Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 23/2/2024 — Empresariat ètic i competitivitat global: sinterització a AMIS, Xina i FP, serendipia, energia nuclear i IA; i la història del correu

Panorama general de l’episodi

Conversa àmplia i molt dinàmica amb César Molins i Bartra —enginyer nuclear i empresari— sobre com ser empresari sense fracassar, la força de l’ètica empresarial, l’ofici industrial de la sinterització a AMIS, l’impacte de la globalització i la gestió del talent a Xina, EUA i Europa. A més, reflexiona sobre la serendipia en innovació, defensa l’energia nuclear com a peça clau del mix energètic, i ofereix una visió optimista i pragmàtica de la IA. El programa es completa amb miscel·lànies històriques, una història del correu a Barcelona (Capella Marcús, Tassis), efemèrides i un tancament sobre mètodes de treball als EUA.

Empresariat i ètica

• Idees clau

- Treball i exigència com a base de l’èxit; risc inherent al fet d’emprendre; competència global. - Excel·lència multidimensional: finances prudents, tecnologia (fins i tot en restauració), i sobretot, persones. - Mida empresarial: més capacitat d’atracció, recerca i “tracció” en créixer (de 200 a 1.200+ persones al seu grup). - Ètica com a avantatge competitiu: clau per atraure i retenir talent i per a la sostenibilitat del projecte.

“Ens hem de llevar molt d’hora i treballar molt… I això és fonamental.”

>

“L’ètica és una força molt gran.”

AMIS i la sinterització

• AMIS fabrica peces mecàniques d’alta precisió via sinterització (compactació de pols metàl·lica i cocció al forn) per a sectors com l’automoció.
• Diferències clau amb la fundició:

- Sinterització: millor precisió i geometries fines; possibilitat d’aliatges i combinacions metal·ceràmiques; lleu pèrdua de densitat compensada amb aliatges. - Fundició: motlles de sorra amb menys precisió; peces completament denses però amb limitacions geomètriques.

Globalització i talent (Xina–EUA–Europa)

• La millora en transport i connectivitat va obrir la competència mundial: cal “espavilar-se molt bé” i cohesionar equips amb ètica i propòsit.
• Mercat laboral:

- EUA: salaris molt alts, manca de tècnics FP (VOTEC) i dificultats per reindustrialitzar. - Catalunya/Europa: millor que EUA en FP, però encara escassetat. - Xina: - Cultura del treball i ecosistema de formació tècnica massiu i modern (escoles d’FP i enginyeria amb milers d’estudiants, tallers de CNC de primer nivell). - Exemple d’FP local: naus escola amb línies de formació des de màquina tradicional fins a CNC avançat.

“La Xina no es menjaria el món si nosaltres tinguéssim ganes de treballar com ells.”

Negociar i operar a la Xina: governança i incentius

• Experiències pràctiques:

- Protecció a la integritat empresarial: autoritats que actuen amb fermesa davant frau intern. - Urbanisme industrial: prohibició d’especular amb sòl; cessió per 50 anys renovables si es fa “bona feina”. - Ocupació del sòl flexible a canvi d’alçada útil; incentius fiscals (IBI compensat amb impostos productius) per produir més que posseir.

• Reflexió oberta: eficàcia vs ètica democràtica en models de governança.

Serendipia i innovació

• Definició de serendipia: troballa valuosa mentre se’n buscava una altra; requereix sagacitat, no només sort.
• Exemples citats: penicil·lina, viagra.
• Cas familiar: coixinets autolubricats sinteritzats per a ventiladors — innovació sorgida de casualitats ben aprofitades.

“La sort m’agrada que m’enxampi treballant.”

Trajectòria nuclear i educació als EUA

• Formació: Enginyeria Industrial (Barcelona), màster i doctorat en Enginyeria Nuclear (Universitat de Florida), recerca a Oak Ridge National Laboratory.
• Beques i mecenatge (Fulbright i filantropia) i model acadèmic americà:

- Doctorat com a “Philosophy Doctor” amb major/minor, idiomes i crèdits fora del camp (p.ex. submarinisme). - Relació intensa professor–estudiant, horaris extensos i cultura de recerca oberta.

• Energia nuclear: defensa com a opció neta i ecològica per cobrir la creixent necessitat d’energia (estalviar és necessari però insuficient).

Intel·ligència Artificial (IA)

• Visió optimista: la IA serà un gran ajut i multiplicador de productivitat, no un substitut total.
• Lliçó històrica: com amb els telers i internet, la tecnologia transforma però també obre noves feines i millora qualitat i costos.

“La IA ens ajudarà a fer les coses millor i més ràpid; no és el final de la feina humana.”

Miscel·lànies i efemèrides

• Històries sota el paraigua de la serendipia i la memòria:

- Caiguda des de 6.700 m d’Avan I. Magée (1943) i evolució als seients ejectables. - Segrest de Juan Manuel Fangio (1958) a l’Havana. - Execució de Salvador Puig Antich (1974) i la figura del botxí. - Forts esclavistes a Ghana i la “porta del no retorn”.

• Editorials breus d’actualitat: assistència al Congrés (ELA), sentència Alves, crítica a la judicialització política.

Història del correu a Barcelona

• Capella Marcús (c. Carders) com a node originari; confraria dels troters (correus a cavall) i funció mutualista.
• Evolució de suports (del pergamí al paper de Xàtiva) i de la logística (hostals, rutes).
• Famílies Tassis (Thurn und Taxis) i monopolis postals; centralitat europea fins als Borbons.
• Desinfecció de cartes en pandèmies (avanç per al proper programa).

Mètodes de treball als EUA (tancament)

• Flexibilitat, exigència i alta densitat de talent (Oak Ridge amb orquestra i arts); contrastos culturals no eximeixen d’excel·lència.

Idees força

• Treball intens, ètica i equip són el nucli de la competitivitat.
• La sinterització permet precisió i innovació d’aliatges amb impacte industrial massiu.
• La formació tècnica (FP) i la cultura del treball són avantatges decisius (cas Xina).
• La serendipia premia l’esforç i l’obertura mental.
• L’energia nuclear serà clau en un sistema energètic que ha de créixer.
• La IA és una palanca, no un substitut; el repte és aprofitar-la treballant millor.