Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 26/11/2021 — De Montserrat a Abacus: la vida de Ramon Moragas i Rosa Maria Pujador; Saxònia luterana i el llegat de Josep Xifré

Panorama general

Episodi coral que combina la trajectòria espiritual, educativa i musical de Ramon Moragas i Rosa Maria Pujador amb dues seccions magazine: un viatge per la Saxònia alemanya lligada a Martí Luter i un perfil històric de l’indiano Josep Xifré.

• Eix 1 — Montserrat i vida monacal: Ramon Moragas relata la seva formació a Montserrat, el paper de l’ajornamento del Concili Vaticà II i el conflicte intern que el portà a Sant Miquel de Cuixà (1965–1967) i, finalment, a penjar els hàbits.

• Eix 2 — Educació i cooperativisme: de la mà de Rosa Sensat, Marta Mata i la cooperativa Abacus, Moragas fa de pont entre món eclesiàstic i renovació pedagògica. Rosa Maria Pujador explica la immersió lingüística pionera i l’activisme discret a l’Escola Talita en plena dictadura.

• Eix 3 — Magazine cultural: recorregut per la Saxònia de Luter (Wittenberg, Dresden, etc.) i biografia crítica de Josep Xifré (porxos, hospital d’Arenys, finances catalanes del XIX i ombres de l’esclavisme).

"Ajornamento significa posar-se al dia" — clau del discurs de renovació eclesial que marcà una generació de monjos.

"No me haga aparejamientos extraños" — anècdota d’un inspector franquista a l’aula, que il·lustra la creativitat i resistència pedagògica.

"Amèrica pels americans" — doctrina Monroe que empeny Xifré a reorientar els seus negocis i retorns.

1) Montserrat i la vida monacal de Ramon Moragas

Formació i música

• Entrada al monestir el 1941; set anys de filosofia i teologia fins a l’ordenació.
• Integració al grup solista de cant gregorià i aprenentatge de clarinet per a la petita orquestra monàstica.
• La música és fil conductor vital: direcció coral fins al 2017.

Ajornamento i conflicte intern

• El Concili Vaticà II i l’ajornamento inspiren un grup de monjos joves a promoure canvis.
• Tensions a la comunitat; cartes a Roma; resposta disciplinària.
• Trasllat a Sant Miquel de Cuixà (1965–1967) i sortida progressiva del grup del monestir.

Abats Mercet i Escarré

• Mercet: llarg mandat i duresa de la guerra i la postguerra.
• Escarré: lideratge amb obertura intel·lectual, empenta i habilitat política; pilar del catalanisme espiritual del monestir en el franquisme.

2) De l’església a l’educació: Rosa Sensat, Abacus i la Fundació

Xarxa cívica i cooperativa

• Després de deixar l’hàbit, Moragas cerca feina: topa amb el retret de Jordi Pujol, però troba complicitat amb Marta Mata.
• Neix Abacus des de Rosa Sensat per dotar les escoles de material pedagògic de qualitat.
• Posteriorment, impulsa la Fundació Artur Martorell per sostenir econòmicament el moviment: mecenatge d’Antoni Tàpies (litografies) i Joan Miró (donatius i edicions); relacions institucionals i captació de fons.

Rosa Maria Pujador: mestra, immersió i resistència

• L’Escola Talita (Sarrià) com a laboratori de renovació: contes, música, teatre i metodologia activa.
• Pràctica pionera d’immersió lingüística: de les dues pissarres (català/castellà) a l’escola íntegrament en català, acordada amb famílies treballadores.
• Estratègies davant la inspecció franquista: senyal dels "dos llapis amb goma", cartelleria bilingüe de conveniència, reorganització ràpida de nens i nenes.
• Religió com a vivència fora de l’aula amb catequesi de pares, i dins classe educació cívica i cultural.

3) Magazine: Saxònia luterana i Josep Xifré

Saxònia: geografia de la Reforma i memòria de guerra

• Ruta recomanada via Berlín: Wittenberg (95 tesis de Luter), Torgau, Erfurt, Eisenach (traducció bíblica; bressol de Bach), Dresden (bombardeig 1945), Meissen (porcellana), Görlitz (escenari cinematogràfic), Chemnitz (Karl-Marx-Stadt), Colditz (presó de guerra), Leipzig (universitat i mercats antics).
• Apunt lingüístic: el sòrab (llengua eslava) és cooficial en zones de Saxònia i Brandenburg, però en perill d’extinció.

Josep Xifré: llums i ombres d’un indiano

• Fortuna a Cuba i EUA (plantacions, comerç; esment de tractes i context colonial) i retorn amb gran capital.
• Llegat a Catalunya: Porxos d’en Xifré, Hospital d’Arenys, impuls a Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat, Banc de Barcelona, suport a Narcís Monturiol.
• Vida privada transnacional (Nova York–París–Barcelona); muralles de Barcelona com a metàfora d’una ciutat constrenyida i en transformació.

4) Cloenda

• Píndola irònica sobre la “estupidesa humana”.
• Apunt final esportiu: el net Sergi Rosanes (Barça), talent marcat per lesions, i desig de futur.

Idees clau

• Ajornamento com a motor de canvi espiritual i institucional.
• Cooperativisme educatiu (Abacus) i xarxa pedagògica (Rosa Sensat) per reconstruir l’escola catalana.
• Resiliència cultural: llengua, música i pedagogy com a eixos de país.
• Memòria crítica: viatges que il·luminen la història (Saxònia) i biografies amb clarobscurs (Xifré).