Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
Amb Ferran Carreras, en Josep Capellades i en Joan Mateu.
Subscriu-te
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 3/5/2024 — De la IA (història, creativitat, ètica i futur) als “morro de vaques” (butxins medievals) i Martí de Riquer
Publicitat de la ràdio i primera pausa musical (What a Wonderful World) abans del contingut.
Definició pedagògica de la IA i presentació de la Dra. Carina Givert i Olivera (perfil acadèmic i de recerca).
Clustering amb coneixement expert per millorar interpretabilitat (cas de dades astronòmiques).
Eines per redactar i sintetitzar; objectiu de millorar temps i atenció, no retallar personal.
Escoles simbòlica/subsimbòlica, hiverns de la IA, aprenentatge automàtic, deep learning i explosió de la IA generativa.
Reflexió sobre la importància d’explicar bé la tecnologia a públic no expert.
Dues xarxes (generadora i crítica) dialoguen per crear i filtrar imatges/textos nous (ex. DALL·E, Stable Diffusion).
Indicadors de “to” artificial i riscos de textos perfectes però falsos; la IA generativa no ‘entén’ el contingut.
Com es llancen i comuniquen les eines al món; necessitat d’advertències i límits d’ús.
Manipulació electoral, protecció de dades, cookies i recomanacions ètiques que deriven en regulació europea.
Exemple del CCCB: recreació d’una olor de flor extinta amb IA; debat sobre pors i fascinacions.
Segment ampli amb música (“What a Wonderful World”) i interjeccions (“Fins demà”).
Detecció de condicions d’ajudes sense vigilància constant; salut mental i diagnòstic precoç de tumors.
Connexió històrica entre IA cognitiva i models per entendre el cervell.
Dada pública no és lliure; proposta de cooperatives perquè el ciutadà decideixi usos i compensacions.
Accés a històries clíniques amb protocols ètics; frau digital, blockchain i higiene digital individual.
IA per qualitat de l’aire, mobilitat, salut; curs gratuït ciutadania.cat per entendre la IA.
Trajecte personal, orientació vocacional i decisió d’estudis en context familiar i de país.
Ofici d’executor a l’edat mitjana: orígens, tarifes, obligacions, estigma social, privilegis, llenguatge i evolució.
Vida i obra, context històric, aportacions a la literatura catalana i universal.
Reprise de “What a Wonderful World”.
Retrat del territori, clima, costums i memòria familiar; el valor de la paraula al mercat tradicional.
Docència, recerca, càrrecs i conciliació; ritmes i demandes socials de la degana.
Regulació necessària però no suficient; rols per a governs, creadors, professionals i usuaris.
Nota crítica sobre votacions al Parlament Europeu i centralisme d’infraestructures.
Pedralbes, sistema mètric a Barcelona, La Vanguardia en català, Shakespeare (calendari julià), Fires de Figueres.
Escoltar problemes del món, fer recerca aplicada i formar professionals; el cercle virtuós universitat-societat.
Baixa presència de dones en informàtica; importància d’incorporar la mirada femenina per evitar biaixos de disseny.
Tancament del programa, versos de comiat i identificatius de Ràdio Desvern.
Seqüència llarga de “Bona nit” fins al tancament.
Resum general del programa
Programa molt complet amb dues parts principals:
- Bloc 1 — Intel·ligència Artificial (IA): definició, història (de 1956 fins a la IA generativa), aplicacions (justícia, salut, serveis socials), deep learning, fiabilitat i al·lucinacions, ètica i regulació (RGPD, cas Cambridge Analytica, Acta Europea d’IA), privacitat i propietat de les dades (cooperatives de dades), ciberseguretat i alfabetització ciutadana. Inclou també visió a 20 anys i perspectiva de gènere en tecnologia.
- Bloc 2 — Història i cultura: secció del Josep sobre els butxins medievals ("morro de vaques") i efemèrides amb un especial a Martí de Riquer. Tancament amb anecdotari empordanès i cloenda.
Intercalat hi ha pauses musicals amb “What a Wonderful World”.
Temes principals i idees clau
1) Intel·ligència Artificial: definició, història i estats de l’art
- Definició clara i pedagògica de la IA i els seus àmbits (percepció, planificació, aprenentatge, decisió).
- Història des de Dartmouth (1956) fins avui: escola simbòlica vs. subsimbòlica, hiverns de la IA, aparició de l’aprenentatge automàtic, xarxes neuronals profundes i, recentment, IA generativa (ChatGPT, DALL·E, Stable Diffusion).
- Explicació entenedora de com funciona la generativa: una xarxa “crea” i l’altra “critica/filtra” per arribar a resultats consistents.
2) Aplicacions pràctiques i impacte social
- Justícia: la IA pot redactar esborranys de sentències, sintetitzar proves i estalviar temps; l’objectiu no és substituir persones, sinó desbloquejar processos i millorar l’atenció i la qualitat.
- Salut: detecció de tumors en tomografies abans que l’ull humà; estudi d’electroxoc i memòria (importància de la posició dels elèctrodes); potencial en descobriment de fàrmacs “in silico”.
- Serveis socials: models per detectar condicions d’accés a ajuts sense vigilància 24/7, respectant l’ètica europea.
3) Fiabilitat, riscos i regulació
- Les generatives treballen per plausibilitat lingüística; poden “al·lucinar”. Calen mètriques per detectar textos artificials i formació per a l’ús responsable.
- Regulació i ètica: lliçons del cas Cambridge Analytica; RGPD (2016) i propera Acta Europea d’IA; transparència d’ús i límits per protegir drets fonamentals.
- Privacitat i dades: la dada pública no és barra lliure; proposta de cooperatives de dades per donar control i valor al ciutadà.
- Ciberseguretat: frau digital preexistent; la IA suma eines, però també blockchain i noves defenses. Hygene digital: no desar targetes, decidir cookies, etc.
4) Educació i ciutadania
- Cal alfabetització digital: curs obert i gratuït “ciutadania.cat” per entendre visió, veu, robòtica i raonament basats en IA.
- Visió a 20 anys: IA integrada, més segura i ètica, amb responsabilitat repartida entre governs, creadors, professionals i usuaris.
- Gènere i disseny: la presència femenina és clau per evitar biaixos de disseny. Exempli:
> “Si les dones haguéssim dissenyat automòbils, no conduiríem amb les cames obertes.”
5) Història i cultura
- Secció “morro de vaques”: ofici dels butxins als Països Catalans medievals, orígens, tarifes, estigma social, obligacions, privilegis, i evolució fins a l’extinció municipal del càrrec.
- Efemèrides: focus en Martí de Riquer (obra i context), i altres fets del 3 de maig (Pedralbes, sistema mètric a Barcelona, Vanguàrdia en català, Shakespeare —calendari julià—, Fires de la Santa Creu).
Punts destacats en negreta
- La IA no substitueix la justícia; la desbloqueja: millora temps, qualitat i atenció humana.
- De la IA simbòlica al deep learning i la generativa: evolució amb salts d’eficiència i capacitat creativa.
- Les generatives al·lucinen: cal verificar i dotar d’alertes clares a l’usuari.
- RGPD + Acta Europea d’IA: marc europeu per a un ús responsable i centrat en drets.
- Cooperatives de dades: ciutadans com a propietaris i decisors de l’ús de les seves dades.
- IA en salut i serveis socials: impacte real i tangible en benestar i polítiques públiques.
- Perspectiva de gènere: imprescindible per a tecnologies inclusives i sense biaixos de disseny.
- Història dels butxins: “morro de vaques” com a ofici regulat, estigmatitzat i, alhora, funcional a l’Estat medieval.
Cites destacades
“Treballa per plausibilitat; no ‘entén’ el que diu.”
“El perill no és l’eina, sinó com la col·loquem al món.”
“Digueu-me una cosa i us diré una IA que la pot millorar.”
Conclusions i takeaways
- La IA ja és transversal, amb beneficis clars en justícia, salut i serveis socials, però requereix marc ètic i regulatori, més formació ciutadana i responsabilitat compartida.
- La privacitat i la propietat de les dades són centrals: calen models nous (cooperatives) i bones pràctiques d’ús.
- La perspectiva de gènere millora el disseny i fa tecnologies més usables, justes i inclusives.
- La secció històrica recorda que les societats regulen oficis sensibles (com els butxins) per ordenar la violència i l’estigma —un mirall útil per pensar la governança de la IA.