Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 16/2/2020 — De la distribució a Sud-amèrica a Interviú: Armando de Armas, els Civita i els coloms de la Plaça Catalunya

Panorama de l’episodi

Qui parla i de què

• Locutor dóna la benvinguda i presenta el convidat, Josep Hilario (periodista, editor i escriptor), amb credencials que abracen de la premsa a la literatura.

• L’episodi enllaça amb converses anteriors i s’endinsa en el negoci editorial hispànic a Sud-amèrica, el perfil del magnat veneçolà Armando de Armas, el paper dels germans Civita (Editorial Abril), la gènesi d’Interviú al voltant d’Antonio Asensio, i una secció històrica sobre la Plaça Catalunya i els seus coloms.

Temes principals

• Distribució editorial a Sud-amèrica vs Europa: impagats, estocs, dipòsits i pràctiques habituals.

• Armando de Armas: de repartidor a editor més potent en castellà (anys 80), la seva obsessió amb la revista ‘Hola’, i el projecte de llançar una competidora amb Jaime Peñafiel.

• Intent de crear una ‘Ola’ a Miami: condicionants tècnics d’impressió (format), impremtes clau als EUA (National Enquirer a Lantana i una planta a Houston).

• ‘Bohemia’ (Cuba) i Bruguera: oferta de compra a Espanya, declivi posterior i aterratge de ‘Bohemia’ a mans d’Armando.

• Any 1982 a Caracas: direcció de la revista ‘Momento’, anecdotari polític veneçolà, poder social de l’editorial, i estil de gestió de De Armas (control, secretaries, búnker, trucades diàries).

• Tecnologia de la comunicació: del telegrama al tèlex, fax, i avui correu/WhatsApp.

• Editors d’abans vs corporacions d’avui: de Bruguera, Asensio i Godó a conglomerats; casos com Vogue o Hefner (Playboy) vs empreses anònimes.

• De ‘Por Favor’ a ‘Interviú’: la distribuïdora vinculada a César Civita a Espanya, el contacte amb Antonio Asensio i Jerónimo Trías, la presentació fallida de ‘Viva’ i l’estil emergent de Zeta.

• Història de Plaça Catalunya: Manuel Ribé i la introducció dels coloms el 1929 per l’Exposició Internacional; de postal turística a problema de gestió.

Sud-amèrica: editors i distribució

Armando de Armas vs. Germans Civita

• Dos models i dues èpoques:
• De Armas, conegut primer com a distribuïdor a Caracas i més tard com a editor i distribuïdor paneamericà (América Miami, més de 20 capçaleres, diaris, gran distribuïdor de producte espanyol).
• César i Víctor Civita (Editorial Abril), referents a Brasil i Argentina, amb contactes puntuals però sense impacte destacat en la trajectòria del convidat.

La cadena de distribució a Amèrica

• Pràctica habitual: a l’Amèrica Llatina, la primera remesa per donar-se a conèixer no es cobrava, i l’última tampoc (per impagament o tall de subministrament).

• Estocs i pèrdues: dipòsits a Panamà amb estocs que, si no venien, avaluaven a zero. Casos viscuts a Bruguera, Planeta i altres.

"Tot el que enviaves a Amèrica, la primera factura no la cobraves i l’última tampoc."

El cas ‘Hola’ i la maniobra de competència

• Obsessionat amb distribuir ‘Hola’ a Veneçuela, De Armas topa amb un distribuïdor “amic de la casa” que comprava a preu de tapa i venia a 5x.

• Reacció: proposa a Antonio Asensio un setmanari del cor amb Jaime Peñafiel per competir-hi.

Sobre la personalitat de De Armas: "Yo tengo cuatro hijos y diecinueve más" (quatre legals i un rosari de reconeguts/desconeguts).

Miami: una ‘Ola’ en castellà i el repte de la impressió

Format és destí

• Per assemblar-se a ‘Hola’, calia el mateix format. Als EUA, només dues impremtes podien fer-lo:
• la del National Enquirer (planta impecable a Lantana, al nord de Miami),
• i una altra a Houston.

• Es prepara número zero, maquetista marielito, visites tècniques i negociació.

Anècdota De Armas (prova d’un avió a Miami): "¿Lo compramos? – Sí, tiene buen teléfono."

Acord de paraula: "Yo creo que usted me haga rico, don Armando" – "Pues yo le haré rico."

Caracas 1982: ‘Momento’, política i poder social

Direcció de ‘Momento’ i radi d’influència

• Hilario dirigeix ‘Momento’ a proposta de De Armas; Carolina Herrera (aleshores finançada per De Armas) apareix en reunions clau.

• Família De Armas teixida amb la política: fills diputats, gendre senador, contactes a duanes; el grup forja gran capil·laritat de poder.

El Congrés i el Senat per dins

• Invitació a viure una sessió al Congrés i una moció de censura al Senat. Sense quòrum, la votació no prospera.

"He votat una moció de censura contra el president de Veneçuela amb la mà enlaire." (anècdota)

Estil de gestió i cultura d’empresa

• Control quirúrgic: despatx-búnker amb sis secretàries, només una signatura valida xecs, reunions i trucades diàries amb distribuïdores a tot el continent.

• Comunicació: del tèlex al fax i avui email/WhatsApp; passió per rebre informació contínua.

• Protocol social: figures polítiques i celebrities passen per l’editorial (p.ex., Julio Iglesias) en lloc de ser entrevistats a l’hotel.

• Veneçuela dels 80: prosperitat, cases a Miami, agenda d’events que permetia "dinar i sopar gratis" diàriament entre Tamanaco i Hilton.

Editors d’abans vs corporacions d’avui

• De Bruguera, Asensio, Godó i editors "de nas" a corporacions i directius rotatius.

• Exemples icònics: Vogue (editora com a figura mítica), Hugh Hefner amb Playboy. Avui, més estructures anònimes i menys personalismes.

De ‘Por Favor’ a ‘Interviú’: Civita, Asensio i els orígens de Zeta

• ‘Por Favor’: distribuïda en el tram final per una distribuïdora vinculada a César Civita (amb dos gestors xilens). La manca de visibilitat de vendes obliga a vendre la capçalera.

• A Madrid, col·laboració amb ‘Ser Padres’ i projecte ‘Viva’ (número 0 i presentació en vaixell cap a Mallorca, polèmica per "tenir la premsa tancada a bord").

• Contacte amb Antonio Asensio i Jerónimo Trías: primera reunió i retrat del carisma estil "Travolta" d’Asensio. Des d’aquí es cova Interviú i l’estil que durà al Grup Zeta.

Teaser final: pregunta per a la propera: "Com decidiu fundar el Grup 7 (1976)?"

Plaça Catalunya: la història dels coloms

Manuel Ribé, l’home clau

• Manuel Ribé i Albart: cap de cerimonial i Guàrdia Urbana, més de 50 anys a l’Ajuntament i 70 alcaldes coneguts (etapa convulsa).

• El 1929, amb l’Exposició Internacional, impulsa la introducció de coloms: un guàrdia amb cavall i casaca vermella escampa gra des del Passeig d’Isabel II fins a la plaça, on buida el sac. Després, el gra municipal i, finalment, la gent consoliden la icona.

• Avui, de postal a gestió de plaga: prohibit donar menjar; s’hi usa pinso esterilitzant.

"Els coloms no hi eren al principi; van ser una decisió de ciutat."

Tancament

"La legalitat no és una guia per a la moral."

• El programa clou amb música ("What a Wonderful World") i idents de Ràdio Desvern.