Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 1/12/2019 — Einstein: música i saviesa en cites; Roser Segimón, Pere Milà i la Pedrera; Tutankhamon i la maledicció; mites del Black Friday

Panorama general

Programa coral i transversal que viatja de la figura d’Albert Einstein (en clau humanística i musical) a una crònica barcelonina sobre Roser Segimón i Pere Milà (orígens de la Casa Milà–La Pedrera), passa pel Vall dels Reis amb el cas Tutankhamon (entre la maledicció i l’explicació científica) i tanca amb actualitat (Gran Wyoming i política) i consum (origen real del Black Friday i desmentida de fakes).

Albert Einstein: context, música i cites

• Context i enfocament humanístic: es presenta Einstein més enllà del científic—premi Nobel (fotoefecte), teoria de la relativitat i la famosa E = mc²—per reflexionar sobre la seva saviesa vital i el valor de la creativitat, la curiositat i la pau.
• Einstein i la música: passió pel violí i devoció per Mozart; destaca la "puresa" de les seves harmonies, com si sempre haguessin existit i només calgués "descobrir-les".
• Tanda 1 de cites i idees clau:
• Pau per la via de la reconciliació, no de la victòria bèl·lica.
• La clau del bon científic és l’actitud, no només la "ment brillant".
• Creativitat com a mesura real de la intel·ligència.
• Crítica a la niciesa (estupidesa) com a “infinita” enfront del talent limitat.
• Perseverança i ment “com un paracaigudes”: només funciona oberta.
• Definició d’insensatesa: repetir el mateix esperant resultats diferents.
• Regles del joc: cal conèixer-les i després jugar-hi millor.
• "Relativitat" explicada amb la metàfora del temps subjectiu (estufa vs festeig).

"Tot s’ha de fer el més simple possible, però no més senzill."

"La creativitat és la intel·ligència divertint-se."

Història viva de Barcelona: Roser Segimón, Pere Milà i la Casa Milà (La Pedrera)

• Roser Segimón (Roser/Rosario): nascuda a Reus (1870), educació de senyoreta de l’època. Primer matrimoni per amor amb l’indiano Josep Guardiola (molt més gran), vida cosmopolita (Egipte, Amèrica, Europa, París). Vídua molt jove, hereva d’una gran fortuna.
• Segon matrimoni: Pere Milà i Camps: estabilitat econòmica i ascens social d’ell; matrimoni ric (sense fills) i de vida pública intensa.
• La Pedrera (Casa Milà) i Gaudí:
• Encàrrec a Antoni Gaudí (reusenc com Roser). Edifici innovador, rebut amb polèmica i sàtira popular.
• Litigis: retards, costos; Gaudí demanda per cobrar 100.000 ptes (que dona als jesuïtes). Multes municipals (alçada, volada a vorera) i solució com a “edifici singular”.
• Projectada coronació amb una imatge del Roser evitada pel clima anticlerical post Setmana Tràgica.
• Després de la mort de Gaudí (1926), Roser reforma a fons el pis principal, retirant elements originals.
• Vida a la finca i llogaters il·lustres: servei de més de 20 persones, residents com un ambaixador, un príncep egipci i la família Baladia.
• Pere Milà, política i negocis:
• Trajectòria de la Lliga al suport a Primo de Rivera; pamflet polític controvertit el 1931.
• Participació en la creació i propietat de la Monumental (plaça de toros).
• Guerra Civil i postguerra:
• Col·lectivització de locals de la Pedrera (PSUC), instal·lació de Joan Comorera al principal, refugi antiaeri al soterrani.
• Usos de la Monumental (mítings; després garatge i ferralla).
• Viduïtat final de Roser i desinversions: venda de la Monumental (Pere Balañá) i de la finca del Passeig de Gràcia; continua vivint al principal fins a la seva mort (1964).

Egipte: Vall dels Reis i el cas Tutankhamon

• Context arqueològic: el Vall dels Reis (Luxor/antiga Tebes) concentra més de 60 tombes; moltes saquejades. Possibles tombes encara per descobrir.
• Tutankhamon: faraó poc rellevant en vida, mort als 19 anys. Descoberta de la tomba KV62 (1922) per Howard Carter: més de 5.000 objectes, abundància d’or.
• La “maledicció del faraó”:
• Morts i accidents vinculats (mecenes, arqueòlegs, músics, trasllats de trompetes…).
• Explicació científica: ambients tancats durant mil·lennis amb bacteris i fongs; possible histoplasmosi (ratpenats). Causa probable d’afectacions, no pas maledicció.
• De què va morir Tutankhamon? Proves modernes (ADN, imatge):
• Peu deforme congènit (senyal d’endogàmia reial).
• Fractura de fèmur esquerre (accident/caça/batalla).
• Malària severa. Combinació que explicaria la mort.
• On és avui? Tresor al Museu del Caire; la mòmia torna a KV62, en urna de vidre i estat fràgil. Curiositat del segle XIX: nobles anglesos que desemmotllaven mòmies i el pigment "Mummy Brown".

Actualitat: Gran Wyoming, investidura i poder

• Comentari d’entrevista a Gran Wyoming: crítica a la pressió de dreta/extrema dreta i poders econòmics sobre la investidura; menció a barons del PSOE. Provocació intel·lectual sobre la Constitució: "la millor constitució és la que no existeix" (debatible, però suggeridora per parlar de legitimitat i canvi).

Consum i cultura popular: Black Friday

• Origen real: a Filadèlfia, anys 60, la policia descriu el caos de trànsit de l’endemà de Thanksgiving; el terme es popularitza i s’estén als EUA (1966–1975).
• Per què comercial? Thanksgiving és el gran retrobar familiar; l’endemà (dia no oficialment festiu, però sovint pont) es converteix en jornada de compres i rebaixes massives.
• Desmentit de fake: el suposat vincle entre el "Black Friday" i vendes d’esclaus amb descomptes no està documentat; és un mite.

Idees-força que travessen el programa

• Simplicitat i claredat com a criteris de veritat i disseny (Einstein).
• Creativitat i curiositat com a motors del progrés científic i artístic.
• Patrimoni i controvèrsia: innovació arquitectònica de Gaudí vs. resistències socials i institucionals.
• Ciència vs. superstició: el cas Tutankhamon il·lustra com la biologia i la microbiologia expliquen mites.
• Globalització cultural: com s’importen i reinterpreten costums (Black Friday) i com cal contrastar fets.