Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
Amb Ferran Carreras, en Josep Capellades i en Joan Mateu.
Subscriu-te
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 3/11/2023 — De Bruguera als cromos de Bimbo, la revista BOCATXO i la censura; i Clara Segura, molt més que teatre
Tò introdueix un editor combatiu i creatiu; marc temporal 1936–1976.
Promoció de Vázquez Montalbán; inici d’itinerari professional.
Selecció insòlita (grafologia), càrrec i caràcter del senyor Bruguera.
Acords amb anunciants; primeres fites amb ColaCao; 7,5 M de pessetes el 1r any.
Pren les regnes d’IBIS; viatge a Múrcia; descarta mini-cromos del safrà.
Relació creativa amb Bimbo; tiratges gegants; xoc amb McCann pel pressupost.
Promesa del 5% que no arriba; incident d’excés de producció; pragmatisme empresarial.
Contactes amb actrius per calendaris; cromos de cinema (Ben-Hur, Diez Mandamientos); caps de publicitat periodistes.
Oportunitat perduda i recuperada; acord amb família Goyanes; rol de Joaquim Grau.
Primera roda de premsa d’una revista a BCN (Hotel Presidente); por al buit i a la foto.
Discoteca i revista; públic urbà, antifranquista; equip coral (Regàs, Mercè, Vázquez Montalbán).
Societat amb Javier Godó; despatx a la Vanguardia; fotògraf Xavier Miserachs.
Proposta de ‘Barrabàs’; repartiment posterior: Godó amb Barrabàs, Ifon amb BOCATXO.
Trucada del ministre; viatge a Madrid; censor personal; tàctica a Bocaccio Madrid; trajectòria del censor.
Negociació: tancar la revista a canvi de llicències d’importació/edició; datació 1972.
Ifon valora Manolo com a articulista i pensador; debat geopolític i dedicatòries.
Tècniques de barreges; garantia de completar; servei de cromos solts.
Comiat i promesa de continuïtat.
Formació musical; rutines de matinada; gestionar maternitat i feina.
Símptomes, reorganització d’agenda i aprendre a dir ‘no’.
Xoc generacional; tecnologia vs. relació presencial i llenguatge corporal.
Sense mètode únic; primer impacte emocional; Flotats i Stanislavski; plorar i fer riure des de l’ofici.
Records d’escola, piano, carrers de terra i vida de poble.
Defensa de l’art a l’escola; comparativa amb el model anglès.
Connexió profunda amb l’univers Fellini i Cinecittà; sensació de lloc viscut.
Píndola biogràfica i la seva música com a sintonia.
Pla nou de 4 anys, dedicació; baixa d’Història de l’Art; retorn de matrícula.
Crida a protegir la cultura; ajuts; crear públic des de l’escola.
De ‘taller’ a temporada llarga; públic entregat; TNC en moment de traspàs.
Àngel Llàcer, Joan Carreras, Albert Triola; primeres xarxes creatives.
Vincles amb Oriol Broggi; Cyrano imaginat; record d’Anna Lizaran.
Chicago com a revelació; estat del gènere a Barcelona; pes de franquícies.
Decadència recent: sales i el Molino; necessitat de relleu creatiu.
Espectacle col·lectiu; cançons com a trama; anys 50 com a marc.
Passeig, vida i mestissatge; la ciutat que et ve a trobar.
Bafle al camerino; ‘Conillet’ i rodatges; Blind Records amb Santos.
Homenatge a l’àvia i la mare: coratge, humor i generositat.
Tauro pràctica i tenaç; cançó ‘És la Clara’ com a guiño.
Oposats que conviuen: suavitat agressiva, seguretat vulnerable; essència escènica.
100+ funcions; la clau de la repetició viva és el risc controlat.
Gratitud mútua i síntesi del seu ‘molt més que teatre’.
Cortinetes, anuncis i graella: Smooth Jazz Club, M de Música, campanyes locals.
Resum general
Doble episodi amb dues converses potents i complementàries:
- Josep Hilario Ifon recorre la seva etapa (1936–1976) com a editor i publicitari: entrada a Bruguera, innovació en publicitat i cromos (ColaCao, Bimbo), creació de revistes (Mundo Juvenil, Fans), l’aventura cultural de BOCATXO i el pols amb la censura franquista.
- Clara Segura desplega una mirada vital i artística “molt més que teatre”: formació musical, mètode interpretatiu basat en l’emoció i l’empatia, conciliació, tecnologia i adolescents, valor de la cultura, amor pels musicals i memòria de Sant Just i del Paral·lel.
"La cultura ens fa més sòlids i menys manipulables." "El teatre va directe al fetge i al cor."
Bloc 1: Josep Hilario Ifon — edició, publicitat i censura
De l’aula a Bruguera
- Estudis de periodisme (promoció de Vázquez Montalbán) i primer títol irònic de “llicenciat en premsa infantil”.
- Entrada a Bruguera com a “cap de publicitat”, aprenentatge accelerat en una estructura editorial única i excèntrica.
Publicitat que ven (i fa vendre)
- Dilema estratègic: publicitar productes propis vs. portar anunciants a les revistes (Pulgarcito, DDT, El Mundo).
- ColaCao i primeres aliances massives; tour per fàbriques, olors de cacau i relacions amb els fundadors.
- Números que parlen: 7,5 milions de pessetes el primer any de publicitat captada.
L’univers dels cromos: IBIS, safrà i… BIMBO
- Se li encomana IBIS (cromos i calendaris).
- Decisió valenta: deixar els mini-cromos del safrà —no compensava.
- Desembarcament de Bimbo i naixement d’una relació creativa que arriba a 200 milions de cromos i 240.000 àlbums.
- Tensions amb l’agència McCann Erickson: els cromos representaven el 80% del pressupost de Bimbo en publicitat.
"Em va prometre un 5% de comissió… i no me’l va pagar."
Revistes i cultura popular
- Mundo Juvenil amb Marisol: quan Bruguera rebutja l’oportunitat, el competidor la fa grossa i Ifon acaba tancant acord amb la família Goyanes.
- Fans: primera roda de premsa d’una revista a Barcelona (Hotel Presidente) i reflexió sobre el risc de les presentacions.
BOCATXO, la Gauche Divine i el xoc amb la censura
- BOCATXO (1968): revista glamurosa, pop i hedonista, mirant de reüll Playboy; públic jove, urbà, antifranquista.
- Equip coral (Rosa Regàs, Joan Mercè; Vázquez Montalbán a internacional) i etapa amb Javier Godó, despatx a La Vanguardia, fotos de Xavier Miserachs.
- L’episodi de la poma (pàg. 70): trucada del ministre Sánchez Bella, viatge a Madrid i censor personal assignat.
- Estratègia “de xoc”: portar el censor a Bocaccio Madrid i saturar-lo d’imatges perquè la revista li semblés més “tèbia”.
- Pacte final: tanca BOCATXO a canvi de llicències per importar i distribuir Filipacchi i autorització per editar 4 revistes.
Apunts finals
- Barrabàs (1972–77) neix d’una idea d’Ibáñez i Òscar; Godó s’hi queda, Ifon continua amb BOCATXO.
- Valors i pràctiques de l’ofici: tècniques de barreja de cromos (sense “cromos impossibles”) per incentivar la completud; mirada crítica i afectuosa a Vázquez Montalbán (millor articulista que novel·lista, al seu parer).
Bloc 2: Clara Segura — mètodes, vida i musicals
Formació, disciplina i conciliació
- Institut del Teatre i sòlida base musical (piano, solfeig, coral).
- Rutina matinera per guanyar temps (6–7 h): disciplina heretada del piano.
- Aprendre a dir “no” i planificar (amb Bet Orfila) després d’un pic d’estrès postpandèmia.
Adolescència i pantalles: humanitat en joc
- Conversa honesta sobre mòbils, tecnologia i relacions: ella defensa el contacte humà i alerta sobre la pèrdua de llenguatge corporal.
- Sentir-se “carca” davant els fills forma part del xoc generacional.
Mètode interpretatiu: emoció, escolta i ofici
- Rebuig d’un mètode únic: aposta per una caixa d’eines eclèctica i viva.
- La primera emoció en llegir un text és un tresor que guia la feina.
- L’empatia com a cor del teatre: si l’actriu s’emociona, sovint el públic també.
- Referències: Flotats (l’ofici no és repetible), Stanislavski (quintessència del sentiment).
"Puc saber si són clínics d’encostipat o d’emoció."
Arrels i cultura
- Infantesa a Sant Just: piano, coral, esplai, caminar pel poble.
- La cultura com a benestar i ciutadania crítica: cal educació artística (mirall de la cantera anglesa).
- Vocació: tria Institut del Teatre davant Història de l’Art (pla nou 4 anys, dedicació total).
- Primer gran èxit al TNC (1998) en plena transició d’etapa a l’equipament: de “taller” a temporada amb sold out.
Perla 29, desitjos i memòria
- Trajectòria i complicitat amb Oriol Broggi i l’Espai Biblioteca.
- Desig de compartir escena amb Pere Arquillué (Roxana a Cyrano).
- Record emocionat d’Anna Lizaran com a referent.
Musicals i el Paral·lel: del mite a la realitat
- Admiració per Chicago (Fosse): quan hi ha gran actriu/actor, tot quadra encara que la veu no sigui “perfecta”.
- Estat del musical a Barcelona: falta d’impuls autoral, pes de franquícies, i decadència del Paral·lel.
- Creació col·lectiva: “Quédate con la copla” (hemeroteca, cançó com a trama), amor per la memòria del Paral·lel i la seva època irrepetible.
Música i procés
- Necessita música al camerino (bafle) per modular estats d’ànim.
- Complicitat vital i artística amb Florent (Blind Records, amb Santos): música al centre de la vida.
Valors, clown i joc
- Reivindica honestedat i noblesa (vincles que cuiden).
- Homenatge a Catalina i Caterina (àvia i mare): alegria, coratge i humor com a llegat.
- Pedagogia amb el ridícul i el clown com a camins a l’essència:
- “Suavitat agressiva”
- “Emoció estructurada”
- “Tècnica improvisada”
- “Seguretat vulnerable”
- A La Trena (100+ funcions), la clau és el joc perillós cada nit.
Idees clau
- Innovació publicitària i de merchandising editorial (Bruguera → cromos) que marquen una època.
- BOCATXO: cultura pop, Gauche Divine i el límit de la censura; negociació intel·ligent per obrir portes editorials.
- L’actuació com a ofici viscut: emoció, escolta, ritme i contacte amb el públic.
- Cultura com a política pública essencial: educar espectadors des de l’escola.
- Musicals: quan prima la interpretació, l’efecte és demolidor; el Paral·lel demana un relleu creatiu propi.
- Empatia i valors per viure i fer teatre en una era de pantalles.