Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 19/1/2020 — De Sant Just a Hollywood: memòries de Maria Quintana, el cas Manson i els privilegis de Sant Just i Pastor

Panorama general del programa

Un episodi polièdric amb tres blocs principals:

• Memòries de vida de Maria Quintana i Cortés, figura molt estimada de Sant Just, amb un relat viu de la seva infantesa i joventut entre l’església, l’Ateneu i la cultura popular.
• Crònica negra i cultura pop: el cas de Charles Manson i la família a Los Angeles i les seves derives culturals i musicals.
• Història local i dret consuetudinari: els tres privilegis de l’altar de Sant Feliu a la Basílica de Sant Just i Pastor (Barcelona) i la seva pervivència fins a finals del segle XX.

1) Maria Quintana: infantesa i arrels a Sant Just

Figures i valors clau

• Avi Arcadi Cortés, referent cívic i cultural: organitzador de la Festa Major, home de confiança dels alcaldes, impulsor del teatre a l’Ateneu.
• Casa oberta al poble: telèfon núm. 8, encàrrecs per a la parròquia i veïnat; llar com a centre de serveis comunitaris.
• Tria de valors: fe, família i cultura com a eixos (església-casa-ateneu).

Escola i cultura

• Inici escolar precoç (mètode Montessori), amor per la música i les danses.
• Exposició teatral des de ben petita (camerinos, actors i actrius) i passió per la lectura gràcies a la biblioteca de teatre de l’avi.

Personatges del poble

• Retrat afectuós de mossèn Antonino: erudit, de geni fort però estimat, amb anècdotes memorables (mel, pans per diabètics); “coetes de garrí, qui t’estima a tu”.

Vaig ser una nena molt privilegiada; em sentia molt estimada i molt motivada per fer coses.

2) Joventut als anys 60: feina, orfeó i teatre

Treball i ritme de vida

• Centraleta de telèfons (torns nocturns, timbre com el dels bombers).
• Feina a Carlo Erba i trajectes matiners; anecdotari del Xipi (club nocturn) i l’ambient de l’època.

Cultura viva

• Orfeó (assajos tres dies per setmana) i teatre amateur (funcions com L’Hostal de la Glòria).

Dilemes vocacionals

• Desig d’entrar a l’Institut del Teatre: prohibició familiar per la moral de l’època.
• Oferta del Capri per incorporar-se al seu entorn artístic: l’avi s’hi oposa.

A la mort del pare (ella amb 13 anys), “se’m va acabar la infantesa”.

3) Vida familiar i llegat artístic

• MatrimonI amb Josep Maria (dibuixant, publicista, Massana, Produccions Bern; poesia, cartells, escenografia).
• Filles: Marta (actriu i professora a la UPF i a l’Institut del Teatre) i Mireia (professora de dansa i direcció de centre).
• Valors heretats: austeritat, professionalitat i que et valorin per la feina ben feta.

4) Crònica negra i cultura pop: el cas Manson

• Marc: Los Angeles, 1969; assassinat a Cielo/Ocean Drive (casa de Terrence Melcher) de Sharon Tate i amics.
• Charles Manson: ambició artística frustrada; deriva cap a la secta; LSD, comuna, seducció i control.
• Impacte: “he vist de tot, però aquella carnisseria em va fer vomitar” (sergent de la policia de LA).
• Mite pop fosc: influència en noms de bandes (p. ex., Sexy Sadie, Marilyn Manson), ficció i rutes turístiques per Hollywood.
• Final: condemna i mort a presó; pervivència del relat als mitjans i la cultura.

5) Història i dret: tres privilegis de l’altar de Sant Feliu (Basílica de Sant Just i Pastor, BCN)

• Origen: atorgats per Ludovico Pio (fill de Carlomany), any 801.
• Privilegis:
• -
• Batalla jurada: cavallers juraven no usar talismans ni encanteris.
• -
• Jurament dels jueus: fórmula humiliant en plets medievals contra cristians.
• -
• Testament sagramental: vàlid sense notari si es ratifica a l’altar davant testimonis (del 1082 fins al 1989; derogat el 1991 per obsolescència).

De l’altar al codi civil: un fil jurídic que perdura gairebé 1.200 anys.

6) Cloenda

• Homenatge als 75 anys de Maria Quintana i invitació a continuar el relat en futurs programes.
• Apunt final obert: autoria de Shakespeare (interrogant clàssic).