Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 17/12/2021 — De l’art a l’arquitectura: tecnologia, Sagrada Família, habitatge de protecció oficial i cooperació amb Arquitectes Sense Fronteres

Panorama general

Episodi centrat en la relació entre art, estètica, cultura i arquitectura, la trajectòria de l’arquitecte Carles Bonet i Pijuan, i la funció social de l’arquitectura a través de l’habitatge de protecció oficial i d’Arquitectes Sense Fronteres (ASF). També s’analitzen les tendències del segle XXI (tecnologia, prefabricació, normatives) i la política de finançament de la cooperació.

"En resum, l'art és expressió i comunicació."

• Definicions clau d’art, estètica i cultura com a marc conceptual.

• Arquitectura com a disciplina tècnica, artística i pràctica, i el paper de l’arquitecte com a traductor de necessitats en espais habitables.

• Trajectòria de Carles Bonet: vocació primerenca, especialització sanitària i obra destacada; defensa de l’especialització.

• Segle XXI: predomini de la tecnologia i la precisió (exemple Sagrada Família), auge de la prefabricació, normatives més exigents i costoses.

• Funció social: habitatge de protecció oficial (HPO) i gestió rigorosa de pressupostos (claus en mà, sense desviacions).

• Arquitectes Sense Fronteres: fundació, principis (neutralitat política, religiosa i econòmica), drets humans com a marc (Article 25), estructura estatal.

• Finançament de la cooperació: evolució del percentatge públic, biaixos polítics i casos territorials (Galícia, Andalusia, Catalunya, Mosambic).

• Normativa catalana d’habitabilitat i accessibilitat: treball impulsat amb Carme Trilla, amb mínims per a accessibilitat universal als habitatges.

Art, estètica i cultura: el marc de partida

Conceptes fonamentals

• L’art transforma materials, imatges, sons o paraules per transmetre idees i sentiments.

• L’estètica (del grec, "sensació, percepció, sensibilitat") s’entén com allò relacionat amb les sensacions i la interpretació dels estímuls.

• La cultura és la creació de valors, normes i béns; art i cultura van íntimament lligats.

"L'obra d'art respon en cada moment a uns principis estètics vigents en un context cultural."

Llistat d’arts i focus del dia

• De les «7 arts» clàssiques s’amplia el ventall (fotografia, gastronomia, humor, televisió, còmic, ràdio...).

• Avui, focus en la primera de les arts: l’arquitectura.

Què és l’arquitectura i què fa l’arquitecte

Disciplina i ofici

• L’arquitectura és tècnica + art + pràctica; l’arquitecte projecta edificis i espais urbans i vetlla per la seva execució.

• En sentit ampli, interpreta necessitats d’usuaris i les tradueix en formes habitables i construïbles.

Carles Bonet: vocació, especialització i obra

Vocació i formació

• Vocació des de la infantesa; formació a l’ETSAB (Barcelona).

Especialització i obra

• Carrera en estudi propi, especialització sanitària (hospitals, mútues) i obra emblemàtica (p. ex. Hospital d’A-C P… de Sant Cugat).

• Defensa la creixent especialització per la complexitat tècnica: no és el mateix un hospital que una escola.

Arquitectura del segle XXI: tecnologia, estètica, prefabricació

Predomini tecnològic amb ambició estètica

• La tecnologia possibilita l’estètica: allò abans inviable estructuralment ara és factible.

"Avui en dia no hi ha res impossible a nivell constructiu."

• Normatives tèrmiques, acústiques i de seguretat molt exigents: incrementen costos però milloren qualitat i sostenibilitat.

Prefabricació i casos pràctics

• Tendència a prefabricació: més plantes, millor control de qualitat, eficiència i abaratiment relatiu.

• Exemple Sagrada Família: formigó i peces prefabricades, encaix mil·limètric a gran alçada.

"Porten uns petits forats... no es pot desviar un mil·límetre... això era impensable."

Funció social: habitatge de protecció oficial i gestió

Cooperativa i HPO (1992–2010)

• Bonet s’incorpora com a arquitecte a una cooperativa d’habitatge d’un sindicat; adjudicacions de sòl via Incasòl; repte d’HPO de 80 m² útils a preu de mòdul.

Metodologia de control de costos

• Selecció rigorosa d’ofertes i contractes claus en mà.

• Revisió tècnica exhaustiva d’estats de medicions i pressupostos.

"No va haver cap obra que costés un euro més del que s'havia previst."

Arquitectes Sense Fronteres (ASF): principis i organització

Fundació i evolució

• Naixement al Col·legi d’Arquitectes (Barcelona); estructura amb junta estatal i demarcacions (Catalunya, Madrid, Galícia, Andalusia, etc.).

Missió i marcs

• Principis de neutralitat: no entra en política, religió ni economia.

• Objectiu: promoure desenvolupament humà, equitatiu i sostenible mitjançant la millora de l’habitabilitat i la defensa del dret a l’habitatge.

"Tota persona té dret a un nivell de vida adequat... l’habitatge" (Article 25, DUDH).

Finançament de la cooperació: de l’ambició a l’escassetat

De percentatges alts a pressupostos minsos

• Històricament, fins a un 7% del pressupost públic destinat a cooperació (mai completament assolit); disminució en època recent (fins a ~0,5–1%).

Biaixos i geografia del finançament

• Distribució desigual per comunitats: Galícia i Andalusia mantenen programes sòlids; Catalunya i Madrid, més febles.

• Selecció de països amb interessos polítics (ex.: Mosambic) i dificultats d’accés per a projectes no alineats.

Normativa d’habitabilitat i accessibilitat a Catalunya

Lideratge tècnic i consens

• Treball conjunt amb Carme Trilla (aleshores responsable d’Habitatge): definició de mínims d’habitabilitat i accessibilitat universal dins dels habitatges.

• Mesures concretes: amplades de passadissos i portes, lavabos adaptats, recorreguts accessibles; revisió de paràmetres d’edificació per fer-los inclusius.

Conclusions clau

• L’arquitectura avui és impensable sense tecnologia, però aquesta serveix l’estètica, l’eficiència i la sostenibilitat.

• La funció social és central: HPO ben gestionat i el treball d’ASF concreten el dret a l’habitatge.

• La prefabricació i el compliment normatiu són vectors imprescindibles de qualitat.

• El finançament de la cooperació condiciona l’abast dels projectes; cal estabilitat i criteris transparents per maximitzar l’impacte.