Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 15/3/2020 — Formatges artesans al Santuari del Miracle: llet crua d’ovella, caves naturals i premi “Claustre”; viatge a Elmina, llegendes del Call i polèmiques del Barça

Panorama general

Episodi polifònic amb tres grans blocs: l’entrevista a Sílvia Soler i Torres sobre la Formatgeria del Miracle (Riner, Solsonès), la secció de viatges (Elmina, Ghana) i una peça històrica-legendària del Call jueu de Barcelona, tancant amb un comentari d’actualitat blaugrana.

"La vida s’ha anat revelant a poc a poc amb cada decisió i cada accident... i ha pres forma en un projecte cooperatiu i social." — Sílvia Soler

1) La Formatgeria del Miracle (Riner, Solsonès)

Context i missió

• Ubicada a les antigues cuines del Santuari del Miracle, dins el municipi de Riner (Solsonès), amb uns 300 habitants.

• Cooperativa nascuda el 2016 per impulsar un obrador làctic artesanal i dinamitzar l’entorn: crear ocupació, atreure visitants i prioritzar persones en risc d’exclusió.

• Col·laboració estreta amb la petita comunitat benedictina (jardins, vinyes, acollida al santuari).

Trajectòria de Sílvia i naixement del projecte

• De vida comunitària rural (des de 2002) i feina d’educadora social a formatgera: aprenentatge autodidacta, visites a obradors i primeres proves a casa (amb 4 cabres).

• El monestir va obrir la porta a la “formatgeria dels somnis”: espais amplis i un entorn idíl·lic que dona identitat pròpia als formatges.

Identitat i matèries primeres

• Tots els formatges són de llet crua d’ovella (no pasteuritzada), preservant la flora bacteriana i el terroir del Miracle.

• Ramat propi (200–250 ovelles) a Sant Climent; complement puntual amb llet externa si cal.

• Noms dels formatges vinculats al santuari i al seu patrimoni.

Els quatre formatges (actuals)

• ####
• Gàrgola

• Tipus: quallada làctica, pasta tova i àcida, de llet crua d’ovella (poc habitual en aquesta tipologia).
• Maduració: ~3 setmanes.
• Textura i escorça: cremós, mantecós; crosta rugosa.
• Maridatge: sol o amb vi jove i una melmelada suau (carbassó i llimona).

• ####
• Les Cuines

• Tipus: quallada enzimàtica, pasta tova, formatge cendrat.
• Salat: en salmorra amb sal de muntanya de les Salines de Cambrils (Port del Comte).
• Maduració: 2–3 mesos; cura peça a peça.
• Maridatge: cervesa i pa amb tomàquet.

• ####
• Barroc

• Tipus: quallada enzimàtica, pasta semi-dura; madurat en cava natural sota el claustre (10–12 °C constants, alta humitat).
• Maduració: 3–4 mesos; peces d’uns 400 g; pasta autoprensada, escorça vellutada.
• Perfil: elegant i equilibrat, notes de mantega i fruits secs torrats.
• Servei: temperatura ambient.

• ####
• Claustre (l’estrella)

• Tipus: quallada enzimàtica, roda gran de >5 kg, 9 mesos de maduració en cava natural.
• Microbiota: selecció de fongs autòctons de la cava; perfil més dolç per consum de lactosa en l’envelliment.
• Reconeixement: Medalla d’or (Formatges d’ovella, quallada enzimàtica) al Concurs de Formatges Artesans del Pirineu (Fira de Sant Ermengol, la Seu d’Urgell).
• Producció: molt limitada (~6 peces/setmana).

Comercialització i abast

• Venda directa al Santuari del Miracle i al Monestir de Montserrat; tastos i experiències als jardins del santuari.

• Vila Viniteca té l’exclusivitat del Claustre en aquesta etapa; el productor fixa el preu, cuidant la sostenibilitat artesana.

• Prospecció a Londres i treball amb distribuïdors; repte: visibilitat i distribució des del Solsonès.

Operativa i vida rural

• Jornada: recepció de llet (8:30), tres cuites setmanals (~300 L cada dill., dime., div.) i tasques diàries de girats i salats; és una feina de dilluns a dilluns.

• Escola rural i xarxa veïnal: logística compartida, poques places, gran comunitat de suport.

• Productes: de moment sense iogurts (pausa per focus i contaminacions creuades), centrada en consolidar els formatges.

• Futur: explorar versions en llet de cabra per a alguns dels tipus (canvia molt el procés i el resultat).

2) Viatges: Elmina (Ghana) i la memòria de l’esclavisme

• Visita al Fort São Jorge da Mina (Elmina), la fortalesa europea més antiga d’Àfrica a la Costa de l’Or, epicentre del tràfic atlàntic d’esclaus.

• Recordatori de la “porta del no retorn”, les condicions inhumanes d’embarcament i el llegat econòmic i social d’aquest crim històric.

• Dada colpidora: avui encara >45 milions de persones viuen en condicions properes a l’esclavitud (treballs forçats, tràfic de persones).

3) Història i llegendes del Call jueu de Barcelona

Casa d’En Dret (c. Sant Domènec del Call, 6)

• Possiblement la casa habitacional més antiga de Barcelona; propietat medieval de Estruc Isaac Adret.

• Ús al s. XIX–XX: funerària, escola de música i casa de barrets; avui, restaurada i amb entitats que divulguen patrimoni jueu.

Casa de l’Alquimista (pl. Manuel Ribé)

• Llegenda d’un alquimista i la seva filla, morta per un verí en una flor; la casa hauria quedat maleïda i deshabitada durant segles.

4) Actualitat blaugrana: decisions polèmiques del Barça

• Afiliació a Foment del Treball (sense consulta als socis), contracte amb I3 Ventures i acord de fan tokens amb Chiliz (incloent una samarreta amb el número simbòlic 88), qüestionats per imatge i sentit comú.

Idees clau

• Llet crua d’ovella, caves naturals i terroir monàstic defineixen el caràcter únic dels formatges del Miracle.

• Projecte social i cooperatiu que revitalitza un entorn rural i crea valor més enllà del producte.

• Producció limitada i cura artesanal extrema: premis, reconeixement i demanda creixent.

• Cultura, memòria i crítica: l’episodi combina gastronomia, història global i local, i reflexió cívica.