Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 1/12/2023 — Homenatge a “What a Wonderful World”, escapada a Lleida, carrers i toponímia de Barcelona, pirates catalans i la llegenda de la Casita Blanca (amb Streisand, Nick Cave i Shane MacGowan)
Sonen versions de “What a Wonderful World” (lletra i comentari del seu optimisme). Contrapunt delicat i versió roquera (Joan Ramoni); lectura en català del sentit de la cançó.
Ruta per la capital del Segrià: Alcassaba/Suda, arc del Pont i caps ilergets, Paeria, Seu Vella (claustre i canònica), Sant Llorenç i Sant Martí, av. Blondel, Escorxador i Gardeny. Final gastronòmic amb cargols a la llauna.
Procés de proposta, informes i aprovació; norma dels 5 anys post mortem; recurs web del nomenclàtor i comentaris sobre l’estudi ICGC (2015) dels noms més comuns.
Pirata vs. corsari; quartet Pons d’Escatllar, Jaume de Vilaragut, Bernat i Galceran de Requesens; modus operandi a l’Ebre i Mediterrani; el cost de les galeres; poemet humorístic; bibliografia recomanada.
Referències a batalles (Illes Formigues), torres de guaita i la idea que els ‘pirates’ eren sovint gent de casa bona amb suports polítics.
Record dels canvis de noms durant el franquisme a Barcelona i comentari de casos recents (p. ex. Sant Vicenç de Castellet).
Origen popular, llegendes i anècdotes darrere de noms singulars i humorístics a Barcelona.
Un parent inventat de Roger de Llúria i un capdill laietà confós amb un homònim italià; com neixen els mites i com persisteixen en plaques i monuments.
Relat biogràfic i toponímic sobre el Palau de la Virreina i el lligam amb Gràcia (família Fivaller).
Interpretació que fusiona els missatges de Lennon i Armstrong; comentari sobre la coincidència temàtica (pau, humanisme, esperança).
Reflexions sobre creixement limitat, projectes no executats (túnels), Barceloneta, Cantunis i memòria del front marítim.
Del ‘Duc’ (Espartero) a La Negreta; de plaça Antonio López a plaça Idrissa Diallo; valor de les plaques amb microbiografies.
Debat sobre recursos per ‘dotar’ equipaments històrics, accessibilitat i conservació; el paper municipal i reptes pressupostaris.
Problemes de duplicats; increment de noms femenins; cas de la plaça Trilla i la recuperació dels noms complets de les dones de la família.
Vaga de fam de Xirinacs, desplegament dels Mossos, referèndum d’Ucraïna; naixements/defuncions destacats.
Del restaurant (1912) al meublé discret; circuits de discreció, 43 habitacions i ‘botons’; clausura 2011; comptabilitat del 2000 (ús i ingressos); mites i realitat; cançó de Serrat.
Aforisme irònic sobre la incorruptibilitat i la dificultat de fer justícia real.
Trajectòries, estils i biografia; adéu a MacGowan (The Pogues) i el relat de l’exili irlandès; el so fosc i poètic de Nick Cave.
Nous espais de nom i memòria (més de 70 interiors d’illa), faristols històrics, i l’enginy toponímic del carrer de les Tres Senyores.
Proposta per completar la sortida lleidatana amb natura i observació d’aus.
Reflexió crítica sobre la qualitat democràtica, el respecte als resultats i el relat de ‘por ellos’.
Tancament del programa amb repeticions de comiat i música.
Panorama general de l’episodi
Programa especial (núm. 97) sense convidat físic: el protagonisme és la sintonia del programa —“What a Wonderful World”— i un recorregut musical, històric i urbà per Catalunya i Barcelona, amb una escapada a Lleida, una immersió en la toponímia i el nomenclàtor, els primers pirates catalans, i la història del mític meublé barceloní, la Casita Blanca. També hi ha efemèrides, actualitat de carrers, i un homenatge musical a Nick Cave i Shane MacGowan.
Homenatge musical a la sintonia
- Versions contrastades de “What a Wonderful World” per obrir i tancar, amb lectura/explicació de la lletra
- Missatge clau: admiració per les coses simples i esperança en el futur
- Contrapunt roquer (Joan Ramoni) i versions delicades (Jae Hall), més un medley posterior de Barbra Streisand amb “Imagine”
Escapada a Lleida (idees essencials)
- Patrimoni: Seu Vella i claustre monumental; Palau de la Paeria; antic Hospital de Santa Maria; Esglésies de Sant Llorenç i Sant Martí
- Arqueologia i medieval: arc del Pont; Indíbil i Mandoni (capdills ilergets); Alcassaba i Suda
- Modernisme i cultura: av. Blondel (Casa Morera, Casa de la Vídua); Escorxador (mural de F. Amat); Castell i Casa Templera de Gardeny
- Gastronomia: cargols a la llauna com a parada obligada
Carrers i toponímia: com es posen els noms a Barcelona
- Protocol del nomenclàtor: propostes ciutadanes; comissió vinculada a Cultura; consulta a districtes i entitats; decisió final d’Alcaldia
- Norma destacada: per dedicar un carrer a una persona pública, han de passar 5 anys de la seva mort (excepcions amb Medalla d’Or)
- Recurs útil: el nomenclàtor municipal consultable en línia (històric de noms, data d’aprovació, localització, fonts)
- Estudi de l’ICGC (2015): radiografia dels noms més freqüents (11 de Setembre, Generalitat, etc.) i categories (sants, oficis, flors, ciutats…)
Curiositats i casos memorables
- Toponímia franquista: record dels canvis massius de postguerra i debats locals actuals sobre retirades
- Noms pintorescos: carrer de l’Oblit (per un desquadre de plaques), de l’Eterna Memòria (homenatge conjugal), i carrer de Ja hi som (Vallvidrera)
- Dues pífies notables del nomenclàtor: un Guillem de Llúria inexistent i el capdill laietà Teolongo Bacchio (origen d’un malentès historiogràfic)
- Palau de la Virreina: qui era “la Virreina” i connexions amb Gràcia (família Fivaller)
- Reanomenaments recents: del carrer del Duc (Espartero) a Josepa Vilaret ‘La Negreta’; de plaça Antonio López a plaça Idrissa Diallo
- Dones i carrers: quota encara baixa; bons exemples recents (barri “Maduixer/Mas Lluí” a Sant Just) i el cas plaça Trilla (Gràcia) amb la recuperació dels noms complets de les dones de la família
Pirates catalans (s. XV): pirata vs. corsari
- Distinció subtil: el corsari té llicència reial; el pirata, no —en la pràctica, tots jugaven al límit
- Protagonistes: Pons d’Escatllar, Jaume de Vilaragut, Bernat i Galceran de Requesens
- Actuaven “en conserva” (en grup) a l’Ebre-Tortosa-Barcelona: segrests de tripulacions i rapinya de mercaderies
- Elits adinerades amb galeres costoses (armament, ballesters, remers); no pas “antisistema” a la manera caribenya
- Biografies destacades: Vilaragut i la inspiració de Tirant lo Blanc; Requesens, alt càrrec reial però processat; llaços amb Nàpols, Granada, Gènova
- Referències
- Llibres recomanats (A. García Sanz; V. Burguera; A. Soberanas)
- Poema humorístic final:
Per ser un bon pirata… garfi, cama de fusta, barret, pegat a l’ull i una cacatua.
Música: Streisand, Armstrong i el medley “Imagine + What a Wonderful World”
- Barbra Streisand barreja Lennon i la sintonia, alineant missatges d’utopia, pau i humanisme
- Recordatori de Louis Armstrong com a versió referencial per tancar
Barcelona: espai, urbanisme i patrimoni
- Límits físics (mar, Collserola) i plans no executats (túnels); memòria del litoral (Barceloneta; port romà a Cantunis)
- Duplicats de noms i problemes pràctics; idees per racionalitzar
- Patrimoni i usos: l’edifici de Correus i el repte de “dotar” de contingut i recursos els equipaments històrics; accessibilitat i conservació
- Memòria històrica: faristols, plaques i interiors d’illa (més de 70) com a noves oportunitats de noms i relat urbà
Efemèrides (1 de desembre)
- Exemples: vaga de fam de Xirinacs (1973); desplegament dels Mossos (1994); referèndum d’independència d’Ucraïna (1991)
- Naixements i defuncions (Madame Tussaud, Woody Allen, Pablo Escobar, Joan Baptista Humet, C. Murt, Ben-Gurion, Stéphane Grappelli)
La Casita Blanca: la ciutat oculta
- Obertura (1912) com a marisqueria; evolució a meublé discret per a parelles (no prostíbul)
- Funcionament: circuits separats, matrícules tapades, discreció estricta; 43 habitacions amb botons (Sortir, Taxi, Consumició)
- Tancaments i reobertures: clausures (1971–77) i nova etapa amb màrqueting; tancament final (2011) per pla urbanístic
- Arqueologia recent: comptabilitat (any 2000) revela mitjana de 3 hores, pics d’ús, bar ≈10% d’ingressos; recaptació més alta l’1 de gener
- Llegenda i realitat: fals assalt de Quico Sabaté; petit botí real a finals del segle XX; expoli final i peces als Encants
- Cultura popular:
“La casita blanca” — cançó de Joan Manuel Serrat (Para piel de manzana)
Homenatge final: Nick Cave i Shane MacGowan
- Nick Cave: trajectòria fosca i lírica poderosa; superació d’addiccions; àlbums recents amb piano i guitarres elèctriques
- Shane MacGowan (The Pogues): folk-punk, veu de l’èxode irlandès; vida marcada per l’excés; record i reconeixement
Tancament i editorial
- Consell d’escapada: Estany d’Ivars i Vila-sana per rematar el viatge lleidatà
- Cita
“Molts jutges són absolutament incorruptibles: ningú els pot induir a fer justícia.” — Bertolt Brecht
- Reflexió final sobre amnistia, democràcia i el respecte als resultats de les urnes
Idees clau
- La ciutat es llegeix pels seus noms: el nomenclàtor és memòria, política i educació
- La història marítima catalana inclou pirates d’elit amb galeres i llicències
- Patrimoni i ús: conservar edificis és tan important com dotar-los de contingut
- La música com a fil conductor: de l’optimisme d’Armstrong a la cruesa poètica de Cave/MacGowan

