un xoc amb la censura i desplegada amb intel·ligència estratègica (el recanvi “Muchas Gracias”).
• L’equip va reunir talents complementaris que van marcar el to de la sàtira política de la Transició.
• Les pressions mediàtiques i les astúcies editorials són constants que canvien de forma però perduren en el temps.