Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 5/5/2023 — Escriptura tardana, mort i renaixement: Josep Soler, el calvari COVID d’Alfredo, somnis, prehistòria a l’Arièja i el Barri Xino de Barcelona

Panorama general del programa

Dos convidats, dues vides transformades: el doctor en Química i escriptor Josep Soler i Lladó descobreix la literatura als 70+, mentre Alfredo Martini Garrigós relata com va sobreviure a la Covid-19 després de mesos a l’UCI. Tot plegat, travessat per la idea de la percepció i una metàfora constant amb la química com a ciència del canvi.

"A la meva edat, la por de la mort penetra com un intrús indesitjable, però alhora em fa gaudir de cada instant de la vida."

Josep Soler: escriptura, mètode i temes

Arribar als 80 i el sentit de l’“útil”

• Entre la por i la il·lusió: encara es pot ser útil als 80.
• Referència clau: Nuccio Ordine i “La utilitat de l’inútil”.

Inici tardà com a escriptor (catarsi i plaer)

• Comença als 70 una “autobiografia” que és més catàrtica que cronològica: despullar-se davant del lector, amb moments de plaer i dolor.
• Defensa la cultura del plaer (per petit que sigui) per damunt de la retòrica de l’esforç.

Mètode i ofici

• Procés científic: guió previ de 2-3 pàgines (personatges, escenes) i maduració d’idees; la redacció flueix quan el guió és sòlid.
• Escriure com a gimnàstica mental i sense pretensions comercials.
• Debat honest: escriure “per un mateix” vs. pensar en el lector i fer-hi concessions quan cal.

Llengua i identitat

• Publica en castellà per biografia generacional i comoditat; defensa que la llengua és cultura i comunicació, no tria política. Apunta a la IA com a futura aliada per editar en català.

Forma conte i poètica

• Prefereix el conte per la seva densitat: sentit únic, simplicitat, economia de recursos i precisió.
• Contes com a espai d’experimentació: faules, ciència-ficció, espies i retrats generacionals (p. ex., “Los amigos”).

La mort com a fil conductor

• La mort és tema universal i també una manera de parlar de la vida. Els contes no són tristos; busquen interès, reflexió, entreteniment i, si es pot, emoció.

Alfredo: del coma als somnis i la rehabilitació

El calvari del COVID-19

• Ingrés a Can Ruti; tres mesos d’UCI en coma. No percep la mort en temps real, però després li expliquen que va tenir “un peu a l’altre món”.
• Somnis intensos i surrealistes: entrevista amb el diable, Rafa Nadal contra un pop amb raquetes a cada tentacle, drames familiars imaginats…

Tornada a la vida

• Passa per taules verticals amb corretges, angoixa i peticions d’ajuda que ningú “sentia”.
• A planta: companys de llit molt greus (un sense llar que “menjava lo seu i lo teu”).
• L’ovació del veïnat en arribar a casa en cadira de rodes; mesos de rehabilitació (Gutmann), suport constant dels fills. Secueles actuals: dits d’una mà i un peu encartonats; seguiment mèdic recurrent, amb molts interrogants sobre seqüeles de llarga durada.

Literatura aplicada: recursos i processos

Somnis i temps verbals

• Els somnis com a recurs literari per donar profunditat i fantasia; han de dialogar amb la vida real del personatge.
• Joc de temps verbals (present/passats) per intensificar el focus i acostar el lector al nucli del personatge.

Protagonisme femení i finals

• Assumir la veu femenina com a repte (p. ex., “La dona del barber” i “Un ángel en la playa”).
• Finals parcialment oberts: allà on cal, tancar una mica per no perdre el lector.

L’ofici i el temps

• De la idea al llibre: setmanes per trobar l’espurna, un guió treballat i moltes revisions. Un volum de 10 contes pot demanar 15 mesos de feina.

Música i veu

Pausa musical

• “What a Wonderful World” per respirar i re-situar el to.

Donna Burke

• Perfil d’aquesta cantant i empresària australiana establerta al Japó: ràdio, videojocs, Shinkansen, gires sinfòniques (Metal Gear) i la seva veu com a sintonia del programa.

Viatge i història

Joan: Arièja i cromanyons

• Proposta de viatge a Tarascó i Foix: Parc de la Prehistòria, tallers de foc, pintura i llança, rèpliques de pintures rupestres, i megafauna (mamut, bisó, megacérvol).
• Pistes de lectura i connexions amb els càtars.

Barcelona: Barri Xino

• Delimitació (Raval baix) i origen del nom; bordells medievals, carasses com a senyal i normativa (Quaresma, toc de queda, etc.).
• De muralles, casernes i soldats, a fàbriques, pensions i llits calents; La Criolla, cabaret mític (destruït el 1938).
• Drogues (morfina, cocaïna des de la I Guerra Mundial), buit legal i primera batuda el 1924.
• Curiositats: el Bar Marsella i l’absenta; la primera central elèctrica d’Espanya (1882) al carrer del Cid.

Ofici i indústria del llibre

• Cursar a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu ajuda a pujar el nivell.
• Autoedició per tenir el llibre “a la mà”: tirada típica (≈300 ex.) i costos orientatius (~1.200–1.300€ impressió + correcció 400–500€). Segells d’autoedició i editorials híbrides.

Ponts culturals i recomanacions

• Iran: experiència professional enriquidora, trenca prejudicis; cal distingir gent i règim. Treballar-hi (no només turisme) obre finestres reals.
• Lectura recomanada: Nuccio Ordine (“La utilitat de l’inútil”) i antologies per orientar lectures essencials.

Idees-força

• Escriure pot ser plaer, ofici i higiene mental.
• La mort com a mirall de la vida.
• El COVID com a prova límit i el somni com a memòria emocional.
• La història urbana explica els baixos fons i també la cultura popular.
• Viatjar i treballar fora: antídot contra els prejudicis.