Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 9/2/2020 — Europa, Constitució i Brexit; art i “Tatuatge sota la pell”; illa Sentinel i malnoms de Barcelona
Resum general de l’episodi
"Igual que la pintura ens permet comunicar i compartir emocions, la ràdio ho fa amb el sentit de l’oïda."
Episodi polièdric amb un fil conductor clar: la relació entre Europa, ciutadania i cultura. El convidat, Casimir de Dalmau i Oriol (advocat, expert en afers europeus), comparteix la seva vivència personal de la construcció europea (adhesió del 1986, transició democràtica, institucions i dret de la UE), analitza el Brexit i n’extreu lliçons, i revela la seva faceta com a pintor, amb una exposició al voltant del pas del temps com a “tatuatge sota la pell”. El programa es completa amb la secció de viatges (illa Sentinel del Nord) i una peça de cultura popular sobre els malnoms de Barcelona i l’origen de “Camp Fanga”.
1) Europa: vivència personal, Constitució i dret de la UE
Importància d’Europa (vivència personal)
- Adhesió d’Espanya a les Comunitats Europees (1986) viscuda com a fita vital i professional.
- - Transició democràtica i Constitució del 1978 com a triple promesa:
- Democràcia
- Europa
- Autogovern.
- Identificació popular entre Europa i democràcia, amb anys d’euroentusiasme reflectits a l’Eurobaròmetre.
Constitució del 78 i reformes
- Crida a no “sacralitzar” la Constitució: és reformable i devia haver-se actualitzat més.
- - Reformes ja fetes “quan convenia” per adaptar-se a la UE:
- Sufragi actiu i passiu per a ciutadans UE en municipals i europees
- Control del dèficit públic.
Clau jurídica: la primacia del dret de la UE
- La primacia del dret comunitari (originari i derivat) preval sobre el dret intern, fins i tot sobre la Constitució.
- L’article 93 de la Constitució preveia la cessió de competències a una organització supranacional (la Comunitat Europea).
De CEE a UE; institucions i participació
- De “Comunitats Europees” a Unió Europea per unificar el projecte polític.
- Institucions clau i els seus rols:
- Comissió Europea: representa l’interès general de la UE (no el dels estats). - Parlament Europeu: representa la ciutadania per sufragi universal i directe. - Consell: representa els estats membres. - Destaquen també el Tribunal de Justícia de la UE, considerat independent, rigorós i determinant.
- Missatge central: Europa no és una “caixa d’ajuts”; és un projecte polític, social i ciutadà on participar i desenvolupar-se.
Catalunya a Europa (1986–2006)
- Impuls del Patronat Català ProEuropa i delegació a Brussel·les per ser presents, influir i connectar teixit institucional, econòmic i social amb la UE.
- Frase emblemàtica de Pujol: > "Avui tornem a casa" (sobre el retorn de Catalunya al projecte europeu).
2) Brexit: impacte i autocrítica
- El referèndum és vinculant; resultat “mala notícia” per a la UE en termes econòmics (aprox. 14% del PIB UE i 13% població) i geopolítics (pèrdua de pes internacional).
- Necessitat d’un acord ordenat; el “no acord” seria nociu per a tothom.
- Crítica a la frivolitat en el procés britànic i autocrítica a la UE: mancà implicació i campanya proeuropea directa durant el referèndum.
- Reflexió sobre la tendència de la UE a qualificar determinats conflictes com a “problemes interns”, amb efectes polítics i de percepció.
3) Art i exposició de Casimir: “Tatuatge sota la pell”
Visió de l’art
- L’art com a espai de llibertat:
> "No has de donar explicacions a ningú; fas el que et dóna la gana."
- Límits materials (suport, eines), però sense límits intel·lectuals ni morals.
L’exposició
- Primera mostra pública després de dècades pintant; a Galeria Víctor Saavedra (c. Enric Granados 97), fins a finals de febrer.
- Títol i concepte: “Tatuatge sota la pell” (marques invisibles que el pas del temps deixa i que la pintura fa visibles).
- Motiu recurrent en espiral (“carxofa”) com a “marca”/tatuatge del temps.
- La pintura com a cerca d’un mateix i finestra oberta a la imaginació.
4) Viatges: illa Sentinel del Nord
- Illa isolada de l’arxipèlag d’Andaman (Índia), amb tribu hostil que rebutja el contacte extern; zona d’exclusió des de 2005.
- - Incidents documentats:
- 2006 pescadors morts
- 2008 vaixell xinès evacuat in extremis
- 2018 missioner nord-americà mort.
- Hipòtesis antropològiques sobre aïllament molt antic i possibles connexions amb espècies humanes arcaïques.
- Recomanació: no visitar; respectar l’aïllament i la seguretat.
5) Cultura popular: malnoms de Barcelona i “Camp Fanga”
- Malnoms per a barcelonins: pixapins, farigoleros, passaberdisses, camalluents, “domingueros”, etc.
- Per a la ciutat: “ciutat del diable”, “ciutat d’en Nioca” (barracons a Montjuïc durant la pesta groga de 1821).
- Origen de “Camp Fanga”: el fang persistent als carrers de l’Eixample en construcció; neixen els “lleva fangs” (estris metàl·lics per netejar-se les sabates) — encara se’n poden veure alguns.
- Etymologia de “guaitacos” (de “guaitar”: vigilar/mirar).
6) Tancament
- Comentari d’actualitat: polèmica per la Fiscalia i el cas Jordi Cuixart;
> "La realitat supera la ficció."
- Comiat amb “What a Wonderful World” i identificació d’emissora.

