Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 25/3/2022 — Educació i llengua a Catalunya; el cant gregorià i la vida de Ramon Moragas; rutes llegendàries; Vaticà, Juan Carlos I i Ucraïna

Panorama general de l’episodi

• Programa coral amb tres eixos principals: educació i llengua a Catalunya, cant gregorià i trajectòria de Ramon Moragas, i llocs/llegendes del país. Es completa amb dues peces d’actualitat: Vaticà i geopolítica i crítica a Juan Carlos I, i el recordatori de la guerra d’Ucraïna.

Ramon Moragas: trajecte final de vida laboral i memòria musical

De Rosa Sensat al Departament d’Ensenyament i el Conservatori

• Moragas explica la seva entrada a la Conselleria d’Ensenyament per muntar el Registre de centres (funció: recollir dades per ajudar i no només controlar).
• Hi està un any; després passa al Conservatori de Música (ajudantia a direcció) per ordenar i sistematitzar dades. Dos anys.
• El 1989, amb 65 anys, es retira.

Cotització i jubilació d’un exmonjo

• Va ser 24 anys monjo a Montserrat (sacristà, tasques docents i musicals). Se li reconeix la cotització per la feina feta, contribuint a una pensió «justa però digna».
• Resumeix la dècada de recerca de fons per a Rosa Sensat i la Fundació Artur Martorell com a clau per sostenir la renovació pedagògica.

Formació musical i magisteri del gregorià

• Infància en entorn culte i musical; referent decisiu: Mons. Eugeni Anglès. Llicenciatura de musicologia a Roma i contacte amb Solesmes (referent mundial del gregorià).
• Aprenentatge profund en anàlisi de melodies i notació i en la interpretació del repertori.

"El mestre m’ensenyava a analitzar peça per peça i paraula per paraula com la música tracta el text."

El grup de Cant Gregorià de l’Ateneu

• Naixement quasi espontani després d’una Festa de Tardor: de 6 veus a una vintena; 200+ actuacions per Catalunya, Andorra, Mallorca i País Basc.
• Fites: Petit Palau de la Música, Liceu (acte fundacional), trobades corals i enregistraments.
• El grup es dissol quan Moragas constata la pèrdua de forces per l’edat.

Rosa Maria Pujador: educació, reforma i llengua

Context personal i mirada des de fora de l’aula

• Mestra i pedagoga, jubilada als 60 per compartir més temps familiar, manté contacte actiu amb escoles (contacontes i visites).

Reforma educativa: fons i forma

• Necessitat d’una renovació amb temps d’implantació i avaluació (exemple: plans a 10 anys a Islàndia).
• Crítica a la temporalització i estratègia: manca de consulta al Consell Escolar i fricció sindical; massa canvis sense temps de sedimentació.
• Qüestions pràctiques: nomenaments tardans de docents, preparació de curs, ús del juliol per formació, i complexitat afegida per l’arribada d’alumnat d’Ucraïna (aules d’acollida a mig curs).

Vaga i percepció pública

• Debat sobre l’oportunitat i la comunicació de la vaga; risc d’estigmatitzar docents com si volguessin «treballar menys».
• Recordatori que moltes demandes són organitzatives i pedagògiques, no només laborals.

Calendari, clima i models europeus

• Considerar reorganitzar el curs (setmana blanca, repartiment de vacances) versus clima mediterrani i infraestructures (calor a juny, aires condicionats, etc.).

Llengua i cultura catalanes a l’escola

• S’ha arribat tard al nucli del problema: no n’hi ha prou amb el nivell C; cal també cultura catalana i literatura infantil integrades a la formació del mestre.
• Necessitat d’una xarxa bàsica de contes i cançons que coneguin tots els infants del país.

"Una cosa és parlar la llengua; una altra, viure la cultura que l’acull."

El cant gregorià: definició, història i vigència

Característiques bàsiques

• Cant monòdic, a cappella, en llatí, amb notació sobre tetragrama, ritme lliure i text sagrat al centre; excepció litúrgica: Kyrie eleison (grec).
• Fonament de la música occidental: del monodi a la polifonia.

Salut al s. XXI

• Difícil permanència massiva: llengua, gust musical actual i context litúrgic limitat.
• Malgrat tot, hi ha referents moderns i propostes que s’hi inspiran.

Obres i versions

• Referència a Enrico Di Capitani (direcció i divulgació del gregorià).
• Escolta i comentari de l’Agnus Dei sobre l’Adagio for Strings de Samuel Barber (inspiració religiosa però no gregorià estricte). Context: amistat amb Toscanini, relació amb Menotti i contemporaneïtat amb Bernstein.

Llocs i llegendes de Catalunya (secció de Joan)

Rutes de memòria, misteri i patrimoni

• Peguera i les mines de Sant Corneli: poble abandonat amb festa anual (28/4) i memòria del maqui Ramon Vila Capdevila.
• Empordanet (Pla): Vulpellac (palau-castell, inscripció «Ego sum qui peccavi») i Peratallada (conjunt medieval fortificat).
• Montclús (Noguera): llegenda d’un terratrèmol el 1373 que ho arrasa tot, excepte l’ermita de Sant Urbà.
• La Mussara (Baix Camp): boires, desaparicions i paranormal; topònim popular i cançó antiga.
• Tivissa: onades d’ovnis als seixanta; destacat el jaciment ibèric de Castellà de Banyoles (s. VI aC).

Actualitat i política

Pacte sobre el català a l’escola

• Signatura d’un pacte unitari; el programa el mira amb prudència i interroga si serà solució o "funeral" de la llengua.

Vaticà i geopolítica (Joan Pau II)

• Focus en la Santa Aliança (1982): Reagan + Joan Pau II per erosionar el comunisme a l’Europa de l’Est i la teologia de l’alliberament a l’Amèrica Llatina.
• Ajut a l’oposició polonesa (Solidaritat) i connivència amb dictadures (Pinochet, Junta Argentina) segons la crònica narrada.

Juan Carlos I i la impunitat

• Crítica a l’exrei: residència a Abu Dhabi, evasió d’Hisenda no jutjable per prescripció o inviolabilitat, i comunicat d’“errors” només en l’àmbit privat.

Ucraïna

• Recordatori de la invasió russa i xifres de víctimes i refugiats; condemna moral i crida a la consciència.

Idees clau

• Reformes educatives: cal temps, consens i suport pràctic als centres (nomenaments, formació, aules d’acollida).
• Llengua i cultura: no només competència lingüística, també immersió cultural docent i d’aula.
• Gregorià: patrimoni musical amb valor espiritual i històric; vigència limitada però inspiradora.
• Memòria del territori: rutes que combinen patrimoni, llegenda i natura per redescobrir el país.
• Geopolítica: lectura crítica de Vaticà–Estats Units als 80, i de la monarquia espanyola recent.