Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 10/5/2024 — Escriptura i comunicació amb Vicenç Villatoro: ràdio vs televisió, gèneres i pacte amb el lector; Maquiavel vs Savonarola; Rwanda 1994; i la història del transport públic a Barcelona

Panorama general del programa

Episodi coral amb Vicenç Villatoro de convidat principal: conversa sobre l’ofici d’escriptor i la comunicació, el paper de la ràdio i la pissarra com a tecnologies, el pacte amb el lector i els gèneres, i la seva novel·la «Urgell, la febre de l’aigua». Al tram central, un debat històric-filosòfic Maquiavel vs Savonarola (poder, fanatisme i negociació) i un bloc d’efemèrides i Horaci. A la segona part, reportatge profund sobre el genocidi de Rwanda (1994) i, per tancar, una crònica històrica del transport públic de Barcelona (tramvies, autobusos, taxis) i un missatge final: fer, fer, fer.

"Crec en la paraula... si pareu de fer això, feu alguna altra cosa; però feu, feu, feu" — Vicenç Villatoro

Escriptura, comunicació i tecnologies

L’ofici d’escriure

• Un escriptor requereix domini del llenguatge, sintaxi i gramàtica, organització i capacitat de recerca.

• Villatoro: «Quan no tinc un projecte d’escriptura, no em trobo bé.»

A mà vs ordinador; la ràdio vs la televisió

• Escriure a mà té virtuts (mobilitat, proximitat), però l’ordinador guanya en quasi tot per a la producció i revisió.

• Ràdio: avantatge competitiu clau — és «compatible amb la vida» (pots conduir, rentar plats i escoltar). Televisió: exigeix atenció visual exclusiva.

• Pissarra vs PowerPoint: la pissarra concentra mirada, veu, gest i és “work in progress” adaptat al públic; menys fallades tècniques i més connexió.

Comunicació multicanal i malentesos digitals

• La comunicació es multiplica quan conflueixen canals (paraula + to + gest).

• Els missatges de text (p. ex. WhatsApp) perden to i gest → més malentesos; els emoticons intenten suplir-ho.

Llegir el present: història i geografia

Clau de lectura (Pierre Vilar)

• «El present està carregat de passat» i de geografia: rius, corredors i muntanyes condicionen rutes, conflictes i caràcters.

• Catalunya com a «façana litoral + Pirineus + corredor (Vallès)»: país de pas i de projecció marítima.

Sant Jordi i memòria literària

• Sant Jordi: es regalen llibres pensant en el gust aliè (bellesa i risc que no es llegeixin tots).

• Paral·lel Villatoro–Mendoza: «La ciutat dels prodigis» vs «Urgell, la febre de l’aigua» — ambdós relaten transformacions socials (de l’estancament al desenvolupament) a cavall de la memòria col·lectiva.

«Urgell, la febre de l’aigua»: l’epopeia del canal

Aigua que transforma terres i mentalitats

• El Canal d’Urgell porta aigua a una “terra desaprofitada” i canvia el territori i la gent: regadiu vs secà no és només economia, és visió del futur.

• Regadiu: expectativa estable (“l’any vinent serà com aquest”); Secà: dependència de l’atzar (“vés a saber l’any que ve”).

Novel·la i metàfora

• Més enllà de la història, la novel·la és metàfora de revoltes col·lectives: esperança, sacrifici, errors, decepció i el dubte sobre si el suposat fracàs és la llavor d’un canvi positiu.

"El més interessant del present és la quantitat de passat que conté."

Gèneres literaris i pacte amb el lector

El contracte de lectura

• Els gèneres (realisme, fantàstic, negre, comèdia, tragèdia) són regles del joc i pactes amb el lector: si proposes realisme, no pots treure un “mag” a la pàgina 150 sense haver-ho pactat.

Comèdia vs tragèdia (Berlanga, Lubitsch)

• El mateix fet pot fer riure o plorar segons el context i el pacte. Un tret mortal “trenca” la comèdia (La vaquilla) perquè vulnera el codi establert.

Decisions d’ofici

• Decidir el punt de vista (1a o 3a persona) és tècnica i ofici: calidesa vs informació (omniscient). L’ofici és “cuina”: proporció de sal/sucre segons el plat.

Efemèrides, Horaci i «sapere aude»

Dates i memòria cultural

• De Terra Baixa al contracte de Miquel Àngel per la Capella Sixtina; record de la crema de llibres nazi a Berlín.

Horaci (Quintus Horatius Flaccus)

• Locucions clau: Carpe diem (aprofita el dia), Aequam servare mentem (mantén la ment serena), Nescit vox missa reverti (la paraula dita no torna).

Maquiavel vs Savonarola: poder, fanatisme, negociació

Dues maneres d’entendre la política

• Maquiavel: descriu la política tal com és (racionalisme pràctic, negociació, virtuts republicanes).

• Savonarola: fanatisme religiós, veritat revelada i imposició moral (foguera de les vanitats).

• Present i passat dialoguen: de la Florència dels Mèdici a la crítica contemporània (lawfare, CUP i VOX disparant a la mateixa diana: la democràcia liberal).

"El príncep ha d’aspirar a ser estimat; si no, que sigui temut, però sense ser odiat."

Rwanda 1994: 100 dies de barbàrie

Context i mecànica del genocidi

• 800.000 víctimes en 3 mesos; violència planificada (milícies Interahamwe, controls amb carnets ètnics).

• Testimoni colpidor de Murambi: refugi convertit en escenari d’execucions massives; supervivència i memòria (guia del memorial).

• Justícia internacional: Tribunal Penal per a Rwanda (62 condemnes), primer cop que la violència sexual s’integra plenament en crims de genocidi.

"Quan els canals de la vida quotidiana callen, la ràdio de l’odi domina." (síntesi implícita del rol mediàtic)

Història del transport públic a Barcelona

Tramvia

• Del cavall al vapor i a l’electricitat (1899): xarxa gran i eficient, empreses britàniques i belgues; unificació d’ample i modernització.

• Peces icòniques: tramvia imperial (dos pisos), jardineres (oberts a l’estiu), i el Tramvia Blau (1901–2018, pendent de retorn).

Autobús i taxis

• Autobusos (1906) com a competència del tramvia; estratègies empresarials, guerra de preus, integració.

• Taxis (1906): taxímetre obligatori (1924), codis de tarifa per colors, auge amb l’Exposició del 1929, col·lectivització durant la Guerra Civil, gasogen en la postguerra.

• La Vaga de Tramvies (1951): boicot ciutadà i victòria simbòlica contra el règim.

Tancament: fer, fer, fer

• Crida al vot (12 de maig): portar DNI i memòria.

• Missatge de Villatoro: l’acció com a antídot contra el cinisme — «el problema no és fer-ho millor o pitjor, el problema és fer».

• Interludis musicals: «What a Wonderful World» (leitmotiv de pausa i esperança) i Pata-Pata (Miriam Makeba, activisme i cultura).