Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
Amb Ferran Carreras, en Josep Capellades i en Joan Mateu.
Subscriu-te
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 17/5/2024 — De l’Avenç al CCCB i el debat Hermitage: conversa amb Ferran Mascarell; i “Molt més que teatre” amb Clara Segura — biblioteques, cultura pública-privada, mètode actoral, musicals i Paral·lel
Fragment musical d’entrada que obre el programa.
Emissió 117 (antepenúltima). Avança que escoltarem converses amb Ferran Mascarell i Clara Segura.
Reflexió inicial: cultura com a coneixements, valors, creences i organització que defineixen una societat; associada a progrés i desenvolupament.
Benvinguda a Mascarell. Recuperació de l’Avenç i entrevista a Tarradellas (1976) a Saint‑Martin‑le‑Beau; activisme universitari i primers suports privats.
Xoc amb la Generalitat (“no ets dels nostres”) i resposta organitzativa: neix l’APPEC per negociar subvencions per a revistes en català.
Concepció de Saber (arts-ciència-pensament). Pignoració de 20 peces d’art per finançar-la; la caixa acaba retenint-les; aprenentatge sobre dependència financera.
Perfil íntim d’Oriol Regàs, ajudes logístiques i records personals; separació entre negoci nocturn i inquietuds culturals.
De la Diputació (publicacions) a l’Ajuntament de Barcelona amb Maragall; reputació de gestor que “sap sumar i restar” al servei de projectes culturals.
Disseny del projecte inspirat en Pompidou i Barbican; canvi de nom de Casa de la Caritat a Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Remodelació del MNAC (Gae Aulenti) i relació amb el MACBA (Richard Meier). Defensa de facilitar festivals privats de referència internacional.
Pla de Biblioteques (1995–2015): de 11 a 52 equipaments; de 0,7 a 16 milions de visites/any. La biblioteca com a articuladora de barri i de públics.
Reconeix Serra, Maragall i Trias; crítica a la rotació i falta de programa de fons. Porcioles: Picasso i Miró com a excepcions per voluntat dels artistes.
Denúncia de l’“ideologisme” que rebutja el privat. Defensa de la convivència públic-privat i del paper facilitador de l’Ajuntament.
Negociació frustrada del Thyssen, ARCO a Madrid, concentració d’audiovisual; infraestructures (AVE, corredor mediterrani). Reclama un estat just i emprenedor.
Tall musical que separa les dues entrevistes.
Perfil formatiu i professional; introducció a la conversa amb l’actriu i directora.
Rutina matinera, conciliació i reconeixement d’un esgotament postpandèmia; aprendre a dir que no.
La productora l’ajuda a ordenar calendari, maternitat i rodatges per preservar descans i qualitat artística.
Discussió sobre límits del mòbil i educació emocional; defensa del tracte presencial i de la conversa mirant als ulls.
Sense mètode únic; ús d’eines i escolta del públic (pauses, respiració, ritme). El teatre com a experiència irrepetible.
Cita Flotats i Stanislavski: la tècnica no és científica perquè cada funció és única i no exactament repetible.
La seva facilitat per plorar/riure a escena; l’empatia com a motor del contagi emocional a platea.
La reacció inicial en llegir una obra orienta l’actriu cap als punts d’ancoratge del personatge.
Records de la “grangeta”, estudis de piano i vida associativa a l’Ateneu; valor del joc i de créixer al carrer.
Fascinació per l’univers fellinià i el muntatge al Grec; connexions emocionals amb la Toscana.
Tria vital cap a la interpretació; el nou pla de l’IT (1992) i la impossibilitat de compaginar dues carreres.
L’art cura i ens fa menys manipulables. Reivindicació de l’educació artística a l’escola i creació de públics.
“L’Assemblea de les dones” esdevé un èxit inesperat i allarga temporada; inici de projecció pública.
Vincles i generació de l’IT; treballs i amistats creatives; l’espai de la Biblioteca de Catalunya com a camp base.
Gan(es de coincidir amb Pere Arquillué i memòria de l’Elisa); referents que continuen guiant decisions.
Crítica a triar només per veu sense interpretació; defensa d’actors-cantants-ballarins. Situació dels musicals a Catalunya.
Recorregut històric i afectiu pel Paral·lel i creació d’un espectacle inspirat en els anys 50.
La música prepara estats d’ànim al camerino; complicitat amb Florent (Blind Records) i arrels musicals compartides.
Honestedat i noblesa com a valors; retrat emocionat de l’àvia Catalina i la mare Caterina; Sant Just com a bressol.
El ridícul com a camí cap a l’autenticitat; pedagogia basada en l’error i el joc.
El joc perillós a escena, com els nens al pati: repetir sense ser repetitiu; renovar el risc a cada funció.
Identificadors de l’emissora i cortinetes musicals.
Loop final de comiat amb música i repetició del “Fins demà!”.
Panorama de l’episodi
- Emissió 117 (antepenúltima) del programa “Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats”. Dues converses amb figures de Sant Just vinculades a la cultura: Ferran Mascarell (gestor públic, historiador i exconseller de Cultura) i Clara Segura (actriu i directora).
- Fil conductor: la cultura com a desenvolupament i valor col·lectiu, des de la gestió pública i l’escena.
Entrevista 1 — Ferran Mascarell: cultura, ciutat i polítiques públiques
De l’Avenç a l’activisme cultural (1970s–1980s)
- Orígens com a editor: recuperació de la revista l’Avenç i entrevista maratoniana a Josep Tarradellas a Saint-Martin-le-Beau (1976).
- Finançament inicial precari i suport privat (Pere Duran i Farrell). Primer xoc amb l’administració: “no ets dels nostres” → crea l’APPEC per negociar subvencions amb la Generalitat.
- Revista Saber: intent de síntesi arts-ciència-pensament. Finançament pignorat amb 20 obres d’art que acaben retenint a la caixa; liçó sobre riscos i dependències financeres.
Projectes clau a Barcelona
- CCCB (1985): concepció inspirada en el Pompidou i el Barbican; de “Casa de la Caritat” a Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
- Museus i grans equipaments: MNAC (remodelació amb Gae Aulenti), MACBA (amb Richard Meier).
- Ecosistema creatiu: impuls i facilitació a festivals Sónar i Primavera Sound des del sector públic, defensant el rol enabler de l’administració.
- Pla de Biblioteques (1995–2015): de 11 a 52 biblioteques i de ~700.000 a 16 milions de visites/any. Biblioteques com a nodes cívics i culturals de barri.
Governança cultural i debat públic-privat
- Avaluació d’alcaldes: reconeixement a Serra, Maragall i Trias per la seva implicació cultural. Crítica a la falta de continuïtat i a rotacions constants en cultura.
- Cas Hermitage Barcelona: rebutja l’“ideologisme” que descarta la iniciativa privada per principi. Defensa la convivència entre cultura pública (p.ex. Festival de Poesia) i privada (p.ex. Sónar), amb l’Ajuntament facilitant però sense regalar recursos.
Estat, centralisme i capitalitat cultural
- Experiències a Madrid (delegat de la Generalitat): percepció d’un projecte d’Estat centrípeta que concentra Thyssen, ARCO, audiovisual i infraestructures.
- Exemples: AVE prioritzat cap al sud, corredor mediterrani posposat, concentració de cinema/TV a Madrid. Diagnòstic: un estat que no ha estat “just, representatiu ni emprenedor” amb Catalunya.
“Jo no vull la independència per nacionalisme, sinó perquè vull un estat que funcioni.”
Entrevista 2 — Clara Segura: ofici, vida i escenari
Ofici i mètode
- El teatre va “directe al fetge i al cor”. Rebutja el mètode rígid: treballa amb una recopilació viva d’eines apreses de mestres i companys (escolta, timing, pausa, respiració, ritme de sala).
- Referències: Flotats (tècnica irrepetible) i Stanislavski. La primera emoció en llegir una obra és el “tresor” que guia la interpretació.
- Expressivitat: gran capacitat per transitar risa-plor i contagiar l’emoció; defensa l’empatia com a motor de l’experiència teatral.
Vida, conciliació i educació digital
- Gestió del temps: disciplina matinera; reconeix un pic d’estrès postpandèmia i aprèn a dir que no.
- Suport i planificació amb Bet Orfila (Perla 29).
- Adolescència i pantalles: mirada crítica a la hiperconnectivitat; reivindica el contacte humà i la conversa cara a cara.
Trajectòria i referents
- D’Història de l’Art a l’Institut del Teatre: aposta per l’escena amb el nou pla del 1992.
- Primer gran èxit: L’Assemblea de les dones (TNC, 1998).
- Complicitats: Àngel Llàcer, Perla 29 (Oriol Broggi).
- Fascinació per Fellini (muntatge “28 i mig”) i amor per Londres i el musical; diagnosi exigent sobre el prestigi del musical a casa nostra i memòria del Paral·lel.
Música, arrels i valors
- La música com a eina de preparació emocional (el seu “bafle” al camerino). Vincle amb Florent (productor, Blind Records).
- Arrels a Sant Just (Ateneu, infantesa al poble).
- Valors: honestedat, noblesa i legalitat; celebració de la força vital de la seva àvia Catalina.
- Reivindica el ridícul com a via d’autenticitat (clown) i la necessitat de jugar perillosament a escena cada nit.
“La primera emoció que t’atrapa en llegir una obra és el tresor que et guia després.”
Idees clau
- Cultura com a infraestructura de ciutat: biblioteques, museus i centres com el CCCB articulen territori i ciutadania.
- Públic-privat complementari: l’administració ha de facilitar i garantir l’interès general, no substituir la iniciativa privada.
- Continuïtat i visió: la política cultural necessita projectes estables, no canvis d’orientació cada any i mig.
- Ofici actoral viu: més enllà de mètodes, l’empatia, el ritme i l’oïda amb el públic fan la diferència.
- Tecnologia amb criteri: preservar el tracte humà i l’educació emocional en l’era digital.
Cites destacades
“La cultura és una: artística, científica, social i política.” — F. Mascarell
“Si la cultura ens fa menys manipulables, per què no li donem el valor que té?” — C. Segura
“No hi ha mètode únic: hi ha eines, escolta i la primera emoció que et guia.” — C. Segura
Moments musicals
- Sintonies amb “What a Wonderful World” i referència a Gilberto Gil com a intèrpret de la sintonia del dia.